Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Sónar+D: De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia

Sónar

Imatge de Carles Novellas, sota llicència CC-BY-SA 3.0

El festival de música, creativitat i tecnologia Sónar, es va crear a Barcelona el 1994 com a «Festival de música avançada i art multimèdia» amb l’objectiu d’esdevenir un referent del panorama cultural. Va ser pioner en considerar la combinació de l’avantguarda i l’experimentació artística amb els nous corrents electrònics de la música de ball.

Enguany, del 16 al 18 de juny, se celebra la 22 edició d’una proposta més que consolidada, que ha anat experimentant ajustos i canvis durant les edicions precedents, fins a convertir-se en un referent mundial. La proposta original ha donat lloc a altres escenaris amb continguts diversos. Així, i en paral·lel al Sónar de Dia, se celebra el Sónar+D, un congrés internacional que abasta un programa d’activitats (xerrades,tallers, etc. ) amb un eix comú: la relació entre creativitat i tecnologia i la transformació digital de les indústries culturals que això comporta.

Una de les activitats més destacades del Sónar+D és el Music Hack Day, que es va celebrar per primera vegada a Barcelona l’any 2010. Fou justament durant la celebració del Music Hack Day de l’any 2012, que l’organització del Sónar va atendre els comentaris d’algunes participants, impulsant la futura col·laboració amb diversos col·lectius orientats a visibilitzar la dona en el món de la tecnologia. El 2014 es va tractar el tema del hacktivisme de la mà de G.Hack i el Centre for Digital Music de la Queen Mary University of London i el 2015 arribava el torn dels algorismes d’intel·ligència artificial de la mà d’Amy Robinson.

En aquesta edició s’hi presenta De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia amb Girls in Lab, un col·lectiu que promou la transformació social i digital amb la missió d’aconseguir la paritat de gènere en el camp de les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).

Al 60% de les nenes els agraden les ciències a l’escola, però únicament un 18% escull carreres relacionades amb aquest terreny. El 2020 hi haurà 1,4 milions de llocs de treball relacionats amb la tecnologia i és necessària la inclusió de dones en aquest camp per satisfer-ne la demanda.

Banana pianoGirls in Lab és el primer moviment social i col·laboratiu a l’Estat espanyol orientat a oferir formació gratuïta per a nenes i adolescents a través de tallers i campus, amb l’objectiu d’acabar amb la desigualtat de gènere en els àmbits de la tecnologia i l’enginyeria.

El dia 16 de juny oferirà un taller de creació d’instruments musicals electrònics utilitzant Makey-Makey, una placa de codi obert basada en Arduino que permet convertir gairebé qualsevol objecte (un plàtan, per exemple) en una superfície de control (un comandament de videojocs, per exemple); i Scratch, un llenguatge de programació ideat per introduir-se en el món de la programació. Per participar-hi no calen coneixements de programació previs, només anar-hi amb un ordinador portàtil.

La Universitat de Barcelona col·labora amb el festival amb el projecte Earthworks, una instal·lació de Semiconductor per a SonarPLANTA via el CSIC- Jaume Almera i la Facultat de Geologia.

Més informació


Deixa un comentari

Novetats del fons: Trítons, de George Steiner

Trítons: els tres llenguatges de l'homeAcaba d’arribar a la biblioteca un exemplar de Trítons: els tres llenguatges de l’home, un assaig de George Steiner editat per Arcàdia, que ens va cridar l’atenció tan aviat com el vam conèixer.

L’obra es basa en la conferència homònima que va pronunciar Steiner a la Nexus Conference d’Amsterdam el 14 de juny de 2008, traduïda per Miquel Desclot. L’autor estableix un diàleg platònic entre un músic, un matemàtic i un poeta, cadascun dels quals mira d’argumentar per què el seu és el llenguatge més universal o, fins i tot, el més genuïnament humà.

El músic sosté que la música és més antiga que la parla, que és present en totes les cultures d’arreu del món, que la mateixa melodia, immutable, és intel·ligible per a tothom, cosa que la fa universal. El matemàtic, en canvi, argumenta que la música és molt lluny de ser un llenguatge universal. Els sords i els qui no tenen oïda musical, d’entrada, en queden exclosos. Només hi hauria un llenguatge absolutament universal, un codi semàntic que ho abarqui tot: la matemàtica.

L’idioma silenciós de les figures geomètriques, de les equacions algebraiques, pertany a totes les dones i els homes en igual mesura.

El poeta, al seu torn, recorda al músic i al matemàtic que tota la seva argumentació no s’ha basat ni en melodies ni en fórmules algebraiques sinó en paraules, en unitats lèxiques, gramaticals i semàntiques, perquè «l’existència humana, en estat de completesa, en estat de maduresa, és lingüística.»

Per reforçar tot allò exposat en el diàleg precedent, el text s’acompanya de tres assajos breus que miren d’aprofundir, des dels tres punts de vista esmentats, en les bondats de cada llenguatge. Jordi Savall, amb El poder de la música, repassa breument la història de la música i insisteix en la importància de la música per superar els reptes del nostre món —o per salvar-lo, en les seves paraules.

Cédric Villani, matemàtic francès, parteix dels errors de Poincaré en estudiar el problema dels tres cosssos i de totes les esmenes i encerts posteriors, per bastir una Oda a la imperfecció. Conclou que és justament de la «imperfecció, que neixen els grans progressos.»

Finalment, Adam Zagajewski, a Sobre la sorpresa, defensa la capacitat de la poesia per sorprendre el lector, la sorpresa que «ens renovella a nosaltres i renovella l’art

Trobareu el llibre a la prestatgeria de novetats fins el dia 15 de març.


2 comentaris

Com sona Pi?

El vídeo és obra de michaeljohnblake, un usuari de YouTube. Hi interpreta, amb diversos instruments —bàsicament de corda i percussió— el número pi fins els 31 primers decimals, convertint prèviament els números a notes. Un exercici curiós…

Actualització (23/03/2011, 09:30). Acabem de veure que YouTube ha retirat el vídeo a causa d’una reclamació de drets d’autor de Lars Erickson, autor de Pi Symphony, que hauria registrat la melodia.

Michael John Blake explica en primera persona el que ha passat. No us perdeu els comentaris dels usuaris:

Un exemple més de com n’arriba a ser d’absurda la legislació de drets d’autor als nostres dies. Per cert, si voleu veure el vídeo original, abans no l’eliminin, encara es pot visualitzar a CollegeHumor, Yahoo! Video i TeacherTube.

Font: Slashdot


Deixa un comentari

Calculus Rhapsody

Aquest divertit homenatge al clàssic de Queen és obra de Phil Kirk i Mike Gospel, soferts estudiants de Matemàtiques i aficionats a la música. Impressionant.

Calculus Rhapsody

Is this x defined?
Is f continuous?
How do you find out?
You can use the limit process.

Approach from both sides,
The left and the right and meet.
Im a just a limit, defined analytically

Functions continuous,
Theres no holes,
No sharp points,
Or asymptotes.

Any way this graph goes
It is differentiable for me for me.

All year, in Calculus
Weve learned so many things
About which we are going to sing

We can find derivatives
And integrals
And the area enclosed between two curves.

Y prime oooh
Is the derivative of y
Y equals x to the n, dy/dx
Equals n times x
To the n-1.

Other applications
Of derivatives apply
If y is divided or multiplied
You use the quotient
And product rules

And dont you forget
To do the dance

Also oooh (dont forget the chain rule)
Before you are done,
You gotta remember to multiply by the chain

(Instrumental solo)

I need to find the area under a curve
Integrate! Integrate! You can use the integration

Raise exponent by one multiply the reciprocal
Plus a constant
Plus a constant
Add a constant
Add a constant
Add a constant labeled C
(Labeled C-ee-ee-ee-ee)

Im just a constant
Nobody loves me.
Hes just a constant
Might as well just call it C
Never forget to add the constant C

Can you find the area between f and g
In-te-grate f and then integrate g
(then subtract)
To revolve around the y-axis
(integrate)
outer radius squared minus inner radius squared
(multiplied)
multiplied by pi
(multiply)

Multiply the integral by pi!

Pi tastes real good with whipped cream!

Mama-Mia, Mama-Mia
Mama-Mia let me go.
Pre-calculus did not help me to prepare for Calculus, for Calculus, help me!

So you think you can find out the limit of y?
So you think youll find zero and have it defined
Oh baby cant define that point baby
Its undefined
Goes to positive and negative infinity

Oooh. Oooh yeah, oooh yeah.
Differentiation
Anyone can see
Any mere equation
It is differentiable for me.

(Any way this graph goes)

Font: Fuck Yeah Mathematics


1 comentari

El Projecte Fibonacci al Mercat de les Flors


Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.

El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi  col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.

El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.

La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

El teorema de Tales, musicat per Les Luthiers

Pensé entonces -recuerda Núñez- si no podría ponerle música a todo un teorema. Fui a mi biblioteca, desempolvé el texto de Repetto, Linskens y Fesquet, ubiqué el teorema de Thales y le puse música. Al día siguiente le canté mi teorema a un grupito de locos lindos del coro de Ingeniería, y me lo festejaron.

Carlos Núñez Cortés

Música de Les Luthiers i video de Nicolás i  Matías -universitaris argentins de qui no tenim més dades-, rodat a Buenos Aires.