Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Matematicopoemes, una exposició de Toni Prat

Pilota hexagonalDes d’avui, 29 de juny, i fins al 10 de setembre, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, conjuntament amb el CRAI Biblioteca de Lletres, acull una mostra de poesia visual de l’artista vigatà Toni Prat.

Les dues exposicions són complementàries i contenen obres de naturalesa diferent. En el nostre cas, Matematicopoemes mostra 20 obres de caire numèric o amb connotacions matemàtiques, que es recullen també al llibre La diversió de la paradoxa… Quant a Lletres, i amb el títol Poesia Filosòfica… Visual, la selecció d’obres, més àmplia i heretogènia, es pot veure a les vitrines exteriors, l’hemeroteca i el pati Curtis Bennet.

La poesia visual, per a mi, no és res més que poesia…, i poesia, per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida… tot això recollit en una metàfora.

Toni Prat

A banda de les obres distribuïdes per les sales de la biblioteca, trobareu a l’expositor del passadís una selecció dels llibres publicats per Toni Prat, amb un quadern per a anotar-hi els vostres comentaris.

El dia 3 de juliol, de 17:00 a 19:00, comptarem amb la presència de l’autor.

Més informació:


Deixa un comentari

Novetats del fons: Trítons, de George Steiner

Trítons: els tres llenguatges de l'homeAcaba d’arribar a la biblioteca un exemplar de Trítons: els tres llenguatges de l’home, un assaig de George Steiner editat per Arcàdia, que ens va cridar l’atenció tan aviat com el vam conèixer.

L’obra es basa en la conferència homònima que va pronunciar Steiner a la Nexus Conference d’Amsterdam el 14 de juny de 2008, traduïda per Miquel Desclot. L’autor estableix un diàleg platònic entre un músic, un matemàtic i un poeta, cadascun dels quals mira d’argumentar per què el seu és el llenguatge més universal o, fins i tot, el més genuïnament humà.

El músic sosté que la música és més antiga que la parla, que és present en totes les cultures d’arreu del món, que la mateixa melodia, immutable, és intel·ligible per a tothom, cosa que la fa universal. El matemàtic, en canvi, argumenta que la música és molt lluny de ser un llenguatge universal. Els sords i els qui no tenen oïda musical, d’entrada, en queden exclosos. Només hi hauria un llenguatge absolutament universal, un codi semàntic que ho abarqui tot: la matemàtica.

L’idioma silenciós de les figures geomètriques, de les equacions algebraiques, pertany a totes les dones i els homes en igual mesura.

El poeta, al seu torn, recorda al músic i al matemàtic que tota la seva argumentació no s’ha basat ni en melodies ni en fórmules algebraiques sinó en paraules, en unitats lèxiques, gramaticals i semàntiques, perquè «l’existència humana, en estat de completesa, en estat de maduresa, és lingüística.»

Per reforçar tot allò exposat en el diàleg precedent, el text s’acompanya de tres assajos breus que miren d’aprofundir, des dels tres punts de vista esmentats, en les bondats de cada llenguatge. Jordi Savall, amb El poder de la música, repassa breument la història de la música i insisteix en la importància de la música per superar els reptes del nostre món —o per salvar-lo, en les seves paraules.

Cédric Villani, matemàtic francès, parteix dels errors de Poincaré en estudiar el problema dels tres cosssos i de totes les esmenes i encerts posteriors, per bastir una Oda a la imperfecció. Conclou que és justament de la «imperfecció, que neixen els grans progressos.»

Finalment, Adam Zagajewski, a Sobre la sorpresa, defensa la capacitat de la poesia per sorprendre el lector, la sorpresa que «ens renovella a nosaltres i renovella l’art

Trobareu el llibre a la prestatgeria de novetats fins el dia 15 de març.