Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Francesc d’Assís Sales Vallès

Matemàtics catalans: Francesc d'Assís Sales VallèsLa sèrie «Matemàtics catalans» continua amb la cinquena mostra, aquesta vegada dedicada a Francesc d’Assís Sales Vallès (Terrassa, 1914 – Barcelona, 2005). A causa de les circumstàncies, ara en format exclusivament virtual.

Francesc d’Assís Sales Vallès

Sales Vallès va néixer a Terrassa el 29 de novembre de 1914. El seu germà, dos anys més gran, era el novel·lista Joan Sales, autor d’Incerta glòria i El vent de la nit, entre altres.

Entre 1929 i 1932 va estudiar el Batxillerat de ciències a l’Institut de Lleida i l’any 1931 es va matricular a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil va interrompre els seus estudis, que va reprendre el curs 39-40. L’any 1941 es va llicenciar i l’any 1944 iniciava la carrera docent a la UB.

L’any 1947 va defensar la tesi doctoral —Contribución al estudio de una ley de probabilidad : primera ley de errores de Laplace, dirigida per José María Orts,  obtenint el títol de doctor. L’any següent va començar a col·laborar a la revista Collectanea Mathematica, fundada aquell mateix any pel seu mestre.

Francesc d'Assís Sales Vallès

Fotografia: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

El 1958, Sales es va presentar a les oposicions a catedràtic a la Universitat de Granada on seria nomenat catedràtic numerari d’Estadística matemàtica i càlcul de probabilitats, la qual cosa va implicar un trasllat de ciutat que duraria poc temps. A finals de juliol de 1961 demanva el reingrés a la UB com a catedràtic per trasllat.

La primera tesis doctoral que va dirigir Sales va ser la d’Enric Querol, Sobre la estimación de modelos lineales, l’any 1964, i la darrera, la de Miquel Salicrú i Pagès, l’any 1983.

Durant la seva carrera, Sales va exercir diversos càrrecs institucionals —vicedegà i degà successivament de la Facultat de Ciències, vicerector, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), a banda de participar com a membre en diversos tribunals de concursos i/o oposicions, activitat que s’allargaria fins a la fi de la seva carrera docent.

El professor Francesc d’Assís Sales Vallès va morir a Barcelona el 13 de desembre de l’any 2005, al noranta-un anys.

L’exposició

La mostra que us presentem, aquesta vegada exclusivament en format electrònic, repassa la vida i la trajectòria de Sales fent èmfasi en la seva carrera docent i la seva producció científica. Hi trobareu una biografia, una relació bibliogràfica de la seva obra i una presentació, de caire més personal, redactada per Josep Pla i Carrera, a qui agraïm de tot cor la seva col·laboració.

Per facilitar la lectura o impressió a qui hi estigui interessat, tan la presentació, com la biografia i la bibliografia, s’adjunten també com a fitxers pdf convenientment maquetats.

Podeu visitar-la aquí:

Matemàtics catalans: Francesc d’Assís Sales Vallès

  • Matemàtics catalans: Francesc d'Assís Sales Vallès

Matemàtics catalans


Deixa un comentari

Dimarts ens va deixar el Doctor Vaquer als 92 anys

Josep Vaquer i Timoner, fotografia de Catalunya Religió
Josep Vaquer i Timoner
(Maó, 1 de juliol de 1928 — Barcelona, 24 de març de 2020)

Fotografia de Catalunya Religió

Dimarts 24 de març va morir a casa seva, a Barcelona, el Doctor Josep Vaquer i Timoner. Tenia 92 anys.

Llicenciat per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1954, va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Sis anys després, al 1960, es va doctorar a la mateixa universitat amb la tesi Sobre la parte p-fundamental del grupo de Brauer, dirigida per Joan Augé Farreras. L’any següent va obtenir la Càtedra de Geometria mètrica i Geometria diferencial a la pròpia UB.

Especialista en àlgebra i geometria diferencial, va treballar al Seminari Matemàtic d’Hamburg —amb Ernest Witt— i a l’Institut Politècnic de Zuric. Va col·laborar amb Josep Teixidor i Batlle en la modernització metodològica de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat i va tenir un paper molt rellevant en l’organització de les Olimpíades Matemàtiques al llarg dels anys, ja fos buscant i elaborant problemes o exercint com a president del tribunal.

Va ser secretari de la revista Collectanea Mathematica i també degà de la Facultat de Matemàtiques de la UB de 1976 a 1978; president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) de 1991 a 1995 i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrit a la Secció de Ciències i Tecnologia, des de 1989.

L’olimpíada matemàtica

A principis dels anys 60 hi havia pocs estudiants que es decantessin per estudiar matemàtiques. És per això que la Real Sociedad Matemática Española (RSME) es va empescar una mena de concurs amb l’objectiu d’estimular vocacions i omplir les aules. Organitzades en 12 districtes, els guanyadors de cada edició rebien una beca si emprenien els estudis de matemàtiques.

La RSME va encarregar al Doctor Francesc Sales, vicepresident aleshores de la societat, que organitzés l’olimpíada a Catalunya i aquest va demanar a Vaquer que li donés un cop de mà. Amb el temps, i d’una manera natural però extraoficial, seria la SCM qui organitzaria el certamen al Principat, fins que amb la presidència de Sebastià Xambó es va demanar que l’acord tàcit es posés per escrit, a la qual cosa la RSME no va s’hi va oposar.


Mentre els problemes dels altres no siguin també els teus problemes, el món no pot funcionar.

Josep Vaquer i Timoner

Vaquer va intentar descentralitzar tant com va poder la celebració de les proves. Malgrat que el districte el formaven Catalunya i Balears, els exàmens es feien sempre a Barcelona, amb la dificultat afegida que això tenia per a tots els participants que s’havien de desplaçar. Va aconseguir que a Girona, Lleida i Tarragona s’hi formés un tribunal, tot i que al final s’hi presentarien pocs candidats. Més tard va voler estendre encara més la presència de les proves al llarg del país —Manresa, Vic, Tortosa, Mallorca…—, però el projecte no va reeixir

Aire fresc per a l’ensenyament de la matemàtica

Curso de matemáticasJa abans d’ocupar la càtedra l’any 1961, Vaquer estava convençut que calia renovar l’ensenyament de les matemàtiques, però no gosava fer-ho sol. Quan Teixidor, que era catedràtic, li va proposar d’emprendre junts aquella tasca, Vaquer no ho va dubtar. Van començar a introduir la matemàtica moderna amb la guia de Bourbaki i d’aquesta manera va néixer el Curso de matemáticas, conegut popularment com a «Teixidor-Vaquer», que esdevindria la porta d’entrada de molts estudiants a la llicenciatura.

En opinió de Vaquer, l’ensenyament universitari havia de tenir en compte els alumnes que esdevindrien catedràtics, però sense perdre de vista que la majoria no ho serien i que s’ocuparien d’una altra tasca, no menys important. Calia que la universitat se centrés en ensenyaments bàsics, que construís els fonaments per tal que els llicenciats en sortissin capacitats per aprendre el que els calgués durant la seva vida professional.


El meu pare em va preguntar en què consistia allò que, en aquella època, s’anomenava, amb molta naturalitat i superficialitat, «matemàtica moderna». Jo li vaig regalar un exemplar del text de Teixidor-Vaquer. Un vespre, després de sopar —ho recordo com si fos ara— ens vam posar a mirar-lo i comentar-lo una mica per sobre per veure quines qüestions tractava, i en aquell moment me’n vaig adonar.

Josep Pla i Carrera a Aproximació heurística, històrica, docent i personal al teorema fonamental de l’àlgebra

Obituaris i mostres de condol





Altres mostres de condol a Twitter

Més informació

Josep Vaquer amb la seva dona, també matemàtica, Mercè Guilemany
Josep Vaquer amb la seva dona, també matemàtica, Mercè Guilemany.
Fotografia de Catalunya Religió


Deixa un comentari

Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina

Lluís A. santaló: de Girona a l'ArgentinaEl Grup de Didàctica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica (Cúbic), celebrarà divendres 22 de novembre la 3a Jornada de didàctica de les matemàtiques, dedicada enguany a Lluís Antoni Santaló Sors i sota el títol Un homenatge a Lluís A. Santaló des d’una perspectiva didàctica.

Com en les jornades anteriors, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, en col·laboració amb Cúbic, ha preparat una exposició bibliogràfica, física i virtual, sobre la vida i l’obra de Santaló: Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina. La mostra física es podrà visitar des del 20 de novembre de 2019 fins al 31 de gener de 2020.

Lluís A. Santaló

Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d’octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.

Com tants coetanis, va haver d’exiliar-se l’any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d’octubre d’aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.

Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d’una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l’Amèrica Llatina.

A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l’Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l’Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.

La jornada

Un homenatge a Lluís A. Santaló des d’una perspectiva didàctica

Data: Divendres 22 de novembre
Aula: Aula T1 i Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB
Horari: 17:00 a 20:00 h

Programa:

    • 17:00 h. Presentació de la jornada i benvinguda (a càrrec de Carles Casacuberta, Degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB).
    • 17:10 h. Recordant Lluís Antoni Santaló” (a càrrec de Claudi Alsina).
    • 17:25 h. “Role-play de probabilitats”.
    • 17:40 h.Lluís Santaló: un científic, un mestre” (a càrrec de David Juher, Director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona).
    • 17:55 h. Visita a l’Exposició de llibres de Lluís Santaló a la biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB.
    • 18:25 h.Taller d’activitats didàctiques inspirades en l’obra de Santaló”.
    • 19:50 h. Cloenda.

L’exposició

L’exposició se centra en l’abundant obra de Santaló, que abasta 75 anys des de la primera publicació l’any 1934, fins a la darrera —Selected works, publicada pòstumament per Springer l’any 2009. Hi trobareu una relació de totes les obres que tenim al nostre fons, tan de les pròpies com de les dedicades a la seva figura, on destaquen sobretot els articles en publicacions periòdiques que, per la seva profusió, hem agrupat en un pdf que en facilita la consulta.

També hi trobareu una extensa biografia, com tantes, estroncada per la desfeta republicana i marcada per un exili forçós que el duria fins a l’Argentina peronista dels anys 40. Arrelat a Rosario i més tard a Buenos Aires, Santaló ja no tornaria mai més a establir-se a Catalunya malgrat viatjar-hi sovint, gairebé sempre per rebre premis i mencions.

Exposició virtual: Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: José María Orts Aracil

José María Orts Aracil (1891-1968)

Continuant amb la sèrie «Matemàtics catalans», que vam iniciar l’any 2016, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica presenta una nova mostra bibliogràfica amb la selecció de les obres de José Maria Orts Aracil, matemàtic i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

José María Orts Aracil

José María Orts Aracil va néixer a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891. L’any 1908 acabà el batxillerat amb la qualificació d’excel·lent i es traslladà a viure a Barcelona, on es matricularia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’any 1914 es llicencià en Ciències Exactes i el mateix any començà la carrera docent com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica a la mateixa universitat.

Dedicat sempre a la docència, fou autor d’una obra nombrosa, sobretot en col·laboracions a revistes científiques. A més de la docència, a la UB fou nomenat vicedegà de la Facultat de Ciències, ocupà el càrrec de director del Seminari matemàtic i impulsà la publicació de la revista Collectanea Mathematica, que dirigí des de l’inici —1948— fins a la seva mort. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas —on ocupà diversos càrrecs—, vicedirector de l’Institut Jorge Juan de Matemáticas i Director de l’Instituto Nacional de Matemáticas.

Lluitador incansable per aconseguir que el grau de Doctor fos expedit per la Universitat de Barcelona, dirigí les tesis dels matemàtics Francesc Sales Vallès, Rafael Rodríguez Vidal, Joaquín Ninot Nolla i Ferran Sunyer Balaguer.

A la Universitat de Barcelona, Orts és recordat per la seva voluntat de facilitar l’aprenentatge als alumnes, per la qual cosa procurà que disposessin dels recursos bibliogràfics adequats, facilità que es relacionessin amb ambients acadèmics d’altres països i edità els apunts de les seves classes. També ho és per la seva voluntat de donar oportunitats a les noves generacions facilitant-los els mitjans necessaris.

Fou l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, segons recorda una placa ubicada al vestíbul d’aquesta.

José María Orts Aracil va morir a Barcelona el 4 de febrer de 1968.

L’exposició: física i virtual

Exposició virtualL’exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil conté una selecció de vint obres organitzades en monografies, apunts de classe i contribucions a publicacions periòdiques, entre les que destaca la revista Collectanea Mathematica. Podeu visitar-la fins al 25 de juliol al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

A banda de l’exposició física, i seguint també la dinàmica iniciada amb Lauro Clariana i Pere Puig Adam, hem preparat una exposició virtual sobre José María Orts Aracil. La mostra conté una extensa biografia i un recull exhaustiu de la seva producció bibliogràfica. S’hi inclou també una presentació, redactada per Joaquim Ortega Cerdà i nombrosos documents, provinents de l’Arxiu Històric de la UB o del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Matemàtics catalans

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)

Pere Puig Adam (1900-1960)Just abans de Nadal vam publicar la segona exposició monogràfica de la sèrie Matemàtics catalans, aquest cop dedicada a Pere Puig Adam.

La mostra repassa extensament la biografia del matemàtic barceloní, fent èmfasi en la seva etapa universitària —il·lustrada amb documents procedent de l’Arxiu Històric—, l’etapa com a docent a Madrid —interrompuda per la guerra—, i el reconeixement a la seva obra.

S’hi inclou un extens recull bibliogràfic, format majoritàriament per monografies i articles científics, a banda d’un parell de referències corresponents a partitures que harmonitzà. Per completar-ho, hem recollit també bibliografia sobre la seva figura, publicada per diferents especialistes en mitjans diversos.

Finalment hi trobareu una petita secció dedicada als elements gràfics: cites, el decàleg de la matemàtica mitjana i la línia del temps, que reflecteix la seva trajectòria.

L’exposició virtual és la darrera de les activitats en què hem participat, emmarcada en la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques —organitzada pel Grup Cúbic— que es va celebrar a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 17 de novembre de 2017.

Com a colofó, i fins el dia 30 de gener, podeu veure una selecció de les obres de Pere Puig Adam i dels seus materials per a l’aula de matemàtiques, exposats a la vitrina de la biblioteca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació


1 comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiquesEl passat divendres 17 de novembre, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Organitzada pel Grup Cúbic (Grup de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica), va estar dedicada als Materials per a l’aula de matemàtiques. Recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

La jornada es va obrir amb les intervencions del degà  —Carles Casacuberta—, el representant del Grup Cúbic —Sergi Muria— i la responsable del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica —Montserrat Garrich—, a les quals va seguir la lliçó magistral Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina, i les Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del Grup Cúbic.

A la segona part de la jornada es van desenvolupar dues activitats: la Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks i el taller de còniques Puig Adam i les còniques.

La Jornada es va completar amb la visita a les exposicions Materials per a l’aula de matemàtiques, que es pot veure fins el dia 30 de novembre, i l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que restarà a la biblioteca fins a finals d’any.

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia