Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Petia Radeva: «La transferència de coneixement és un motor de motivació per als investigadors»

El web de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) ofereix una entrevista a Petia Radeva, professora del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora del Centre de Visió per Computador (CVC). La reproduïm íntegrament pel seu interès.

Petia RadevaLa passió que des de ben petita va sentir Petia Radeva pels números la va portar a llicenciar-se en Matemàtiques i en Informàtica, a cursar un màster en Processament d’Imatges i Intel·ligència Artificial i a doctorar-se amb una tesi sobre la visió per computadora. Ara, aquesta investigadora de Bulgària establerta a Barcelona dirigeix el grup de recerca Computer Vision de la UB i està adscrita al CVC, on treballa en el desenvolupament d’algorismes i models matemàtics i estadístics per al processament d’imatges adquirides per lifelogging.

Què és exactament el ‘lifelogging’?

El lifelogging és el procés de captar imatges sobre la vida d’una persona. Per exemple, el Facebook és lifelogging perquè explica la nostra vida. Si parlem del visual lifelogging parlem d’una càmera portàtil, molt lleugera i fàcil d’usar –no té cap botó– que fa dues fotos per minut i amb la qual pots saber tot el que has fet durant el dia: on has estat, amb qui has parlat, què has menjat… Això obre el camí a moltíssimes aplicacions, perquè cada dia s’aporten més evidències que l’estil de vida repercuteix en la majoria de les malalties importants. Gràcies a aquesta tecnologia, un pacient pot mostrar objectivament al seu metge si menja a l’hora que diu, si surt a passejar, si porta una vida activa…

Què té a veure tot això amb les matemàtiques?

La càmera capta dues imatges per minut; per tant, al final del dia tenim dues mil imatges. D’aquestes, n’hi ha molt poques que aportin informació. Si haguéssim de repassar-les cada dia, al final del mes tindríem fins a 100.000 imatges que ningú no es miraria. Nosaltres dissenyem algorismes computacionals i models matemàtics i estadístics per saber si una imatge és semànticament rica o no. Ja tenim uns algorismes desenvolupats, validats i publicats i d’altres en què estem treballant.

Quina aplicació pot tenir aquest procés?

Amb l’equip de la Dra. Maite Garolera, del Consorci Sanitari de Terrassa, treballem per aplicar el lifelogging a malalts amb deteriorament cognitiu lleu. Aquestes persones encara són autònomes, poden viure soles a casa, però comencen a tenir els primers símptomes d’una malaltia que els afecta en la seva vida quotidiana. Tenim la teoria que utilitzant el lifelogging i treballant amb les seves imatges biogràfiques es pot exercitar la memòria i alentir el procés. Avui dia aquests pacients fan sudokus i exercicis matemàtics per exercitar la memòria, exercicis molt poc naturals per a un malalt. Nosaltres pensem que treballar amb les imatges biogràfiques és el més natural, perquè les emocions que hi ha darrere les imatges també poden ajudar i fer que les teràpies siguin molt més eficients. Per altra banda, també treballem amb qüestions relacionades amb la nutrició, amb les migranyes, amb la depressió i amb l’assistència a casa de persones grans o amb discapacitats.

Podria tenir aquesta tecnologia alguna altra aplicació fora de l’àmbit sanitari?

El lifelogging podria ser una eina molt interessant per poder preservar l’herència cultural intangible: els costums, les tendències, les tradicions, els moviments socials… Amb les càmeres portàtils i les xarxes socials guardem moltíssima informació de la nostra vida cultural, i processar tota aquesta informació ens permet guardar i preservar la nostra cultura intangible per a les següents generacions.

Com veu la situació actual de la recerca a Espanya i a Catalunya?

Penso que estem pitjor que fa cinc anys: el finançament dels projectes públics és molt més baix i s’aproven menys projectes i amb menys pressupost. A Espanya no hi ha diners, i per això ara mateix hi ha una forta pressió perquè demanem projectes europeus, però no hi ha una infraestructura de suport. Per als projectes europeus no només has de proposar una tecnologia de recerca, sinó que també has de saber fer un pla de negoci i tenir la capacitat i l’expertesa de gestionar grans grups, cosa que requereix tenir unes fortes capacitats de direcció. Tota aquesta crisi la patirem, com a mínim, els pròxims vint anys. Dels quinze doctorands que jo he tingut, sis estan treballant a l’estranger, i tot allò que Espanya hi ha invertit ara no ho pot aprofitar. Els investigadors que podrien portar projectes, fer recerca o avançar amb la tecnologia aquí, estan fora. Amb això estem perdent molt, però és difícil intentar convèncer algú que no vol escoltar.

Quina opinió té sobre la transferència de coneixement?

Crec molt en la transferència de coneixement, perquè, per un costat, és una eina de validació de tota la feina que fem amb els models teòrics i, per un altre costat, és un motor de motivació tant per a nosaltres com per als nostres alumnes. El fet que allò que inventem, a més de ser innovador, pugui ajudar persones, motiva molt. A més, hi ha empreses que plantegen uns problemes que moltes vegades poden ser més complexos que els que nosaltres mai ens podríem imaginar. Les empreses tenen un vincle directe amb el mercat, i per tant són les que poden portar un producte al mercat, una feina que està poc relacionada amb la recerca que nosaltres fem.

Més sobre Petia Radeva

La millor qualitat d’un científic

La curiositat

El millor invent de la història

L’ordinador, perquè la digitalització de la informació ha accelerat la nostra vida.

L’FBG és…

… molt útil per als investigadors, perquè fa l’enllaç amb la societat, amb les institucions i amb les empreses que els investigadors no tenim temps de fer.

Més informació


Deixa un comentari

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la UB durant el 2015

Com ja és habitual els darrers anys, La Gaceta de la RSME publica, al primer número d’enguany (volum 19, número 1, 2016), la relació completa de tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2015.

Les dades s’han pogut obtenir gràcies a la col·laboració dels responsables de doctorat de les facultats relacionades amb la matèria. En total hi consten 191 tesis llegides en 34 universitats. 5 universitats han comunicat que no se n’ha defensat cap durant aquest període. S’hi han inclòs també 7 tesis que no es van recollir en la relació de l’any passat. Si se n’ha omès alguna és perquè la informació no ha arribat als responsables de la publicació. En aquest cas, es demana a qui tingui més dades, que les faciliti per poder-la incloure en la propera recopilació.

Pel que fa a la UB, la relació és la següent:

Més informació


Deixa un comentari

Quins són els principals perfils d’investigador i per què convé tenir-ne

Bloc de Lletres

Els perfils d’investigador són eines que ajuden a gestionar la identitat professional de l’investigador a més de reunir la seva producció científica, facilitant així la localització de l’obra d’un autor i el seu impacte. També es poden fer servir en el moment de la recollida de documentació per presentar a les diferents convocatòries oficials. Destaquem els següents:

orcid

ORCID (Open Researcher and Contributor ID)

Projecte obert i sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per a autors / investigadors amb l’objectiu de garantir la distinció inequívoca de la seva producció cientificotècnica.

Permet enllaçar els registres dels seus usuaris amb altres sistemes d’identificació d’autors (Scopus Author Identifier, WOS ResearcherID) i també es poden passar les dades de l’aplicació de gestió de recerca de la Universitat de Barcelona(GREC) al perfil d’ORCID.

Trobareu tota la informació sobre ORCID i les instruccions per abocar-hi les dades del GREC en…

View original post 368 more words


Deixa un comentari

Avui se celebra la XVII edició del Dia Escolar de les Matemàtiques

dia Escolar de les Matemàtiques 2016Avui, 12 de maig, se celebra arreu de l’Estat espanyol la XVII edició del Dia Escolar de les Matemàtiques. L’origen de la festa es remunta a l’any 2000 —declarat per la UNESCO Any Mundial de les Matemàtiques—, quan la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques (FESPM) va instituir el 12 de maig com a Dia Escolar de les Matemàtiques. L’elecció de la data, lluny de ser casual, commemorava també el naixement, l’any 1900, de Pere Puig i Adam, considerat un dels grans renovadors de la didàctica de mitjan segle XX. De la seva col·laboració amb Julio Rey Pastor en van sortir una trentena d’obres amb el clar objectiu de contribuir a la renovació de l’ensenyament de les matemàtiques a l’Estat.

Des de llavors, cada 12 de maig s’ha commemorat el dia relacionant les matemàtiques amb algun altre àmbit de l’activitat humana.

Les matemàtiques en l’esport

La XVII edició del Dia Escolar de les Matemàtiques està dedicada a la relació entre les matemàtiques i el món de l’esport.

L’elecció del tema respon a una doble raó. D’una banda, sovint es fa referència a la manca de motivació dels alumnes per a l’aprenentatge de les matemàtiques i la física. Les causes són diverses i no necessàriament atribuïbles a les metodologies emprades, però atès que el món de l’esport rep una atenció social rellevant, es vol aprofitar l’interès que suscita per mirar de captar també l’atenció de l’alumnat, fent èmfasi en aquells aspectes relacionats amb les matemàtiques. D’altra banda, en les últimes dècades hem assistit a una progressiva tecnificació en els mètodes d’entrenament dels esportistes d’elit. La informació esportiva està farcida d’estadístiques, gràfics i càlculs de probabilitats. Els reglaments esportius inclouen descripcions de mesures d’espais, materials de joc i mètodes de càlcul de classificacions esportives. Aquesta realitat proporciona, doncs, una bona oportunitat per lligar les dues vessants —l’interès per l’esport i el punt de vista físico-matemàtic— incrementant una motivació de vegades insuficient.

Més informació


Deixa un comentari

Dia internacional contra el DRM

Dia internacional contra el DRM

Avui se celebra arreu del món la desena edició del Dia internacional contra el DRM. Impulsada per la Free Software Foundation (FSF), la campanya pretén conscienciar la societat en general de la importància de rebutjar el programari i maquinari que inclou restriccions per limitar els drets dels usuaris.

El debat que plantegen els sistemes de DRM avui en dia és que sovint el fet de vetllar pels drets d’autor limita la capacitat dels usuaris a l’hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els crítics de DRM sostenen que la frase “digital rights management” té un nom equivocat. Per aquests crítics el terme “digital restrictions management” o gestió de restriccions digitals és una expressió més exacta de la funcionalitat dels sistemes DRM.

Més informació

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 578 other followers