Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Hem digitalitzat la tesi doctoral de Ferran Sunyer i Balaguer

Avui fa justament 56 anys que Ferran Sunyer i Balaguer defensava la tesi doctoral davant del tribunal presidit per Josep Maria Orts. Dipositada des d’aleshores a la Universitat de Barcelona, no ha estat fins ara que l’hem digitalitzat —amb el vist-i-plau de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que és qui n’ostenta els drets— i l’hem dipositat a TDX per facilitar-ne la consulta.

Sobre la distribución de los valores de una función representada por una serie de Dirichlet lagunar

Sobre la distribución de los valores de una función representada por una serie de Dirichlet lagunarQui era Ferran Sunyer?

Ferran Sunyer i BalagueAntoni Malet en va escriure una biografia, extensa i profusament documentada, que va editar l’IEC l’any 1995. La trobareu al catàleg, si la voleu llegir en paper o en pdf al web de la FFSB. Josep Pla i Carrera, a petició nostra, n’escrivia aquest breu apunt amb motiu del centenari, l’any 2012:

Ferran va néixer amb una atròfia gairebé total del sistema nerviós que el mantingué gairebé paralític del tot —fet que l’impossibilitava de poder escriure— i el condemnava, de per vida, a l’esclavatge de la cadira de rodes i d’un mitjà de transport, amb xofer, que pogués dur-los a tots dos i ajudar-lo a ell.

Ell mateix ho va escriure a A. J. Macintyre [carta de 31 de març de 1959]:

Com ja li vaig dir, pateixo d’una paràlisi que m’impedeix caminar i m’obliga a moure’m en una cadira de rodes, les dimensions de la qual, i el fet de ser plegable, em permeten de viatjar en cotxe (tren, etc.) així com fer servir els ascensors. No puc pujar tot sol una escala.

I tanmateix l’atròfia no li va afectar el cervell que es va mostrar molt ben moblat per comprendre la física i la matemàtica. Tenia una gran capacitat per elaborar els seus resultats sense recórrer a l’escriptura i una gran memòria de retenció que li permetia de dictar-los.

Però per aconseguir que, amb aquestes limitacions, els seus resultats matemàtics arribessin a algunes revistes de matemàtiques —en castellà, francès i anglès— calien dues coses. D’una banda, un ambient casolà adequat i tranquil que li permetés de minimitzar les dificultats inherents a la malaltia. Això ho aconseguí a un principal del carrer Àngel Guimerà, a Sarrià, gràcies a la dedicació de la mare, Àngela Balaguer i Masdevall —havia perdut l’espòs i pare de Ferran, Ricard Sunyer i Molinas, quan l’infant tenia dos anys.

D’altra banda una col·laboració incondicional i continuada d’algú prou dedicat i que es mantingués a l’ombra. La vida havia fet que, amb ell i la mare, hi visquessin dues cosines, Maria i Àngela Carbona i Balaguer, que van aconseguir que, malgrat les dificultats vitals, la vida de Ferran fos molt més planera del que hauria estat sense elles. I li va permetre de disposar d’amanuenses bondadoses i compromeses en l’obra professional de matemàtic.

En definitiva, vaig pensar que, en aquella època, primera meitat del segle XX, l’èxit matemàtic a Ferran li pertany, però no li hauria estat possible assolir-lo sense l’esforç d’altres familiars que van fer possible una certa normalitat dins l’anormalitat.

Josep Pla i Carrera. Presentació de l’exposició Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012

Més informació


Deixa un comentari

100 anys de matemàtiques a l’IEC

100 anys de matemàtiques a l'IECLa Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat, mitjançant un web, els resultats del projecte de recerca 100 anys de matemàtiques a l’IEC.

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Una mica d’història

Des de la creació de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, l’any 1911, les matemàtiques hi han tingut un paper destacat. Esteve Terradas, un dels fundadors, era doctor en ciències exactes, i Eugeni d’Ors, escriptor i filòsof, hi tenia un clar interès. D’aquí naixia l’impuls que la disciplina va conèixer a principis de segle XX, culminat amb la creació del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Exponent clar d’aquella etapa és la visita d’Albert Einstein a Catalunya (1923), convidat justament per Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya.

La llarga postguerra i l’eterna dictadura van estroncar l’activitat de l’IEC, sobretot pel que fa a l’obra publicada. Malgrat tot, però, destacà de manera especial la contribució de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), a qui vam dedicar una exposició virtual amb motiu del seu centenari. No seria fins entrada la dècada dels 70 que l’IEC començaria a recuperar una certa normalitat, lligada als últims cops de cua de la dictadura franquista.

El 1984 es va crear el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i el 1986, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) a partir de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM). El 1983 s’havia creat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que, el 1991, s’integrà a l’IEC. Aquesta tercera etapa es caracteritza per una plena professionalització de la recerca, amb una clara projecció internacional.

El projecte

100 anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans és un projecte endegat l’any 2012 amb la intenció de visibilitzar la tasca, les persones i les fites assolides en el camp de les matemàtiques durant aquests cent anys. Reuneix, en cinc bases de dades diferents, els documents provinents dels cinc fons documentals que s’han buidat: el de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la seva antecessora, la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques, el del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), el de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (abans Secció de Ciències i encara abans Institut de Ciències), el fons de la Fundació Ferran Sunyer Balaguer (FFSB) i el fons del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Atesa la diversitat i la diferent tipologia dels documents estudiats, no s’ha pogut dissenyar un catàleg unificat.

Seleccionant cada base de dades, s’accedeix a una breu ressenya històrica i a una descripció del contingut, a banda dels camps de cerca.

Cent anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans, 1911-2011

Apunts relacionats

Font: Projecte: «100 anys de matemàtiques a l’IEC»


Deixa un comentari

La Biblioteca Patrimonial Digital inaugura la col·lecció «Matemàtica»

Biblioteca Patrimonial DigitalDes del dia 5 de juny es pot consultar la col·lecció «Matemàtica» a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi) de la Universitat de Barcelona.

La col·lecció, formada per 87 volums, recull obres procedents del CRAI Biblioteca de Reserva i del CRAI Biblioteca de Matemàtiques, ambdues considerades de referència en els seus àmbits respectius.

Pel que fa a les obres procedents de Reserva, la més antiga, de l’any 1516 i impresa a Venècia, és Contenta : Evclidis Megarensis Geometricorum eleme[n]torum libri XV. Campani … in eosdem co[m]mentariorum libri XV. Theonis Alexandrini Bartholamaeo Zamberto … interprete, in tredecim priores, commentariorum libri XIII. Hypsiclis … in duos posteriores, eode[m] Bartholamaeo Zamberto … interprete, comme[n]tariorum libri II, d’Euclides.

La tria inclou obres en llatí, castellà i català, escrites per autors italians, castellans, francesos, alemanys o catalans.

Quant al fons antic de la Biblioteca de Matemàtiques, posterior a 1820, s’han seleccionat 65 títols, prioritzant les obres d’autors en llengua catalana i castellana, d’autors relacionats amb la UB, i traduccions al castellà d’obres escrites originalment en altres llengües no peninsulars. La selecció s’ha fet sota la supervisió del Dr. Josep Pla, professor emèrit del Departament d’Àlgebra i Geometria, a qui agraïm molt la seva col·laboració.

Hi trobareu obres d’Euclides, de Niels Henrick Abel, d’Isaac Newton, de Henri Poincaré, de Felix Klein, de Julio Rey Pastor, de Josep Maria Orts, o de Ferran Sunyer i Balaguer, entre moltes altres.

Biblioteca Patrimonial Digital > Matemàtica

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Petita mostra de les obres digitalitzades


Deixa un comentari

L’exposició sobre Ferran Sunyer es podrà veure al Palau Robert fins el dia 23 de febrer

Inauguració de l'exposició al Palau Robert

Fotografia de Palau Robert (Generalitat de Catalunya), sota llicència CC BY-ND 2.0

La superació d’un matemàtic. Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), s’exposarà al Palau Robert de Barcelona fins el dia 23 de febrer d’enguany. La mostra, inciativa conjunta de la Fundació Ferran sunyer i Balaguer (FFSB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dóna a conèixer la trajectòria vital i científica del matemàtic figuerenc, un dels més destacats del país, malgrat les seves limitacions físiques.

L’exposició itinerant va iniciar el seu recorregut l’any 2012, en escaure’s el centenari del naixement de Sunyer i Balaguer, amb el suport de la Diputació de Girona i l’Obra Social “La Caixa“.

El muntatge és obra de Benecé Produccions, responsable també, en col·laboració amb Televisió de Catalunya, del documental Ferran Sunyer i Balaguer : història d’un exili interior, estrenat l’any passat i que es pot veure en línia al web de TV3.

L’exposició es desenvolupa en 5 grans àmbits:

  1. El primer àmbit recull papers relacionats amb el matemàtic: articles, fórmules, estudis, tots ells dins d’una caixa de cartró, que representa el patrimoni de la FFSB, institució encarregada de preservar i difondre la memòria de Sunyer des de 1991.
  2. El segon àmbit està dedicat a la dimensió biogràfica del personatge: les fites més importants que va assolir, l’entorn familiar, social i polític.
  3. El tercer àmbit se centra en la capacitat autodidacta de Sunyer; en com va arribar als èxits matemàtics aconseguits i al reconeixement internacional, en un moment en què la ciència a l’Estat espanyol tenia moltes dificultats per reeixir, aïllada dels moviments internacionals.
  4. El quart àmbit descobreix la discapacitat física de Ferran Sunyer. Mostra una cadira de rodes de l’època i explica la malaltia, una atròfia del sistema nerviós, que el va condemnar a aquella cadira de rodes i a moure’s sempre acompanyat. L’espai explica el dia a dia i les seves aficions.
  5. L’últim àmbit focalitza l’interès en la pervivència del record i del llegat a través d’una caixa de records.

Apunts relacionats:


2 comentaris

“Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior” ja es pot veure en línia

Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interiorSi us vau perdre ahir l’emissió, dins l’espai El Documental, de Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior, podeu recuperar-lo des d’ara mateix al web del programa o a través de TV3 a la carta.

Més informació:

Apunts relacionats:


4 comentaris

Ferran sunyer i Balaguer: història d’un exili interior

Ferran Sunyer i Balaguer: història d'un exili interior

El dia 20 de març a les 20:00, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer presentarà als Cinemes Girona de Barcelona, el documental Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un exili interior, coproduït conjuntament per Televisió de Catalunya i Benecé Produccions SL.

La sessió és oberta al públic en general i no cal confirmar assistència. Podeu descarregar la invitació.

Més informació:

Apunts relacionats:

Font: Bloc de l’Observatori de la Recerca


4 comentaris

Les mans que empenyen la cadira de rodes

Plans de futurAquesta setmana s’ha posat a la venda la darrera novel·la de Màrius Serra, Plans de futur, guardonada amb el Premi Sant Jordi d’enguany.

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea, des de la ficció, l’entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, nascut a Figueres l’any 1912 amb una discapacitat física pràcticament total, que el confinà en una cadira de rodes que no podia moure tot sol. Malgrat el consell del metge d’allunyar-lo de fatigues, mestres i educació, va ser la seva mare, Àngela Balagué, qui s’encarregà inicialment de la seva instrucció, completada després de manera totalment autodidacta.

Les seves enormes limitacions físiques contrastaven amb una gran capacitat intel·lectual, que no s’hauria pogut traduir en recerca matemàtica de no haver estat pel seu entorn immediat, la mare i les cosines, que l’acompanyaven a tot arreu i que escrivien els articles que ell els dictava.

Màrius Serra s’ha aproximat a la possible vida d’aquell peculiar nucli familiar i a les relacions tan particulars que s’hi podrien establir, centrant-se sobretot en qui empenyia la cadira de rodes.

El crític literari Joan Josep Isern destaca que Temps de futur «és una història de gent que s’estima»:

Perquè —no ho he dit abans, però ho dic ara—’Plans de futur’ és una novel·la que sobta per la condició d’història plàcida de persones que s’estimen amb senzillesa i profunditat, sense necessitat de recórrer a grans escarafalls o a cataclismes sentimentals. Per entendre’ns us diré que, segons com, hi ha més brega en la biografia de Malet quan descriu les maniobres de la comunitat científica i universitària espanyola per fer la llesca a Sunyer que no en la descripció del món quotidià de Ferri i els seus que ens dibuixa Serra. I ho dic, és clar, com un elogi.

Tal com veig jo ‘Plans de futur’, crec que l’autor ha concebut el llibre com una història sobre l’esperança i el sacrifici pels altres. Com un cant a l’altruisme. Una manera de mirar el món que, vistos els temps que corren, em sembla molt terapèutica i reconfortant.

Aviat incorporarem la novel·la al nostre fons.

Més informació:

Apunts relacionats: