Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

El Projecte Fibonacci al Mercat de les Flors


Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.

El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi  col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.

El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.

La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La trobada entre Descartes i Pascal al Teatre Lliure

Fotografia: Sergio Parra

Fins el 21 de març es pot veure a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure l’obra El encuentro de Descartes con Pascal joven, de Jean-Claude Brisville.

L’obra, interpretada i dirigida per Josep Maria Flotats, recrea l’única trobada entre els dos filòsofs i científics malgrat que cap dels dos no en van deixar testimoni escrit. Segons el dossier de premsa:

Només un cop es van trobar Descartes i Pascal, els dos filòsofs més importants del seu segle. La trobada es va produir el 24 de setembre de 1647, al convent parisenc dels Mínims, i l’entrevista va durar diverses hores. Cap dels dos no va escriure sobre el que van parlar, i precisament això va animar el dramaturg Jean-Claude Brisville a imaginar la trobada de dues experiències vitals i dos pensaments filosòfics. Descartes, amb 51 anys, havia acceptat l’oferta de mecenatge que li havia fet la reina Cristina de Suècia i es preparava per realitzar el que seria l’últim viatge d’una vida atrafegada; Pascal era un jove de 24 anys que, en aquesta edat primerenca, ja era considerat un geni per haver ideat diversos invents científics, d’entre els quals una màquina aritmètica antecedent dels ordinadors actuals; estava immers en una profunda crisi existencial que –amb la fe del convers– es preocupava més de reformar els altres que de reformar-se ell mateix. Descartes mirava, des de l’alçada de la seva edat –i amb un cert distanciament–, els temes que afectaven l’ésser humà. L’admiració mútua que sentien no ocultava la seva oposició radical d’idees i de formes de viure.

Més informació:

Font: Creamat