Patrons extraordinàriament complexos poden sorgir de la implementació de regles ben senzilles. Aquest és el cas del joc de la vida, dissenyat pel matemàtic John Conway i popularitzat per un altre matemàtic, Martin Gardner, l’any 1970. En paraules de Gardner : “a causa de les analogies amb les crescudes, davallades i alteracions d’una societat d’organismes vius, [el joc de la vida] pertany a la creixent classe del que s’anomenen jocs de simulació, que s’assemblen a processos de la vida real.”

El joc consisteix en una graella de cel·les quadrades on cada cel·la té dos possibles estats: viva o morta. El jugador únicament ha de definir l’estat inicial de la població i, a partir d’aquí, cada nova generació quedarà determinada per l’anterior, segons aquestes 3 regles:

1. Si una cel·la viva té exactament dues o tres cel·les veïnes vives, seguirà viva.
2. Si una cel·la morta té exactament tres cel·les veïnes vives, naixerà.
3. En cas contrari, la cel·la morirà o seguirà morta.

Una cel·la veïna és qualsevol de les 8 cel·les adjacents —també en diagonal— a una cel·la determinada.

Amb aquestes normes bàsiques podem crear tota mena de models poblacionals: des dels que s’estabilitzen al cap de poques generacions fins als que s’autoreprodueixen. Un dels més curiosos és l’anomenada “pistola de planejadors”, que a partir de l’estat inicial de la figura, cada 30 generacions dispara un planejador –una petita població que es va allunyant.

A Lifewiki hi trobareu una col·lecció de gairebé 700 patrons però també podeu provar els vostres propis dissenys a Conway’s Game of Life.

Si encara voleu practicar més, podeu descarregar-vos lliurement el joc en java —per a Windows, Mac i Linux— des de la pàgina d’Edwin Martin, John Conway’s Game of Life.

Font: Rayo, Agustín. El juego de la vida: un clásico de John Conway popularizado por Martin Gardner. Investigación y Ciencia (2010), núm. 411, p. 90-91.