Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

XXV concert de primavera a la Facultat de Matemàtiques

Fotografia d’emurray, sota llicència CC by-nc-sa

Actualització (03/05/2011): A causa d’un error vam incloure el programa de l’edició anterior, que era el que hi havia encara al web de la Facultat. Podeu consultar el programa d’aquesta edició (pdf). Disculpeu les molèsties.

Dimecres 4 de maig, de 12:00 a 14:00, se celebrarà al Paranimf de l’Edifici Històric la XXV edició del Concert de Primavera, organitzat conjuntament per alumnes i professors de la Facultat de Matemàtiques.

Programa

6 preludis – A.N. Scriabin
Man In The Mirror – James Morrison
XÈNIA DYAKONOVA, piano

3 preludis i 3 fugues – J.S. Bach
(del Clave Bien Temperado)
KONSTANTIN DYAKONOV, piano

My Lord, What A Morning – Espiritual Negre
Più non si trovano – W.A. Mozart
Nobody knows the trouble I’ve Seen – Espiritual Negre
Salut d’Amour – E. Elgar
FRANCESC PONS, contrabaix
EDU SOTO, contrabaix
MARIONA MATEU I CARLES, contrabaix

Inverno Porteno – A. Piazzolla
Impromptu n. 2 – F. Schubert
ERIC LATORRE, piano

Proud Mary – Creedence
CÉSAR MERINO, guitarra i veu

Caperucita – Ismael Serrano
Arrels – Esquirols
MIRIAM ROVIROSA, veu i guitarra
ÁLEX GUILLÉN, guitarra

In A Manner Of Speaking – Tuxedomoon
Disturbia – Rihanna
Ingonyama ilele – Cançó Popular Zulú
ERIC LATORRE, piano, guitarra i cors
JULIÁN ÁLVAREZA, saxo
CÉSAR MARTÍNEZ, veu i piano

Better – The Middle
The Way I Choose To Live – The Middle
Pain Gun – The Middle
Rambling – The Middle
SAMUEL CARRERAS, guitarra
ALBERT ROIG, bateria
TONI ROIG, baix
CÉSAR MARTÍNEZ, piano i veu


Deixa un comentari

Algorismes i danses tradicionals hongareses

Què tenen a veure els algorismes amb les danses tradicionals hongareses? La resposta immediata és rotunda: res de res. Però això era abans de visualitzar els vídeos que han elaborat a la universitat romanesa Sapientia Hungarian University of Transylvania, en què es representen diversos algorismes d’ordenació per mitjà de danses tradicionals, il·lustrant, amb música i moviment, el funcionament de cadascun.

De moment n’hi ha quatre —ordenació shell, ordenació per selecció, ordenació de bombolla i ordenació per inserció—, però desconeixem si amenacen amb perpetrar-ne cap més.

Bromes a part, és una manera ràpida d’entendre com funcionen . Els podeu veure tots quatre al canal AlgoRytmics de YouTube.

Font: Microsiervos


1 comentari

Arriba la Matefest-Infofest 2011

Dimecres 13 d’abril se celebrarà la Matefest-Infofest 2011 a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. La festa, organitzada pels alumnes, té per objectiu apropar el món de les matemàtiques i de la informàtica a tothom que hi estigui interessat, molt especialment a l’alumnat universitari, a l’alumnat de secundària, al professorat i als aficionats en general.

Si teniu pensat assistir-hi amb un grup d’alumnes del vostre centre, us recomanem que us poseu en contacte amb l’organització (master.infofest@ub.edu) per tal que pugui preparar millor la vostra estada.

La festa començarà a les 10:00 i s’acabarà a les 13:30. Inclourà estands:

  • Curiositats topològiques i geomètriques
  • Criptografia
  • Software lliure i Sistemes Operatius GNU/Linux
  • Juguem a cartes
  • Gimcana de Càlcul Matemàtic
  • Més que Geometria
  • Jocs de Lògica
  • Teorema de Pitàgores i qui es qui de funcions
  • L’algorisme de Seam Carving
  • Realitat augmentada
  • Jocs de Probabilitat
  • Coneixent els Fractals
  • Jocs matemàtics
  • Motors Gràfics

conferències :

  • Informàtica: mites i realitats. A càrrec de Jordi Vitrià.
  • Pitàgores a Xina? A càrrec de Iolanda Guevara
  • Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte
  • Fractals. A càrrec d’Àlex Haro


1 comentari

El Projecte Fibonacci al Mercat de les Flors


Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.

El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi  col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.

El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.

La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La celebració del 600 aniversari del Rellotge Astronòmic de Praga

Impressionant muntatge audiovisual per celebrar el 600 aniversari del Rellotge Astronòmic de Praga. Us el recomanem especialment, amb els altaveus encesos i a pantalla completa.

Hi ha moltes fotografies a la pàgina old town, de The Macula, el col·lectiu responsable del muntatge.

Font: Microsiervos

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Hi ha una fórmula matemàtica de l’amor, sense mort?

El 43è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb seu a Sitges, ha programat a la secció Oficial Fantàstic, la projecció del curtmetratge Rites of Love and Math, codirigit pel matemàtic Edward Frenkel i Reine Graves.

La pel·lícula és un homenatge al film Yûkoku, —Rite of Love and Death en la traducció anglesa—, que va escriure i dirigir Yukio Mishima el 1966. Ofereix una visió romàntica de les matemàtiques en la qual un matemàtic —interpretat pe Frenkel—  troba, després d’anys de recerca, la fórmula de l’amor. En un primer moment pensa que la fórmula beneficiarà la humanitat, però ben aviat s’adona que les forces del mal volen apoderar-se’n per aconseguir els seus objectius sinistres. Conscient que no pot defugir l’enfrontament, assumeix la seva mort com a inevitable, però vol que la fórmula pervisqui. Per aconseguir-ho, la tatua sobre la pell de la seva amant durant l’última nit que passaran plegats.

El curtmetrate es projectarà el dia 11 d’octubre a les 14:15.

Més informació:

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Dan Snaith: M’agraden les matemàtiques perquè són inaplicables a la meva música

He oído pocas cosas tan estúpidas como que ciertas combinaciones binarias explican mi música. Me gustan las matemáticas porque son inaplicables en mi música.

El 18 de juny El País publicava una entrevista a Dan Snaith, doctor en Matemàtiques per l’Imperial College de Londres, però més conegut per la seva faceta de músic amb el projecte de música electrònica Caribou. L’entrevista es va fer arrel de la participació de Caribou al Sónar 2010, on presentava el seu darrer disc, Swim.

Més informació:

Font: Mirada matemática
Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Activitats d’estiu: Els vespres dels Juliols

Enguany se celebra la cinquena edició consecutiva d’Els Vespres dels Juliols, una activitat complementària als cursos d’estiu, que consisteix en la celebració de sis concerts de petit format als Jardins Ferran Soldevila, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Els concerts se celebraran els dimarts i els dijous de les setmanes del 5, el 12 i el 19 de juliol a partir de les 20:45. L’entrada és lliure però l’aforament és limitat.

Programació

Comparteix l'entrada


1 comentari

Festa de la Ciència al Parc de la Ciutadella

Els dies 12 i 13 de juny se celebrarà al Parc de la Ciutadella una nova edició de la Festa de la Ciència, organitzada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Durant el cap de setmana s’oferiran més de 60 activitats adreçades a tots els públics: tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles.

En aquesta edició, les matemàtiques hi tindran una presència important. Hi haurà tallers de criptografia, de geometria dinàmica, de corbes, de programació amb Scratch, de programació de robots; reptes matemàtics; una demostració de geometria amb bombolles de sabó a càrrec d’Anton Aubanell, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB.

Si teniu curiositat per saber més sobre la diversitat biològica, la robòtica, l’origen del cosmos, la química i les lleis de la física, les matemàtiques i les aplicacions de la tecnologia en la recerca, la Festa de la Ciència 2010 us ofereix totes les respostes.

Edicions anteriors:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La trobada entre Descartes i Pascal al Teatre Lliure

Fotografia: Sergio Parra

Fins el 21 de març es pot veure a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure l’obra El encuentro de Descartes con Pascal joven, de Jean-Claude Brisville.

L’obra, interpretada i dirigida per Josep Maria Flotats, recrea l’única trobada entre els dos filòsofs i científics malgrat que cap dels dos no en van deixar testimoni escrit. Segons el dossier de premsa:

Només un cop es van trobar Descartes i Pascal, els dos filòsofs més importants del seu segle. La trobada es va produir el 24 de setembre de 1647, al convent parisenc dels Mínims, i l’entrevista va durar diverses hores. Cap dels dos no va escriure sobre el que van parlar, i precisament això va animar el dramaturg Jean-Claude Brisville a imaginar la trobada de dues experiències vitals i dos pensaments filosòfics. Descartes, amb 51 anys, havia acceptat l’oferta de mecenatge que li havia fet la reina Cristina de Suècia i es preparava per realitzar el que seria l’últim viatge d’una vida atrafegada; Pascal era un jove de 24 anys que, en aquesta edat primerenca, ja era considerat un geni per haver ideat diversos invents científics, d’entre els quals una màquina aritmètica antecedent dels ordinadors actuals; estava immers en una profunda crisi existencial que –amb la fe del convers– es preocupava més de reformar els altres que de reformar-se ell mateix. Descartes mirava, des de l’alçada de la seva edat –i amb un cert distanciament–, els temes que afectaven l’ésser humà. L’admiració mútua que sentien no ocultava la seva oposició radical d’idees i de formes de viure.

Més informació:

Font: Creamat