Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

SIMBa: Sur le théorème de Fermat

SIBMa

Finalment, la xerrada prevista per dimecres de la setmana passada i ajornada fins el 18 d’abril, no es podrà celebrar per indisposició de la conferenciant. Tot i així, l’organització del seminari ha trobat una alternativa.

Speaker: Marc Adillón Albero
Universitat: Universitat de Barcelona (UB)

Data: dimecres 18 d’abril de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Sur le théorème de Fermat
Resum: “…he trobat una demostració meravellosa…” escrigué Fermat en el marge d’un llibre. Van haver de passar al voltant d’uns 300 anys per poder donar una demostració completa del que ell havia enunciat.
Aquesta frase serà la motivació històrica de la xerrada i una de les raons, que juntament amb l’enunciat tant elemental que té el teorema, em dugueren a formular un parell de conjectures força interessants per tal d’intentar demostrar-lo.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.


Deixa un comentari

El dia 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Matefes-Infofest 2017

Matefes-Infofest 2017

Amb l’arribada de la primavera, i com ja és tradicional, la Facultat de Matemàtiques i Informàtica dedica una jornada a la gran festa de les seves disciplines. Oberta a tothom però especialment destinada als alumnes de secundària, la Matefest Infofest oferirà als visitant un seguit d’activitats lúdiques, festives i participatives que relacionaran aquestes dues ciències amb les aplicacions quotidianes que sovint passem per alt. Amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes massa abstractes, l’objectiu és apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general.

Com cada any, els alumnes prepararan estands participatius i atendran els visitants. Paral·lelament s’han programat sis xerrades divulgatives:

Criptografia: des de l’escriptura secreta fins al Bitcoin

Conferenciant: Zaira Pindado | Horari: 10:20 – 11:20.

El repte de l’escriptura secreta es remunta als orígens de l’escriptura amb l’objectiu d’escriure un missatge de tal manera que només els receptors en puguin entendre el contingut. La criptografia s’ha encarregat durant milers i milers d’anys de proporcionar eines per garantir l’escriptura secreta. Considerada durant molts anys un art, avui en dia fa un ús extensiu de les matemàtiques per tal de garantir la seguretat als navegadors d’Internet, a les comunicacions sense fils o per les criptomonedes.
A la xerrada es farà un repàs de la història de la criptografia des d’alguns xifrats clàssics que es feien servir a l’antiguitat, passant pels xifrats moderns com l’RSA, àmpliament utilitzat per les pàgines web, així com xifrats de bloc; fins a donar una idea global del que persegueix la criptografia actual. També es donarà una idea bàsica del funcionament de les criptomonedes.

Fem un fractal!

Conferenciant: Ricard Balagué | Horari: 9:10 – 10:10.

En aquest taller veurem les característiques dels fractals i en construirem un entre tots. Utilitzarem el fractal per comptar quanta gent som en base 3! T’ho pots imaginar? Vine i gaudeix amb nosaltres!!

Les matemàtiques de la música

Conferenciant: Roser Homs | Horari: 11:30 – 12:30.

T’has preguntat mai quantes tecles té un piano? Saps per què la nostra escala musical té 12 notes? Les mates ens ajuden a donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

Les millors anècdotes de la història de les matemàtiques

Conferenciant: Claudi Alsina | Horari: 10:20 – 11:20.

Les matemàtiques poden ser molt divertides si es mira la cara amable dels matemàtics al llarg de la història. Farem un viatge per conèixer les millors anècdotes dels matemàtics, les quals permeten veure quines han estat les característiques personals més típiques.

Matemàtiques i l’evolució de les espècies

Conferenciant: Marta Casanellas | Horari: 12:30 – 13:15.

Segons Darwin, totes les espècies del planeta tenen un ancestre comú. Ell mateix ja va representar les relacions ancestrals entre espècies en un arbre filogenètic. Avui en dia, per trobar l’arbre filogenètic que relaciona les espècies actuals s’utilitza el seu genoma. Però per poder inferir les relacions ancestrals a partir del genoma d’un gran nombre d’espècies es necessita disposar de mètodes i models matemàtics. En aquesta xerrada entendrem des del punt de vista matemàtic les seqüències de nucleòtids, els arbres filogenètics, n’estudiarem les seves propietats, i veurem alguns d’aquests mètodes de reconstrucció filogenètica.

Pensar, imaginar, sentir i gaudir

Conferenciants: Santi Vilches, Maite Górriz | Horari: 9:10 – 10:10.

Pensa en coses que et fan gaudir… Si creus que a la teva llista no hi són les matemàtiques vol dir que necessites venir a aquesta xerrada. No creguis que el que volem és fer-te gaudir de les matemàtiques, si no que t’adonis de les moltes coses que fas, penses, imagines, sents, tastes, mires i gaudeixes que no són més que unes fantàstiques matemàtiques.

Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars

Conferenciant: Josep Rey | Horari: 11:30 – 12:30.

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) pretén mostrar conceptes i relacions matemàtiques d’una manera propera i impactant. En aquesta xerrada veurem la generació de les cicloides físicament i digitalment. Coneixerem una certa forma de dualitat (lligam-traça): en generar una cicloide hi ha un lligam (rodar sense lliscar, realitzat amb un engranatge) i una traça (corba que descriu un dels punts). Veurem com la traça pot ser el lligam i el moviment es produeix igual sense l’engranatge.
Ens interessarem en les hipocicloides i veurem la seva relació amb els polígons estrellats. Veurem com podem comptar voltes amb una aplicació al moviment sol-terra. També en aquesta part mostrarem mòduls físics i preparacions digitals.
I pel que fa als efectes malabars veurem com la composició de moviments dóna lloc a efectes aparentment caòtics però que tenen una explicació amagada (basat en treballs de matemàtiques i art de Craig Kaplan). Novament veurem que no hi ha trampa digital amb la presentació d’alguns mòduls físics que il·lustren el fenomen.

Les matemàtiques que mai t’han explicat

Les matemàtiques que mai t'han explicatDes que va néixer aquest blog ens hem fet ressò puntualment de la Matefest, però fins ara la nostra participació havia estat només informativa. Enguany, i per primera vegada, ens hem sumat a les activitats programades preparant una exposició bibliogràfica sobre llibres de divulgació matemàtica, adreçada especialment als alumnes de Batxillerat que visitaran la Facultat. Algunes obres s’acosten a les matemàtiques des de perspectives menys habituals —el futbol, la papiroflèxia, la cartografia— mentre que altres expliquen curiositats o plantegen reptes i enigmes. L’exposició es podrà visitar des del 16 al 27 d’abril.

Relació de les obres exposades: Les matemàtiques que mai t’han explicat (pdf)

Més informació

Resum fotogràfic de la Matefest Infofest 2017


Deixa un comentari

Torna el Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona!

Actualització (11/4/2018): xerrada ajornada per indisposició de la conferenciant. Se celebrarà dimecres 18 d’abril a les 12:15, a l’aula B1

SIBMa

Després d’uns anys sense celebrar-se, el Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa) reprèn la seva activitat aquest curs. Durant el mes de març s’han celebrat dues sessions. Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari.

El proper dimecres, 11 d’abril, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Liena Colarte Gómez
Universitat: Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona

Data: dimecres 11 d’abril de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: La resolución de las variedades determinantales
Resum: El estudio de las variedades determinantales es un problema clásico en el marco de la Geometríaa Algebraica. Dado un morfismo \varphi : E \rightarrow F entre espacios vectoriales sobre un cuerpo algebraicamente cerrado, queremos estudiar la variedad definida por el ideal generado por menores de la matriz asociada a \varphi.

Una de las vías mas frecuentes de extraer información geométrica de las variedades es determinar una resolución libre y minimal. Como muchas veces pasa en Matemáticas, sólo podemos afirmar su existencia. Afortunadamente, la resolución de las variedades determinantales fue desarrollada explícitamente por el matematico francés Alain Lascoux, sobre la década de los setenta. Con esta charla pretendemos, de forma introductoria, aproximarnos al trabajo de Lascoux.

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu


1 comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiquesEl passat divendres 17 de novembre, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Organitzada pel Grup Cúbic (Grup de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica), va estar dedicada als Materials per a l’aula de matemàtiques. Recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

La jornada es va obrir amb les intervencions del degà  —Carles Casacuberta—, el representant del Grup Cúbic —Sergi Muria— i la responsable del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica —Montserrat Garrich—, a les quals va seguir la lliçó magistral Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina, i les Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del Grup Cúbic.

A la segona part de la jornada es van desenvolupar dues activitats: la Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks i el taller de còniques Puig Adam i les còniques.

La Jornada es va completar amb la visita a les exposicions Materials per a l’aula de matemàtiques, que es pot veure fins el dia 30 de novembre, i l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que restarà a la biblioteca fins a finals d’any.

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia


Deixa un comentari

«Història de la matemàtica» de Josep Pla rep el premi Crítica Serra d’Or 2017

Serra d'OrJosep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or 2017 en la categoria de recerca (altres ciències) pels volums Història de la Matemàtica: Egipte i Mesopotàmia, i Història de la Matemàtica: Grècia I. Els guardons es van lliurar ahir en un acte a l’Espai Endesa amb la participació de l’abat de Montserrat —Josep Maria Soler— i el director de la revista Serra d’Or, Josep Massot.

La revista Serra d’Or atorga anualment els Premis Crítica Serra d’Or, unes distincions sense dotació econòmica que han assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituïts el 1967, es concedeixen en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.

El dia 28 de març es va presentar l’obra a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb un notable èxit d’assistència. El servei d’audiovisuals de la UB va enregistrar la presentació, que es pot veure a UBtv.

L’obra

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosLa Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

L’autor

«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla durant la presentació de l'obra el 28/03/2017

Josep Pla durant la presentació de l’obra, el 28/03/2017

Josep Pla i Carrera és  professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació


Deixa un comentari

Un resum fotogràfic de la Matefest-Infofest 2017