300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Gottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.