Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Nous comitès de la European Mathematical Society amb membres de la Facultat de Matemàtiques

European Mathematical SocietyEl darrer número del Boletín de la RSME informa de la creació, per part del Comitè Executiu de la European Mathematical Society (EMS), de dos comitès nous, en els quals hi participen professors de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB):

Comitè de Publicacions

El Comitè de Publicacions, encapçalat per Bernard Teissier, està format per Joan Elias, catedràtic d’Àlgebra de la UB, Rui Loja Fernandes, Timothy Gowers, Pierangelo Marcati i Tomaz Pisanski. S’encarregarà de tot allò relacionat amb les publicacions científiques, en particular les matemàtiques, i assessorarà el Comitè Executiu sobre estratègies de publicació.

Comitè de Solidaritat Europea

És, de fet, l’antic Comitè de Suport per a Matemàtics de l’Euopa de l’Est, amb un nou mandat del Comitè Executiu i un canvi de nom. El presideix Carles Casacuberta, professor del Departament d’Àlgebra i Geometria de la UB. Pel que fa als objectius, es mantenen en essència els que ja tenia: fomentar el desenvolupament de les matemàtiques en les regions europees econòmicament desfavorides.

Boletín de la RSME, 358, 13/05/2013 (pdf)


1 comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Marta Sanz

Matemàtiques amb Anton Aubanell

L’emissió del dia 25 de juny de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, secció fixa del programa Extraradi (COMRàdio), va comptar, a banda dels col·laboradors habituals, amb la participació d’una convidada d’excepció: Marta Sanz-Solé.

La Doctora Sanz-Solé és Presidenta de la European Mathematical Society (EMS), professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística i investigadora principal del grup de recerca de Processos estocàstics de la Universitat de Barcelona (UB).

Durant la conversa, Marta Sanz va parlar del 6è Congrés Europeu de Matemàtiques, (Cracòvia, 2-7 de juliol), que comptarà amb uns 1.000 participants, definint-lo com una “fira de mostres de matemàtiques”, en la qual s’apunten les tendències actuals. L’efecte de les retallades; la presència de dones en la disciplina —de la paritat del grau a la desigualtat creixent a mesura que s’ascendeix als llocs de responsabilitat—; el boicot de la comunitat científica als grans editors i l’ensenyament de les matemàtiques, van centrar la resta de la conversa. Si us la vau perdre, podeu recuperar-la ara:

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell i de Marta Sanz al catàleg.


1 comentari

L’Enciclopèdia de Matemàtiques col·laborativa

Springer i la European Mathematical Society (EMS) han impulsat conjuntament el naixement de l’Enciclopedy of Mathematics, un recurs d’accés obert dissenyat específicament per a la comunitat matemàtica. Els articles originals provenen de la Encyclopaedia of Mathematics, publicada en línia per Kluwer l’any 2.002. Conté aproximadament 8.000 entrades i més de 50.000 conceptes matemàtics.

Però el plantejament del projecte va molt més enllà. En la mateixa línia de la Viquipèdia i altres recursos oberts i col·laboratius, els impulsors conviden la comunitat matemàtica a col·laborar-hi, ja sigui ampliant o corregint les entrades existents o redactant-ne de noves. L’objectiu és que esdevingui la més actualitzada i completa obra de referència en línia del camp de les Matemàtiques.

Els drets dels articles originals de l’Encyclopaedia of Mathematics continuaran en mans d’Springer, però tots els articles nous o les modificacions sobre articles existents, estaran sota una llicència Creative Commons Reconeixement-Compartirigual (CC BY-SA). Un Consell editorial, amb plena autoritat científica, i sota les ordres de la EMS, controlarà tots els canvis en el contingut.

Per fer possible una edició fàcil i fluïda, s’ha implementat un wiki amb la tecnologia de MediaWiki, que suporta MathJax i permet notació matemàtica amb T_EX i L^AT_EX.

Font: RSME – Noticias de la EMS


Deixa un comentari

Les xifres sobre els estudis de Matemàtiques

La revista Newsletter de l’European Mathematical Society ha publicat, en el número de setembre, l’article Figures about the Studies of Mathematics, que analitza les dades estadístiques dels estudis de l’àrea de matemàtiques a Europa i els Estats Units.

L’article és resultat del projecte “Numbers around mathematics” realitzat per Miriam Dieter i Günter Törner, en el qual pretenien donar resposta, entre d’altres, a qüestions com: quants estudiants estan involucrats en una àrea d’estudi relacionada amb les matemàtiques? quants d’aquests són dones?

Les dades utilitzades provenen d’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, l’objectiu de la qual és proporcionar dades a nivell europeu que facin possible la comparació entre països. L’àrea d’estudis “matemàtiques” engloba —segons Eurostat— matemàtiques, recerca operacional, anàlisi numèrica, ciències actuarials i estadística. A més, s’han de comptabilitzar diferents programes d’estudi: grau, diplomatura, llicenciatura, màster, formació del professorat i doctorat.

Si ens centrem en les dades a nivell espanyol podem observar que entre el 1998 i el 2007 el volum global d’estudiants s’ha mantingut, però, en canvi, els estudiants específicament de l’àrea de matemàtiques s’han reduït a menys de la meitat —fins arribar a un 0,7% del total—, la taxa més baixa en relació als altres països.

D’entre tots aquests estudiants, prop de la meitat són dones. Tanmateix, la distribució per sexes varia en funció del nivell d’estudi del qual parlem. La proporció de dones en un primer estadi —que inclouria tant llicenciatura i màster com formació del professorat— és d’un 55% davant del 40% en el cas dels doctorats. Aquestes dades són prou significatives. De tota manera, és interessant observar que països teòricament més avançats, tenen unes ràtios encara més preocupants.

Més informació:

Comparteix l'entrada


1 comentari

Marta Sanz-Solé: “S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res”

Fotografia de Robert Ramos

Si pensem en l’astrofísica i llegim que la Unió Europea ha concedit desenes de milions per a la construcció d’un telescopi, tothom ho entén i no pensem que en el fons ho estem pagant entre tots. Si parléssim d’una gran inversió per a les matemàtiques la gent no ho entendria. I en realitat, les matemàtiques no necessiten excessives inversions en infraestructures, perquè no ens fan falta grans instal·lacions científiques. Nosaltres necessitem inversions per a personal, investigadors, per a recursos informàtics i per a bases de dades, accés a documents. El nostre treball sovint consisteix a escriure articles i difondre’ls; per tant, el nostre laboratori és una mena de biblioteca. S’han fet molts esforços però creiem que fins ara els responsables de política científica de la Unió Europea han tingut molt arraconades les matemàtiques. Les matemàtiques, com altres apartats de la ciència fonamental, han estat deixades de banda i això és un negoci ruïnós perquè sense ciència fonamental no hi ha progrés. Li puc dir que, en relació amb aquest missatge tan simple, molts polítics diuen que sí amb el cap però després, a l’hora de distribuir els recursos, se n’obliden completament. S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res.

El diari Avui va publicar el 22 d’octubre una entrevista a Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat Processos estocàstics, i recentment escollida Presidenta de la European Mathematical Society (EMS) per al període 2011-2014.

Font: Creamat

Comparteix l'entrada


1 comentari

Marta Sanz-Solé, nova Presidenta de la European Mathematical Society

Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, ha estat escollida Presidenta de la European Mathematical Society (EMS) per al període 2011-2014, durant els Consell General que ha celebrat la organització el 10 i 11 de juliol a Sòfia (Bulgària).

Marta Sanz-Solé té una extensa trajectòria científica. És especialista en processos estocàstics i investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat Processos estocàstics, finançat per la Generalitat de Catalunya. És autora de més de 80 articles publicats en revistes internacionals i de nombroses monografies. Ha visitat moltes universitats i centres de recerca de diversos països (França, Itàlia, Suïssa, EUA, Suècia…) i ha participat en diversos congressos internacionals, comitès i representacions. Pertany a múltiples societats matemàtiques (American Mathematical Society, Bernoulli Society, European Mathematical Society, Institute of Mathematical Statistics, Real Sociedad Matemática Española, Societat Catalana de Matemàtiques) i ha exercit diferents càrrecs acadèmics a la Universitat de Barcelona.

L’any 1998 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tècnic

Més informació:

Font: Boletín de la RSME, 234 del 12/07/10 (pdf)

Comparteix l'entrada