Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

Alan TuringEl 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d'Elisabet II en què "perdona" Alan Turing

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.

Més informació

Apunts relacionats

Bbibliografia


Deixa un comentari

Investigadors de la UB i de la UAB guanyen un premi a l’International Conference on Pattern Recognition

Sergio Escalera, Oscar Lopes, Miguel Reyes, Jordi González

Sergio Escalera, Oscar Lopes, Miguel Reyes i Jordi González

Investigadors del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi (MAIA) de la Universitat de Barcelona (UB) i del Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), guanyen el tercer premi del congrés International Conference on Pattern Recognition (ICPR) de dispositius Kinect en el camp de la intel·ligència artificial, amb el treball «Multi hand pose recognition system using Kinect depth sensor».

L’ICPR és un congrés de referència mundial de reconeixement automàtic de patrons. El treball presentat pel grup de recerca Human Pose Recovery and Behavior Analysis (HuPBA), dirigit pel doctor Sergio Escalera, membre de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, ha estat premiat amb un diploma, un xec de 2.000 dòlars, una placa de programari i la valoració de la tecnologia guanyadora per part de l’empresa Microsoft. El projecte guanyador es va presentar dins el concurs mundial de dispositius de Microsoft Kinect en el camp de la intel·ligència artificial organitzat per l’ICPR, que va tenir lloc el mes de novembre al Japó.

Dins de la visió i de la intel·ligència artificial s’estan estudiant formes automàtiques de reconèixer el comportament humà i aplicar-lo en interfícies home-màquina. Aquest és el cas dels dispositius de Microsoft Kinect, que combinen informació de color amb infrarojos per obtenir informació de l’entorn i poder processar-la. En aquesta àrea s’han definit uns mètodes nous de descripció de l’escena per tal de reconèixer les persones, la seva postura corporal i la configuració de la mà i fer-ho servir en un entorn de navegació de dades mèdiques.

Aquest sistema de detecció s’està investigant per tal de posar-lo en marxa en entorns reals en un futur proper. Alguns dels escenaris d’ús podrien ser manipular la ràdio, la televisió a distància, la cirurgia assistida, els jocs interactius o l’assistència a persones amb discapacitat.

Font: Notícies de la UB


1 comentari

Inaugurem l’exposició 2012: Any Alan Turing

Durant aquest any ens 2012: Any Alan Turinghem fet ressò reiterades vegades de dos centenaris àmpliament celebrats per la comunitat matemàtica: el de Ferran Sunyer i Balaguer, matemàtic figuerenc, i el d’Alan Turing, matemàtic britànic.

El mes de maig vam inaugurar una exposició virtual sobre Sunyer i Balaguer i teníem encara pendent la mostra sobre la vida i l’obra d’Alan Turing, que ara us presentem.

2012: Any Alan Turing

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Enguany la comunitat matemàtica internacional ha proclamat l’Any Turing per tal de recordar la seva immensa contribució i, alhora, com a acte de desgreuge pel tracte rebut de les autoritats britàniques del moment. Us convidem a conèixer la seva curta i dissortada vida i a aprofundir en la seva immensa tasca, sense l’existència de la qual, el món que coneixem potser no seria exactament igual.


Deixa un comentari

Diada Alan Turing a la Facultat de Matemàtiques

Diada Alan TuringLa Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), afegint-se a la commemoració mundial de l’Any Turing, celebrarà dimecres 21 de novembre la Diada Turing, durant la qual es dictaran dues conferències:

12:00 – 12:55. Màquines, neurones, androides i ovelles elèctriques, a càrrec de Francesc J. Ferri (Universitat de València).

Turing és reconegut per molts com un dels pares de la teoria de la  computació. Conceptes clau com el de màquina abstracta, model universal, aturada, xarxa neuronal, intel·ligència o consciència ja van passar per la ment i la ploma d’Alan Turing. Tot i que algunes de les aportacions de Turing han quedat obsoletes o tenen un interès purament acadèmic, en el terreny dels conceptes més profunds i de les grans idees Turing segueix sent una font d’inspiració per a molts investigadors en l’àmbit de la intel·ligència artificial.

13:10 – 13:55. Dels jeroglífics egipcis a la codificació digital, a càrrec de David Juher (Universitat de Girona)

El desxiframent de l’escriptura d’antigues civilitzacions és un repte intel·lectual de primer ordre que matemàtics i arqueòlegs han sabut superar en el cas dels jeroglífics egipcis i maies. En canvi, les inscripcions de l’Illa de Pasqua, el disc d’Efaistos, la llengua etrusca o l’escriptura dels ibers són, encara avui, misteris inexpugnables. Repassarem els èxits i els fracassos dels científics pel que fa al desxiframent d’escriptures i veurem com es poden quantificar les característiques del llenguatge natural (entropia, redundància) que ens poden ajudar en aquesta tasca. Acabarem aquest recorregut històric al segle XXI, veient de quina manera aquests conceptes ens ensenyen a codificar la informació digital de manera òptima.

Els actes se celebraran a l’aula B5 de l’Edifici Històric.


Deixa un comentari

Madrid acull el simposium internacional El legado de Alan Turing

El legado de Alan TuringDemà i demà passat, 23 i 24 d’octubre, i en el marc de l’Any Alan Turing, Madrid acollirà el simposium internacional El legado de Alan Turing, organitzat conjuntament per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales i la  Fundació Ramón Areces.

En aquesta trobada, experts internacionals analitzaran la gran importància que té avui dia el llegat del matemàtic britànic, en àrees com la intel·ligència artificial, la criptografia, la lògica i la computació.

A pesar de su corta vida, Turing logró un impacto único en la historia de la computación, la informática, la inteligencia artificial, la lógica, la filosofía, la biología y las matemáticas. Turing está considerado uno de los padres de la Ciencia de la Computación, desarrollando la formalización de los conceptos de algoritmo y computación mediante la llamada máquina de Turing. Se convirtió en un personaje muy popular al conocerse años después su crucial papel durante la Segunda Guerra Mundial para romper los códigos nazis, particularmente los de la máquina Enigma. Tras la guerra promovió la construcción de los primeros ordenadores digitales. También contribuyó al debate sobre si las máquinas pueden pensar (Inteligencia Artificial).

Més informació:

Apunts d’altres blocs: