Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Wilson A. Bentley, fotògraf pioner de flocs de neu

Fotografia d'un floc de neu, obra de Wilson A. Bentley, 1890.

 

Sota el microscopi, vaig descobrir que els flocs de neu eren miracles de bellesa, i em va semblar una pena que aquesta bellesa no fos vista i apreciada pels altres. Cada cristall era una obra mestra de disseny i cap disseny es repetia. Quan un floc de neu es fonia, el disseny es perdia per sempre. Molta bellesa havia desaparegut, sense deixar cap rastre.

Wilson A. Bentley

Wilson A. Bentley, un agricultor autodidacta de Jericho (Vermont), estava fascinat per la neu des de la infantesa. Va experimentar durant anys tot intentant veure els flocs de neu individualment, per poder estudiar-ne l’estructura cristal·lina. Després d’anys d’assaigs i errors, el 1885 va aconseguir fotografiar-ne un per primera vegada, acoblant una càmera a un microscopi. Durant la seva vida en va fotografiar més de 5.000 i va poder constatar que no n’hi havia cap que fos igual a un altre. La seva feina va tenir un gran ressò en universitats d’arreu del món i va publicar diversos articles a diaris i revistes, incloses Scientific American i National Geographic.

Bentley treballant. Imatge de domini públic

L’any 1931 McGraw-Hill va publicar la seva gran obra, Snow crystals, que contenia més de 2.400 microfotografies de flocs de neu. Actualment es pot adquirir l’edició que en va fer Dover el 1962 o una edició abreujada de l’any 2000—de la mateixa editorial—, de només 80 pàgines i 850 fotografies.

L’any 1903 Bentley va enviar 500 imatges a la Smithsonian Institution, una vintena de les quals es pot consultar en línia, a alta resolució.

Més informació:

Entrades relacionades:

Font: Boing Boing


1 comentari

Gaudí i les formes de la natura

El dia 10 de novembre el programa Quèquicom del Canal 33 va emetre el reportatge Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família, l’embrió del qual es va enregistrar i emetre originalment l’any 2006, amb el títol Gaudí i les formes de la natura.

En aquesta ocasió, un equip del programa ha accedit al punt més alt de l’interior del temple, el gran hiperboloide situat a 70 metres d’alçada, just a sobre de l’altar major. És aquesta forma característica la que permet il·luminar l’interior, recreant com es filtraria la llum natural dins d’un bosc espès. Per il·lustrar-ho, i per conèixer millor la relació entre les formes de la naturalesa i l’arquitectura de Gaudí, el biòleg Pere Renom es trasllada a un bosc de faigs de més de 40 metres d’altura, per comparar-ne l’estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra.

Si voleu aprofundir en el tema, us suggerim que consulteu Geometría para turistas, de Claudi Alsina, que conté passatges dedicats a l’obra de Gaudí —els misteris del Parc Güell, els arcs catenaris de la Pedrera— i específicament sobre la Sagrada Família i les seves característiques escultòriques des del punt de vista matemàtic: columnes arborescents, escales de cargol, hiperboloides i paraboloides.

Vodpod videos no longer available.

Vídeo: Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família

Més informació:

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Les formes dels flocs de neu

Kenneth Libbrecht, catedràtic de Física del California Institute of Technology (Caltech), ha guanyat el Premi Lennart Nilsson de fotografia científica, dotat amb 100.000 corones sueques (una mica més de 10.700 €).

La Lennart Nilsson Award Foundation ha premiat les fotografies que Libbrecht ha obtingut durant la seva recerca sobre les formes dels flocs de neu. En paraules del jurat, “les imatges de Kenneth Libbrecht ens obren els ulls a la regularitat i la bellesa de la natura. Amb les seves fotografies de flocs de neu, converteix les matemàtiques, la física i la química en imatges d’una gran bellesa”.

Fa més de 400 anys, Kepler va descobrir que tots els flocs de neu són hexagonals i que tots els cristalls tenen una forma única. Libbrecht està intentant entendre com sorgeixen aquestes formes, mesurant els cristalls de neu al laboratori. El seu objectiu és descobrir els mecanismes físics subjacents: com la temperatura i les càrregues elèctriques afecten la dinàmica molecular en el creixement del cristall.

Libbrecht fa les fotografies amb el prototip Snow Master 9000, format per un microscopi i una màquina fotogràfica Nikon D1X.

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


2 comentaris

La imperfecció és bella

PilarMC —gràcies!—ens ha fet arribar l’enllaç a l’article que publicava el dia 27 d’octubre Eduard Punset al seu bloc.

L’article —La imperfección es bella (pdf)—, inclòs aquest mes a la secció Mentes maravillosas de Muy Interesante, relata la trobada entre Benoît Mandelbrot i Eduard Punset a Yale l’any 2007 i resumeix la seva llarga conversa.

Us recomanem també que llegiu la transcripció de l’entrevista que Punset li va fer a Mandelbrot per al programa Redes i, si us interessa, que us mireu el petit fragment del vídeo corresponent.

La mayoría de personas empiezan con un objetivo muy claro en su vida, lo validan y prosiguen, aprenden y lo desarrollan. Yo empecé combinando dos ideas muy peligrosas: en primer lugar, de joven, me fascinaba totalmente la geometría, la forma de las cosas, en una época en la que las matemáticas se estaban volviendo muy abstractas y algebraicas. En segundo lugar, yo tenía una pasión, una obsesión con Kepler. ¿Y por qué Kepler? Kepler no fue un científico tan capital como Newton, pero Kepler fue el primero que logró algo extraordinario: partir de un juguete y obtener una herramienta. El juguete era la elipse, una forma matemática con la que habían jugado los griegos en la antigüedad sin ningún objetivo concreto. Pero ese juguete se convirtió en una herramienta para crear la ciencia de la astronomía, para explicar el movimiento de los planetas, y describirlo todo en términos matemáticos. Eso me fascinó desde el principio. Y fui ciertamente temerario, empecé sin una idea clara de hasta dónde quería llegar. En un primer momento, no hice nada sensacional sino que empecé con pequeñas cosas que me interesaban y, casi por arrastre, me vi abocado al estudio de la rugosidad. En realidad, la descripción completa de este objetivo no llegó hasta más tarde, cuando era bastante mayor. ¡Tenía más de setenta años!

Eduard Punset entrevista Benoît Mandelbrot

Més informació:

Entrades relacionades:

Comparteix l'entrada


4 comentaris

Ha mort Benoît Mandelbrot

Fotografia de Rama, sotmesa a una llicència BY-SA de Creative Commons França 2.0

El 14 d’octubre va morir Benoît Mandelbrot a causa d’un càncer de pàncrees a Cambridge (Massachussetts). Mandelbrot és universalment conegut com el pare de la geometria fractal, terme que va acunyar el 1977 a Fractals: form, chance and dimension —traduïda al castellà amb el títol Los objetos fractales: forma, azar y dimensión—, en la qual fixava les propietats dels objectes fractals i demostrava la seva presència en molts aspectes del nostre món. Una dècada més tard ampliava el seu treball anterior amb la publicació de The Fractal Geometry of NatureLa geometría fractal de la naturaleza en la traducció castellana— i aprofundia en l’estudi de les formes de la naturalesa, concebent i desenvolupant una nova geometria capaç de descriure-les.

Què n’han dit els mitjans que seguim?

Fotografia del Conjunt de Mandelbrot, de Domini públic.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Exposició: Armonía fractal de Doñana y las Marismas

Fotografia d'Héctor Garrido

Del 7 de maig al 30 de juny es pot visitar a El Cortalet, l’escola de natura del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’exposició itinerant Armonía fractal de Doñana y las Marismas. La mostra proposa, a través de les imatges aèries d’Héctor Garrido, un passeig per les formes harmòniques esculpides pel fang, el temps i l’aigua en les maresmes andaluses; un viatge pels patrons geomètrics de la naturalesa.

El muntatge és una iniciativa del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i es completa amb un llibre (Doñana y las Marismas, armonía fractal) i un lloc web, Armonía fractal de Doñana y las Marismas.

Més informació:

Comparteix l'entrada