Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial

17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2014)

La Facultat de Matemàtiques de la UB acull, del 22 al 24 d’octubre, el 17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2014). L’objectiu principal del congrés és fomentar la discussió sobre els treballs en intel·ligència artificial que es desenvolupen en el si de la comunitat investigadora dels Països Catalans, així com reunir els membres d’aquesta comunitat.

A l’Estat espanyol, bona part dels grups de recerca que treballen en intel·ligència artificial es concentren a la franja mediterrània. A més de la UB, fan recerca capdavantera en aquesta especialitat l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), ubicat a la UAB, així com diversos grups de la UPC, la UdL, la UdG, la UPV o la UJI, entre d’altres.

La intel·ligència artificial ja no és el futur; és el present. Els cercadors que fem servir habitualment per navegar per Internet, els sistemes que usen els bancs per a l’anàlisi de mercats o les mans robòtiques amb què es fan intervencions quirúrgiques són uns quants exemples d’aquest tipus de sistemes. «Avui en dia, intel·ligència artificial és sinònim de presa de decisions», afirma Oriol Pujol, investigador del Grup de Visió i Aprenentatge Computacional de la Facultat de Matemàtiques de la UB i director del comitè organitzador del congrés.

Aquesta disciplina vol respondre a preguntes com ara: què és la intel·ligència? o com podem fer sistemes i màquines intel·ligents? Actualment, els temes principals de recerca van des de la percepció artificial i la representació del coneixement fins a l’aprenentatge automàtic, el raonament, la planificació o la resolució de problemes, així com la manipulació i interacció amb la realitat a partir d’actuadors. És un camp que requereix principalment coneixements de matemàtiques, estadística i ciències de la computació o informàtica.

En el procés d’intel·ligència artificial hi ha una part de captació, recollida i emmagatzematge de dades, que, a continuació, requereixen un tractament i un modelatge per obtenir-ne un resultat; en definitiva, una decisió. Dins d’aquest procés, les tecnologies de dades massives (big data) i la ciència de dades (data science) són eines que permeten extreure coneixement útil. La fase final del procés és la visualització d’aquest resultat en forma de robot, d’imatge, etc. «La intel·ligència artificial ha d’ajudar, doncs, a prendre decisions de la manera més precisa, i les aplicacions en aquest àmbit són cada vegada més i en més camps, des de la medicina fins al màrqueting o la banca», conclou Pujol.

Durant el congrés, que reunirà prop de vuitanta investigadors, es faran dues conferències plenàries: la primera, titulada «From Turing to humanoid robots: past, present and future of artificial intelligence», la impartirà Ramón López de Mántaras, director de l’IIIA; la segona, «Rationalists in natural language processing: an extinct species?», serà a càrrec de Leo Wanner, professor d’investigació ICREA de la UPF.

Font: Notícia reproduïda íntegrament de Notícies de la UB


Deixa un comentari

Eugene Goostman i el test de Turing: en fem un gra massa?

Eugene GoostmanEl cap de setmana passat, molts mitjans de la premsa generalista es van fer ressò d’una informació provinent de la Universitat de Reading (Regne Unit), segons la qual, un ordinador hauria superat per primera vegada el Test de Turing. Segons les primeres informacions, Eugene Goostman, un chat bot o bot conversacional programat per Vladimir Veselov i Eugene Demchenko, que simula la personalitat d’un adolescent de 13 anys, hauria aconseguit enganyar un 33% dels 150 jutges de la prova i fer-los creure que estaven conversant amb un ésser humà. De seguida, però, els mitjans especialitzats, majoritàriament digitals, van començar a treure ferro a l’assumpte i a rebaixar l’eufòria per una suposada fita que ni és tal ni té conseqüències significatives.

El test de Turing

El test de Turing

Imatge de Bilby, de domini públic

El test de Turing és la prova que va proposar Alan Turing per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. El va concretar en un article Computing machinery and intelligence—, publicat l’octubre de 1950 a la revista Mind i es fonamenta en la hipòtesi que si una màquina es comporta en tots els aspectes com a intel·ligent, llavors ha de ser intel·ligent.

La prova consisteix en situar un jutge, una màquina i una persona en diferents habitacions. Els dos participants han des respondre les preguntes del jutge, que té l’objectiu de descobrir qui és l’ésser humà i qui la màquina. Turing va vaticinar que a finals de segle XX seria possible programar una màquina per mantenir una conversa de 5 minuts i enganyar el 30% d’humans.

“It will simplify matters for the reader if I explain first my own beliefs in the matter. Consider first the more accurate form of the question. I believe that in about fifty years time it will be possible to programme computers with a storage capacity of about 109, to make them play the imitation game so well that an average interrogator will not have more than 70 per cent chance of making the right identification after five minutes of questioning. The original question, ‘Can machines think?’ I believe to be too meaningless to deserve discussion. Nevertheless I believe that at the end of the century the use of words and general educated opinion will have altered so much that one will be able to speak of machines thinking without expecting to be contradicted.”

Per què no n’hi ha per tant?

Malgrat el rebombori que la notícia ha suscitat, hi ha diversos aspectes que en rebaixen l’impacte, però que molts mitjans no han tingut en compte, ja sigui per les presses o per no haver contrastat les fonts

  • No és la primera vegada, ni la segona, que un bot passa el test. L’any 1991, un bot anomenat PC Therapist va participar en un test de Turing i va enganyar el 50% dels jutges participants. L’any 2011, el cleverbot programat per Rollo Carpenter va aconseguir enganyar més del 59% d’humans presents —30 jutges i més de 1000 persones de públic.
  • Eugene Goostman no és un ordinador, és un programa dissenyat específicament per superar la prova. Simula la personalitat i els coneixements d’un adolescent ucraïnès de 13 anys. És aquest el perfil més significatiu per concloure, en cas de superar el test, que és intel·ligent? En altres paraules: no és un objectiu molt més fàcil que Stephen Hawking, per exemple?
  • La prova proposada per Turing mirava de determinar si una màquina posseïa intel·ligència a partir de la seva habilitat per mantenir una conversa. Però avui en dia hi ha força consens a considerar que la intel·ligència va molt més enllà de ser capaç de respondre preguntes en llengua natural. Manuel de León, director de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT), considera que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ja no va per aquest camí: «esta victoria no supone ningún avance, no va a cambiar las cosas. Es más la parte icónica, sobre todo ahora que hemos celebrado el año de Turing, la repercusión social y mediática».

Com a curiositat, podeu mantenir una conversa amb Eugene Goostman

Més informació


Deixa un comentari

Xerrada taller el 18 i 25 de gener a la Facultat de Matemàtiques

La Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona ha programat per als propers 18 i 25 de gener la xerrada taller Màquines que analitzen el comportament humà: la interacció entre l’home i la màquina (pdf).

La xerrada, a càrrec de Sergio Escalera i Oriol Pujol, va adreçada a alumnes de Batxillerat de la via científico-tècnica i s’organitza en dos torns cada dia:

Torn 1:

  • 09:30 – 11:00 Benvinguda i conferència
  • 11:30 – 12:30 Taller

Torn 2:

  • 11:00 – 12:30 Benvinguda i conferència
  • 13:00 – 1400 Taller

Fa dècades que veiem pel·lícules relacionades amb la Intel·ligència Artificial on les màquines són autònomes, analitzen el seu entorn i prenen decisions simulant comportament intel·ligents. Un exemple és el cas de Terminator (figura). Avui dia algunes de les escenes d’aquestes pel·lícules poden ser replicades amb les tecnologies assolides a l’actualitat. El primer pas per permetre a una màquina interactuar és fer-li entendre el seu entorn, i en le cas de la interacció home-màquina, és permetre la identificació automàtica i interpretació del comportament de les persones. Un exemple clar es pot veure en les últimes tecnologies de videojocs, on cada cop més som capaços de comunicar-nos-hi i i nteractuar-hi de forma complexa.

En aquesta xerrada taller analitzarem les tecnologies actuals que permeten aquesta comunicació home-màquina, quina ha estat la seva evolució i qui és el paper la informàtica de l’anàlisi de dades i intel·ligència artificial per avançar en aquest camp- Veurem les possibilitats d’aquesta tecnologia i discutirem el seu futur. Jugarem amb diferents tècniques si tecnologies actuals, i programarem les màquines per a que reconeguin el nostre comportament.


Deixa un comentari

Ha mort John McCarthy, pare del terme intel·ligència artificial

Fotografia de null0, sota llicència CC-BY 2.0

El 23 d’octubre va morir a Los Angeles John McCarthy, matemàtic i pioner de la computació nord-americà. McCarthy, responsbale d’haver acunyat el terme intel·ligència artificial (IA) l’any 1.956, va guanyar el premi Turing l’any 1.971 i va ser el pare del llenguatge de programació Lisp.

Es considera que l’acte fundacional de la IA va ser la conferència que McCarthy va pronunciar el 1.956 a la Universitat de Darmouth, en la qual va plantejar els seus objectius: “Aquest estudi procedirà sobre la base de la conjectura que tots els aspectes de l’aprenentatge o qualsevol altre tret de la intel·ligència es poden descriure, en principi, d’una manera tan precisa que es pot crear una màquina que els simuli”.

L’any 2.007 va publicar l’article ¿What is Artificial Intelligence?, en el qual explicava què entenia per IA: “la ciència i l’enginyeria de crear màquines intel·ligents, especialment programes de computació intel·ligents. Està relacionada amb la tasca d’utilitzar ordinadors per comprendre la intel·ligència humana, però la IA no s’ha de limitar a mètodes observables biològicament”.

Més informació:


Deixa un comentari

Màquines capaces de somiar?

¿Cuándo deberemos considerar inteligente a un ordenador? ¿Cuando lo parezca? Ese es el famoso test de Turing para máquinas presuntamente pensantes, formulado en los años cincuenta por el matemático británico Alan Turing, uno de los grandes pioneros de las ciencias de la computación. Pero a todo el mundo le parecían inteligentes los jugadores de ajedrez hasta la aparición de Deep Blue. Y que este ingenio de IBM igualara a Gary Kaspárov ha hecho más por empeorar la imagen de los ajedrecistas que por mejorar la de los ordenadores.

El País publicava el 26 de juliol passat un interessant article de Javier Sampedro¿Máquinas capaces de soñar?―, en què l’autor analitza els darrers avenços en intel·ligència artificial, que permeten els ordinadors començar a formular hipòtesis sense més intervenció humana que la programació inicial. Un avenç que podria conduir a reconsiderar la filosofia de la ciència i els plantejaments dels científics: enlloc de buscar les relacions concretes es passaria a buscar quins són els mètodes de descobriment més fructífers.

Comparteix l'entrada