Universitat de Stanford | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Maryam Mirzakhani va morir a Stanford el 15 de juliol a causa d’un càncer de pit que li havien diagnosticat l’any 2013 i que s’havia reproduït tres vegades des d’aleshores. La seva mort, tan prematura, ha commogut la comunitat científica d’arreu del món.

Va ser la primera dona, i l’única encara, en guanyar la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses). Li van concedir el guardó per «les contribucions destacades a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais de mòduls». Nascuda i criada a l’Iran, i en el moment de la seva mort investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost de 2014 a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conservava referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani. L’any 1994 va guanyar una medalla d’or a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques i el 1995 dues.

Hi ha vegades que em sento com si fos en un gran bosc, sense saber cap on vaig. Però d’alguna manera pujo fins al cim d’un turó des d’on ho puc veure tot amb més claredat. Quan això passa, és realment emocionant.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi eren l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

Marc Tessier-Lavigne, president d’Stanford, va dir en saber-se la notícia que «encara que Maryam havia marxat massa aviat, el seu impacte duraria per sempre en els milers de dones que ella havia inspirat a treballar en l’àmbit de les matemàtiques». Considerada una de les ments matemàtiques més destacables de les darreres dècades, serà recordada com una gran pionera en tot allò que va tenir a l’abast. Com a dona, com a iraniana i com a matemàtica.