Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
Tot just després de Setmana Santa, a partir de dimarts 19 i durant tota la setmana prèvia al dia de Sant Jordi, us oferirem una mostra bibliogràfica sota el títol genèric «Matemàtiques i literatura», que de fet, va molt més enllà.
Potser no us hi heu fixat, però a la darrera lleixa de la biblioteca, a «Literatura científica», hi ha una nodrida col·lecció de llibres que inclou gèneres diversos amb un nexe comú: el contingut matemàtic, informàtic o científic en general s’hi combina amb alguna forma de creació literària.
Hi trobareu novel·les, biografies novel·lades, còmics, llibres de poesia, obres sobre cinema, històries de la ciència informals, antologies de disbarats numèrics, reculls de contes, etc.
N’hem seleccionat una mostra significativa, però us animem a aprofundir-hi consultant aquest enllaç a Cercabib, que referencia totes les obres que tenim d’aquestes característiques.
Avui inaugurem l’exposició «Griselda Pascual: entre les matemàtiques i la didàctica», que es podrà visitar en el seu vessant físic fins al 15 de desembre al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica. La versió en línia, que s’inaugurarà el mateix dia, quedarà integrada i disponible a la pàgina Exposicions virtuals del CRAI.
Tota una vida dedicada a la docència
Griselda Pascual (Barcelona, 1926-2001) va ser alumna, professora i directora a l’Institut Maragall de Barcelona i alumna i docent a la Universitat de Barcelona, on va iniciar la seva carrera l’any 1946, quan encara no existia una Facultat de Matemàtiques tal com la coneixem avui. Va ser una de les primeres docents de la Facultat de Ciències, juntament amb Assumpció Català. Amb el doble vessant de mestra i matemàtica, va treballar en el camp de la didàctica de les matemàtiques. Al llarg de la seva carrera professional va participar i impulsar diverses accions per millorar l’ensenyament de la matemàtica i modernitzar-lo. La seva principal línia de recerca és la teoria algèbrica de nombres. Pascual es va jubilar de docent a la Universitat de Barcelona el maig de 1991.
És autora de diverses traduccions; la darrera, la traducció al català de l’obra de Carl Friedrich Gauss Disquisitiones arithmeticae, publicada en llatí l’any 1801.
Dona pionera i avançada al seu temps. Treball, rigor, encoratjament i gentilesa. Mestra de mestres.
Per la seva condició pionera de dona matemàtica, la Griselda Pascual obrà moltes vegades sense models. […] les dones matemàtiques que la succeírem ho vàrem tenir una mica més fàcil perquè en ella trobàrem una professora i una amiga amb qui compartir les nostres angoixes i les nostres alegries.
Pilar Bayer. Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré
El fons Griselda Pascual
L’any 2018 vam rebre per donació el fons d’arxiu de la Dra. Griselda Pascual. Consisteix en un llegat homogeni que inclou principalment material i apunts sobre docència a l’institut d’ensenyament de secundària IES Maragall i a la Universitat de Barcelona; sobre la reforma de la didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la segona meitat del s. XX; i versions i esborranys de la seva tesi doctoral. El fons consta de 229 unitats documentals distribuïdes en 16 unitats d’instal·lació dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.
L’exposició
L’exposició física, repartida entre la vitrina del vestíbul i les taules del passadís, conté una mostra significativa tant del fons personal com de les publicacions i traduccions de Pascual. S’hi apleguen documents diversos provinents de les diferents etapes de la seva vida, des de l’època en què estudiava i fins als darrers projectes. Hi trobareu correspondència, informes, esborranys, apunts manuscrits, dibuixos… Tot aquest fons està inventariat i és consultable a través d’UBDOC.
Quant a l’exposició virtual, eminentment visual, repassa extensament la biografia de Griselda Pascual, des de la infantesa fins a la jubilació i el traspàs, fent èmfasi en la seva etapa a l’Institut Maragall i a la Universitat de Barcelona. La Dra. Pilar Bayer, alumna, col·lega i amiga de Pascual, obre la mostra amb un text personal que situa l’homenatjada: «Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré». Per la seva banda, Javier Gimeno Pascual, nebot de Griselda, ofereix una visió familiar a «Griselda: família i vocació».
La mostra inclou una extensa galeria fotogràfica, organitzada en diferents etapes o blocs temàtics, amb instantànies facilitades per la família Gimeno Pascual. Aprofitem des d’aquí per reiterar la nostra gratitud, especialment a Javier Gimeno, per la seva predisposició a l’hora de cedir-nos tot aquest material gràfic.
La sèrie «Matemàtics catalans» continua amb la cinquena mostra, aquesta vegada dedicada a Francesc d’Assís Sales Vallès (Terrassa, 1914 – Barcelona, 2005). A causa de les circumstàncies, ara en format exclusivament virtual.
Francesc d’Assís Sales Vallès
Sales Vallès va néixer a Terrassa el 29 de novembre de 1914. El seu germà, dos anys més gran, era el novel·lista Joan Sales, autor d’Incerta glòria i El vent de la nit, entre altres.
Entre 1929 i 1932 va estudiar el Batxillerat de ciències a l’Institut de Lleida i l’any 1931 es va matricular a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil va interrompre els seus estudis, que va reprendre el curs 39-40. L’any 1941 es va llicenciar i l’any 1944 iniciava la carrera docent a la UB.
Fotografia: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
El 1958, Sales es va presentar a les oposicions a catedràtic a la Universitat de Granada on seria nomenat catedràtic numerari d’Estadística matemàtica i càlcul de probabilitats, la qual cosa va implicar un trasllat de ciutat que duraria poc temps. A finals de juliol de 1961 demanva el reingrés a la UB com a catedràtic per trasllat.
La primera tesis doctoral que va dirigir Sales va ser la d’Enric Querol, Sobre la estimación de modelos lineales, l’any 1964, i la darrera, la de Miquel Salicrú i Pagès, l’any 1983.
Durant la seva carrera, Sales va exercir diversos càrrecs institucionals —vicedegà i degà successivament de la Facultat de Ciències, vicerector, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)—, a banda de participar com a membre en diversos tribunals de concursos i/o oposicions, activitat que s’allargaria fins a la fi de la seva carrera docent.
El professor Francesc d’Assís Sales Vallès va morir a Barcelona el 13 de desembre de l’any 2005, al noranta-un anys.
L’exposició
La mostra que us presentem, aquesta vegada exclusivament en format electrònic, repassa la vida i la trajectòria de Sales fent èmfasi en la seva carrera docent i la seva producció científica. Hi trobareu una biografia, una relació bibliogràfica de la seva obra i una presentació, de caire més personal, redactada per Josep Pla i Carrera, a qui agraïm de tot cor la seva col·laboració.
Per facilitar la lectura o impressió a qui hi estigui interessat, tan la presentació, com la biografia i la bibliografia, s’adjunten també com a fitxers pdf convenientment maquetats.
Com en les jornades anteriors, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, en col·laboració amb Cúbic, ha preparat una exposició bibliogràfica, física i virtual, sobre la vida i l’obra de Santaló: Lluís A. Santaló: de Girona a l’Argentina. La mostra física es podrà visitar des del 20 de novembre de 2019 fins al 31 de gener de 2020.
Lluís A. Santaló
Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d’octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.
Com tants coetanis, va haver d’exiliar-se l’any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d’octubre d’aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.
Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d’una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l’Amèrica Llatina.
A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l’Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l’Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.
Un homenatge a Lluís A. Santaló des d’una perspectiva didàctica
Data: Divendres 22 de novembre Aula: Aula T1 i Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB Horari: 17:00 a 20:00 h
Programa:
17:00 h. Presentació de la jornada i benvinguda (a càrrec de Carles Casacuberta, Degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB).
17:10 h.“Recordant Lluís Antoni Santaló” (a càrrec de Claudi Alsina).
17:25 h. “Role-play de probabilitats”.
17:40 h. “Lluís Santaló: un científic, un mestre” (a càrrec de David Juher, Director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona).
17:55 h. Visita a l’Exposició de llibres de Lluís Santaló a la biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB.
18:25 h. “Taller d’activitats didàctiques inspirades en l’obra de Santaló”.
19:50 h. Cloenda.
L’exposició
L’exposició se centra en l’abundant obra de Santaló, que abasta 75 anys des de la primera publicació l’any 1934, fins a la darrera —Selected works—, publicada pòstumament per Springer l’any 2009. Hi trobareu una relació de totes les obres que tenim al nostre fons, tan de les pròpies com de les dedicades a la seva figura, on destaquen sobretot els articles en publicacions periòdiques que, per la seva profusió, hem agrupat en un pdf que en facilita la consulta.
També hi trobareu una extensa biografia, com tantes, estroncada per la desfeta republicana i marcada per un exili forçós que el duria fins a l’Argentina peronista dels anys 40. Arrelat a Rosario i més tard a Buenos Aires, Santaló ja no tornaria mai més a establir-se a Catalunya malgrat viatjar-hi sovint, gairebé sempre per rebre premis i mencions.
Amb motiu de la Matefets Infofest, que se celebrarà dijous 11 d’abril al pati de ciències de l’Edifici Històric, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha preparat una exposició bibliogràfica amb el títol Les matemàtiques que mai t’han explicat.
La mostra recull gairebé una quarantena d’obres que tracten les matemàtiques des de la vessant més lúdica, oferint una visió diferent de l’habitual i incidint en l’aspecte més divulgatiu. Des del futbol a la papiroflèxia; del club de Rubik als passatemps lògics de tota mena; enigmes, problemes, trencaclosques i curiositats numèriques dels divulgadors més habituals: Claudi Alsina (que també oferirà una xerrada), Lewis Carroll, Martin Gardner, Miguel de Guzmán, Ian Stewart, etc.
Podreu visitar-la des d’avui mateix i fins al 17 d’abril.
Matefest Infofest: la festa de les matemàtiques i la informàtica
Un any més els alumnes de la Facultat han preparat una jornada ben especial amb l’objectiu d’apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general. Oberta a tothom que hi estigui interessat, la festa s’adreça especialment als alumnes de secundària, convidats a través dels seus centres educatius.
Com cada any, hi haurà diversos estands muntats pels alumnes i entitats col·laboradores, com el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).
També s’hi oferiran les següents xerrades:
09:30-09:55 i 09:30-09:55. Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte.
09:30-09:55 i 10:10-10:35. Votacions electròniques. A càrrec de Miquel Soriano.
10:10-10:35 i 10:50-10:15. Per a què serveixen les matemàtiques? A càrrec de Claudi Alsina.
10:50-11:15 i 11:30-11:55. Vivim les funcions. A càrrec d’eXplorium.
11:30-11:55 i 11:30-11:55. Jocs d’atzar. A càrrec de David Márquez.
12:10-12:35 i 12:50-13:15. Cicloides, planetaris i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey.
12:10-12:35 i 12:50-13:15. Fractals. A càrrec de Núria Fagella.
Jornada de portes obertes
La Matefest coincideix també amb la Jornada de portes obertes adreçada als futurs alumnes, provinents majoritàriament de Batxillerat o de Cicles Formatius de Grau Superior. S’hi presentaran els diversos graus que la Facultat ofereix: Enginyeria Informàtica, Matemàtiques, Matemàtiques-ADE (doble titulació), Matemàtiques-Enginyeria Informàtica (doble titulació), Matemàtiques-Física (doble titulació).
Ciencia recreativa es va publicar l’any 1918 i s’ha reeditat com a mínim 11 vegades, la darrera l’any 2009. L’obra, vigent encara avui, planteja una munió d’enigmes, jocs, problemes i activitats per facilitar l’obtenció de coneixement a través de l’experimentació. S’organitza en tres libros: el primer, dedicat a enigmes i problemes matemàtics, el segon a observacions i experiments —física, química, geografia i història natural— i el tercer i darrer, a treballs d’habilitat i paciència: dibuix, fotografia, construccions de paper i experiments per fer al camp.
Complementàriament, el Grup Cúbic ha preparat una petita mostra dels materials que proposava Estalella a l’hora de realitzar les activitats suggerides al llibre.
Quant a l’exposició virtual, proposa un recorregut exhaustiu per la vida d’Estalella i recull l’extensa bibliografia que va deixar, així com el que s’ha escrit sobre ell i la seva obra. Fa un èmfasi especial a tot allò que fa referència a l’Institut-Escola, una institució pionera i emblemàtica de la renovació pedagògica de la Catalunya del segle XX, malauradament clausurada amb la victòria feixista l’any 1939. La podeu veure a Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 