Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


6 comentaris

Màrius Serra guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre Ferran Sunyer

Màrius Serra, amb l’obra Plans de futur, va guanyar el Premi Sant Jordi 2012, que atorga Òmnium Cultural i que es va lliurar durant la Nit de Santa Llúcia, celebrada divendres passat a Tarragona.

L’obra recrea, des de la ficció, la vida del matemàtic català, centrant-se especialment en el paper de la seva mare, Àngela Balaguer, i les seves dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que se’n van fer càrrec i gràcies a les quals va poder desenvolupar la seva carrera matemàtica.

La pregunta inicial del llibre va ser: per què dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats es van decidir a dedicar tota la vida al seu cosí?

La novel·la, junt amb la resta d’obres guanyadores, es publicarà poc abans de Sant Jordi.

Més informació:


6 comentaris

S’inaugura l’exposició La superació d’un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) a Figueres

Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012Dilluns, 10 de desembre, es va inaugurar a Figueres l’exposició La superació d’un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), en el marc del Centenari del matemàtic empordanès. Organitzada per l’Ajuntament de Figueres, amb el suport de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, la mostra va incloure l’estrena del documental Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un exili interior, coproduït per Televisió de Catalunya i Benecé Produccions SL.

Sinopsi:

A través de testimonis explorem la figura de Ferran Sunyer i descobrim els escenaris de la seva vida i el seu entorn familiar: les limitacions físiques, el gran valor humà, la força de voluntat, l’ambient familiar que li va fer possible treballar, les condicions lamentables en què va trobar les institucions científiques del país, les publicacions prestigioses, els nombrosos premis guanyats, la modesta categoria acadèmica que va aconseguir dins del CSIC i els nombrosos contactes internacionals. La història d’una superació personal.


6 comentaris

Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un matemàtic català

Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un matemàtic català

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), amb el suport de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), ha organitzat la conferència Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un matemàtic català, que anirà a càrrec de Manuel Castellet.

L’acte, organitzat amb motiu del centenari del naixement de l’il·lustre matemàtic, se celebrarà dimecres 24 d’octubre a les 12:15 a l’aula B5 de la Facultat de Matemàtiques. S’adreça principalment a estudiants, però també a públic general que hi estigui interessat.

Manuel Castellet és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. És també editor de l’obra Selecta Ferran Sunyer i Balaguer, publicada per l’IEC enguany i que recull els principals articles de l’autor.

Durant el mes de novembre es repetirà la mateixa conferència en altres universitats del país: el dia 7 a la UAB i el 21 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Si voleu aprofundir en la vida i l’obra del matemàtic gironí, tenim moltes de les seves obres al catàleg del CRAI. Us recomanem també l’exposició virtual que hem preparat enguany per commemorar-ne el centenari.


2 comentaris

L’IEC i la FFSB presenten l’obra Selecta Ferran Sunyer i Balaguer

En el marc de la commemoració del Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer, que s’escau enguany, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà, conjuntament amb la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), el llibre Selecta Ferran Sunyer i Balaguer.

Es tracta d’una edició facsímil que recull els articles més destacats del matemàtic figuerenc, i una anàlisi a càrrec de Joaquim Bruna i Julià Cufí, ambdós catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’acte serà presidit pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Hi intervindran Salvador Giner, president de l’IEC i de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer; Manuel Castellet, director de la Fundació, i els coautors de l’anàlisi dels treballs de Ferran Sunyer. Se celebrarà el dia 12 de juny a la sala Pere Joan i Coromines de la seu de l’IEC, a les 19:00 hores.

Apunts relacionats:

Ferran Sunyer al catàleg del CRAI:

Font: Meridià – Observatori de la Recerca


13 comentaris

Exposició virtual per commemorar el centenari de Ferran Sunyer i Balaguer

Enguany es commemora a Catalunya el centenari del naixement del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha organitzat diverses activitats per retre-li homenatge, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita davant de les adversitats, que la seva vida representa.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona se suma a aquesta iniciativa, oferint-vos un petit homenatge amb la intenció d’ajudar a recordar el matemàtic català i, alhora, facilitar recursos per poder aprofundir en la seva figura i, sobretot, en la seva obra.

Agraïm la col·laboració del Doctor Josep Pla i Carrera, que ha redactat la presentació, i també de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que ens ha facilitat la majoria d’imatges que hem utilitzat per il·lustrar aquesta mostra.

Apunts relacionats:


7 comentaris

El centenari d’un matemàtic singular

Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967)

Fotografia de l'Institut d'Estudis Catalans sota llicència CC-BY-SA 3.0

Manuel Castellet, membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, publica en el darrer número del Butlletí de l’IEC un article que glossa la figura de Ferran Sunyer i Balaguer, el matemàtic figuerenc del qual enguany es commemora el centenari.

El centenari d’un matemàtic singular fa un repàs a la trajectòria de Sunyer, marcat per les enormes limitacions físiques que li la va suposar la seva malaltia, tot destacant la seva capacitat de superació, amb l’ajut incondicional de l’entorn familiar més íntim.

Ferran Sunyer fou un lluitador constant, una qualitat que era no solament una necessitat per a sobreviure sinó la convicció de què res ens és donat i tot ens ho hem de guanyar i, malgrat la seva discapacitat, quan un camí se li tancava, ell en cercava un altre. Així fou, per exemple, com davant les dificultats per a obtenir una plaça d’investigador estable a l’Estat espanyol, va pal·liar aquesta situació signant contractes amb l’Oficina d’Investigació Naval de la Marina nord-americana; o, com després d’un breu període d’inactivitat investigadora en morir la seva mare, renovà els esforços per continuar treballant, amb la constant ajuda de les seves cosines, que li escrivien els treballs de matemàtiques i disposaven només de la formació de mestres d’ensenyament primari.

L’article repassa la història de la Fundació, la seva tasca i els projectes de futur, especialment durant aquest any del centenari.


1 comentari

Història de les ciències exactes: noves aportacions i projectes

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer celebra enguany el centenari del naixement del matemàtic català i li ret homenatge amb l’organització de les jornades Història de les ciències exactes: noves aportacions i projectes, que se celebraran a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres el 10 i 11 de gener.

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).

Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.

Més informació: