Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

The Golden Ratio Project

The Golden Ratio Project és un experiment geomètric i social que té per objectiu determinar si la divina proporció, nombre auri, secció àuria o Phi (Φ) té tots aquest apel·latius per raons objectives o si hi ha diferències significatives entre les persones a l’hora de considerar la bellesa de les proporcions. En definitiva, si cal buscar la bellesa en l’ull del que mira o es pot mesurar.

Els seus creadors demanen una alta participació per tal de poder disposar d’una base de dades de respostes estadísticament significativa, que permeti determinar si l’ideal de bellesa en les proporcions és realment la proporció àuria; i si aquest ideal de bellesa és universal o varia, per exemple, en funció de la procedència del participant.

Rectangles d’or. Imatge de Pau, sota llicència CC-BY-SA 3.0

Amb pocs segons i escollint tres vegades entre dos rectangles diferents en tindreu prou per participar-hi, però tingueu en compte que el que es demana no és que escolliu quin dels dos rectangles s’ajusta més a la divina proporció sinó quin us resulta més atractiu.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

L’ampolla de Klein més petita del món

Fotografia de Tttrung, sota llicència CC BY-SA 3.0

La Viquipèdia defineix l’ampolla de Klein de la següent manera:

En topologia, una ampolla de Klein és una superfície no orientable en què no existeix diferència entre la cara interior i l’exterior, ja que l’espai que envolta els dos costats de la superfície és el mateix, i té la característica d’Euler igual a 0. A diferència d’una cinta de Möbius, superfície que tampoc és orientable, una ampolla de Klein no té vores o fronteres. No en té tampoc l’esfera, però sí que és orientable.

L’ampolla de Klein va ser descrita per primera vegada l’any 1882 pel matemàtic alemany Felix Klein. El seu cognom és l’origen del nom de l’objecte matemàtic.

Les característiques de l’ampolla de Klein fan que la seva existència sigui impossible en un espai amb menys de quatre dimensions. Tot i això, se’n solen fer representacions tridimensionals amb una superfície que s’interseca amb ella mateixa, com la que es mostra a la imatge de la dreta, mitjançant una immersió. En realitat, l’ampolla de Klein no pot intersecar-se amb si mateixa.

A través de Boing Boing hem descobert la que se suposa que és l’ampolla de Klein més petita del món, fabricada artesanalment amb la tècnica del vidre bufat —cosa que converteix cada peça en única— i a la venda per 52 $, menys de 36 €. Per completar la col·lecció, també hi ha les arrecades i el penjoll.

Són obra de Kiva Ford, un artesà membre de l’American Scientific Glassblowers Society, que tant aviat fabrica objectes de vidre a mida per a usos científics, com miniatures i joieria o peces d’art en general.  Podeu veure la seva tècnica en el següent vídeo, Handmade Portraits.

Font: Boing Boing


Deixa un comentari

La Facultat de Belles Arts de la UB exposa la seva col·lecció d’obres per reflexionar sobre el quadrat

Els companys de Notícies UB es fan ressò d’una exposició a la Facultat de Belles Arts sobre el quadrat. Pel seu interès geomètric i artístic, la reproduïm íntegrament.

'Estructura', de Mercè Compte

El dijous 9 de juny, a les 19 h, s’inaugura a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts de la UB (Pau Gargallo, 4) l’exposició «A quadres», una reflexió sobre el paper que ha tingut en la història de l’art una de les figures geomètriques més simples, el quadrat. Assistiran a la inauguració el degà de la Facultat de Belles Arts, Salvador García; el videdegà de Cultura i Estudiants de Belles Arts, Josep Montoya; el comissari de l’exposició, Juan Antonio Olañeta i els artistes Antoni Pedrola, Jaume Muxart i Mercè Compte. L’exposició es podrà visitar fins al 22 de juny, d’11 a 14 h i de 16 a 19.30 h. L’entrada és lliure.

La mostra aplega obres d’artistes amb una llarga trajectòria, com ara Jaume Muxart o Antoni Pedrola, i d’altres de més joves, com ara Mercè Compte o Alex Bauzà. Totes les peces que s’exposen les ha adquirit la Facultat de Belles Arts perquè formin part de la seva col·lecció, que aplega obres des dels anys 40 fins a l’actualitat. Els organitzadors són estudiants del màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art de la UB. El comissariat és a càrrec de Teresa M. Sala, professora d’Història de l’Art de la UB, i de Juan Antonio Olañeta, estudiant del màster.

Al llarg dels segles, en les manifestacions artístiques l’home ha utilitzat de manera constant i reiterada determinades formes geomètriques regulars bàsiques com ara el cercle, el triangle o el quadrat. L’ús que se n’ha fet i el sentit que se’ls ha donat ha variat amb el pas de les èpoques i de les concepcions estètiques, religioses i filosòfiques de cada moment.

Aquesta exposició parteix d’un conjunt d’obres elaborades al segle xx i començament del xxi pertanyents a la col·lecció de la Facultat de Belles Arts de la UB. La selecció que se n’ha fet proposa una reflexió entorn de la utilització en la història de l’art del quadrat, una forma geomètrica regular que, com que és molt senzilla i habitual, passa pràcticament desapercebuda.

Les obres exposades ofereixen la visió del paper del quadrat en l’art contemporani, i són l’excusa per aprofundir en l’ús que, al llarg de la història de l’art, s’ha fet del quadrat, ja sigui com a motiu artístic en si mateix, com a element que estructura i delimita l’obra o com a eina per aconseguir efectes plàstics.

El discurs s’articula en sis espais expositius: El quadrat, l’art i l’home; Motiu, forma i fons; Moviments artístics; En tres dimensions; Espais, i Creativitat al quadrat.

Artistes destacats

Jaume Muxart (Martorell, 1922). Des de finals dels anys 40 ha participat en nombroses exposicions en què ha donat a conèixer la seva obra, d’un fort caràcter expressionista. El 1947 va participar en la seva primera exposició, a la Sala Pictòrica de Barcelona, amb Sixte Blasco, Alexandre Siches i Marc Aleu. Un any més tard va ser a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i va viatjar a París becat per l’Escola Superior de Belles Arts. El 1955, amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Modest Cuixart i Josep Guinovart, entre d’altres, va constituir el Grup Taüll.

Antoni Pedrola (la Secuita, 1929). És catedràtic de Procediments Pictòrics de la Facultat de Belles Arts. Ha estat distingit amb diversos premis, com ara el Targa Maestri Contemporanei de l’Accademia Severiade de Milà. Ha elaborat pintures murals a la Pobla de Mafumet i a Castellar de N’Hug. Com a resultat de les seves experiències docents i professionals ha publicat Materials, procediments i tècniques pictòriques.

Mercè Compte (Barcelona, 1971). És artista i dinamitzadora cultural. La seva obra planteja formes de possessió de l’espai buit i una certa ambigüitat entre l’ordre i el caos. Això, unit a la utilització de materials industrials com ara la xarxa, fa que es pugui vincular indirectament amb Eva Hesse, de l’anomenat postminimalisme excèntric.

Àlex Bauzà i Bardelli (Barcelona, 1976). Va acabar la carrera de Belles Arts el 1998 i, tot i que ha continuat dibuixant, va abandonar la pràctica pictòrica poc després. El juliol passat va presentar la tesi Documentar i classificar: per a una teoria de l’arxiu en l’art contemporani. La seva pintura és fruit de múltiples inquietuds, especialment la juxtaposició cromàtica. L’obra que es presenta a l’exposició segueix la línia de l’abstracció postpictòrica.

Podeu ampliar la informació de l’exposició a l’enllaç següent: http://expoacuadros.wordpress.com/.

Font: Notícies UB


2 comentaris

Una casa concebuda seguint la proporció àuria

Arquivall, un estudi d’arquitectura de Vallirana, presenta el vídeo d’un projecte, obra d’Antonio Cazorla, actualment en execució. La particularitat és que es tracta d’una casa unifamiliar, concebuda segons la proporció àuria i la successió de Fibonacci.

La casa té una geometria minimalista en forma d’un tub en voladís amb una secció de rectangle auri. El tub està perforat amb un pati interior que permet l’entrada de la pluja i introdueix el paisatge il·luminant la zona de distribució. En aquest pati hi ha una cascada per la que cau l’aigua de pluja que recull part de la coberta.
La façana més llarga està orientada al sud i aprofita el sol a l’hivern i la ventilació creuada amb la façana nord per renovar i refrigerar l’interior a l’estiu. La coberta enjardinada, accessible per la part posterior, queda integrada en el paisatge i ofereix vistes cap a la muntanya i la vall. L’accés a aquesta coberta s’inspira en la casa de Curzio Malaparte, obra de l’arquitecte Adalberto Allibera.

La relació entre l’arquitectura —i l’art en general— amb el nombre d’or és antiga i fecunda, com a mínim des de l’antiga Grècia. La proporció ha estat model d’harmonia i bellesa en totes les èpoques i és constant el seu ús, sobretot en la pintura i en l’arquitectura. És present en les piràmides de Gizeh, el Partenó i l’Acròpolis d’Atenes, les catedrals i esglésies medievals, les obres de Le Corbusier o la seu de l’ONU a Nova York.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Fibonacci

En la col·laboració d’aquesta setmana d’Anton Aubanell al programa Extraradi de COMRàdio s’explora quina relació hi ha entre els nostres números, una colla de conills, un senyor de Pisa i una escultura urbana que podem trepitjar a Barcelona.

Crescendo apare, de Mario Merz davant del Port Vell de Barcelona

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.

Podeu sentir el podcast des d’aquí:

Pel que fa a l’enigma plantejat i premiat amb 24 cerveses Moritz, podeu intentar resoldre’l:

Entrades relacionades:

Font: Creamat


1 comentari

Calendari 2011 d’imatges matemàtiques

La American Mathematical Society (AMS ) ha editat el 2011 Calendar of Mathematical Imagery. Les imatges provenen de Mathematical Imagery, un recurs de la AMS format per àlbums de fotografies de peces artístiques estretament lligades amb les matemàtiques i en suports diversos: papiroflèxia, escultura, pintura, fractals…

Es pot descarregar en pdf (1,7 MB) o demanar-ne una còpia impresa.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


1 comentari

El Projecte Fibonacci al Mercat de les Flors


Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.

El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi  col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.

El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.

La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.

Més informació:

Comparteix l'entrada