Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
Segons dades de la UNESCO referides al període 2014-2016, només el 30% de les estudiants universitàries cursen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). La taxa és especialment baixa en estudis de tecnologies de la informació i les comunicacions; enginyeries, fabricació i construcció i ciències naturals, matemàtiques i estadística.
La bretxa de gènere es manté en aquests àmbits malgrat que la presència de dones matriculades en estudis superiors no ha parat d’augmentar.
Atesa aquesta realitat, el 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una resolució que proclamava l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i participació plens i equitatius en el camp de la ciència per a dones i nenes.
El mateix dia 11, i amb motiu de la inauguració de l’exposició, tindrà lloc la conferència impartida per la Dra. Sònia Estradé, doctora en Nanociències per la UB i professora lectora del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdicade la UB. Hora a determinar.
Enguany, i coincidint amb la mateixa efemèride i amb les dues mostres que s’exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat el recurs i la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s’han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s’hi han anat incorporant.
Per acabar de completar-ho, hem actualitzat les dades estadístiques segons el gènere, comparant-les amb les de fa 5 anys. La conclusió és que no hi ha diferències rellevants: el professorat femení representa poc més del 27%, l’alumnat el 29% i el PAS, el 76%. Tot plegat molt lluny encara de la igualtat.
Avui, 8 de març, es commemora com cada any arreu del món el Dia internacional de la dona, celebrat per primera vegada l’any 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa i reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1975, coincidint amb l’Any internacional de la dona.
En aquest blog mirem de difondre i visibilitzar la feina de totes aquelles dones que han contribuït al desenvolupament de les matemàtiques i la informàtica al llarg de la història. Ens hem fet ressò —sempre que ens ha estat possible—, d’efemèrides, aniversaris, premis i notícies de tota mena, referides a aquelles dones pioneres que han hagut de lluitar contra tots els obstacles imaginables per poder ser i per poder fer.
Des d’Hipàtia a Sophie Germain; d’Ada Lovelace a la prematurament desapareguda Maryam Mirzakhani; sense oblidar les que ens són més properes, com les pioneres Assumpció Català i Griselda Pascual o les que n’han pres el relleu: Pilar Bayer o Marta Sanz, sense anar més enllà. A tall d’homenatge, el març de 2014 vam inaugurar l’exposició física i virtual Professores de la Facultat de Matemàtiques, en què, partint de la situació actual, volíem reconèixer també aquelles alumnes i professores que havien estat les primeres en matricular-se, llicenciar-se o doctorar-se a la Facultat.
La igualtat de gènere, també en el món acadèmic i docent, no pot ser una reivindicació esporàdica, una cosa a recordar i institucionalitzar un dia assenyalat. Cal treballar cada dia per restituir el dret de totes les dones a desenvolupar-se en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida.
És per això que us proposem una acció concreta per visibilitzar la feina de les dones en el món de les matemàtiques: contribuir a completar la Llista de dones matemàtiques que manté la Viquipèdia, ja sigui afegint-hi noms o redactant, corregint i completant les biografies existents. Només a tall d’exemple, nosaltres hi hem afegit Griselda Pascual, Assumpció Català, Pilar Bayer i Marta Sanz Solé, que ja hi tenien la biografia però no estava enllaçada. Si consulteu la mateixa entrada de la Wikipedia en anglès veure el camp que ens queda per córrer.
Maryam Mirzakhani
Assumpció Català
Assumpció Català
Pilar Bayer
Aforismes: Sofia Kovalèvskaia
Bicentenari d’Ada Lovelace
Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014
Emma Castelnuovo en una fotografia de 2011
Marta Sanz Solé
Ingrid Daubechies
Cartell exposició 16 científiques catalanes
Alejando amenábar i Rachel Weisz durant el rodatge d’Àgora
Grace Brewster Hopper (1906-1992)
Aforismes: Hipàtia d’Alexandria
Gauss a Marie Germain
Petia Radeva
Griselda Pascual
Mujeres Matemáticas i Dones de ciència
Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
Ada Lovelace Day 2010
Amb A d’astrònomA
Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas , operant al panell principal de l’ENIAC
D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.
Nacions Unides
El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.
Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.
La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.
Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.
Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:
Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.
A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.
Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.
Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.
El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.
Fotografia del Departament d’Energia dels EUA, de domini públic
L’any 2015, en la Resolució 70/474/Add.2, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el dia 11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.
A l’Estat espanyol, sota el projecte 11 de febrero, s’aglutinen i coordinen les diverses iniciatives que s’han programat del 6 al 19 de febrer. Tallers, xerrades, visites a laboratoris, conferències, taules rodones, nombroses activitats sobre totes les disciplines científiques, conduïdes per dones que s’hi dediquen professionalment. Pel que fa a Catalunya, hi ha activitats a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
D’altra banda, la comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha endegat la campanya Las matemáticas somos nosotras que, per mitjà d’un canal a YouTube, recull testimonis de dones matemàtiques —professores i alumnes— amb l’objectiu d’animar les noies a optar per aquesta disciplina. Des de l’11 de febrer i fins a l’11 de març, conviden les dones matemàtiques a enviar-hi vídeos breus, individuals o col·lectius, explicant per què van optar per aquesta ciència i a què es dediquen actualment. Els vídeos s’han d’enviar a MujeresyMatematicas.RSME@gmail.com.
La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat
D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.
Nacions Unides
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.
Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.
Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:
Actualment, la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.
A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.
Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.
Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.
El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
Sabíeu que el mes de febrer de 1914, ara fa cent anys, es va llicenciar la primera dona, Maria Sordé Xipell, a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona? Sabíeu que aquesta alumna pionera va ser l’única dona matriculada a la Facultat el curs 1906-1907?
La mostra vol traçar, a partir de recursos diversos disponibles al web, el perfil acadèmic de les professores de la Facultat de Matemàtiques, en actiu al març de 2014. Hi trobareu els enllaços a MathScinet, Zentralblatt Math i Documat, a diversos catàlegs i repositoris, a arbres acadèmics, i, si s’escau, a informacions diverses aparegudes als mitjans, que tenen com a protagonistes les professores de la Facultat.
Partint de la situació actual, el recurs vol homenatjar, també, les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí. Hi trobareu una breu biografia acadèmica de les quatre primeres alumnes —Maria Sordé, Ascensión Serret, Rosa Vila i Irene Roig— i de les dues primeres docents —Griselda Pascual i Assumpció Català.
—Va con cualquiera— decían, queriendo ensuciar su libertad.
—No parece mujer— decían, queriendo elogiar su inteligencia.
Pero numerosos profesores, magistrados, filósofos y políticos acudían desde lejos a la Escuela de Alejandría, para escuchar su palabra.
Hipatia estudiaba los enigmas que habían desafiado a Euclides y a Arquímedes, y hablaba contra la fe ciega, indigna del amor divino y del amor humano. Ella enseñaba a dudar y a preguntar. Y aconsejaba:
—Defiende tu derecho a pensar. Pensar equivocándote es mejor que no pensar.
¿Qué hacía esa mujer hereje dictando cátedra en una ciudad de muchos cristianos?
La llamaban bruja y hechicera, la amenazaban de muerte.
Y un mediodía de marzo del año 415, el gentío se le echó encima. Y fue arrancada de su carruaje y desnudada y arrastrada por las calles y golpeada y acuchillada. Y en la plaza pública la hoguera se llevó lo que quedaba de ella.
—Se investigará— dijo el prefecto de Alejandría.