Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia


Deixa un comentari

«Història de la matemàtica» de Josep Pla rep el premi Crítica Serra d’Or 2017

Serra d'OrJosep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or 2017 en la categoria de recerca (altres ciències) pels volums Història de la Matemàtica: Egipte i Mesopotàmia, i Història de la Matemàtica: Grècia I. Els guardons es van lliurar ahir en un acte a l’Espai Endesa amb la participació de l’abat de Montserrat —Josep Maria Soler— i el director de la revista Serra d’Or, Josep Massot.

La revista Serra d’Or atorga anualment els Premis Crítica Serra d’Or, unes distincions sense dotació econòmica que han assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituïts el 1967, es concedeixen en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.

El dia 28 de març es va presentar l’obra a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb un notable èxit d’assistència. El servei d’audiovisuals de la UB va enregistrar la presentació, que es pot veure a UBtv.

L’obra

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosLa Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

L’autor

«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla durant la presentació de l'obra el 28/03/2017

Josep Pla durant la presentació de l’obra, el 28/03/2017

Josep Pla i Carrera és  professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació


Deixa un comentari

Un resum fotogràfic de la Matefest-Infofest 2017


Deixa un comentari

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són…

View original post 661 more words


Deixa un comentari

Demà, 11 de febrer, és el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència

Photo of the Week- Women in STEM Introducing Girls to Engineering

Fotografia del Departament d’Energia dels EUA, de domini públic

L’any 2015, en la Resolució 70/474/Add.2, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el dia 11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

A l’Estat espanyol, sota el projecte 11 de febrero, s’aglutinen i coordinen les diverses iniciatives que s’han programat del 6 al 19 de febrer. Tallers, xerrades, visites a laboratoris, conferències, taules rodones, nombroses activitats sobre totes les disciplines científiques, conduïdes per dones que s’hi dediquen professionalment. Pel que fa a Catalunya, hi ha activitats a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

D’altra banda, la comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha endegat la campanya Las matemáticas somos nosotras que, per mitjà d’un canal a YouTube, recull testimonis de dones matemàtiques —professores i alumnes— amb l’objectiu d’animar les noies a optar per aquesta disciplina. Des de l’11 de febrer i fins a l’11 de març, conviden les dones matemàtiques a enviar-hi vídeos breus, individuals o col·lectius, explicant per què van optar per aquesta ciència i a què es dediquen actualment. Els vídeos s’han d’enviar a MujeresyMatematicas.RSME@gmail.com.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment, la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.

Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gènere (2014)

Més informació


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

De l’11 al 13 de juliol se celebra el Congrés Català d’Educació Matemàtica

congrés Català d'Educació Matemàtica

Els dies 11, 12 i 13 de juliol se celebrarà el Congrés Català d’Educació Matemàtica a l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona. L’organitzen la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) i la Facultat de Matemàtiques de la UB, amb el suport de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren facultats de matemàtiques i facultats de formació del professorat, entre altres institucions, i compta amb diversos patrocinadors. Sota el lema «Construir matemàtiques, compartir per aprendre» i amb la voluntat de repetir l’experiència cada quatre anys, el congrés abastarà tot els nivells educatius.

L’educació matemàtica juga un paper clau en qualsevol societat moderna. Des de fa molts anys mestres i professors del nostre país treballen per millorar la qualitat del seu ensenyament. Aquest treball queda reflectit en l’esforç que es fa cada dia dins de les aules per promoure un aprenentatge més significatiu i funcional, en el potent associacionisme que hi ha entre els ensenyants, en l’abundant quantitat de concursos, tallers, fires… adreçades a l’alumnat i en l’elevat nombre de jornades i trobades de mestres i professors per compartir i difondre experiències.

Objectius i nuclis temàtics

El congrés es fixa els següents objectius:

  • Contribuir a l’enriquiment professional dels ensenyants de matemàtiques.
  • Compartir pràctiques d’aula que impulsin la construcció de coneixement matemàtic.
  • Destacar la contribució de l’educació matemàtica a la formació integral de la persona.
  • Apropar les matemàtiques a la societat.
  • Afavorir l’ús de xarxes per mantenir l’intercanvi professional
  • Acordar línies d’actuació per a la millora de l’educació matemàtica.

I s’organitza en funció de 7 nuclis temàtics:

  1. Resolució de problemes, el cor de l’aprenentatge
    Agrupa les aportacions referents al plantejament i la resolució de problemes com a una de les dimensions més genuïnes del treball i de l’educació  matemàtica: aprendre  a resoldre problemes i aprendre a través de la resolució de problemes.
  2. Connexions i contextos, construir ponts i models
    Acull les aportacions que tractin aspectes de modelització en contextos científics, tecnològics, naturals o socials; o bé que relacionin continguts matemàtics entre ells, amb continguts d’altres matèries o amb l’activitat quotidiana dels alumnes.
  3. Recursos materials i tecnològics, eines d’aula
    Agrupa les aportacions centrades en els recursos que contribueixen a l’ensenyament de les matemàtiques: materials manipulatius, eines tecnològiques (GeoGebra, Scratch, fulls de càlcul…).
  4. Representació i comunicació, compartir coneixement
    Acull les aportacions que tractin la representació d’idees matemàtiques i la seva comunicació per compartir i construir coneixement. S’inclou també la difusió i divulgació social de la matemàtica.
  5. Investigacions i projectes, viure experiències
    Recull aportacions que reflexionin sobre el treball d’aula centrat en la realització d’investigacions i projectes, amb un fort component col·laboratiu i transversal, o que aportin experiències concretes en aquest camp, tot reflexionant sobre les seves possibilitats didàctiques.
  6. Gestió de l’activitat matemàtica i avaluació, del disseny a la reflexió
    Agrupa aquelles aportacions que analitzin aspectes del disseny d’activitats d’educació matemàtica, de la seva implementació, de la gestió de la contingència inherent a la vida de l’aula i de la seva avaluació i millora a través de la reflexió del docent. S’inclouen aquelles aportacions que facin referència a l’atenció a la diversitat.
  7. Desenvolupament professional, motor de millora
    Acull les aportacions que centrin la seva atenció en el procés de creixement professional dels ensenyants: formació inicial (matemàtica i didàctica), formació permanent, processos personals de reflexió i millora, xarxes per compartir coneixement entre iguals…

Hi haurà dues conferències plenàries.

  1. Dilluns 11 de juliol, 16:30 h. Construir, compartir, aprendre – una terna eterna. El cas del desenvolupament professional del docent de matemàtiques. Conferència inaugural a càrrec d’Abraham Arcavi, investigador del Departament de ciències del Weizmann Institute of Science.
  2. Dimecres 13 de juliol de 2016, 18:00 h. Compartir per aprendre matemàtiques: participació i implicació familiar. Conferència de clausura a càrrec de Marta Civil, del Departament de Matemàtiques de la Universitat d’Arizona.

Durant el tres dies que dura el congrés es desenvoluparan diverses activitats: comunicacions, tallers, debats, taules i pòsters. Vegeu el programa detallat.

Exposició a la Biblioteca

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés mitjançant una exposició d’obres sobre educació matemàtica d’autors catalans. Es podrà visitar la setmana del’11 al 15 de juliol, de les 08:30 a les 19:30.