Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació:


5 comentaris

Gordon Brown es disculpa pel procés a Alan Turing

Alan TuringDijous passat parlàvem de la campanya endegada per John Graham-Cumming i que tenia per objectiu la rehabilitació pública d’Alan Turing després de l’ignominiós procés a què va ser sotmès el 1952. El Primer Ministre britànic, Gordon Brown, va reaccionar amb una rapidesa i uns reflexos poc habituals al món de la política i va publicar al seu bloc una entrada amb el títol Treatment of Alan Turing was “appalling”. Simultàniament, i per fer-ne la màxima difusió, el Daily Telegraph va publicar el mateix text.

Encara no sabem si la carta que Graham-Cumming va fer arribar a la Reina d’Anglaterra tindrà cap efecte, però és evident que la campanya ha tingut l’impacte que calia i que ha assolit el seu objectiu. Graham-Cumming explica al seu bloc la conversa telefònica que va mantenir amb Gordon Brown i dóna les gràcies als més de 30.000 signants de la petició i a tots els mitjans que se n’han fet ressò.

Ho recullen Slashdot, Abadía digital, Menéame i Microsiervos,  que ofereix també el text traduït al castellà.


7 comentaris

Petició en línia per la rehabilitació d’Alan Turing

Alan Turing (1912-1954)

Alan Turing (1912-1954)

Nombrosos blocs s’han fet ressò de la iniciativa de John Graham-Cumming, programador i matemàtic anglès, per exigir al Primer Ministre una disculpa formal pel procés que es va seguir contra Alan Turing el 1952.

Turing és considerat un dels pares de la informàtica moderna i va tenir un paper decisiu durant la Segona Guerra Mundial com a integrant dels serveis d’espionatge britànics en desxifrar les transmissions alemanyes i trencar el codi que generava Enigma.

Després de la guerra va dissenyar un dels primers ordinadors fabricats al Regne Unit, el Pilot ACE, que va començar a funcionar el 1950.

Pilot ACE (Automatic Computing Engine), 1950.

Pilot ACE (Automatic Computing Engine), 1950.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat -tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores- i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Entenent que no tenia de què disculpar-se no es va defensar i va ser condemnat a pena de presó o a sotmetre’s a un tractament hormonal de reducció de la líbido. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, cosa que li va causar nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que la causa era enverinament per cianur i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

La petició es pot signar fins el 20 de gener de 2010 i s’hi han adherit fins ara 30.454 persones. Graham-Cumming reconeix que difícilment es rehabilitarà la figura de Turing però considera que el més important és que se’n parli i que tots plegats entenguem l’impacte que va tenir.

Més informació:

Fonts: Matematicalia | Microsiervos