Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Lliurament de diplomes i premis als titulats de la promoció 2019-20

Paranimf de l’Edifici Històric | © Universitat de Barcelona

Dilluns 21 de juny, a les 17:30, se celebrarà al Paranimf l’acte de lliurament de diplomes als titulats del grau en Enginyeria Informàtica, el grau en Matemàtiques, el doble grau en Matemàtiques-Enginyeria Informàtica, el doble grau en Matemàtiques-ADE, el doble grau en Matemàtiques-Física, el màster en Matemàtica Avançada, el màster en Fonaments de la Ciència de Dades  i el doble màster en Matemàtiques i Fonament de Ciència de Dades del curs 2019-2020.

L’acte, presidit pel Dr. Joan Guàrdia, rector de la UB, comptarà amb les intervencions del Dr. Oriol Pujol, degà entrant de la Facultat i del Dr. Carles Casacuberta, degà sortint. També hi intervindran, en representació dels alumnes, Anna Jové, Enric Florit, Ignasi Guillén i Aina Ferrà.

Finalment es farà lliurament del premi August Palanques al millor expedient de Matemàtiques, el premi Joaquim Font al millor expedient d’Enginyeria Informàtica i el premi a la comunicació i a la qualitat lingüística dels treballs finals dels graus.

Podreu seguir en directe la retransmissió de l’acte a través d’UBtv.


Deixa un comentari

Història de la matemàtica: Grècia IIIa (el segle d’or: Aristeu, Eudem, Euclides i Aristarc)

Història de la matemàtica Grècia IIIa (el segle d'or Aristeu, Eudem, Euclides i Aristarc)[...]Ens acaba d’arribar el nou volum de l’obra en la qual Josep Pla i Carrera està treballant els darrers anys: Història de la matemàtica: Resultats, textos i contextos. El cinquè lliurament s’ocupa dels «segle d’or» de la matemàtica grega, fent èmfasi en Eudem, Aristeu, Euclides i Aristarc.

Aquest volum està dedicat a Josep Vaquer, traspassat el març de 2020, tal com ja vam informar al seu moment.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic que les va veure néixer.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Josep Pla durant la presentació de l'obra el 28/03/2017
Josep Pla durant la presentació dels dos primers volums, el 28 de març de 2017

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcada en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, tenia per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català, tot i que hores d’ara, ja podem afirmar que serà més extensa. Cada volum consta de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels cinc volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil: Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC). El tercer volum —Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos— i el quart —Història de la matemàtica. Grècia IIb (els Elements d’Euclides, llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII) : resultats, textos i contextos— estan dedicats íntegrament als Elements d’Euclides, dels quals s’ofereix una edició anotada i comentada. Finalment, el que avui ens ocupa, abasta el segle III aC, el segle d’or de la matemàtica grega, «el moment en el qual s’assoleix la síntesi —han fet el cim— de les aportacions epistemològiques i metodològiques dels tres segles precedents.»

Una obra guardonada amb el premi Crítica Serra d’or

Els dos primers volums de l’obra van rebre el Premi Crítica Serra d’or en la categoria de recerca l’any 2017, un reconeixement sense dotació econòmica que ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituït el 1967, es concedeix en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.

Apunts relacionats


2 comentaris

La col·lecció completa d’«Aleph: Revista dels estudiants de matemàtiques» ja és al Dipòsit Digital

aleph0El mes de maig de 1978 naixia Aleph: Revista dels estudiants de matemàtiques, que perseguia un doble objectiu: ser «un òrgan de difusió dels problemes que ens afecten (procés constituent, etc.)» i, a la vegada «afavorir el debat, bé entre els mateixos estudiants, bé amb altres estaments de la Facultat, o amb qui sigui de fora d’aquest centre, sobre els temes d’interès comú com a gent que pretén treballar en matemàtiques: història de les matemàtiques, problemes matemàtics, etc.»

La revista, editada pels estudiants de la Facultat, comptava amb la col·laboració de diversos professors i donava cabuda a tot allò que interessava o amoïnava als integrants del col·lectiu. S’hi tractaven qüestions relatives a la Facultat, a la Universitat i a la seva organització —junta de Facultat, estatut del professorat—, temes d’actualitat en aquells temps convulsos —Carta a una militant morta la nit del 12 i 13 d’abril del 1978— però també hi havia espai per a la poesia o l’entreteniment.

Des d’aquell número 0 fins al 24, editat al desembre de 1999, es va publicar irregularment al llarg de 20 anys. El consell de redacció i els col·laboradors, naturalment, van anar canviant, igual que el temes o l’extensió, però sempre va ser un òrgan d’expressió dels alumnes.

Ara hem rescatat un CD que conté tots els números digitalitzats, a banda dels suplements especials. No volem enganyar ningú: la qualitat dels pdf és pobra, però es poden llegir i ens ha semblat que valia la pena penjar-los al Dipòsit Digital per facilitar-ne la consulta, més encara tenint en compte que és una col·lecció que no es podrà trobar enlloc més. Amb temps, i per poc que puguem, mirarem de digitalitzar en condicions els números que conservem en paper —pocs més de la meitat—, i substituir els fitxers del DD.

Trobareu tota la col·lecció al Dipòsit Digital, a la col·lecció: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona / Institucional / Facultat de Matemàtiques i Informàtica / Aleph: revista dels estudiants de matemàtiques


Deixa un comentari

Enguany la Matefest Infofest torna a celebrar-se en línia

Matefest Infofest 2018

La primavera de l’any passat ens va sorprendre amb un confinament que va impedir celebrar la Matefest Infofest com s’havia fet habitualment. La situació epidemiològica va obligar a reconduir totes les activitats i a adaptar-les a les circumstàncies. Enguany, malgrat que la vacunació sembla canviar poc a poc l’escenari, l’edició de l’any 2021, prevista per al 5 de maig, se celebrarà també en format virtual, esperem que per última vegada.

Xerrades i estands

Com ja és habitual, els alumnes de la Facultat han preparat estands amb l’objectiu de descobrir als visitants branques i aplicacions de les Matemàtiques i la Informàtica que sovint queden relegades als currículums de l’ESO i el Batxillerat.

D’altra banda, també s’oferiran diverses xerrades que aborden aspectes menys coneguts o especialment atractius d’ambdues disciplines. Les xerrades van a càrrec de reconeguts experts en l’àrea en qüestió, molts d’ells professors de la Facultat.

Competicions

Enguany, a més, se celebraran tres competicions, de naturalesa diversa i adreçades també a públics diferents:

Torneig d’escacs

És una competició en línia que començarà el dia 5 a les 19:30 i s’acabarà una hora després. S’hi pot inscriure tothom que vulgui, en alguna de les quatre categories previstes.

Hi ha quatre premis, un per a cada categoria, valorats en més de 25€ cadascun.

Gimcana per a alumnes de primer

L’esclat de la pandèmia ha provocat que els alumnes de primer hagin entrat a la universitat d’una manera anòmala. La docència en línia no els ha permès gairebé ni relacionar-se entre ells ni amb el professorat o la Facultat. No han tingut encara la possibilitat de conèixer la vida universitària ni l’ambient que esperaven. És per això que la Matefest Infofest els ha preparat una gimcana per equips, que combina proves presencials amb activitats en línia, i que comença el 30 d’abril i acaba el 5 de maig a les 19:30.

L’equip guanyador rebrà un premi valorat en més de 50€.

El trívial de la Biblioteca

Samarreta de la UBPer la nostra banda, hem preparat un qüestionari, adreçat a alumnes de Secundària i Batxillerat, que vol oferir una mirada diferent, més humana i propera, sobre la vida i l’obra dels savis que ens han precedit. Es pot resoldre amb una cerca bàsica al web i, en bona part, també en aquest blog.

S’han previst dos premis: una samarreta oficial de la UB per al guanyador i un lot de productes del CRAI per al segon classificat.

Apunts relacionats

La matefest Infofest en vídeo


1 comentari

Un TFG resol la senyalització digital al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Introducció

Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…

Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.

A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer quadrimestre d’aquest curs, Vicent Núñez Delgado, alumne del grau d’Enginyeria Informàtica, va assumir el TFG que ha originat el sistema de senyalització adoptat.

El TFG

El treball s’ha realitzat durant el primer quadrimestre del curs 2020-2021, mitjançant metodologia àgil.

La primera reunió es va celebrar el 25 de setembre i la darrera el 18 de desembre. En total se’n van fer 7, d’una a dues hores, deixant intervals de 15 dies entre l’una i l’altra. Aquests períodes de temps permetien treballar els objectius que s’havien plantejat en cada trobada, comprovar-ne els resultats i definir ajustos, si calia.

Del 18 de desembre al 7 de gener es van fer proves exhaustives per comprovar totes les funcionalitats del programa i per assegurar-se que no apareixien més bugs, prèviament no detectats. El 7 de gener de 2021 es va fer la instal·lació definitiva. Des d’aquell dia, el sistema ha estat en funcionament sense interrupcions.

El TFG es va defensar el dia 10 de febrer. Tant la memòria com el codi font són al Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/174208.

El sistema de senyalització

Raspberry Pi 4 Model B
Raspberry Pi 4 Model B. Fotografia de Miiicihiaieil Hieinizilieir / Wikimedia Commons

El sistema, basat en arquitectura client-servidor i desenvolupat amb programari lliure, funciona allotjat en una Raspberry Pi 4, connectada al televisor i a la xarxa. Permet gestionar remotament els continguts a reproduir —vídeos i imatges estàtiques— amb el navegador de l’usuari i els mostra al televisor, en un navegador maximitzat. Està programat per engegar-se i apagar-se d’acord amb l’horari d’obertura.

Pestanya de contingut
Pestanya de contingut

La interfície, clara i neta, està concebuda amb la intenció que qualsevol persona la pugui gestionar. No calen coneixements ni habilitats previs més enllà de certa familiaritat amb un navegador. Organitzada en pestanyes, diferencia clarament els continguts de la llista de reproducció, que és l’ànima del sistema. Admet quatre modes de reproducció diferents i l’automatització de la cua, tot plegat gestionat des de la xarxa interna de la UB.

El programa contempla també la gestió dels usuaris i un mode de manteniment, que permet aturar la cua de reproducció mentre s’hi fan canvis, mostrant al mateix temps un vídeo prèviament definit. D’aquesta manera es pot controlar en tot moment el que mostra el televisor, fins i tot mentre s’està modificant el comportament de la cua de reproducció.

Modes i algorismes de reproducció

El sistema contempla quatre modes de reproducció diferents:

  • Seqüencial: És el mode de reproducció bàsic, que respon a l’esquema FIFO. Els fitxers es reprodueixen l’un darrere l’altre en l’ordre que apareixen a la llista. Quan s’ha reproduït el primer, baixa fins al final de la llista i va escalant posicions fins que es torna a reproduir.
  • Intercalat: El funcionament és igual a l’anterior però entre element i element es reprodueix el fitxer que seleccionem com a fitxer intercalat. Això ens permet promocionar un determinat contingut de manera que es reprodueixi una vegada de cada dues.
  • Aleatori: Aquest mode de reproducció es basa en un algorisme aleatori però sense repeticions. Tria el fitxer a reproduir de manera aleatòria, però només entre els fitxers que encara no s’han reproduït. Quan tots els fitxers ja s’han reproduït, els torna a marcar com a no reproduïts i comença un nou cicle de reproducció.
  • Aleatori-Intercalat: És una combinació entre el mode aleatori i els mode intercalat però amb una variació: per evitar que el fitxer intercalat es reprodueixi tantes vegades, l’algorisme comprova que no s’hagi reproduït just abans en el torn aleatori. Dit d’una altra manera: no es reprodueix mai dues vegades seguides.
Llista de reproducció
Llista de reproducció

Després d’uns mesos de feina intensa estem molt satisfets amb el resultat. Aprofitem per agrair al Vicent Núñez la seva excel·lent feina i a l’Eloi Puertas la implicació en el projecte.


1 comentari

Història de la matemàtica: Grècia IIb (els Elements d’Euclides: llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII)

Història de la matemàtica. Grècia IIb (els Elements d’Euclides, llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII) : resultats, textos i contextosLa setmana passada va arribar el nou volum de l’obra en la qual Josep Pla i Carrera està treballant els darrers anys: Història de la matemàtica: Resultats, textos i contextos. El quart lliurament s’ocupa dels llibres VII-XIII dels Elements d’Euclides, atès que l’anterior ho havia fet dels sis llibres precedents.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic que les va veure néixer.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Josep Pla durant la presentació de l'obra el 28/03/2017
Josep Pla durant la presentació dels dos primers volums, el 28 de març de 2017

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcada en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, tenia per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català, tot i que hores d’ara, ja podem afirmar que serà més extensa. Cada volum consta de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels quatre volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC). El tercer volum —Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos— i el quart, que ara hem incorporat al fons —Història de la matemàtica. Grècia IIb (els Elements d’Euclides, llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII) : resultats, textos i contextos— estan dedicats íntegrament als Elements d’Euclides, dels quals s’ofereix una edició anotada i comentada.

Una obra guardonada amb el premi Crítica Serra d’or

Els dos primers volums de l’obra van rebre el Premi Crítica Serra d’or en la categoria de recerca l’any 2017, un reconeixement sense dotació econòmica que ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituït el 1967, es concedeix en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.

Apunts relacionats


1 comentari

La pandèmia obliga a traslladar la Matefest Infofest a la xarxa

La pandèmia de la COVID-19 ha estroncat de manera brusca totes les activitats habituals: s’ha interromput el curs, s’han tancat facultats i instal·lacions i hem hagut d’aprendre a conviure amb una realitat tan nova com implacable. Totes aquelles activitats que requereixen una presència física s’han hagut de traslladar precipitadament a la xarxa, i la Matefest no n’és una excepció.

Els alumnes de la Facultat, que en són els organitzadors, van reaccionar amb rapidesa plantejant un canvi de format però mantenint una estructura similar a la de l’any passat. Es conserva així un plantejament basat en xerrades —organitzades per professorat, de la Facultat o convidat— i estands, muntats pels propis alumnes.

La festa se celebrarà el 27 de maig, coincidint amb la jornada de portes obertes virtual de la Facultat. Es procurarà mantenir els continguts per poder-hi accedir també posteriorment.

Matefest 2017
Matefes-Infofest 2017

Xerrades

  • La rosa de Nightingale. A càrrec d’Olga Julia, professora jubilada de la Facultat.
  • Percebre melodia i harmonia en altres temps. A càrrec d’Enric Guaus i Fèlix Pastor, professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
  • Fractals. A càrrec de Núria Fagella, professora de la Facultat.
  • Jocs d’atzar. A càrrec de David Márquez, professor de la Facultat.

Unitats didàctiques

  • Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA). Els seus membres oferiran diferents experiments i propostes, més afins a la geometria, però que podem reproduir amb materials que podem trobar a casa.
  • Màgia i matemàtiques. Amb aplicacions de Geogebra que repliquen trucs de “màgia matemàtica”, que poden donar pas al públic a pensar per què succeeixen aquestes coincidències.

Estands

Pel que fa als estands, muntats per l’alumnat, amb algun convidat extern, oferiran tríptics de contingut, amb altres materials i un qüestionari final, per mirar de substituir la gimcana tradicional.

Els temes són diversos, però com és habitual, adreçats a un públic divers i no especialitzat: topologia i transformacions, grafs i la seva utilitat per modelitzar, exemples de dones fonamentals en l’evolució de les matemàtiques, paradoxes lògiques, jocs matemàtics, la quàntica, i algunes aplicacions mòbils sobre matemàtiques.

Altres activitats

Els Serveis lingüístics col·laboren també amb la festa amb un qüestionari terminològic que té per objectiu fer-nos plantejar si els termes que usem habitualment en matemàtiques i informàtica són els més adients.

Per part nostra, i com ja hem fet altres vegades, teníem prevista una exposició bibliogràfica, enguany sobre el nombre d’or. Davant la impossibilitat de fer-la presencial, hem reconduït la intenció inicial cap a una mostra al web, El nombre d’or: la proporció de la bellesa, que no publicarem fins el dia 27 al matí.

El nombre d'or: la proporció de la bellesa

Jornada de portes obertes virtual

El mateix dia de la Matefest Infofest, la Facultat celebra la Jornada de Portes Obertes, que requereix registre previ.

Programa

  • Grau d’Enginyeria Informàtica i doble grau d’Enginyeria Informàtica-Matemàtiques: de 09.00 a 11.00h
  • Grau d’Enginyeria Informàtica i doble grau d’Enginyeria Informàtica-Matemàtiques: de 09.00 a 11.00h

Apunts relacionats

La Matefest Infofest 2018 en vídeo

La Matefest Infofest 2019 en vídeo


Deixa un comentari

No hi ha primavera sense Matefest Infofest

Quan arriba la primavera esclata la vida a l’Edifici Històric. Les plantes floreixen al jardí Ferran Soldevila, al pati de Lletres, al de Ciències. Llum i colors recuperen la intensitat esmorteïda durant l’hivern

Però si hi ha un dia que brilla amb especial força és el dia de la Matefest Infofest, quan els alumnes de la Facultat proposen als visitants —sobretot alumnes de batxillerat, però també passavolants de totes les edats i procedències— les activitats que han preparat amb l’objectiu d’apropar les matemàtiques i la informàtica a la societat i, si s’escau, despertar vocacions.

Enguany, i per raons òbvies, sembla clar que ja no es podrà fer. No sabem encara quina serà la situació el dia 6 de maig, però res fa preveure que haguem pogut recuperar la normalitat.

Des de la nostàlgia, i amb l’esperança que aviat puguem reprendre tot allò que va quedar aturat ara fa un mes, hem recuperat les fotografies que vam fer a les dues últimes edicions de la Matefest Infofest —2018 i 2019— i us hem preparat un parell de vídeos per recordar junts aquelles jornades tan especials.

Matefest Infofest 2018

Fotografies: CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
Música:
«Quan ens tornem a abraçar» © Xavi Sarrià, 2019, a qui agraïm de tot cor que ens hagi autoritzat a usar-la.

Matefest Infofest 2019

Fotografies: CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
Música:
«Per tu» Ebri Knight & Xavi Sarrià. Del disc Cridarem foc! distribuït sota llicència CC BY-NC-SA 3.0.


Deixa un comentari

Ens afegim a la Matefest Infofest amb una exposició bibliogràfica sobre matemàtica recreativa i curiositats matemàtiques

Les matemàtiques que mai t'han explicat

Bibliografia: Les matemàtiques que mai t'han explicat

Relació d’obres exposades (PDF)

Amb motiu de la Matefets Infofest, que se celebrarà dijous 11 d’abril al pati de ciències de l’Edifici Històric, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha preparat una exposició bibliogràfica amb el títol Les matemàtiques que mai t’han explicat.

La mostra recull gairebé una quarantena d’obres que tracten les matemàtiques des de la vessant més lúdica, oferint una visió diferent de l’habitual i incidint en l’aspecte més divulgatiu. Des del futbol a la papiroflèxia; del club de Rubik als passatemps lògics de tota mena; enigmes, problemes, trencaclosques i curiositats numèriques dels divulgadors més habituals: Claudi Alsina (que també oferirà una xerrada), Lewis Carroll, Martin Gardner, Miguel de Guzmán, Ian Stewart, etc.

Podreu visitar-la des d’avui mateix i fins al 17 d’abril.

Matefest Infofest: la festa de les matemàtiques i la informàtica

Matefest InfofestUn any més els alumnes de la Facultat han preparat una jornada ben especial amb l’objectiu d’apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general. Oberta a tothom que hi estigui interessat, la festa s’adreça especialment als alumnes de secundària, convidats  a través dels seus centres educatius.

Com cada any, hi haurà diversos estands muntats pels alumnes i entitats col·laboradores, com el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).

També s’hi oferiran les següents xerrades:

  • 09:30-09:55 i 09:30-09:55. Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte.
  • 09:30-09:55 i 10:10-10:35. Votacions electròniques. A càrrec de Miquel Soriano.
  • 10:10-10:35 i 10:50-10:15. Per a què serveixen les matemàtiques? A càrrec de Claudi Alsina.
  • 10:50-11:15 i 11:30-11:55. Vivim les funcions. A càrrec d’eXplorium.
  • 11:30-11:55 i 11:30-11:55. Jocs d’atzar. A càrrec de David Márquez.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Cicloides, planetaris i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Fractals. A càrrec de Núria Fagella.

Jornada de portes obertes

Jornada de portes obertes 2019La Matefest coincideix també amb la Jornada de portes obertes adreçada als futurs alumnes, provinents majoritàriament de Batxillerat o de Cicles Formatius de Grau Superior. S’hi presentaran els diversos graus que la Facultat ofereix: Enginyeria Informàtica, Matemàtiques, Matemàtiques-ADE (doble titulació), Matemàtiques-Enginyeria Informàtica (doble titulació), Matemàtiques-Física (doble titulació).

Més informació