Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina

Lluís A. santaló: de Girona a l'ArgentinaEl Grup de Didàctica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica (Cúbic), celebrarà divendres 22 de novembre la 3a Jornada de didàctica de les matemàtiques, dedicada enguany a Lluís Antoni Santaló Sors i sota el títol Un homenatge a Lluís A. Santaló des d’una perspectiva didàctica.

Com en les jornades anteriors, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, en col·laboració amb Cúbic, ha preparat una exposició bibliogràfica, física i virtual, sobre la vida i l’obra de Santaló: Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina. La mostra física es podrà visitar des del 20 de novembre de 2019 fins al 31 de gener de 2020.

Lluís A. Santaló

Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d’octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.

Com tants coetanis, va haver d’exiliar-se l’any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d’octubre d’aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.

Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d’una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l’Amèrica Llatina.

A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l’Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l’Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.

La jornada

Un homenatge a Lluís A. Santaló des d’una perspectiva didàctica

Data: Divendres 22 de novembre
Aula: Aula T1 i Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB
Horari: 17:00 a 20:00 h

Programa:

    • 17:00 h. Presentació de la jornada i benvinguda (a càrrec de Carles Casacuberta, Degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB).
    • 17:10 h. Recordant Lluís Antoni Santaló” (a càrrec de Claudi Alsina).
    • 17:25 h. “Role-play de probabilitats”.
    • 17:40 h.Lluís Santaló: un científic, un mestre” (a càrrec de David Juher, Director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona).
    • 17:55 h. Visita a l’Exposició de llibres de Lluís Santaló a la biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB.
    • 18:25 h.Taller d’activitats didàctiques inspirades en l’obra de Santaló”.
    • 19:50 h. Cloenda.

L’exposició

L’exposició se centra en l’abundant obra de Santaló, que abasta 75 anys des de la primera publicació l’any 1934, fins a la darrera —Selected works, publicada pòstumament per Springer l’any 2009. Hi trobareu una relació de totes les obres que tenim al nostre fons, tan de les pròpies com de les dedicades a la seva figura, on destaquen sobretot els articles en publicacions periòdiques que, per la seva profusió, hem agrupat en un pdf que en facilita la consulta.

També hi trobareu una extensa biografia, com tantes, estroncada per la desfeta republicana i marcada per un exili forçós que el duria fins a l’Argentina peronista dels anys 40. Arrelat a Rosario i més tard a Buenos Aires, Santaló ja no tornaria mai més a establir-se a Catalunya malgrat viatjar-hi sovint, gairebé sempre per rebre premis i mencions.

Exposició virtual: Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: José María Orts Aracil

José María Orts Aracil (1891-1968)

Continuant amb la sèrie «Matemàtics catalans», que vam iniciar l’any 2016, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica presenta una nova mostra bibliogràfica amb la selecció de les obres de José Maria Orts Aracil, matemàtic i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

José María Orts Aracil

José María Orts Aracil va néixer a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891. L’any 1908 acabà el batxillerat amb la qualificació d’excel·lent i es traslladà a viure a Barcelona, on es matricularia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’any 1914 es llicencià en Ciències Exactes i el mateix any començà la carrera docent com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica a la mateixa universitat.

Dedicat sempre a la docència, fou autor d’una obra nombrosa, sobretot en col·laboracions a revistes científiques. A més de la docència, a la UB fou nomenat vicedegà de la Facultat de Ciències, ocupà el càrrec de director del Seminari matemàtic i impulsà la publicació de la revista Collectanea Mathematica, que dirigí des de l’inici —1948— fins a la seva mort. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas —on ocupà diversos càrrecs—, vicedirector de l’Institut Jorge Juan de Matemáticas i Director de l’Instituto Nacional de Matemáticas.

Lluitador incansable per aconseguir que el grau de Doctor fos expedit per la Universitat de Barcelona, dirigí les tesis dels matemàtics Francesc Sales Vallès, Rafael Rodríguez Vidal, Joaquín Ninot Nolla i Ferran Sunyer Balaguer.

A la Universitat de Barcelona, Orts és recordat per la seva voluntat de facilitar l’aprenentatge als alumnes, per la qual cosa procurà que disposessin dels recursos bibliogràfics adequats, facilità que es relacionessin amb ambients acadèmics d’altres països i edità els apunts de les seves classes. També ho és per la seva voluntat de donar oportunitats a les noves generacions facilitant-los els mitjans necessaris.

Fou l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, segons recorda una placa ubicada al vestíbul d’aquesta.

José María Orts Aracil va morir a Barcelona el 4 de febrer de 1968.

L’exposició: física i virtual

Exposició virtualL’exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil conté una selecció de vint obres organitzades en monografies, apunts de classe i contribucions a publicacions periòdiques, entre les que destaca la revista Collectanea Mathematica. Podeu visitar-la fins al 25 de juliol al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

A banda de l’exposició física, i seguint també la dinàmica iniciada amb Lauro Clariana i Pere Puig Adam, hem preparat una exposició virtual sobre José María Orts Aracil. La mostra conté una extensa biografia i un recull exhaustiu de la seva producció bibliogràfica. S’hi inclou també una presentació, redactada per Joaquim Ortega Cerdà i nombrosos documents, provinents de l’Arxiu Històric de la UB o del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Matemàtics catalans

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)

Pere Puig Adam (1900-1960)Just abans de Nadal vam publicar la segona exposició monogràfica de la sèrie Matemàtics catalans, aquest cop dedicada a Pere Puig Adam.

La mostra repassa extensament la biografia del matemàtic barceloní, fent èmfasi en la seva etapa universitària —il·lustrada amb documents procedent de l’Arxiu Històric—, l’etapa com a docent a Madrid —interrompuda per la guerra—, i el reconeixement a la seva obra.

S’hi inclou un extens recull bibliogràfic, format majoritàriament per monografies i articles científics, a banda d’un parell de referències corresponents a partitures que harmonitzà. Per completar-ho, hem recollit també bibliografia sobre la seva figura, publicada per diferents especialistes en mitjans diversos.

Finalment hi trobareu una petita secció dedicada als elements gràfics: cites, el decàleg de la matemàtica mitjana i la línia del temps, que reflecteix la seva trajectòria.

L’exposició virtual és la darrera de les activitats en què hem participat, emmarcada en la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques —organitzada pel Grup Cúbic— que es va celebrar a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 17 de novembre de 2017.

Com a colofó, i fins el dia 30 de gener, podeu veure una selecció de les obres de Pere Puig Adam i dels seus materials per a l’aula de matemàtiques, exposats a la vitrina de la biblioteca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació


1 comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiquesEl passat divendres 17 de novembre, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Organitzada pel Grup Cúbic (Grup de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica), va estar dedicada als Materials per a l’aula de matemàtiques. Recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

La jornada es va obrir amb les intervencions del degà  —Carles Casacuberta—, el representant del Grup Cúbic —Sergi Muria— i la responsable del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica —Montserrat Garrich—, a les quals va seguir la lliçó magistral Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina, i les Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del Grup Cúbic.

A la segona part de la jornada es van desenvolupar dues activitats: la Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks i el taller de còniques Puig Adam i les còniques.

La Jornada es va completar amb la visita a les exposicions Materials per a l’aula de matemàtiques, que es pot veure fins el dia 30 de novembre, i l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que restarà a la biblioteca fins a finals d’any.

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia