Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Elements matemàtics a la promoció de la darrera temporada de Perdidos

Si sou seguidors de Perdidos ja sabreu que al febrer s’estrena la sisena i última temporada. També sabreu que Cuatro ha estat fent una marató sense precedents emetent les cinc temporades anteriors perquè ja tenien adquirits els drets de l’última. Si heu estat atents al final de la cinquena -encara que l’haguéssiu vist quan es va estrenar a la ABC fa més d’un any- haureu vist una promoció molt ben feta –elogiada fins i tot pels creadors de la sèrie-, en què cada element ha estat curosament triat, respectant l’esperit original del conjunt i encaixant-lo com en un trencaclosques.

Sobre un tauler d’escacs es presenten els personatges més rellevants i els seus conflictes mentre sona Everything in its right place, de Radiohead i una veu recita uns versos. Arribats a aquest punt potser us preguntareu quina relació té tot això amb les matemàtiques. La resposta la trobareu en els versos triats, que no fan referència explícitament a les matemàtiques però són obra d’’Umar Hayyam, poeta i matemàtic persa dels segles XI-XII:

Cal dir que, segons la traducció, els versos varien notablement. Us en deixem tres de diferents:

Porque esta vida no es
-como probaros espero-,
Mas que un difuso tablero
de complicado ajedrez.
Los cuadros blancos: los días
los cuadros negros: las noches…
Y ante el tablero, el destino
acciona allí con los hombres,
como con piezas que mueven
a su capricho sin orden…
Y uno tras otro al estuche
van. De la nada sin nombre.

Hayyam,’Umar. Rubaiyyat. Barcelona : Ediciones 29, 1998.

He aquí la única verdad. Somos los
peones de la misteriosa partida de
ajedrez que juega Alá. Él nos mueve,
nos detiene, vuelve a empujarnos,
y al final nos arroja, uno a uno, a la
caja de la nada.

Hayyam, ’Umar. Robáiyát. Barcelona : Zeus, 1963.

Som ninots! Som ninots del blau destí joguina
que, com un nen que juga amb ràbia o afalacs,
mou els homes peons, i els moviments combina,
com peces sense consciència d’un grandiós joc d’escacs.

Hayyam, ’Umar. Estances. Barcelona : Edicions del Mall, 1985.

Enllaços relacionats:

Font: Menéame