Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI (Bloc de Lletres)

Cercabib s’ha convertit en l’eina principal de cerca d’informació acadèmica del CRAI, un cop superada la fase de proves (podeu llegir tots els detalls a la notícia aquí). La nova eina no suposa tan sols un canvi d’imatge, sinó que afecta directament els continguts que recupera, que s’amplien considerablement. Ara, a més del fons que tenim a […]

via Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI — Bloc de Lletres


Deixa un comentari

Anàlisi de la recerca: CiteScore, Dimensions i Publons

Elsevier, Springer Nature, World Scientific… tots els grans grups afirmen que el negoci editorial acadèmic no proporciona grans beneficis econòmics, que la seva principal font d’ingressos ve de la venda d’informació i de la gestió i el diagnòstic dels serveis que se’n deriven. Aquests serveis completen el cercle del negoci de la publicació acadèmica abastant les bases de dades, els repositoris, els gestors de referències bibliogràfiques i de perfils acadèmics i l’anàlisi de cites bibliogràfiques.

CiteScore metrics (Elsevier)

CiteScore és la mètrica elaborada per Scopus per avaluar de manera gratuïta els títols que inclou. Es calcula segons la mitjana de cites rebudes per document amb una finestra de 3 anys. És a dir, el nombre de cites que ha rebut una revista en un any determinat en articles publicats els tres anys anteriors, dividides pel nombre de documents indexats a Scopus i publicats en aquests mateixos tres anys. Utilitza una finestra de 3 anys perquè la bibliografia revisada estableix que el període que millor mostra una proporció representativa de cites en totes les disciplines és de 3 anys. InCites Journal Citation Reports (disponible a través de Web of Science, de Clarivate Analytics) i Scimago Journal and Country Rank també fan servir aquest tipus de mètrica, amb períodes temporals més ajustats.

CiteScore inclou tot tipus de document: articles i ressenyes, correspondència, notes, editorials, conferències, etc. S’exclouen del càlcul els articles en premsa que estan en procés de publicació o d’inclusió a Scopus perquè no són susceptibles de ser citats per d’altres documents.

Dades incloses:

  • CiteScore Percentile indica la posició relativa d’una publicació al camp de la matèria.
  • CiteScore Rank i Rank Out Of indica la posició absoluta d’una sèrie en el seu camp temàtic.
  • Documents és el denominador del càlcul CiteScore.
  • Citation Count és el numerador del càlcul de CiteScore.
  • CiteScore Tracker pronostica el rendiment d’una font per al proper any: calcula per a l’any en curs en comptes d’anys anteriors complets. S’actualitza cada mes i no està basat en una finestra de 12 mesos..CiteScore Metrics

Dimensions (Digital Science)

Digital Science pertany a Holtzbrinck, propietària al seu lloc del 53% de Springer Nature.

Dimensions és una base de dades pensada per connectar tot el procés de l’activitat de recerca des del punt de vista de la informació: des de l’inici (cerca per projectes de finançament), a la difusió (publicació en revistes especialitzades), a la desambiguació (perfils acadèmics), a la divulgació (a la societat), fins a arribar a l’avaluació (factor d’impacte, cites rebudes i Altmetrics).

En facilitar la identificació d’experts i investigadors acadèmics mitjançant la interconnexió simplifiques que puguin ampliar la informació sobre els progressos que es duen a terme en diferents àmbits.

El seu èxit rau en:

  • Les més de 4 mil milions de connexions entre més de 128 milions de documents de tipologia diferent (articles, patents, assajos clínics, polítiques sobre ajudes, etc.) Aquestes connexions les fa mitjançant les metadades procedents de fonts amb llicència i en obert (no funciona amb aranyes) com Arxiv, Crosreff i molts d’altres.
  • Classifica els documents, no la publicació font, combinant l’Australian and New Zealand Standard Research Classification (ANZSRC) i tècniques d’aprenentatge automàtic.
  • Permet filtrar la llista d’integrants a l’Altmetric Attention Score per autor, revista, disciplina i matèria.

Es pot accedir a Dimensions en tres modalitats:

  • Dimensions (gratuïta). Permet l’accés a publicacions científiques (en accés obert o no), cites i perfils acadèmics d’autor. Buida revistes de: DOAJ, ERA list, Pubmed, etc. (Web of Science Master Journal List està encara en beta).
  • Dimensions Plus (de pagament). Dóna accés a tot el paquet de Dimensions a més de patents, assajos clínics, subvencions i reglaments.
  • Dimensions Analytics (de pagament). Inclou eines avançades d’anàlisi, comparatives entre agents de finançament i la possibilitat de generar informes.

Dimensions

Publons (Clarivate Analytics)

Publons és una base de dades de perfils d’avaluadors experts (peer reviewers). Registra i valida avaluadors i ofereix visibilitat de les revisions científiques a revisors, editors i institucions. Inclou informació verificada sobre l’experiència com a revisor, oferint detalls sobre l’extensió de les revisions, el tipus i la taxa d’acceptació.

Publica les revisions un cop els manuscrits han estat acceptats per la publicació a la qual van destinats. Cada entrada pot incloure l’any de la revisió, la revista, el títol de l’article i el text complet. La política editorial de la pròpia revista on es publicarà l’article revisat especifica quines dades es poden incloure.

Es distingeix d’altres bases de dades semblants perquè:

  • Prescindeix de restriccions d’inclusió, tant del límit temporal (basat en l’any de revisió), com del d’origen (basat en el grup editorial de la font revisada).
  • Treballa amb ORCID, Mendeley, LinkedIn i Google. Permet l’intercanvi de dades amb les altres plataformes.
  •  Inclou tutorials de formació en línia perquè els revisors puguin consolidar els seus coneixements.
  • Inclou diferents maneres de qualificar el teu treball, puntuant-lo amb Merit (afegeix punts per cada informació addicional contrastada, afegida a una revisió); Endorsement (recomanació, adhesió a la revisió); Score (el revisor puntua la qualitat, pertinença i rellevància de l’article a revisar); Rate (els editors puntuen la qualitat d’una revisió basant-se en 4 apartats amb una escala de 4 punts).
  • Des del teu perfil pots generar llistats segons el nombre de revisions, segons la revista on s’han publicat, segons les universitats, els països i les matèries.
  • Ofereix servei de gestió de revisions (servei de pagament).

La incorporació de revisions a la base de dades es pot fer de tres maneres:

  • Un revisor registrat que formi part del personal d’una revista pot validar les revisions presentades per un altre revisor a la revista esmentada.
  • Publons valida l’adreça de correu electrònic d’agraïment rebut pel revisor i incorpora la revisió verificada al perfil del revisor. El correu-e ha de complir uns requisits específics per tal de ser validat.
  • Les revistes abonades al servei de gestió de revisions poden certificar de manera automàtica les revisions, en el cas que els revisor estiguin registrats.

Publons

Bibliografia

  • Helwall, Mikel ;  Fairclough, Ruth. The influence of time and discipline on the magnitude of correlations between citation counts and quality scores. A: Journal of Informetrics. Vol. 9, n. 3 (2015). Pp.529-541.
  • Orduña-Malea , Enrique, Emilio Delgado López-Cózar. Viva la competencia! Nuevas dimensiones para la búsqueda y evaluación de la información científica. URL: https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=IWETEL;b39bae9c.1803B. [Consultada: 18/3/2018].
  • Repiso, Rafael ; Robinson-Garcia, Nicolás. PUBLONS: aprovechando el poder de las revisiones por pares. URL: https://nrobinsongarcia.com/tag/peer-review/. [Consultada: 18/3/2018].
  • Schreiber, Michael. Restricting the h-index to a publication and citation time window: A case study of a timed Hirsch index. A: Journal of Informetrics. Vol 9, n. 1 (2015). Pp.150-155.


Deixa un comentari

Cerques guiades: Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes

logo Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de RevistesMatriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes (MIAR) és una base de dades de revistes que inclou més de 40.000 entrades. Ofereix informació sobre les bases de dades i repertoris que indexen i avaluen una publicació periòdica (Sello de Calidad FECYT, Scimago Journal Rank, CARHUS+ o CIRC), les seves polítiques d’accés obert, l’Índex compost de difusió secundària (ICDS), i la seva difusió segons la inclusió en diferents tipus de bases de dades. Inclou les URL dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts, sempre que estiguin disponibles. S’actualitza un cop l’any amb la informació pública recollida des de les fonts d’informació primàries. S’indica també l’estat de la revista, és a dir, si està cessada o encara es continua publicant.

Inclou 821 revistes del camp acadèmic Matemàtiques, i 618 d’Informàtica (General).

MIAR és un projecte del Grup de Recerca i-Viu (Informació: Valor i Ús). El grup realitza estudis mètrics, de col·laboració científica, estadístiques de consum d’informació científica; i analitza l’impacte de l’ús de recursos electrònics sobre els hàbits de cerca i ús d’informació dels investigadors. Tot i això, MIAR funciona de forma col·laborativa: els editors, autors i lectors poden enviar suggeriments per modificar i actualitzar entrades ja existents, o suggerir la inclusió d’entrades noves. La informació ha de poder ser contrastada amb una font d’informació pública i fiable.

Permet 3 modalitats de cerca:

  • ISSN o paraules del títol.
  • Alfabèticament per títol.
  • Altres índexs: àmbit, camp acadèmic, entitat acadèmica o país (inclosos els països que ja no existeixen).

En tots els casos, el resultat de la cerca es pot filtrar per ICDS o per país.

Característiques

ICDS

És un indicador d’elaboració pròpia que mostra la visibilitat de la revista en diferents bases de dades científiques d’abast internacional, o la repercussió en l’avaluació de publicacions periòdiques. Un índex elevat significa que la revista està buidada a fonts d’informació de rellevància. S’utlitza fonamentalment per a revistes de l’àmbit de les humanitats i de les ciències socials. El seu algorisme de càlcul és públic i s’inclou al registre de cada entrada:

La suma total forma l’indicador ICDS. El càlcul es pot completar amb l’index de pervivència de la revista, calculat en base al logaritme del total d’anys de vida del títol des de l’inici de la seva publicació, considerant un màxim de 30 anys pel càlcul.

Gràfiques

Tot i estar en desenvolupament, MIAR ofereix representacions gràfiques per país, data i ICDS.

  • Per país: compta 39466* revistes incloses a la base de dades agrupades per codi de país d’edició. La barra de publicacions totals buidades (per grup de país) es pot moure, podent establir diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.
  • Per data: compta 42925* revistes agrupades per data inici de publicació. La barra de publicacions agrupades per any d’inici de publicació es pot modificar, podent establint diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.
  • Per ICDS: compta 42971* revistes agrupades pel valor de l’ICDS. La barra de publicacions totalsagrupades pel valor de l’ICDS es pot modificar, podent establint diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.

*Dades facilitades pel recurs, a gener de 2018.

Gràfiques MIAR

Biliografia