Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

De l’11 al 13 de juliol se celebra el Congrés Català d’Educació Matemàtica

congrés Català d'Educació Matemàtica

Els dies 11, 12 i 13 de juliol se celebrarà el Congrés Català d’Educació Matemàtica a l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona. L’organitzen la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) i la Facultat de Matemàtiques de la UB, amb el suport de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren facultats de matemàtiques i facultats de formació del professorat, entre altres institucions, i compta amb diversos patrocinadors. Sota el lema «Construir matemàtiques, compartir per aprendre» i amb la voluntat de repetir l’experiència cada quatre anys, el congrés abastarà tot els nivells educatius.

L’educació matemàtica juga un paper clau en qualsevol societat moderna. Des de fa molts anys mestres i professors del nostre país treballen per millorar la qualitat del seu ensenyament. Aquest treball queda reflectit en l’esforç que es fa cada dia dins de les aules per promoure un aprenentatge més significatiu i funcional, en el potent associacionisme que hi ha entre els ensenyants, en l’abundant quantitat de concursos, tallers, fires… adreçades a l’alumnat i en l’elevat nombre de jornades i trobades de mestres i professors per compartir i difondre experiències.

Objectius i nuclis temàtics

El congrés es fixa els següents objectius:

  • Contribuir a l’enriquiment professional dels ensenyants de matemàtiques.
  • Compartir pràctiques d’aula que impulsin la construcció de coneixement matemàtic.
  • Destacar la contribució de l’educació matemàtica a la formació integral de la persona.
  • Apropar les matemàtiques a la societat.
  • Afavorir l’ús de xarxes per mantenir l’intercanvi professional
  • Acordar línies d’actuació per a la millora de l’educació matemàtica.

I s’organitza en funció de 7 nuclis temàtics:

  1. Resolució de problemes, el cor de l’aprenentatge
    Agrupa les aportacions referents al plantejament i la resolució de problemes com a una de les dimensions més genuïnes del treball i de l’educació  matemàtica: aprendre  a resoldre problemes i aprendre a través de la resolució de problemes.
  2. Connexions i contextos, construir ponts i models
    Acull les aportacions que tractin aspectes de modelització en contextos científics, tecnològics, naturals o socials; o bé que relacionin continguts matemàtics entre ells, amb continguts d’altres matèries o amb l’activitat quotidiana dels alumnes.
  3. Recursos materials i tecnològics, eines d’aula
    Agrupa les aportacions centrades en els recursos que contribueixen a l’ensenyament de les matemàtiques: materials manipulatius, eines tecnològiques (GeoGebra, Scratch, fulls de càlcul…).
  4. Representació i comunicació, compartir coneixement
    Acull les aportacions que tractin la representació d’idees matemàtiques i la seva comunicació per compartir i construir coneixement. S’inclou també la difusió i divulgació social de la matemàtica.
  5. Investigacions i projectes, viure experiències
    Recull aportacions que reflexionin sobre el treball d’aula centrat en la realització d’investigacions i projectes, amb un fort component col·laboratiu i transversal, o que aportin experiències concretes en aquest camp, tot reflexionant sobre les seves possibilitats didàctiques.
  6. Gestió de l’activitat matemàtica i avaluació, del disseny a la reflexió
    Agrupa aquelles aportacions que analitzin aspectes del disseny d’activitats d’educació matemàtica, de la seva implementació, de la gestió de la contingència inherent a la vida de l’aula i de la seva avaluació i millora a través de la reflexió del docent. S’inclouen aquelles aportacions que facin referència a l’atenció a la diversitat.
  7. Desenvolupament professional, motor de millora
    Acull les aportacions que centrin la seva atenció en el procés de creixement professional dels ensenyants: formació inicial (matemàtica i didàctica), formació permanent, processos personals de reflexió i millora, xarxes per compartir coneixement entre iguals…

Hi haurà dues conferències plenàries.

  1. Dilluns 11 de juliol, 16:30 h. Construir, compartir, aprendre – una terna eterna. El cas del desenvolupament professional del docent de matemàtiques. Conferència inaugural a càrrec d’Abraham Arcavi, investigador del Departament de ciències del Weizmann Institute of Science.
  2. Dimecres 13 de juliol de 2016, 18:00 h. Compartir per aprendre matemàtiques: participació i implicació familiar. Conferència de clausura a càrrec de Marta Civil, del Departament de Matemàtiques de la Universitat d’Arizona.

Durant el tres dies que dura el congrés es desenvoluparan diverses activitats: comunicacions, tallers, debats, taules i pòsters. Vegeu el programa detallat.

Exposició a la Biblioteca

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés mitjançant una exposició d’obres sobre educació matemàtica d’autors catalans. Es podrà visitar la setmana del’11 al 15 de juliol, de les 08:30 a les 19:30.


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


Deixa un comentari

El Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, seu permanent d’Experiències Matemàtiques

Can Mercader

Fotografia de Deosringas, sota llicència cc by-sa 3.0

L’exposició, fins ara itinerant, Experiències Matemàtiques, s’exhibeix permanentment des del 2 de febrer al Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. L’associació Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA), ha arribat a un acord amb l’ajuntament del municipi, en virtut del qual s’els cedeix la planta superior del palau, d’uns 300 metres2, per acollir-hi exposicions i activitats relacionades amb les matemàtiques en la seva vessant més lúdica.

El Palau Mercader està situat al parc de Can Mercader, una gran zona verda al terme municipal de Cornellà de Llobregat, l’origen històric de la qual era una hisenda agrícola, documentada des de finals de l’Edat Mitjana. Ben comunicat —limita amb la Ronda de Dalt i amb els barris d’Almeda i Sant Ildefons—, s’hi pot arribar fàcilment amb Metro (L5) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), o amb cotxe, per la sortida 15 de la Ronda de Dalt.

L’exposició permanent es va obrir al públic en una jornada de portes obertes el diumenge 2 de febrer i s’hi van fer tallers de cordes, jocs, construccions, bandes de Möbius… La van poder visitar més de 500 persones. La inauguració oficial se celebrarà dimecres 5 de febrer, de 17 a 20 hores. Les visites escolars s’iniciaran el 10 de febrer. Hi haurà dos torns matinals de dilluns a divendres i visites les tardes de dimecres. Ja s’hi poden fer reserves. Per al públic general, s’obrirà els dimecres de 17 a 20 i els diumenges de 10 a 14.

Paralel·lament, l’associació va iniciar, mesos enrera, converses amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per tal d’iniciar un projecte de dimensions més grans a la Casa Jaumeandreu, que acolliria el futur Museu de les Matemàtiques de Catalunya. L’empresa, incipient encara, és compatible amb la instal·lació de Cornellà. Des de l’associació s’insiteix en què són dos projectes amb ritmes i dimensions diferents, però que tenen “els materials, les idees i la capacitat per omplir i gestionar-los tots dos.”

Apunts relacionats


Deixa un comentari

Novetats del fons: Desafíos matemáticos

Desafíos matemáticos : propuestos por la Real Sociedad Matemática Española en su centenarioL’any 2011, la Real Sociedad Matemática Española (RSME) va complir 100 anys. Per commemorar l’aniversari, i en col·laboració amb El País, el diari va publicar al web una sèrie de 40 problemes matemàtics que plantejaven, setmana rera setmana, diverses persones vinculades amb les matemàtiques: des de catedràtics d’universitat a estudiants de secundària i Batxillerat.

L’èxit de la iniciativa va portar la RSME i Ediciones SM a editar un llibre, que recull tots els problemes plantejats, i que ha arribat aquesta setmana a la biblioteca.

El coordinador de l’obra és Adolfo Quirós, doctor en Matemàtiques per la Universitat de Minnesota, professor titular d’Àlgebra a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i codirector de La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española.

Sesenta autores, desde Catedráticos de Universidad hasta estudiantes de Secundaria y Bachillerato nos presentan los cuarenta desafíos que la Real Sociedad Matemática Española propuso con motivo de su Centenario.
Son cuarenta estimulantes retos que avivan el ingenio. Enfréntandose a ellos, el lector se sentirá un auténtico investigador Matemático.
Pero no hay que asustarse. No es necesario saber muchas matemáticas. La herramienta herramienta esencial para resolver los desafíos es pensar ordenadamente.
Coordinada por Adolfo Quiros, esta obra no dejara indiferente a los que se sumergan en resolverlos.


1 comentari

El 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest 2013

Façana de l'Edifici HistòricDijous 18 d’abril se celebrarà una nova edició de la Matefest-Infofest a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La festa pretén apropar les matemàtiques i la informàtica a tothom. Té com a objectiu presentar una imatge social positiva d’aquestes dues ciències, posant de manifest la seva presència i el paper que juguen en la cultura i el progrés.

La Matefest-Infofest està oberta a gent de totes les edats. Pretén captar l’atenció i curiositat no només dels alumnes de secundària —que hi estan convidats a través dels seus centres educatius—, sinó també de qualsevol persona que hi estigui interessada. Totes les activitats utilitzen un llenguatge planer, sense termes tècnics ni específics, amb la intenció d’arribar a tots els assistents sense distincions.

Les activitats s’agrupen bàsicament en tres grans àmbits: estands, conferències i tallers.

La festa començarà a les 09:00 i s’acabarà a les 14:00. Els estands seran oberts durant aquest període, i les conferències, que se celebraran a l’Aula Magna, tenen l’horari confirmat:

  • De 09:30 a 10:15. De Pitàgores a Google Maps, a càrrec de Pilar Bayer.
  • De 10:30 a 11:15. Lo que no sabes de Pitágoras, a càrrec d’Abraham de la Fuente i Javier Moreno.
  • De 11:30 a 12:15. Informàtica i transport públic, a càrrec d’Oscar Cubero
  • De 12:30 a 13:15. Fem geometria amb el Geogebra, a càrrec de l’Associació Catalana de Geogebra.

Matefest Infofest 2009

Apunts de les edicions anteriors


Deixa un comentari

Un nou repte matemàtic de la RSME

Números bonics, números lletjos

Ara que s’acosta el sorteig de la Loteria de Nadal, El País i la Real Sociedad Matemática Española (RSME), recuperen els reptes matemàtics que van proposar durant tot l’any passat per celebrar el centenari de la institució. En aquesta ocasió es planteja un sol repte, de la mà d’Adolfo Quirós, vicepresident de la RSME i professor de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM).

Entre els encertants se sortejarà una biblioteca matemàtica com la que va oferir el diari durant el 2011, a banda del llibre Desafíos matemáticos, que recull els 40 reptes proposats durant l’any del centenari. Per participar-hi, podeu enviar la resposta abans de les 00:00 de dissabte 22 de desembre a problemamatematicas@gmail.com.