Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Cerques guiades: Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

Aforismes Neil Gaiman

Fotografia original de Manfred Werner, sota llicència CC-BY-SA 3.0

WikipediaL’octubre de l’any passat el grup d’investigació Open Science & Innovation va presentar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) els resultats del primer estudi sobre el contingut científic de la Wikipedia en castellà. Aquest estudi evidencia que la Wikipedia és la principal font d’informació científica entre els usuaris d’Internet: el 32,7 % dels estudiants universitaris espanyols la consulten en primer lloc quan volen obtenir informació científica i prop del 70 % del professorat universitari la consulta amb freqüència pel mateix motiu.

La millor manera d’informar-se sobre qualsevol matèria és consultar fonts seleccionades, difoses selectivament i revisades amb cura. A partir d’aquí podem arribar a entendre per què una determinada cosa o fenomen és com és. Tal i com explica Robin Good, si vols entendre què és un cercle i ho mires a la Wikipedia, llegiràs que «és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d’un segment determinat, anomenat radi, respecte a un punt fix determinat, anomenat centre». Aquesta definició, però, no necessàriament et permet fer-te una idea de què és. Saps què és un cercle perquè n’has vist algun, perquè ets capaç de dibuixar-lo.

Si traslladem aquest exemple a la cerca d’informació a Google ens trobem amb una eina que ofereix com a primers resultats els articles més populars —o els més ben posicionats en funció de diversos factors—, que no sempre analitzen i qüestionen diferents punts de vista, opinions o idees ni són els més rellevants. En aquest sentit, els manuals, els articles de revista, les ponències, són fonts que aporten dades contrastades i han estat revisades i supervisades per experts.

Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica oferim tot un seguit de recursos acadèmics en obert amb contingut seleccionat amb cura per tal d’ajudar i orientar a fer cerques guiades d’informació d’alt valor.

Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

El ROAD és un portal de recursos acadèmics d’accés obert i amb ISSN (International Standard Serial Number). Hi dóna servei l’ISSN International Centre amb el suport de l’Oficina de Comunicació i Informació de la UNESCO.

Inclou publicacions periòdiques, comunicacions, sèries monogràfiques, repositoris i blogs acadèmics. És a dir, recursos resultants d’activitats acadèmiques i de recerca dirigits a estudiants i investigadors.

Directory of Open Access Scholary Resources

El ROAD es marca quatre objectius bàsics:

  • Servir de punt d’accés únic als recursos en línia d’accés obert i gratuït d’arreu del món.
  • Certificar que la publicació inclosa és un recurs amb voluntat de continuïtat.
  • Oferir les metadades bàsiques que serveixin per identificar de forma inequívoca la publicació: títol, editor, URL, freqüència, numeració, etc.
  • Recopilar informació sobre la font que buida la publicació: quina publicació la indexa, quines bases de dades la buida, si té indicadors, etc.

El seu funcionament permet:

  • Fer cerques per títol, matèria, tipus de document, estat de la publicació, i font d’informació que hi dóna cobertura.
  • Filtrar els resultats per llengua, país, anys de cobertura, i tots camps mencionats a l’apartat anterior.
  • Accedir al recurs amb informació.
  • Obtenir estadístiques sobre la producció mundial en accés obert amb ISSN: número de recursos per tipus, continent i país; evolució del número de recursos per tipus, continent i país des de 2004; número de recursos per tipus i matèria; cobertura dels recursos per part de serveis d’indexació i de resums.

Característiques

A diferència d’altres recursos que llisten publicacions en accés obert, com ara el Directory of Open Access Journals (DOAJ), ROAD és exhaustiu: inclou tots els recursos electrònics a text complet amb ISSN, no es limita a les publicacions periòdiques. L’ISSN (la raó de ser de ROAD) és un indicador de continuïtat, per això els recursos inclosos a ROAD tenen una trajectòria vital llarga, no són efímers.

ROAD inclou la informació tècnica del recurs en el mateix portal, però això no depèn de cap servei extern. Tampoc ha de modificar manualment cap dada —les dades es bolquen des de l’oficina de l’ISSN—, ni dependre de la retroacció dels usuaris per actualitzar-la, malgrat incloure un enllaç per rebre notificacions sobre els recursos. Això el diferencia de DOAJ, que té un equip editorial dedicat a elaborar manualment un llistat de títols de publicacions que ja no apareixen al seu portal, consultable en un full de càlcul de Google.

ROAD no controla la qualitat dels recursos inclosos, són els usuaris qui decideixen si un recurs és prou seriós. No té un filtre com el Seal of Approval for Open Access Journals (o segell DOAJ). No depèn del treball de voluntaris, es manté des d’una oficina de la UNESCO —vinculada a l’agència de l’ISSN—, ni tampoc de les contribucions econòmiques dels seus membres.

Exemple d’ús

ROAD permet la cerca simple i l’avançada. La cerca simple s’executa introduint un o més termes a la caixa de cerca, i els resultats obtinguts obeeixen a la cerca del terme en diversos camps (títol, matèria, editor, etc.). La cerca avançada permet buscar escollint els camps, per tal d’obtenir una llista de resultats més refinada.

ROAD Directory

Els resultats es poden ordenar per títol i data —ascendent o descendent— i filtrar per cobertura d’indicadors de revistes (CiteScore, JCR, etc.), cobertura de registres (DOAJ, Keepers, etc.), cobertura de serveis d’indexació (Scopus, EconLit, etc.) matèria, llengua, estat de la publicació (viva o morta), país d’edició i anys d’abast. Cada resultat s’acompanya d’una icona que defineix de quin recurs es tracta: ponència, blog, revista, etc.

El registre del recurs inclou informació molt completa: des de la URL, a la data d’inclusió a ROAD, l’ISSN (paper i en línia), el títol abreujat, els autors i editors —i la seva adreça postal i electrònica—, quin recurs l’indexa i els indicadors, amb factor d’impacte inclòs.

Una de les particularitats és la informació addicional: les altres revistes que inclou ROAD del mateix editor, altres publicacions del país d’origen del recurs o sobre la mateixa matèria.

Més informació


Deixa un comentari

Dia mundial de la còpia de seguretat 2016

Dia mundial de la còpia de seguretatAvui, com cada 31 de març des de l’any 2011, se celebra arreu el Dia mundial de la còpia de seguretat amb l’objectiu de conscienciar els usuaris de la importància de fer periòdicament còpies de seguretat de les pròpies dades.

Arrel d’una discussió a reddit, un usuari —adamjeff—, va llançar la idea d’instituir el dia 31 de març com a World Backup Day, proposta secundada àmpliament per la resta d’usuaris.

Els ordinadors estan integrats per components electrònics més o menys fàcils de substituir en cas d’avaria: un processador, la memòria, la placa base, es poden canviar si cal i no hi ha més conseqüències. Però si el disc dur falla —i es calcula que aproximadament un 3% dels discos nous fallen el primer any, un 6% el tercer any—, les dades es perden sense remei. Algú objectarà que hi ha tècniques de recuperació que permeten rescatar les dades de dispositius avariats, però són complexes, cares i fora de l’abast de la majoria d’usuaris. A banda de les falles mecàniques i electròniques, les dades d’un disc dur es poden malmetre mitjançant programari: un virus, alguna mena de programari maliciós o una eliminació accidental poden provocar un desastre. Per això la millor solució és prendre’s seriosament les còpies de seguretat i implementar el costum de fer-la periòdicament.

Recordeu:

Aforismes: sobre els usuaris d'ordinadors


Deixa un comentari

Aforismes: Marvin Minsky

Aforismes: Marvin Minsky Imatge original de Hal 9000 obra de Cryteria, sota llicència CC-BY 3.0

El dia 24 de gener va morir Marvin Minsky, matemàtic i cofundador del Laboratori de ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Mundialment reconegut com un dels pares de la intel·ligència artificial, es coneix a nivell popular per haver assessorat Stanley Kubrick a 2001: Una odissea a l’espai, basada en la novel·la homònima d’Arthur C. Clarke.

Al catàleg del CRAI hi trobareu 5 obres seves.