Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

La imperfecció és bella

PilarMC —gràcies!—ens ha fet arribar l’enllaç a l’article que publicava el dia 27 d’octubre Eduard Punset al seu bloc.

L’article —La imperfección es bella (pdf)—, inclòs aquest mes a la secció Mentes maravillosas de Muy Interesante, relata la trobada entre Benoît Mandelbrot i Eduard Punset a Yale l’any 2007 i resumeix la seva llarga conversa.

Us recomanem també que llegiu la transcripció de l’entrevista que Punset li va fer a Mandelbrot per al programa Redes i, si us interessa, que us mireu el petit fragment del vídeo corresponent.

La mayoría de personas empiezan con un objetivo muy claro en su vida, lo validan y prosiguen, aprenden y lo desarrollan. Yo empecé combinando dos ideas muy peligrosas: en primer lugar, de joven, me fascinaba totalmente la geometría, la forma de las cosas, en una época en la que las matemáticas se estaban volviendo muy abstractas y algebraicas. En segundo lugar, yo tenía una pasión, una obsesión con Kepler. ¿Y por qué Kepler? Kepler no fue un científico tan capital como Newton, pero Kepler fue el primero que logró algo extraordinario: partir de un juguete y obtener una herramienta. El juguete era la elipse, una forma matemática con la que habían jugado los griegos en la antigüedad sin ningún objetivo concreto. Pero ese juguete se convirtió en una herramienta para crear la ciencia de la astronomía, para explicar el movimiento de los planetas, y describirlo todo en términos matemáticos. Eso me fascinó desde el principio. Y fui ciertamente temerario, empecé sin una idea clara de hasta dónde quería llegar. En un primer momento, no hice nada sensacional sino que empecé con pequeñas cosas que me interesaban y, casi por arrastre, me vi abocado al estudio de la rugosidad. En realidad, la descripción completa de este objetivo no llegó hasta más tarde, cuando era bastante mayor. ¡Tenía más de setenta años!

Eduard Punset entrevista Benoît Mandelbrot

Més informació:

Entrades relacionades:

Comparteix l'entrada


4 comentaris

Ha mort Benoît Mandelbrot

Fotografia de Rama, sotmesa a una llicència BY-SA de Creative Commons França 2.0

El 14 d’octubre va morir Benoît Mandelbrot a causa d’un càncer de pàncrees a Cambridge (Massachussetts). Mandelbrot és universalment conegut com el pare de la geometria fractal, terme que va acunyar el 1977 a Fractals: form, chance and dimension —traduïda al castellà amb el títol Los objetos fractales: forma, azar y dimensión—, en la qual fixava les propietats dels objectes fractals i demostrava la seva presència en molts aspectes del nostre món. Una dècada més tard ampliava el seu treball anterior amb la publicació de The Fractal Geometry of NatureLa geometría fractal de la naturaleza en la traducció castellana— i aprofundia en l’estudi de les formes de la naturalesa, concebent i desenvolupant una nova geometria capaç de descriure-les.

Què n’han dit els mitjans que seguim?

Fotografia del Conjunt de Mandelbrot, de Domini públic.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Exposició: Armonía fractal de Doñana y las Marismas

Fotografia d'Héctor Garrido

Del 7 de maig al 30 de juny es pot visitar a El Cortalet, l’escola de natura del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’exposició itinerant Armonía fractal de Doñana y las Marismas. La mostra proposa, a través de les imatges aèries d’Héctor Garrido, un passeig per les formes harmòniques esculpides pel fang, el temps i l’aigua en les maresmes andaluses; un viatge pels patrons geomètrics de la naturalesa.

El muntatge és una iniciativa del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i es completa amb un llibre (Doñana y las Marismas, armonía fractal) i un lloc web, Armonía fractal de Doñana y las Marismas.

Més informació:

Comparteix l'entrada