Tots els articles científics referencien les publicacions que han emprat els autors a l’hora d’encarar la seva recerca. És una informació imprescindible sense la qual l’article —i la recerca que hi ha darrere— quedarien invalidats.

Connected papers fa una passa més enllà i mostra visualment els articles relacionats amb l’article del qual partim. No construeix un arbre de citacions sinó que elabora un graf on cada vèrtex —o node— és un article diferent que presenta, amb major o menor mesura, similituds amb el principal. L’objectiu del projecte és oferir una eina als investigadors per trobar fàcilment articles relacionats amb el seu camp d’estudi.

Com funciona?

Allò que determina la rellevància i la similitud entre articles són les citacions i les coincidències bibliogràfiques: dos documents que continguin cites i referències molt superposades tenen una major probabilitat de tractar un tema relacionat. A partir d’aquestes dades, l’algorisme construeix i dibuixa un graf, distribuint els documents a més o menys distància del principal en funció de la rellevància. El gruix de les arestes representa el grau de connexió entre articles, mentre que el nombre de citacions determina la mida dels nodes.

Les dades que utilitza Connected Papers provenen de Semantic Scholar, que indexa dos-cents milions d’articles científics d’associacions d’editors i proveïdors diversos. A l’hora de dibuixar cada graf, l’algorisme analitza aproximadament cinquanta mil articles i en selecciona unes dotzenes d’acord amb el grau de connexió amb l’article d’origen.

De projecte personal a eina col·lectiva

Connected papers va néixer com un projecte de cap de setmana entre amics ara fa dos anys. L’ús continuat i les sol·licituds d’accés dels col·legues, que també volien gaudir-ne, van fer que decidissin convertir-lo en públic i gratuït. Malgrat que actualment s’autofinança, accepten donatius per ajudar a afrontar les despeses de servidors i les futures activitats que es puguin plantejar.