Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Una casa concebuda seguint la proporció àuria

Arquivall, un estudi d’arquitectura de Vallirana, presenta el vídeo d’un projecte, obra d’Antonio Cazorla, actualment en execució. La particularitat és que es tracta d’una casa unifamiliar, concebuda segons la proporció àuria i la successió de Fibonacci.

La casa té una geometria minimalista en forma d’un tub en voladís amb una secció de rectangle auri. El tub està perforat amb un pati interior que permet l’entrada de la pluja i introdueix el paisatge il·luminant la zona de distribució. En aquest pati hi ha una cascada per la que cau l’aigua de pluja que recull part de la coberta.
La façana més llarga està orientada al sud i aprofita el sol a l’hivern i la ventilació creuada amb la façana nord per renovar i refrigerar l’interior a l’estiu. La coberta enjardinada, accessible per la part posterior, queda integrada en el paisatge i ofereix vistes cap a la muntanya i la vall. L’accés a aquesta coberta s’inspira en la casa de Curzio Malaparte, obra de l’arquitecte Adalberto Allibera.

La relació entre l’arquitectura —i l’art en general— amb el nombre d’or és antiga i fecunda, com a mínim des de l’antiga Grècia. La proporció ha estat model d’harmonia i bellesa en totes les èpoques i és constant el seu ús, sobretot en la pintura i en l’arquitectura. És present en les piràmides de Gizeh, el Partenó i l’Acròpolis d’Atenes, les catedrals i esglésies medievals, les obres de Le Corbusier o la seu de l’ONU a Nova York.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Fibonacci

En la col·laboració d’aquesta setmana d’Anton Aubanell al programa Extraradi de COMRàdio s’explora quina relació hi ha entre els nostres números, una colla de conills, un senyor de Pisa i una escultura urbana que podem trepitjar a Barcelona.

Crescendo apare, de Mario Merz davant del Port Vell de Barcelona

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.

Podeu sentir el podcast des d’aquí:

Pel que fa a l’enigma plantejat i premiat amb 24 cerveses Moritz, podeu intentar resoldre’l:

Entrades relacionades:

Font: Creamat


1 comentari

Calendari 2011 d’imatges matemàtiques

La American Mathematical Society (AMS ) ha editat el 2011 Calendar of Mathematical Imagery. Les imatges provenen de Mathematical Imagery, un recurs de la AMS format per àlbums de fotografies de peces artístiques estretament lligades amb les matemàtiques i en suports diversos: papiroflèxia, escultura, pintura, fractals…

Es pot descarregar en pdf (1,7 MB) o demanar-ne una còpia impresa.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


1 comentari

El Projecte Fibonacci al Mercat de les Flors


Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.

El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi  col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.

El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.

La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.

Més informació:

Comparteix l'entrada


1 comentari

Gaudí i les formes de la natura

El dia 10 de novembre el programa Quèquicom del Canal 33 va emetre el reportatge Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família, l’embrió del qual es va enregistrar i emetre originalment l’any 2006, amb el títol Gaudí i les formes de la natura.

En aquesta ocasió, un equip del programa ha accedit al punt més alt de l’interior del temple, el gran hiperboloide situat a 70 metres d’alçada, just a sobre de l’altar major. És aquesta forma característica la que permet il·luminar l’interior, recreant com es filtraria la llum natural dins d’un bosc espès. Per il·lustrar-ho, i per conèixer millor la relació entre les formes de la naturalesa i l’arquitectura de Gaudí, el biòleg Pere Renom es trasllada a un bosc de faigs de més de 40 metres d’altura, per comparar-ne l’estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra.

Si voleu aprofundir en el tema, us suggerim que consulteu Geometría para turistas, de Claudi Alsina, que conté passatges dedicats a l’obra de Gaudí —els misteris del Parc Güell, els arcs catenaris de la Pedrera— i específicament sobre la Sagrada Família i les seves característiques escultòriques des del punt de vista matemàtic: columnes arborescents, escales de cargol, hiperboloides i paraboloides.

Vodpod videos no longer available.

Vídeo: Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Passeig matemàtic per Catalunya

La Biblioteca de Matemàtiques ha adquirit recentment el llibre de Teresa Ticó Passeig matemàtic per Catalunya. L’obra és fruit d’una llicència d’estudis retribuïda, concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya durant el curs 1999-2000, i editada a Lleida per Pagès Editors.

Passeig matemàtic per Catalunya és una mirada al món que ens envolta. Partint de diferents objectes, monuments, paisatges, dissenys gràfics, escultures o formes determinades de Catalunya, l’autora mostra el rerafons matemàtic. D’aquesta manera els nostres ulls es fixaran d’una manera diferent i nova en l’església de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, el temple romà de Barcelona, les sanefes i frisos del Passeig de Gràcia, la Plaça del Mercadal de Balaguer o el laberint d’Horta.

Laberint d'Horta

El llibre s’estructura en 10 capítols, que agrupen temàticament la relació d’objectes i fenòmens urbanístics, arquitectònics i històrics estudiats. Des de la teoria de grafs i el laberint d’Horta a Santa Maria del Mar i les proporcions geomètriques, passant per les finestres gòtiques o les proporcions en l’arquitectura i la reconstrucció del temple romà de Barcelona, l’obra intenta mostrar una mirada matemàtica al món que ens envolta. Partint d’un objecte o fenomen real busca fer-ne una lectura matemàtica amb l’objectiu de categoritzar-lo, fer conjectures i operar-hi matemàticament.

Més informació:

Comparteix l'entrada


3 comentaris

Nature by Numbers

Nature by numbers és un impressionant curtmetratge inspirat en els números, la geometria i la naturalesa, obra de Cristóbal Vila, llicenciat en Belles Arts, dissenyador, il·lustrador i infografista 3D.

Parteix de l’estreta relació que hi ha entre moltes formes  de la naturalesa i les matemàtiques, centrant-se en la Successió de Fibonacci, a la qual ja vam dedicar una entrada, la raó àuria,  la triangulació de Delaunay i els mosaics de Voronoi.

Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha darrera. Us recomanem ferventment que el visualitzeu -millor en alta definició– i que llegiu després l’explicació.

Font: Microsiervos

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Somien els ordinadors amb ovelles elèctriques?

Dissenyat per cqfd93

Dissenyat per cqfd93

Electric Sheep és un projecte artístic i matemàtic col·laboratiu, creat per Scott Draves, artista, llicenciat en Matemàtiques i Doctor per la Universitat de Carnegie Mellon. És present en milers d’ordinadors d’arreu del món i es pots instal·lar en qualsevol sistema Windows, Mac o Linux. Quan els ordinadors “dormen” s’activa Electric Sheep i, per mitjà d’una connexió a Internet, les màquines es comuniquen i comparteixen la tasca de generar les animacions fractals, els somnis o, en aquest cas, les “ovelles elèctriques”. El resultat és una mena de “somni androide” col·lectiu, en homenatge a la novel·la de Phillip K. Dick, Do androids dream of electric sheep?, en la qual es va basar Blade runner.

Els participants poden votar les animacions que més els agradin mitjançant el teclat. Les millors viuran més i es reproduiran d’acord amb un algorisme genètic que les farà mutar i creuar-se amb les ja existents fent que en neixin de noves. Fins i tot es poden dissenyar les pròpies animacions amb programes externs i afegir-les al ramat col·lectiu.

Electric Sheep es distribueix sota llicència GPL i cal una bona màquina i una connexió ràpida perquè funcioni correctament.

Font: bitelia

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La mútua inspiració entre l’art i les matemàtiques

Cercles naturals

Cercles naturals, de Martin i Erik Demaine

Science News: Magazine of the Society for Science & the Public publicava el dia 6 de març l’article The mutual inspiration of Arts and Mathematics, sobre la relació entre l’art i les matemàtiques.

L’article parteix de l’experiència de Martin i Erik i  Demaine, pare i fill, membres del Massachussets Intitute of Technology (MIT), i de les seves creacions artístiques, amb les quals han participat a la Exhibition of Mathematical Art dins dels  Joint Mathematics Meetings.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada