Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Una competició per resoldre el Problema del viatjant

Solució al problema del viatjant

Imatge de Xypron, de domini públic

El Problema del viatjant és un clàssic de les Matemàtiques i de la teoria de la computació, un mètode d’optimització de trajectòries que intenta resoldre el següent enunciat (Viquipèdia):

Donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l’ordre de visites a seguir per tal de definir una trajectòria que passi un sol cop per cada node i de manera que la distància total recorreguda sigui la més curta possible.

S’usa sovint en el disseny de xarxes de transport i de serveis i en la planificació logística. Naturalment, com més nodes hi ha, s’incrementa la dificultat i es necessita més temps de càlcul per optimitzar la ruta.

Quatre membres del Game Intelligence Group de la Facultat de Ciències de la Computació i Electrònica de la Universitat d’Essex —Diego Pérez, Philipp Rohlfshagen, David Robles i Simón Lucas— han organitzat un concurs, The Physical Travelling Salesman Problem Competition (PTSP), basat en el problema i amb la particularitat que hi poden participar éssers humans i bots.

L’objectiu del PTSP és fer passar la nau per tots els punts vermells sense repetir-ne cap i amb el menor temps possible. El vídeo mostra un exemple d’execució del joc amb un jugador humà.

Hi ha classificacions per a humans i per a bots, però també per a humans contra bots. Com a curiositat, entre els 5 primers classificats hi ha 4 jugadors humans i un bot, aquest en segona posició.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Converteix qualsevol web en un joc de Katamari Damashii

Katamari Damashii és un videojoc japonès de finals dels 90, programat per a Playstation 2. Ens situa en el paper d’un príncep amb la missió de reconstruir les estrelles i la lluna, destruïdes accidentalment pel seu pare. Per aconseguir-ho, cal fer córrer una roda anomenada katamari, que adhereix tot allò que troba al seu pas, creixent fins a construir una estrella.

Inspirant-se en aquest joc, Alex Leone, David Nufer i David Truong han programat KatHack, un bookmarklet en Javascript que ha estat proclamat guanyador del concurs Yahoo HackU 2011, recentment celebrat a la Universitat de Washington, i que trasllada l’univers del joc al nostre navegador. Només cal anar a la pàgina que més ens agradi i copiar i enganxar a la barra d’adreces el següent codi:

javascript:var i,s,ss=['http://kathack.com/js/kh.js','http://ajax.googleapis.com/ajax/libs/jquery/1.5.1/jquery.min.js'];for(i=0;i!=ss.length;i++){s=document.createElement('script');s.src=ss[i];document.body.appendChild(s);}void(0);

Amb el botó dret del ratolí es controla la bola, que arrossega al seu pas tots els elements de la pàgina, incorporant-los i fent-la créixer.

Font: Boing Boing


Deixa un comentari

L’art dels videojocs a l’Smithsonian Museum

Kate Jooyeon Nam, CC by-nc-sa

L’Smithsonian American Art Museum inaugurarà el 16 de març del 2012 l’exposició The Art of Video Games, un recorregut a través de l’evolució de 40 anys dels videojocs, com a mitjà artístic, emfatitzant especialment els efectes visuals i l’ús creatiu de les noves tecnologies.

Malgrat que falta encara més d’un any per a la inauguració, l’Smithsonian ha anunciat l’esdeveniment amb temps perquè convida els usuaris a triar, fins el 7 d’abril, els 80 jocs més destacats des del punt de vista artístic i visual. Els jocs s’han classificat en 5 èpoques, 20 plataformes i 4 gèneres, buscant la màxima representativitat.

Els visitants tindran també la possibilitat de jugar a 5 jocs que han marcat les seves respectives èpoques: Pac-Man, Super Mario Bros, The Secret of Monkey Island, Myst i World of Warcraft.

Font: Slashdot


Deixa un comentari

Kitsch digital: tres dècades d’interferències al web


Dijous 17 de febrer a les 19:00 hores s’inaugura a Can Felipa (Barcelona), l’exposició col·lectiva Kitsch Digital: Tres dècades d’interferències al Web, que mostra la transformacions socials, visuals i artístiques d’Internet i la cultura pop digital durant els darrers 30 anys.

La mostra presenta un recorregut conceptual a partir de diferents interpretacions artístiques que reflexionen entorn de les diverses fites que han modelat la cultura digital actual i, en definitiva, l’art contemporani. Parteix dels anys 80, amb els videojocs i la implantació de l’estètica píxel; passa per la dècada dels 90, amb els inicis d’Internet i l’actuació de l’usuari amateur; i finalitza a la del 2000 amb l’era de la revolució 2.0, la popularització de les xarxes socials i l’experimentació propiciada per les eines de codi obert o open source. La mostra proposa una perspectiva inèdita de la cultura digital de les últimes tres dècades, destacant les interconnexions entre art, tecnologia i societat. Partint d’un esquema cronològic, visualitzem l’evolució de les diferents propostes discursives del Net Art, les últimes aportacions de l’Hacktivisme dins de l’art contemporani, així com les relacions existents entre l’art urbà i l’art digital.

Més informació:

Font: L’Agenda de la cultura científica

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Dia contra el DRM

Avui se celebra, per iniciativa de la Free Software Foundation (FSF) i en el marc de la campanya Defective by Design, el Dia contra el DRM. L’objectiu és conscienciar l’opinió pública sobre els perills que suposen les restriccions que els sistemes DRM imposen als usuaris impedint-los fer l’ús que vulguin de la música, la pel·lícula, el maquinari o el programari adquirits.

El Digital Restrictions Management (Digital Rights Management segons la indústria, en un intent més de fer passar bou per bèstia grossa) ha demostrat ser un obstacle molt més enllà de la quimera original que perseguia: impedir la còpia de tot allò que per la seva pròpia naturalesa digital és infinitament copiable.

Quan un usuari adquireix qualsevol mitjà amb DRM perd el dret a reproduir-lo quan vulgui i on vulgui; se’l pot obligar a fer ús d’un programari o maquinari determinats; pot perdre el dret de fer-ne una còpia privada. I pitjor encara, sovint són els usuaris que passen per caixa els més escarnits. Només cal recordar el cas recent d’Ubisoft i el seu DRM, que va impedir els qui havien adquirit els seus jocs poder-los usar mentre els servidors de la companyia estaven caiguts.

Il·lustració original de Brad Colbow

Ho resumeix Richard Stallman, president de la FSF:

“DRM attacks your freedom at two levels. Its purpose is to attack your freedom by restricting your use of your copies of published works. Its means is to force you to use proprietary software, which means you don’t control what it does. When companies organize to design products to restrict us, we have to organize to defeat them.

Font: Alt1040

Comparteix l'entrada