Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El milió de dòlars rebutjat per Perelman finançarà una beca postdoctoral

L’Institut Clay de Matemàtiques (CMI) i l’Institut Henri Poincaré (IHP), han anunciat, en una conferència de premsa, la institució d’una beca postdoctoral a l’IHP, destinada a matemàtics joves. La beca, que tindrà una durada de 6 mesos a 1 any, es finançarà, durant 5 anys, amb l’import del Premi del Mil·leni rebutjat per Grigori Perelman l’any 2010.

Entrades relacionades:

Font: Francis (th)E mule Science’s News


1 comentari

Perelman: “Sé com controlar l’univers. Per què hauria de córrer darrera d’un milió de dòlars?”

Grigori Perelman fotografiat per George M. Bergman a Berkeley l’any 1993. Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC (by-sa)

Grigori Perelman, el matemàtic que porta de corcoll els mitjans convencionals des que va rebutjar el Premi del Mil·leni concedit per l’Institut Clay en haver resolt la conjectura de Poincaré, ha concedit una entrevista a Alexander Zabrovsky, periodista del Komsomolskaya Pravda.

Zabrovsky, que està rodant un documental sobre la cooperació entre les tres principals escoles matemàtiques del món —la russa, la xinesa i la nord-americana—, va aconseguir accedir a Perelman a través de la seva mare, i aquest li va concedir l’única entrevista a què s’ha sotmès els darrers anys. Perelman li va explicar que no parla amb periodistes perquè els mitjans de comunicació no estan interessats en la ciència sinó en la seva vida personal, en “si es talla les ungles o els cabells”. Que li falten al respecte anomenant-lo Grisha —diminutiu de Grigori— i prenent-se unes familiaritats que no els ha donat.

El periodista el descriu com una persona absolutament lúcida i normal, realista i pragmàtica, alhora que sentimental. Considera que tot el que s’ha escrit sobre ell dubtant de la seva salut mental és fals.

“He après a calcular el buit. Jo i els meus col·legues estem estudiant els mecanismes que omplen el buit social i econòmic. El buit és a tot arreu, es pot calcular, i això obre grans oportunitats. Sé com controlar l’univers. Per què hauria de córrer darrere d’un milió de dòlars, digues?”

Ja fa temps que en aquest bloc defensem la possibilitat que, simplement, Perelman vulgui viure la seva vida en pau i lluny dels circ mediàtic, continuant amb la seva feina sense interferències estèrils que l’allunyin del que realment l’interessa. Sembla, per les seves respostes, que no anàvem desencaminats.

Font: Fayerwayer


1 comentari

El geni, l’home, l’enigma

El País va publicar el diumenge 3 d’octubre un extens reportatge sobre la figura de Grigori Perelman, el matemàtic més controvertit —si més no per als mitjans de comunicació i el gran públic en general— de l’actualitat.

El reportatge repassa la vida de Perelman, des de la infantesa fins a l’actualitat, i recull testimonis de gent que en un moment o altre l’havia tractat, especialment Sergei Rukshin. Rukshin és segurament una de les persones que millor el coneix:  va ser el tutor de Perelman des dels deu anys i el responsable d’encaminar i fomentar la seva formació matemàtica, en el convenciment que els nens s’han de concentrar en allò que millor se’ls dóna.

Un intent, com a mínim documentat, d’intentar explicar el per què d’una actitud que, pel que sembla, no som capaços de concebre: la del geni que renuncia als diners i a la fama i pretén només continuar amb la seva vida.

    Rukshín explica así los sentimientos que llevaron a Grisha a renunciar al millón: “Para comprender a Perelman, imagínese que el teorema es como su hijo, que en la infancia pasó por una enfermedad grave, durante la cual no sabía si sobreviviría o no. Mientras no has demostrado el teorema, mientras continúa siendo una conjetura, es como tu hijo enfermo. Y Grisha estuvo junto a la cabecera de ese hijo nueve o 10 años, luchando por su vida y cuidándolo día y noche. Por fin, el niño sanó, creció, es fuerte y hermoso; pero te lo quieren robar y te lo secuestran. Para Grisha fue como un secuestro cuando trataron de apropiarse del resultado de su trabajo. No pudo aceptar que un teorema pudiera ser comprado, vendido o robado”.

  • El genio, el hombre, el enigma

Comparteix l'entrada


3 comentaris

Atrevir-se a dir no

Fotografia: RT

El dia 31 de juliol La Vanguardia va publicar un article d’opinió de Gregorio MoránAtreverse a decir no―, el punt de partida del qual és la negativa de Grigori Perelman a acceptar el premi del milió de dòlars per haver resolt la Conjectura de Poincaré.

O es aventamiento o es maldad. O las dos cosas. Lo único que no se considera es que sencillamente se la bufe el premio, el millón, el Instituto Clay, la fama, la gloria y todo lo que no sea lo que le interese, que por cierto nadie ha osado preguntarle, y que podría ser sencillamente nada. Vivir con su madre y soportarse a sí mismo, tarea ingrata por más ineludible que sea.

Actualització (27/09/2010). Ens avisen als comentaris que l’enllaç a l’article és només accessible per a subscriptors de La Vanguardia.  L’havíem enllaçat a l’edició impresa i ara l’hem enllaçat a l’hemeroteca, accessible gratuïtament per a tothom. Gràcies, Sergi, per avisar-nos!

Comparteix l'entrada


1 comentari

Finalment Grigori Perelman rebutja el milió de dòlars

En una nota publicada l’1 de juliol al web de l’Institut Clay de Matemàtiques s’informa que finalment Grigori Perelman ha rebutjat el milió de dòlars que se li va concedir en resoldre la conjectura de Poincaré.

Jim Carlson, president de l’Intsitut Clay, va explicar que Perelman li va comunicar la seva decisió en una conversa telefònica la setmana passada, però que no va adduir cap raó per rebutjar el premi. L’agència de notícies Interfax, citant a Perelman, diu que l’ha rebutjat perquè no està d’acord amb com s’organitza la comunitat matemàtica ni amb les seves decisions. Considera que la seva contribució per resoldre la conjectura de Poincaré no és superior a la de Richard Hamilton, matemàtic de la Universitat de Columbia.

D’altra banda, l’Istitut Clay encara no ha decidit què fer amb els diners del premi, però s’està valorant la manera d’invertir-los en algun projecte en benefici de les matemàtiques. La decisió es comunicarà a la tardor.

Més informació:

Entrades relacionades (en ordre cronològic):

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Perelman no es presenta a recollir el Premi del Mil·leni

Després de llargues especulacions, finalment s’ha desvetllat el misteri: Grigori Perelman no va aparèixer a la Conferència Clay, celebrada a París del 7 al 9 de juny, on se li havia de lliurar el Premi del Mil·leni.

James Carlson, director de l’Institut Clay, va declarar que malgrat l’absència de Perelman es va celebrar un acte, anunciant l’adjudicació del premi. També va comentar que Perelman li havia promès comunicar-li aviat si acceptaria o no la distinció, els diners de la qual serien donats a una entitat benèfica en el termini d’un any.

Entrades relacionades (en ordre cronològic):

Font: 2+2=5

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Una organització benèfica demana a Perelman que accepti el premi

És el tercer dia consecutiu que parlem del tema i no exactament per la rellevància que té tot plegat des del punt de vista matemàtic. Però atès que ja vam informar sobre la concessio del premi i sobre la suposada negativa a acceptar-lo, no podem fer una altra cosa que seguir la història.

En el nou capítol del serial ara ha estat la Fundació Llar càlida per als Nens de Sant Petersburg qui ha instat Grigori Perelman, en una carta oberta publicada al seu web, a acceptar la remuneració del premi i a donar-la a organitzacions de caritat de Rússia.

Sembla que Perelman no aconseguirà l’únic que volia: que el deixéssim en pau, que no el perseguíssim, que “no l’exhibíssim com a un animal del zoo”.

Més informació:

Font: Slashdot

Comparteix l'entrada


5 comentaris

Acceptarà Grigori Perelman el milió de dòlars?

Segons informacions de l’agència de notícies russa Ria Novosti, Grigori Perelman no vol el milió de dòlars amb què està dotat el Premi del Mil·leni que li va concedir l’Institut Clay de Matemàtiques (CMI) el 18 de març passat per la demostració de la conjectura de Poincaré.

En declaracions a uns periodistes del Daily Mail a través de la porta tancada de casa seva, va afirmar que “té tot el que vol”. Perelman viu amb la seva mare en un petit apartament de Sant Petersburg, en la més pura misèria segons els seus veïns, des que l’any 2005 va deixar voluntàriament l’Institut de Matemàtiques Steklov. Es mantenen amb les classes particulars que fa i amb la pensió de la seva mare.

Altres informacions apunten, però, que Perelman no ha pres encara una decisió. En conversa telefònica amb un altre periodista afirmava que en cas d’acceptar el premi qui ho sabria primer seria el CMI, que és qui l’ha instituït.

No seria la primera vegada que no acceptés un premi. L’any 2006 ja no va anar a recollir la Medalla Fields al Congrés Internacional de Matemàtics de Madrid, afirmant que la seva màxima recompensa era que la demostració era correcta.

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


5 comentaris

L’Institut Clay de Matemàtiques concedeix el Premi del Mil·leni a Grigori Perelman per la demostració de la conjectura de Poincaré

L’Institut Clay de Matemàtiques (CMI) va anunciar el 18 de març la concessió del Premi del Mil·leni a Grigori Perelman per la demostració de la conjectura de Poincaré.

La conjectura de poincaré és un dels 7 Problemes del Mil·leni, dotats amb un milió de dòlars i establerts pel CMI l’any 2000, en commemoració dels 23 problemes anunciats per David Hilbert al Congrés de Matemàtics de París l’any 1900.

La concessió del premi no ha estat exempta de polèmica perquè les bases especifiquen que cal publicar prèviament els resultats en revistes especialitzades. El novembre de 2002 Perelman va penjar el primer d’una sèrie d’articles a arXiv.org, un servidor de preprints de lliure accés, en el qual afirmava haver descrit una prova de la conjectura de geometrització, de la qual la conjectura de Poincaré és un cas particular.

De moment encara és una incògnita saber si Perelman acceptarà el premi. L’any 2006, al Congrés Internacional de Matemàtics de Madrid li va ser concedida la Medalla Fields però no la va anar a recollir.

Font: Matemáticas y sus fronteras

Comparteix l'entrada