Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Novetats del fons: primera quinzena de juliol

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: José María Orts Aracil

José María Orts Aracil (1891-1968)

Continuant amb la sèrie «Matemàtics catalans», que vam iniciar l’any 2016, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica presenta una nova mostra bibliogràfica amb la selecció de les obres de José Maria Orts Aracil, matemàtic i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

José María Orts Aracil

José María Orts Aracil va néixer a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891. L’any 1908 acabà el batxillerat amb la qualificació d’excel·lent i es traslladà a viure a Barcelona, on es matricularia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’any 1914 es llicencià en Ciències Exactes i el mateix any començà la carrera docent com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica a la mateixa universitat.

Dedicat sempre a la docència, fou autor d’una obra nombrosa, sobretot en col·laboracions a revistes científiques. A més de la docència, a la UB fou nomenat vicedegà de la Facultat de Ciències, ocupà el càrrec de director del Seminari matemàtic i impulsà la publicació de la revista Collectanea Mathematica, que dirigí des de l’inici —1948— fins a la seva mort. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas —on ocupà diversos càrrecs—, vicedirector de l’Institut Jorge Juan de Matemáticas i Director de l’Instituto Nacional de Matemáticas.

Lluitador incansable per aconseguir que el grau de Doctor fos expedit per la Universitat de Barcelona, dirigí les tesis dels matemàtics Francesc Sales Vallès, Rafael Rodríguez Vidal, Joaquín Ninot Nolla i Ferran Sunyer Balaguer.

A la Universitat de Barcelona, Orts és recordat per la seva voluntat de facilitar l’aprenentatge als alumnes, per la qual cosa procurà que disposessin dels recursos bibliogràfics adequats, facilità que es relacionessin amb ambients acadèmics d’altres països i edità els apunts de les seves classes. També ho és per la seva voluntat de donar oportunitats a les noves generacions facilitant-los els mitjans necessaris.

Fou l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, segons recorda una placa ubicada al vestíbul d’aquesta.

José María Orts Aracil va morir a Barcelona el 4 de febrer de 1968.

L’exposició: física i virtual

Exposició virtualL’exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil conté una selecció de vint obres organitzades en monografies, apunts de classe i contribucions a publicacions periòdiques, entre les que destaca la revista Collectanea Mathematica. Podeu visitar-la fins al 25 de juliol al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

A banda de l’exposició física, i seguint també la dinàmica iniciada amb Lauro Clariana i Pere Puig Adam, hem preparat una exposició virtual sobre José María Orts Aracil. La mostra conté una extensa biografia i un recull exhaustiu de la seva producció bibliogràfica. S’hi inclou també una presentació, redactada per Joaquim Ortega Cerdà i nombrosos documents, provinents de l’Arxiu Històric de la UB o del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Matemàtics catalans

Més informació


Deixa un comentari

Novetats del fons: primera quinzena de maig

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Ens afegim a la Matefest Infofest amb una exposició bibliogràfica sobre matemàtica recreativa i curiositats matemàtiques

Les matemàtiques que mai t'han explicat

Bibliografia: Les matemàtiques que mai t'han explicat

Relació d’obres exposades (PDF)

Amb motiu de la Matefets Infofest, que se celebrarà dijous 11 d’abril al pati de ciències de l’Edifici Històric, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha preparat una exposició bibliogràfica amb el títol Les matemàtiques que mai t’han explicat.

La mostra recull gairebé una quarantena d’obres que tracten les matemàtiques des de la vessant més lúdica, oferint una visió diferent de l’habitual i incidint en l’aspecte més divulgatiu. Des del futbol a la papiroflèxia; del club de Rubik als passatemps lògics de tota mena; enigmes, problemes, trencaclosques i curiositats numèriques dels divulgadors més habituals: Claudi Alsina (que també oferirà una xerrada), Lewis Carroll, Martin Gardner, Miguel de Guzmán, Ian Stewart, etc.

Podreu visitar-la des d’avui mateix i fins al 17 d’abril.

Matefest Infofest: la festa de les matemàtiques i la informàtica

Matefest InfofestUn any més els alumnes de la Facultat han preparat una jornada ben especial amb l’objectiu d’apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general. Oberta a tothom que hi estigui interessat, la festa s’adreça especialment als alumnes de secundària, convidats  a través dels seus centres educatius.

Com cada any, hi haurà diversos estands muntats pels alumnes i entitats col·laboradores, com el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).

També s’hi oferiran les següents xerrades:

  • 09:30-09:55 i 09:30-09:55. Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte.
  • 09:30-09:55 i 10:10-10:35. Votacions electròniques. A càrrec de Miquel Soriano.
  • 10:10-10:35 i 10:50-10:15. Per a què serveixen les matemàtiques? A càrrec de Claudi Alsina.
  • 10:50-11:15 i 11:30-11:55. Vivim les funcions. A càrrec d’eXplorium.
  • 11:30-11:55 i 11:30-11:55. Jocs d’atzar. A càrrec de David Márquez.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Cicloides, planetaris i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Fractals. A càrrec de Núria Fagella.

Jornada de portes obertes

Jornada de portes obertes 2019La Matefest coincideix també amb la Jornada de portes obertes adreçada als futurs alumnes, provinents majoritàriament de Batxillerat o de Cicles Formatius de Grau Superior. S’hi presentaran els diversos graus que la Facultat ofereix: Enginyeria Informàtica, Matemàtiques, Matemàtiques-ADE (doble titulació), Matemàtiques-Enginyeria Informàtica (doble titulació), Matemàtiques-Física (doble titulació).

Més informació


Deixa un comentari

Hilbert, Euclides i Josep Pla omplen l’aula Magna de l’Edifici Històric

Dimecres passat l’aula Magna es va tornar a omplir de públic en resposta a la convocatòria de Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat i gran especialista en història de la matemàtica.

La xerrada, que tenia com a pretext la presentació del tercer volum d’Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos, publicat el juny de l’any passat, es va centrar en una exercici comparatiu entre els postulats d’Euclides, plantejats als Elements (segle III aC) i els axiomes que Hilbert establia a Grundlagen der Geometrie (1899).

Agraïm al doctor Pla la seva col·laboració, sempre entusiasta, i l’autorització a penjar les diapositives de la xerrada.

Diapositives de la xerradaPresentació Elements1 Facultat (pdf)


Deixa un comentari

Conferència del doctor Josep Pla a l’Aula Magna: Hilbert versus Euclides

Hilbert vs Euclides: reflexions sobre els elementsDimecres 3 d’abril, a les 12:15, el doctor Josep Pla i Carrera impartirà a l’aula Magna de l’Edifici Històric la conferència Hilbert vs Euclides: reflexions sobre els Elements, llibres I, II, III, IV, V i VI.

La xerrada, que servirà per presentar el tercer volum d’Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos, publicat el juny de l’any passat, reprèn d’alguna manera el fil iniciat amb la presentació, ara fa dos anys, dels dos primers volums d’aquesta ambiciosa obra.

L’acte ha estat organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i pel CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos,Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats inicialment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum, publicat l’any 2018, conté una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

La lògica, la història, la docència i la recerca

«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació: