Marta Sanz-Solé, catedràtica emèrita de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, inaugura «Codi personal», la sèrie audiovisual en què es donen a conèixer opinions i trets personals d’acadèmics de la UB que han destacat per la seva trajectòria professional i la passió amb què han transmès el seu saber.
No us la perdeu!
Aconsello creure en la serendipitat: la ciència, moltes vegades, ha fet grans descobriments insospitats. — Marta Sanz-Solé
Després de dues edicions en línia a causa de la pandèmia, enguany es torna a celebrar la Matefest Infofest presencialment. La participació del CRAI és doble: d’una banda, cedint l’exposició «Matemàtiques per a un món millor», que s’instal·larà al pati de ciències, escenari principal de la festa; i de l’altra, amb una nova edició de «El trívial de la Biblioteca».
Continuant amb la idea de l’edició anterior, hem preparat un qüestionari de 10 preguntes que combina aptitud i enginy. Els participants hauran de demostrar els seus coneixements però també rumiar una mica i, fins i tot, passejar-se per la Facultat per fer alguna comprovació in situ.
El qüestionari s’obrirà dimecres 27 d’abril a les 9 i es tancarà dilluns 2 de maig a les 9. Només es permetrà un intent per participant. Entre els concursants amb la màxima puntuació se sortejaran dos premis.
Les preguntes són obra de la nostra companya Noèlia, que ha sabut trobar el punt just: lúdic i divertit però alhora interessant. Gràcies Noèlia!
Durant la Matefest Infofest s’oferiran diverses xerrades especialment adreçades a alumnes de secundària, la majoria impartides per professorat de la Facultat, però també per membres d’entitats del món de les matemàtiques i l’educació, com és el cas de Joan Jareño (CREAMAT) i Josep Rey i Manel Medina (MMACA).
| Horari | Aula 1 | Aula 2 |
| 10:00 – 11:00 | RCZLUL C XYMRCZLUL: El joc dels missatges secrets A càrrec de Joan Jareño | Les màquines també tenen prejudicis A càrrec de Jordi Vitrià |
| 11:00 – 12:00 | La fórmula d’Euler A càrrec de Ricardo García | La màgia de la computació quàntica A càrrec de Miquel Duran |
| 12:00 – 13:00 | El joc dels missatges secrets A càrrec de Joan Jareño | L’experiència d’usuari i l’accessibilitat A càrrec de Mireia Ribera |
| 13:00 – 14:00 | Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars A càrrec de Josep Rey i Manel Udina | La màgia de la computació quàntica A càrrec de Miquel Duran |
Tota la informació sobre les xerrades
Els alumnes de la Facultat han preparat diversos estands sobre aspectes especialment interessants i atractius de les matemàtiques i la informàtica. Trobareu tota la relació d’estands en aquest enllaç.
A banda, la Xarxa de Dinamització Lingüística hi participa amb un qüestionari terminològic; el Centre de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE) amb el Laboratori de matemàtiques, el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) amb un estand amb materials manipulables i nosaltres, amb el Trívial de la Biblioteca.
A partir de les 17:00 comença la part més lúdica de la festa, amb el Joc de la calculadora, el torneig d’escacs, karaoke i altres activitats. Inscripcions a: matefest.infofest@gmail.com.
Avui inaugurem l’exposició «Griselda Pascual: entre les matemàtiques i la didàctica», que es podrà visitar en el seu vessant físic fins al 15 de desembre al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica. La versió en línia, que s’inaugurarà el mateix dia, quedarà integrada i disponible a la pàgina Exposicions virtuals del CRAI.
Griselda Pascual (Barcelona, 1926-2001) va ser alumna, professora i directora a l’Institut Maragall de Barcelona i alumna i docent a la Universitat de Barcelona, on va iniciar la seva carrera l’any 1946, quan encara no existia una Facultat de Matemàtiques tal com la coneixem avui. Va ser una de les primeres docents de la Facultat de Ciències, juntament amb Assumpció Català. Amb el doble vessant de mestra i matemàtica, va treballar en el camp de la didàctica de les matemàtiques. Al llarg de la seva carrera professional va participar i impulsar diverses accions per millorar l’ensenyament de la matemàtica i modernitzar-lo. La seva principal línia de recerca és la teoria algèbrica de nombres. Pascual es va jubilar de docent a la Universitat de Barcelona el maig de 1991.
És autora de diverses traduccions; la darrera, la traducció al català de l’obra de Carl Friedrich Gauss Disquisitiones arithmeticae, publicada en llatí l’any 1801.
Dona pionera i avançada al seu temps. Treball, rigor, encoratjament i gentilesa. Mestra de mestres.
Per la seva condició pionera de dona matemàtica, la Griselda Pascual obrà moltes vegades sense models. […] les dones matemàtiques que la succeírem ho vàrem tenir una mica més fàcil perquè en ella trobàrem una professora i una amiga amb qui compartir les nostres angoixes i les nostres alegries.
Pilar Bayer. Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré
L’any 2018 vam rebre per donació el fons d’arxiu de la Dra. Griselda Pascual. Consisteix en un llegat homogeni que inclou principalment material i apunts sobre docència a l’institut d’ensenyament de secundària IES Maragall i a la Universitat de Barcelona; sobre la reforma de la didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la segona meitat del s. XX; i versions i esborranys de la seva tesi doctoral. El fons consta de 229 unitats documentals distribuïdes en 16 unitats d’instal·lació dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.
L’exposició física, repartida entre la vitrina del vestíbul i les taules del passadís, conté una mostra significativa tant del fons personal com de les publicacions i traduccions de Pascual. S’hi apleguen documents diversos provinents de les diferents etapes de la seva vida, des de l’època en què estudiava i fins als darrers projectes. Hi trobareu correspondència, informes, esborranys, apunts manuscrits, dibuixos… Tot aquest fons està inventariat i és consultable a través d’UBDOC.
Quant a l’exposició virtual, eminentment visual, repassa extensament la biografia de Griselda Pascual, des de la infantesa fins a la jubilació i el traspàs, fent èmfasi en la seva etapa a l’Institut Maragall i a la Universitat de Barcelona. La Dra. Pilar Bayer, alumna, col·lega i amiga de Pascual, obre la mostra amb un text personal que situa l’homenatjada: «Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré». Per la seva banda, Javier Gimeno Pascual, nebot de Griselda, ofereix una visió familiar a «Griselda: família i vocació».
La mostra inclou una extensa galeria fotogràfica, organitzada en diferents etapes o blocs temàtics, amb instantànies facilitades per la família Gimeno Pascual. Aprofitem des d’aquí per reiterar la nostra gratitud, especialment a Javier Gimeno, per la seva predisposició a l’hora de cedir-nos tot aquest material gràfic.
Dilluns 21 de juny, a les 17:30, se celebrarà al Paranimf l’acte de lliurament de diplomes als titulats del grau en Enginyeria Informàtica, el grau en Matemàtiques, el doble grau en Matemàtiques-Enginyeria Informàtica, el doble grau en Matemàtiques-ADE, el doble grau en Matemàtiques-Física, el màster en Matemàtica Avançada, el màster en Fonaments de la Ciència de Dades i el doble màster en Matemàtiques i Fonament de Ciència de Dades del curs 2019-2020.
L’acte, presidit pel Dr. Joan Guàrdia, rector de la UB, comptarà amb les intervencions del Dr. Oriol Pujol, degà entrant de la Facultat i del Dr. Carles Casacuberta, degà sortint. També hi intervindran, en representació dels alumnes, Anna Jové, Enric Florit, Ignasi Guillén i Aina Ferrà.
Finalment es farà lliurament del premi August Palanques al millor expedient de Matemàtiques, el premi Joaquim Font al millor expedient d’Enginyeria Informàtica i el premi a la comunicació i a la qualitat lingüística dels treballs finals dels graus.
Podreu seguir en directe la retransmissió de l’acte a través d’UBtv.
![Història de la matemàtica Grècia IIIa (el segle d'or Aristeu, Eudem, Euclides i Aristarc)[...]](https://blocmat.files.wordpress.com/2021/06/historia-de-la-matematica-grecia-iiia-el-segle-dor-aristeu-eudem-euclides-i-aristarc...-1.png)
Ens acaba d’arribar el nou volum de l’obra en la qual Josep Pla i Carrera està treballant els darrers anys: Història de la matemàtica: Resultats, textos i contextos. El cinquè lliurament s’ocupa dels «segle d’or» de la matemàtica grega, fent èmfasi en Eudem, Aristeu, Euclides i Aristarc.
Aquest volum està dedicat a Josep Vaquer, traspassat el març de 2020, tal com ja vam informar al seu moment.
La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic que les va veure néixer.
«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.
És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.
És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»
Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcada en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, tenia per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català, tot i que hores d’ara, ja podem afirmar que serà més extensa. Cada volum consta de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.
Dels cinc volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil: Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC). El tercer volum —Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos— i el quart —Història de la matemàtica. Grècia IIb (els Elements d’Euclides, llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII) : resultats, textos i contextos— estan dedicats íntegrament als Elements d’Euclides, dels quals s’ofereix una edició anotada i comentada. Finalment, el que avui ens ocupa, abasta el segle III aC, el segle d’or de la matemàtica grega, «el moment en el qual s’assoleix la síntesi —han fet el cim— de les aportacions epistemològiques i metodològiques dels tres segles precedents.»
Els dos primers volums de l’obra van rebre el Premi Crítica Serra d’or en la categoria de recerca l’any 2017, un reconeixement sense dotació econòmica que ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituït el 1967, es concedeix en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.
El mes de maig de 1978 naixia Aleph: Revista dels estudiants de matemàtiques, que perseguia un doble objectiu: ser «un òrgan de difusió dels problemes que ens afecten (procés constituent, etc.)» i, a la vegada «afavorir el debat, bé entre els mateixos estudiants, bé amb altres estaments de la Facultat, o amb qui sigui de fora d’aquest centre, sobre els temes d’interès comú com a gent que pretén treballar en matemàtiques: història de les matemàtiques, problemes matemàtics, etc.»
La revista, editada pels estudiants de la Facultat, comptava amb la col·laboració de diversos professors i donava cabuda a tot allò que interessava o amoïnava als integrants del col·lectiu. S’hi tractaven qüestions relatives a la Facultat, a la Universitat i a la seva organització —junta de Facultat, estatut del professorat—, temes d’actualitat en aquells temps convulsos —Carta a una militant morta la nit del 12 i 13 d’abril del 1978— però també hi havia espai per a la poesia o l’entreteniment.
Des d’aquell número 0 fins al 24, editat al desembre de 1999, es va publicar irregularment al llarg de 20 anys. El consell de redacció i els col·laboradors, naturalment, van anar canviant, igual que el temes o l’extensió, però sempre va ser un òrgan d’expressió dels alumnes.
Ara hem rescatat un CD que conté tots els números digitalitzats, a banda dels suplements especials. No volem enganyar ningú: la qualitat dels pdf és pobra, però es poden llegir i ens ha semblat que valia la pena penjar-los al Dipòsit Digital per facilitar-ne la consulta, més encara tenint en compte que és una col·lecció que no es podrà trobar enlloc més. Amb temps, i per poc que puguem, mirarem de digitalitzar en condicions els números que conservem en paper —pocs més de la meitat—, i substituir els fitxers del DD.
Trobareu tota la col·lecció al Dipòsit Digital, a la col·lecció: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona / Institucional / Facultat de Matemàtiques i Informàtica / Aleph: revista dels estudiants de matemàtiques
La primavera de l’any passat ens va sorprendre amb un confinament que va impedir celebrar la Matefest Infofest com s’havia fet habitualment. La situació epidemiològica va obligar a reconduir totes les activitats i a adaptar-les a les circumstàncies. Enguany, malgrat que la vacunació sembla canviar poc a poc l’escenari, l’edició de l’any 2021, prevista per al 5 de maig, se celebrarà també en format virtual, esperem que per última vegada.
Com ja és habitual, els alumnes de la Facultat han preparat estands amb l’objectiu de descobrir als visitants branques i aplicacions de les Matemàtiques i la Informàtica que sovint queden relegades als currículums de l’ESO i el Batxillerat.
D’altra banda, també s’oferiran diverses xerrades que aborden aspectes menys coneguts o especialment atractius d’ambdues disciplines. Les xerrades van a càrrec de reconeguts experts en l’àrea en qüestió, molts d’ells professors de la Facultat.
Enguany, a més, se celebraran tres competicions, de naturalesa diversa i adreçades també a públics diferents:
És una competició en línia que començarà el dia 5 a les 19:30 i s’acabarà una hora després. S’hi pot inscriure tothom que vulgui, en alguna de les quatre categories previstes.
Hi ha quatre premis, un per a cada categoria, valorats en més de 25€ cadascun.
L’esclat de la pandèmia ha provocat que els alumnes de primer hagin entrat a la universitat d’una manera anòmala. La docència en línia no els ha permès gairebé ni relacionar-se entre ells ni amb el professorat o la Facultat. No han tingut encara la possibilitat de conèixer la vida universitària ni l’ambient que esperaven. És per això que la Matefest Infofest els ha preparat una gimcana per equips, que combina proves presencials amb activitats en línia, i que comença el 30 d’abril i acaba el 5 de maig a les 19:30.
L’equip guanyador rebrà un premi valorat en més de 50€.
Per la nostra banda, hem preparat un qüestionari, adreçat a alumnes de Secundària i Batxillerat, que vol oferir una mirada diferent, més humana i propera, sobre la vida i l’obra dels savis que ens han precedit. Es pot resoldre amb una cerca bàsica al web i, en bona part, també en aquest blog.
S’han previst dos premis: una samarreta oficial de la UB per al guanyador i un lot de productes del CRAI per al segon classificat.
Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…
Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.
A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer quadrimestre d’aquest curs, Vicent Núñez Delgado, alumne del grau d’Enginyeria Informàtica, va assumir el TFG que ha originat el sistema de senyalització adoptat.
El treball s’ha realitzat durant el primer quadrimestre del curs 2020-2021, mitjançant metodologia àgil.
La primera reunió es va celebrar el 25 de setembre i la darrera el 18 de desembre. En total se’n van fer 7, d’una a dues hores, deixant intervals de 15 dies entre l’una i l’altra. Aquests períodes de temps permetien treballar els objectius que s’havien plantejat en cada trobada, comprovar-ne els resultats i definir ajustos, si calia.
Del 18 de desembre al 7 de gener es van fer proves exhaustives per comprovar totes les funcionalitats del programa i per assegurar-se que no apareixien més bugs, prèviament no detectats. El 7 de gener de 2021 es va fer la instal·lació definitiva. Des d’aquell dia, el sistema ha estat en funcionament sense interrupcions.
El TFG es va defensar el dia 10 de febrer. Tant la memòria com el codi font són al Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/174208.
El sistema, basat en arquitectura client-servidor i desenvolupat amb programari lliure, funciona allotjat en una Raspberry Pi 4, connectada al televisor i a la xarxa. Permet gestionar remotament els continguts a reproduir —vídeos i imatges estàtiques— amb el navegador de l’usuari i els mostra al televisor, en un navegador maximitzat. Està programat per engegar-se i apagar-se d’acord amb l’horari d’obertura.
La interfície, clara i neta, està concebuda amb la intenció que qualsevol persona la pugui gestionar. No calen coneixements ni habilitats previs més enllà de certa familiaritat amb un navegador. Organitzada en pestanyes, diferencia clarament els continguts de la llista de reproducció, que és l’ànima del sistema. Admet quatre modes de reproducció diferents i l’automatització de la cua, tot plegat gestionat des de la xarxa interna de la UB.
El programa contempla també la gestió dels usuaris i un mode de manteniment, que permet aturar la cua de reproducció mentre s’hi fan canvis, mostrant al mateix temps un vídeo prèviament definit. D’aquesta manera es pot controlar en tot moment el que mostra el televisor, fins i tot mentre s’està modificant el comportament de la cua de reproducció.
El sistema contempla quatre modes de reproducció diferents:
Després d’uns mesos de feina intensa estem molt satisfets amb el resultat. Aprofitem per agrair al Vicent Núñez la seva excel·lent feina i a l’Eloi Puertas la implicació en el projecte.
La setmana passada va arribar el nou volum de l’obra en la qual Josep Pla i Carrera està treballant els darrers anys: Història de la matemàtica: Resultats, textos i contextos. El quart lliurament s’ocupa dels llibres VII-XIII dels Elements d’Euclides, atès que l’anterior ho havia fet dels sis llibres precedents.
La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic que les va veure néixer.
«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.
És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.
És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»
Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcada en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, tenia per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català, tot i que hores d’ara, ja podem afirmar que serà més extensa. Cada volum consta de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.
Dels quatre volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC). El tercer volum —Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos— i el quart, que ara hem incorporat al fons —Història de la matemàtica. Grècia IIb (els Elements d’Euclides, llibres VII, VIII, IX, X, XI, XII i XIII) : resultats, textos i contextos— estan dedicats íntegrament als Elements d’Euclides, dels quals s’ofereix una edició anotada i comentada.
Els dos primers volums de l’obra van rebre el Premi Crítica Serra d’or en la categoria de recerca l’any 2017, un reconeixement sense dotació econòmica que ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituït el 1967, es concedeix en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.
La pandèmia de la COVID-19 ha estroncat de manera brusca totes les activitats habituals: s’ha interromput el curs, s’han tancat facultats i instal·lacions i hem hagut d’aprendre a conviure amb una realitat tan nova com implacable. Totes aquelles activitats que requereixen una presència física s’han hagut de traslladar precipitadament a la xarxa, i la Matefest no n’és una excepció.
Els alumnes de la Facultat, que en són els organitzadors, van reaccionar amb rapidesa plantejant un canvi de format però mantenint una estructura similar a la de l’any passat. Es conserva així un plantejament basat en xerrades —organitzades per professorat, de la Facultat o convidat— i estands, muntats pels propis alumnes.
La festa se celebrarà el 27 de maig, coincidint amb la jornada de portes obertes virtual de la Facultat. Es procurarà mantenir els continguts per poder-hi accedir també posteriorment.
Pel que fa als estands, muntats per l’alumnat, amb algun convidat extern, oferiran tríptics de contingut, amb altres materials i un qüestionari final, per mirar de substituir la gimcana tradicional.
Els temes són diversos, però com és habitual, adreçats a un públic divers i no especialitzat: topologia i transformacions, grafs i la seva utilitat per modelitzar, exemples de dones fonamentals en l’evolució de les matemàtiques, paradoxes lògiques, jocs matemàtics, la quàntica, i algunes aplicacions mòbils sobre matemàtiques.
Els Serveis lingüístics col·laboren també amb la festa amb un qüestionari terminològic que té per objectiu fer-nos plantejar si els termes que usem habitualment en matemàtiques i informàtica són els més adients.
Per part nostra, i com ja hem fet altres vegades, teníem prevista una exposició bibliogràfica, enguany sobre el nombre d’or. Davant la impossibilitat de fer-la presencial, hem reconduït la intenció inicial cap a una mostra al web, El nombre d’or: la proporció de la bellesa, que no publicarem fins el dia 27 al matí.
El mateix dia de la Matefest Infofest, la Facultat celebra la Jornada de Portes Obertes, que requereix registre previ.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
