Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Hem acabat de descriure el fons de Griselda Pascual

Griselda Pascual Xufré (1926-2001)
Griselda Pascual i Xufré (1926-2001)

L’any 2018 vam rebre per donació l’arxiu personal de Griselda Pascual i Xufré (1926-2001). El primer pas del tractament del fons va consistir en la descripció i la catalogació de les obres de la seva biblioteca personal per tal d’incorporar-les al fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

El segon pas va comportar el tractament documental de l’arxiu. El fons abasta el període 1943-2001, i compren documentació des dels inicis de la seva etapa d’estudiant fins a la darrera lliçó a la Facultat de Matemàtiques, al maig de 1991. Destaca la documentació generada per la seva activitat acadèmica.

Es tracta d’un llegat homogeni que inclou sobretot material i apunts sobre docència a l’institut d’ensenyament secundari IES Maragall i a la Universitat de Barcelona; sobre la reforma de la didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la segona meitat del segle XX —en concret, de la introducció de la matemàtica moderna, l’audiovisual i la informàtica— i versions i esborranys de la seva tesi doctoral. 

També s’inclouen gràfics i il·lustracions manuscrites destinades a completar els apunts destinats a la docència universitària com a professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona; traduccions i adaptacions al català i castellà de monografies i articles de revista considerats cabdals per l’estudi de la disciplina, i dossiers del Seminari de Teoria de Nombres.

El tercer i últim pas va consistir en l’elaboració i redacció de l’Inventari del fons personal de Griselda Pascual (1926-2001), publicat al Dipòsit Digital de la UB.  El fons consta de 231 unitats documentals distribuïdes en 16 unitats d’instal·lació dipositades al Dipòsit del Departament de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica. Cal adreçar-se al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per consultar-lo.

L’Inventari relaciona els 231 expedients o unitats documentals amb la descripció sumària del contingut de cada un. Consta de tres apartats:

  • El primer, dedicat a la gestió formativa de Pascual, amb la documentació relativa a formació d’Ensenyament Superior i a l’elaboració de la tesi doctoral;
  • El segon, dedicat a l’activitat professional en l’exercici com a docent a l’Institut Maragall, a la Universitat de Barcelona i també com a col·laboradora del Ministerio de Educación y Ciencia;
  • El darrer, dedicat a la documentació de representació, projecció i contribució social de Griselda Pascual, que aplega la documentació relativa a la participació a xerrades, col·loquis i debats.

Amb la publicació de l’Inventari, enllestim les tasques realitzades de descripció i catalogació del fons personal de Griselda Pascual, per posar-lo a l’abast dels investigadors.

Griselda Pascual en acabar la darrera lliçó de la seva carrera, al maig de 1991.

Més informació


Deixa un comentari

Adéu a la darrera «figura oculta» de la NASA: Katherine Johnson

Fotografia original de domini públic

El 24 de febrer d’enguany va morir a Newport News (Virgínia) la darrera de les figures ocultes de la NASA, Katherine Johnson. Física i matemàtica, els seus càlculs van contribuir decisivament a l’èxit de les missions Mercury i Apollo 11. Dona i afroamericana, va haver de superar tots els obstacles afegits d’una societat patriarcal i profundament racista.

Segregació racial i educació

Katherine Coleman Goble, —que adoptaria el cognom Johnson del seu segon marit—, va néixer l’any 1918 a White Sulphur Springs (Virgínia) i de ben petita va mostrar un interès i una facilitat notable per a les matemàtiques. Malauradament les lleis de segregació racial vigents aleshores en molts estats dels EUA, condemnaven als afroamericans a conformar-se amb una educació elemental, que no contemplava prolongar-se més enllà del vuitè curs. És per això que els seus pares, molt amoïnats per l’educació dels fills —la mare era mestra—, van optar per traslladar-se a un altre comtat, assegurant-los la possibilitat de completar la formació al West Virginia Colored Institute, específic per a afroamericans.

Després de graduar-se amb 14 anys, als 15 va ingressar al West Virginia State College, on es va llicenciar als 18 en Matemàtiques i Francès. Durant aquell període va gaudir del recolzament de diversos professors, que ben aviat van veure el potencial que tenia, fins al punt de crear assignatures de geometria analítica i aeronàutica específicament per a ella.

L’any 1938 va ser la primera dona afroamericana a ingressar a la Universitat de Virgínia Occidental, després que s’hi hagués de pronunciar la Cort Suprema dels Estats Units. Malauradament però, no va apoder acabar els estudis de postgrau per problemes familiars

Ateses les poques perspectives laborals que oferia el sistema segregacionista nord-americà a les dones afroamericanes, es va veure empesa cap a la docència com a única opció professional, centrant-se en les matemàtiques, el francès i la música

De la NACA a la NASA i més enllà

La vida de Katherine faria un tomb notable en començar a treballar a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), que continuava amb la política de contractació de dones adoptada durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta vegada, però, la feina a desenvolupar consistia a intentar situar els EUA per davant de l’URSS en l’embogida carrera espacial.

L’any 1953 va començar a treballar al Departament de Guia i Navegació, en una secció per a dones afroamericanes dirigida de facto per una altra de les figures ocultes, la matemàtica Dorothy Vaughan. La seva expertesa matemàtica i geomètrica la va dur ben aviat a l’àrea de Control de Naus Espacials, on s’encarregava de fer totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Poc poc, amb tenacitat, coratge i esforç, la seva feina es va començar a valorar cada vegada més en un àmbit —homes, blancs, majoritàriament enginyers aeroespacials— que li era clarament hostil. Els obstacles a superar eren molts i molt diversos: des del gènere a la segregació passant per la condescendència d’uns companys de feina que no la consideraven una igual.

El primer nord-americà a l’espai

L’any 1959, un any després que la NACA es convertís en la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va ser l’encarregada de calcular la trajectòria del vol suborbital d’Alan Shepard, el primer nord-americà en viatjar a l’espai. Entre 1961 i 1963 es va ocupar dels càlculs del projecte Mercury, que duria John Glenn a orbitar la terra a bord del Friendship 7. Era la resposta de la NASA al lideratge espacial de la URSS en plena Guerra Freda i va ser el mateix Glenn qui va insistir que tots els càlculs els revisés Katherine Johnson.

John Glenn al Friendship 7. Fotografia de la NASA

John Glenn al Friendship 7

Fotografia de la NASA

L’any 1969 l’Apollo 11 va arribar a la lluna i Katherine n’havia calculat la trajectòria, a banda d’ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. La missió de l’Apollo 13, però, no va reeixir. Una explosió inesperada va obligar la NASA a rectificar fent orbitar la nau al voltant de la Lluna però renunciant a aterrar-hi. El paper de Johnson, una vegada més, va ser decisiu: els seus càlculs van permetre que la nau tornés a la terra després d’avortar la missió.

Johnson va continuar treballant en les missions espacials fins l’any 1986, quan finalment es va jubilar.

El llibre, la pel·lícula i el reconeixement tardà

El 16 de novembre de 2016, el president Barack Obama va lliurar a Katherine Johnson la Medalla Presidencial de la Llibertat, en reconeixement «al seu paper com a dona afroamericana pionera en les STEM» (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Barack Obama amb Katherine Johnson durant la cerimònia

“Katherine Johnson es va negar a ser limitada per les expectatives de la societat sobre el seu gènere i la seva raça, tot ampliant els límits de l’abast de la humanitat.”

Barack obama

L’any 2016, Margot Lee Shetterly, cofundadora de The Human Computer Project, va publicar Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Who Helped Win the Space Race. L’obra, en la qual va començar a treball l’any 2010, es basa en l’experiència de Katherine Johnson i dues companyes seves: Dorothy Vaughan —que ja hem esmentat—, i Mary Jackson, que treballaven, junt amb moltes altres dones, fent càlculs a les oficines de la NASA durant la carrera espacial. El pare de l’autora, científic de la NASA, havia treballat amb molts dels personatge que apareixen al llibre. L’any següent, Harper Collins va publicar l’edició castellana amb el títol Figuras ocultas.

Poc temps després de publicar-se la història es va dur duria al cinema amb èxit notable. No va guanyar cap premi dels considerats més rellevants però va ser nominada en diverses categories: millor guió (BAFTA i Oscar), millor banda sonora (Globus d’or), millor guió adaptat (Oscar) i millor actriu secundària (Globus d’Or i Oscar).

Al catàleg del CRAI hi trobareu diversos exemplars de la pel·lícula i del llibre, aquest de moment només en edició anglesa. Ben aviat, si les circumstàncies ho permeten, ens arribarà l’edició en castellà.

Katherine Johnson va morir finalment amb 101 anys el 24 de febrer de 2020.