Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


3 comentaris

Josep Pla presenta «Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos»

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosDimecres 22 de març, a les 12:00 a l’aula B5 de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), se celebrarà la presentació de la darrera obra del Dr. Josep Pla i Carrera, Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos. La Facultat i el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica coorganitzen l’acte.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

La lògica, la història, la docència i la recerca

Cartell de la presentació«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


1 comentari

El Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona homenatja la catedràtica Pilar Bayer

Pel seu interès evident, reproduim íntegrament la notícia de Notícies de la UB:

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

El 1986, Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB), una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques i en la qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb motiu dels setanta anys de la catedràtica, i en el marc de la trentena edició del STNB, el 28 de gener va tenir lloc un acte d’homenatge a Pilar Bayer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB.

L’acte va estar presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i hi van participar Artur Travesa, professor del Departament d’Àlgebra i Geometria, que va fer una lloança de l’homenatjada; Xavier Jarque, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), i les professores de la UPC i membres del Seminari Montse Alsina i Anna Rio.

En ocasió d'aquest acte, els organitzadors van obsequiar l'homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

Publicació de l’obra completa

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB), dos volums que recullen una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. Els editors són els professors Montserrat Alsina, Anna Rio i Artur Travesa.

Els disset treballs científics que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Moment de l'acte a l'Aula Magna

Moment de l’acte a l’Aula Magna

Font: Notícies de la UB


1 comentari

«Les matemàtiques, arreu» Josep Puigbó entrevista Pilar Bayer a Savis

El 23 de desembre el programa Savis va emetre una llarga entrevista a Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona. La conversa amb Josep Puigbó se centra en les matemàtiques i la música, les dues gran passions de la Dra Bayer, sense oblidar però el paper d’aquesta ciència en el progrés tecnològic i un repàs dels Problemes del Mil·leni encara irresolts.

Des d’aquí podeu recuperar-la.

Pilar Bayer a Savis

“La música i les matemàtiques són diferents, però totes dues requereixen un cert grau d’abstracció i en les dues hi trobem tres vessants: la persona creativa (el compositor i l’investigador), la que interpreta (l’intèrpret i el professor) i el públic (l’audiència i els estudiants).”

“Tant és que miri un partit de futbol com que retransmeti una òpera: això, digitalment parlant, és una successió de zeros i uns.”

“Una gran part de les crisis estan ocasionades per uns productes financers que són molt sofisticats… La quantitat de diners virtuals que es creen d’aquesta manera és un perill enorme.”


1 comentari

Mujeres con ciencia dedica un «retrat alfabètic» a Pilar Bayer

Pilar Bayer IsantMujeres con ciencia, el blog de la Càtedra de cultura científica de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), va dedicar ahir un «retrat alfabètic» a Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.

La semblança, redactada per Leire Alonso Allué, estudiant del grau de Matemàtiques de la UPV/EHU que va tenir Pilar Bayer com a professora quan va iniciar els seus estudis a la UB, repassa la biografia professional i personal de la Dra. Bayer a partir de conceptes o qualitats diverses, ordenats alfabèticament. Cada terme s’acompanya d’una breu explicació.

Les paraules triades per definir-la, de la a a la z, són:

Accessible, Barcelona, computació, Diofant, emprenedora, formes automorfes, Galois, història, igualtat de gènere, Journal of Number Theory, Klein, llengües, música, nacional, online, professora, Quaternion orders, quadratic forms and Shimura Curves, reconeixements, Shimura, teoria de nombres, Universitat de Barcelona, vital, Wissenschaftliche Assistentin der Regensburg Universität, zeta

Aquest retrat ha obtingut una menció especial al concurs Un relato alfabético de… celebrat durant la 15a edició de la Setmana de la ciència, la tecnolgia i la innovació que organitza cada any la UPV/EHU.


1 comentari

La catedràtica Pilar Bayer rep la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives

Pilar BayerPilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, ha estat distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, un guardó que enguany també ha reconegut la trajectòria professional de l’artista plàstic Antoni Miró.

L’acte de lliurament de les distincions va tenir lloc el divendres 10 de juliol, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Castelldefels, durant l’acte de cloenda del curs 2014-2015 de les universitats dels territoris de parla catalana. Van participar en aquest acte el president de la Xarxa Vives i rector de la UOC, Josep A. Planell; el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà; l’alcaldessa de Castelldefels, Candela López, i l’alcalde d’Alcoi, Antoni Francés, entre d’altres.

La professora guardonada és experta en l’àmbit de la teoria de nombres. El 1986 va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques. Així mateix, Bayer és autora de diverses publicacions sobre les funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, les formes modulars, l’aritmètica de corbes el·líptiques i modulars, i la història de les matemàtiques, entre altres temàtiques. També ha estat reconeguda amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i amb el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). Enguany, ha rebut  la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Jordi Quer, professor de Matemàtica Aplicada de la UPC, va destacar en el seu laudatori que Pilar Bayer «és una entusiasta de la seva feina i aconsegueix encomanar la seva passió per les matemàtiques i les seves ganes d’aprendre», i va afegir que la comunitat científica catalana «li ha d’agrair que hagi posat el nostre país en el mapa internacional de la teoria de nombres».

Al seu torn, Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, va lloar la figura de l’artista alcoià Antoni Miró, fundador  del Grup Alcoiart amb Masià i Mataix i del Gruppo Denunzia, a Brescia, per la seva «mirada particular i crítica, que s’ha traduït en milers d’obres amb gran càrrega social». El president de la Xarxa Vives i rector de la UOC, Josep A. Planell, va destacar que Pilar Bayer i Antoni Miró han desenvolupat les seves respectives carreres professionals amb «risc, originalitat i persistència».

Font: Notícies de la UB


1 comentari

Pilar Bayer, catedràtica d’àlgebra de la UB, guardonada amb la Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià – Sant Gervasi

Pilar Bayer, catedràtica d'àlgebra de la Universitat de Barcelona

La Dra. Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, ha estat distingida amb la Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià – Sant Gervasi, un guardó compartit ex aequo amb l’oftalmòloga Mercè Leonhardt, especialista de l’Institut Català de la Retina (ICR) i experta en l’avaluació visual en atenció precoç de la ceguesa i els dèficits visuals. L’acte de lliurament del guardó tindrà lloc el dilluns 13 d’abril,  al Teatre de Sarrià, i hi assistiran el president del Consell Municipal del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, Óscar Ramírez; el regidor del districte, Joan Puigdollers; Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), i Ramon Martí, president de la Fundació Ramon Martí i Bonet, entre d’altres.

Aquesta Medalla, proposada pel Consell de les Dones de Sarrià – Sant Gervasi, ha distingit enguany dones vinculades al districte que han destacat pel seu treball en l’àmbit de la ciència o la tecnologia. El guardó reconeix la trajectòria acadèmica i el compromís de la Dra. Pilar Bayer en la difusió del paper de les dones en la història de les matemàtiques, la ciència i el pensament humanista, arran de la candidatura presentada per l’ACCC, una entitat sense ànim de lucre que potencia la difusió i projecció social del coneixement científic.

Llicenciada en Matemàtiques per la UB el 1968, Pilar Bayer va doctorar-se el 1975, i té una destacada trajectòria docent i investigadora. Experta en l’àmbit de la teoria de nombres, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona el 1986, una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques. És autora de diverses publicacions sobre les funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, corbes el·líptiques, corbes de Shimura, formes modulars, aritmètica de corbes el·líptiques i modulars, i història de les matemàtiques, entre altres temàtiques.

Bayer també ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998), i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). Autora de diversos articles sobre la presència de la dona en el món de les matemàtiques, la Dra. Bayer va ser una de les protagonistes de l’exposició «16 científiques catalanes», impulsada el 2010 per l’ACCC i distingida amb el Premi Especial Dona, Ciència i Tècnica, en la modalitat de ciència, enginyeria i valors, del concurs internacional Ciència en acció (2011).

Pilar Bayer a l'exposició «16 científiques catalanes»

Font: Notícies de la UB

Més informació


1 comentari

Pilar Bayer pronunciarà una conferència sobre Pierre Deligne

Pilar Bayer IsantEl dia 12 de desembre, Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona (UB), pronunciarà la conferència Pierre Deligne, Premi Abel 2013, a les 19:00 a la sala Nicloau d’Olwer de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
La conferència s’emmarca dins del cicle endegat per l’IEC per explicar i debatre l’obra dels guardonats amb els premis Nobel i Abel 2013.

Societat Catalana de MatemàtiquesEl Premi Abel d’enguany ha estat concedit al matemàtic Pierre Deligne ”pel caràcter seminal de les seves contribucions a la geometria algebraica i l’impacte transformador d’aquestes en teoria de nombres, en teoria de representacions i en camps relacionats”. La conferència té per objectiu apropar un públic ampli a l’obra d’aquest matemàtic singular.

Més informació:


1 comentari

Hemeroteca: La incògnita de les Matemàtiques

Recuperem el diàleg a tres bandes que va publicar La Universitat l’any 2007, amb tres matemàtics de la Facultat: Pilar Bayer Isant, Josep Pla i Carrera i Anton Aubanell Pou.

Pilar Bayer, Josep Pla i Carrera i Anton Aubanell Pou

incognita01Els alumnes que han fet enguany les proves d’accés a la universitat han obtingut una mitjana de 4,7 en l’examen de matemàtiques, la nota més baixa comparada amb la resta d’assignatures de les quals s’examinaven. Aquest suspens reforça la idea comuna que les matemàtiques són la bête noire de molts estudiants. Però també representen una disciplina atractiva que desperta vocacions i crea espais de creativitat i llibertat intel·lectuals. «Les matemàtiques no només tenen la veritat, sinó la bellesa suprema» deia el filòsof Bertrand Russell. Són la base de la gran societat tecnològica en què vivim, i tenen un llenguatge propi i diferent que és part de la ciència i la cultura des de l’origen de les societats humanes. Però, són realment tan difícils, les matemàtiques? Quina és la imatge social del matemàtic? Ens ensenyen bé les matemàtiques a l’escola? Totes aquestes preguntes afloren de tant en tant en els mitjans de comunicació. Més enllà de l’actualitat més immediata, en aquest diàleg, tres matemàtics reflexionen sobre el món d’aquesta disciplina i el paper que assumeix en la cultura i en la vida quotidianes.

Pilar Bayer Isant (Barcelona, 1946)

Pilar Bayer IsantCatedràtica d’Àlgebra de la UB des del 1982. Especialista en teoria de nombres, les seves publicacions versen sobre funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, corbes el·líptiques i corbes de Shimura. Ha dirigit deu tesis doctorals i ha estat investigadora principal de nombrosos projectes de recerca. És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Medalla Narcís Monturiol (1998) al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, va ser nomenada Professora Emmy-Noether per la Universitat Georg August de Gotinga (2004).

Josep Pla Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942)

Josep Pla i CarreraProfessor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, centra l’activitat investigadora en l’estudi, l’ensenyament i la recerca en lògica algebraica i història de la matemàtica. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona, del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC) i professor honoris causa de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. És autor de diverses publicacions de caràcter divulgatiu sobre el món de les matemàtiques, com ara els títols Axiomes alterna tius de la teoria axiomàtica de con­ junt (Premi Ferran Sunyer i Balaguer, 1992) o la novel·la Damunt les es­patlles dels gegants (Premi de Literatura Científica FCRI, 1998).

Anton Aubanell Pou (Malgrat de Mar, 1954)

Anton Aubanell PouProfessor associat de Didàctica de les Matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques de la UB i catedràtic de Matemàtiques a l’IES Sa Palomera de Blanes. Del 1977 al 1982, després de llicenciar-se a la UB, va impartir classes d’equacions diferencials i de càlcul numèric a la Facultat de Matemàtiques. És expert en materials manipulatius i activitats experimentals aplicades a l’educació matemàtica, coautor del llibre Eines bàsiques de càlcul numèric, editat pel Servei de Publicacions de la UAB i premiat amb un dels guardons de l’European Science Teaching Awards 2003 en el marc de la Setmana Europea de la Ciència per l’experiència didàctica Geometria amb bombolles de sabó.

Són difícils, les matemàtiques?

Pilar Bayer: Les matemàtiques són difícils, certament, però jo no tinc la percepció que l’aprenentatge presenti dificultats insuperables perquè treballo amb estudiants de la Facultat de Matemàtiques i a ells els agraden. Sovint em pregunto: «Per què la societat en té aquesta percepció tan negativa?» El professorat de matemàtiques de secundària està fent molt bona feina, però, per tal que l’ensenyament de les matemàtiques millori a casa nostra cal, també, augmentar-ne l’apreciació social i afavorir-ne les condicions d’estudi. Per aprendre matemàtiques no n’hi ha prou amb les hores de docència, ja que l’experiència matemàtica no s’adquireix a través d’una altra persona. Quan els alumnes tornen a casa seva després de les classes, necessiten temps i silenci per estudiar. Sovint, però, és difícil que treballin en ambients escaients que els permetin madurar uns coneixements mig adquirits. Les matemàtiques que s’ensenyen a l’escola, a l’institut o a la universitat s’han d’acompanyar d’un treball individual.

Josep Pla: Jo distingiria entre les dificultats de les matemàtiques, i el fet que molts estudiants que són bons en matemàtiques no acabin fent la llicenciatura. Al final, trien altres ensenyaments (Periodisme, Enginyeria, etc.). De fet, no sé si és que les matemàtiques són difícils d’entendre, o és que no sabem «vendre» als alumnes més motivats que les matemàtiques són una professió digna. Potser no tenen un perfil laboral tan rellevant com altres professions, ni sous elevats, però sí que val la pena estudiar-les. I això és el que no sabem fer arribar a l’alumnat, a la societat. Els pares amb fills amb capacitat per a les matemàtiques demanen preocupats: «I no seria millor que fes alguna enginyeria?». Sembla que un enginyer és algú a la societat, però en canvi, en la percepció de l’imaginari col·lectiu, un matemàtic és com si fos fum. No fa ponts, no escriu obres literàries, no pinta quadres. Quina és realment la feina d’un matemàtic?

Anton Aubanell: És cert que les matemàtiques tenen fama de difícils entre l’alumnat. Quan s’inicia el curs i els mitjans de comunicació pregunten als nois i noies per l’assignatura que més els costa, la resposta sol ser «matemàtiques!». Però l’experiència real de les aules és ben diferent: els alumnes poden divertir-se molt fent matemàtiques! És una matèria que requereix abstracció i a la qual cal dedicar-hi temps, paciència, sensibilitat. Igual que, per exemple, tocar el piano. Cal disposar de temps per fer problemes assaborint-ne tot l’encant. Sense temps, de vegades, responem a preguntes que l’alumne encara no s’ha plantejat o caiem en esquemes repetitius i mecànics, i aquesta no és la millor recepta perquè les matemàtiques agradin als estudiants de secundària. Pot fer-se un bon servei a l’educació matemàtica escolar des de fora de l’escola, des de la societat i els mitjans de comunicació mostrant una imatge diferent de les matemàtiques. I aquest ajut extern no sempre el tenim.

El llenguatge formal

PB: Valdria la pena que la població conegués el llenguatge matemàtic elemental. És una qüestió d’orientació de  l’aprenentatge. També seria interessant conèixer el llenguatge de la música: ser capaços de llegir partitures. Els llibres de divulgació científica i alguns articles de premsa serien molt més entenedors si s’acompanyessin de fórmules matemàtiques (la qual cosa, ara com ara, està gairebé prohibida en el món editorial). La gent formada hauria de ser capaç de llegir i comprendre fórmules senzilles. L’avenç de les matemàtiques es deu en bona part a intents de resolució de problemes concrets, del dia a dia. El seu llenguatge no és aliè al món que ens envolta. Trobem fàcilment exemples en la vida quotidiana que condueixen a la noció de límit, d’integral, de deriva­da, etc.

JP: Si un nen vol cantar, li ensenyen el mínim de solfeig. I si vol pintar, fa classes per perfeccionar la tècnica. La matemàtica no és gaire diferent de tot això. Pots tenir dots naturals, una certa predisposició, però si no vas a l’escola, l’esforç és inútil. Has de fer «dits» amb les matemàtiques, «anar a estudi», una expressió que s’ha perdut. Tant és que estudiïs molt a classe si finalment tu mateix no arribes a assolir aquest coneixement com a cosa individual. Això és el que passa amb els esportistes, però els matemàtics no som mediàtics. I un noi o una noia, amb una mica d’aptitud per a les matemàtiques, si dediqués a fer matemàtiques les hores que Fernando Alonso dedica a entrenar-se, arribaria a ser un bon matemàtic. La geometria és un bon camí intuïtiu per apropar-se al formalisme matemàtic, però l’hem foragitada dels plans d’estudis. És bo veure un teorema, un resultat, abans de demostrar-lo, i la geometria dóna un suport físic formal abans de l’abstracció de l’àlgebra.

AA: El llenguatge formal avui té menys presència en l’educació secundària que temps enrere. En pro de la funcionalitat, de vegades, hem sacrificat aspectes importants. A secundària, sovint s’ha dit que «el que fem a classe ha d’estar contextualitzat o ser d’aplicació immediata». Això és veritat però no hauria d’excloure altres aspectes genuïns de la matemàtica. És com fixar-nos tan sols en el prêt-à-porter i oblidar-nos de l’alta costura. Podem anar «picotejant» aplicacions en vols curts però no hem d’oblidar que les matemàtiques són una àliga que vola alt i que té una amplíssima visió de camp a través del seu poder per construir models generals, per bastir raonaments i per expressar-se amb precisió i rigor.

Pilar Bayer, Josep Pla i Anton AubanellCom estructuren la ment

PB: D’entrada, una persona que es dedica a les matemàtiques no està més preparada que la resta de persones per fer front als problemes de la vida quotidiana. Els problemes de la vida i, sovint, els de les altres ciències, són més difícils de resoldre que els problemes matemàtics. Es pot dir que les matemàtiques només tracten la resolució de les qüestions més senzilles. Per estudiar un problema pràctic des d’un punt de vista matemàtic cal fer-ne un model que el simplifiqui.  Cal diferenciar entre el que és important i el que és secundari. Cal prioritzar i assignar un pes a cadascuna de les moltes variables que hi intervenen. Cal aprendre que les solucions no solen ser úniques, que pot fins i tot no haver-n’hi, però que es poden optimitzar, o aproximar, segons el cas. Les matemàtiques són molt formatives perquè ens mostren les nostres limitacions i fan palesos els nostres errors. Els matemàtics aprenen a equivocar-se: l’elecció d’un model pot no ser encertada, pot no aplicar-se bé, es poden haver fet errors de càlcul. Però les matemàtiques ensenyen, també, que tots els errors a la llarga es corregeixen si s’hi treballa prou. Quan veig persones que actuen com si no s’equvoquessin mai, penso que els hauria anat bé fer una mica de matemàtiques.

JP: El meu pare volia que jo fes Física, per a ell era la ciència més completa. Però jo volia fer Matemàtiques. Em va dir: «Bé, però no et serviran per resoldre cap problema de la vida». Per al pare, quan calia resoldre problemes complexos amb moltes variables, la lògica matemàtica no era la resposta més idònia. La realitat de la vida no la pots modelitzar, i potser la física et donava una visió més àmplia dels fenòmens que provenen de situacions externes, però les matemàtiques estructuren el cervell d’una manera fantàstica, i t’ajuden a resoldre situacions de la vida real amb una clarividència que trobes a faltar en altres coneixements.

AA: Les matemàtiques aporten molts elements en la formació del pensament: ordre, cura per l’argumentació, gust pel rigor, enteniment amb la representació simbòlica, capacitat d’aprendre de situacions d’errors. Poques disciplines eduquen tan bé l’atenció i la tenacitat de l’alumnat. Si eliminéssim les matemàtiques del currículum dels estudiants, es perdria un espai importantíssim en la seva formació, i valors que no poden aportar altres disciplines. Ens mancaria una eina imprescindible per a altres ciències. No són cap espai rígid, tancat. Representen un lloc de creativitat, invenció, imaginació, un espai de llibertat: mai no s’és tan lliure com quan s’està resolent un problema i es pot provar-ho tot. I això és ben bonic.”

Sense matemàtiques no hi ha ciència

PB: Les matemàtiques proporcionen unes ulleres per mirar la natura. El seu paper és indiscutible en el progrés de la ciència. Però els seus èxits només són apreciables per una part de la societat quan es tradueixen en avenços tècnics. El que hi ha  primerament és un raonament abstracte, després es passa a la comprensió de fenòmens i, finalment, a un resultat aplicable. Però quan gaudim d’un avenç tècnic, aleshores ja ens tornem a oblidar de l’aportació inicial de les matemàtiques. Donem per fet que ens podem comunicar per mòbil de manera segura, per exemple, però no reflexionem sobre les bases científiques i  tecnològiques que ho fan possible. Quan els estris funcionen, les matemàtiques es tornen invisibles. En el millor dels casos, els usuaris es fixen en la part informàtica. Qui es podria imaginar un dia sense matemàtiques? No funcionaria res!

JP: Com deia la Pilar: «Per què volen els avions?» Res no funcionaria sense les matemàtiques. Els avions no volarien pas, però un cop ho fan, ens oblidem del paper de les matemàtiques. I si algú mira d’explicar-nos-ho, el que fa és parlar-nos de la part mecànica i no pas de la part matemàtica. Jo proposaria dos minuts diaris de reflexió sobre el valor de les matemàtiques. L’altre dia, per exemple, en una llibreria vaig fullejar un llibre força voluminós que tractava de la civilització occidental. No hi havia cap referència a les matemàtiques. Ni Gauss, ni Fermat, ni cap matemàtic rellevant. Qui llegeixi aquest llibre, pensarà que la civilització occidental no ha passat pel món de les matemàtiques? El vaig deixar a la botiga, el llibre.

AA: Sense les matemàtiques, el mètode científic probablement no passaria de la mera observació a la construcció de teories, ni de les teories a les aplicacions. Podria haver-hi observació de fenòmens i certa inducció, però difícilment hi hauria ciència. Per fer ciència, cal aplicar tècniques quantitatives, processos de càlcul i control d’errors, tècniques estadístiques, etc. La ciència no podria abordar determinats conceptes sense usar models matemàtics i el seu llenguatge simbòlic. Fins i tot, als instituts de secundària, a vegades, els professors de física ens avisen: «Els alumnes no saben fer tal cosa perquè els falten les eines matemàtiques!». El rigor lògic també ajuda a fer volar altres matèries sobre les ales de les matemàtiques.

A la vida quotidiana

PB: Hi ha un àmbit en especial que ha conegut darrerament avenços espectaculars amb base matemàtica: la biomedicina. Mètodes de diagnosi, de tractament i d’intervencions quirúrgiques han experimentat un canvi espectacular els darrers anys, i tot això és un reflex de la integració de descobertes científiques i tecnològiques. Avui, es fan intervencions quirúrgiques en què s’utilitzen sistemes de visió per ordinador, amb projeccions en 3D, que permeten veure la textura del teixits. Gràcies a molts anys d’estudis geomètrics podem tenir aquestes imatges tan nítides. Tota la tècnica digital es basa en processos numèrics de codificació i descodificació. Els ordinadors només treballen amb codis numèrics. Un partit de futbol o una òpera transmesa per televisió digital és una successió de zeros i uns, convenientment tractada.

JP: Les matemàtiques es troben fins i tot de manera inesperada. Pensem en la geometria projectiva. Al principi, era un model d’interpretació de la realitat que van descobrir els pintors i no pas els matemàtics. Va sorgir de la necessitat de representar una realitat de tres dimensions en un pla. Però aquest canvi en la tècnica pictòrica té, de fet, un llenguatge matemàtic. És a dir, per poder expressar el canvi, hem de passar pel camí de les matemàtiques. Nosaltres som discursius, no intuïtius. El cervell no coneix les coses de cop i volta, sinó de manera progressiva. Avancem amb l’error, després d’equivocar-nos, i aquest procés discursiu pel qual avancem també té una part de llenguatge matemàtic.

AA: Les matemàtiques són tan fonamentals que sovint es fan invisibles. És la paradoxa de la rellevància. Les coses més  importants no les veu l’usuari. Els fonaments de les cases estan ocults sota terra. Una feina important dels matemàtics i de la societat seria intentar fer emergir les matemàtiques que hi ha a l’arrel de tot. Si poséssim de manifest aquest fet, animaríem més els joves a treballar amb la matemàtica i faríem apostes de futur més ambicioses.

Pilar Bayer, Josep Pla i Anton Aubanell

Jocs i càlculs

PB: Quan entres a reflexionar dins el món matemàtic, és un goig. Pensem-ho: les matemàtiques són difícils, no estan ben considerades i no tenen prestigi social, però a la Facultat sempre tenim alumnes! Els matemàtics formen part dels professionals més feliços que conec. Sempre intenten estudiar, treballar en la seva feina, comprendre, treure hores d’on sigui. Poder treballar és la satisfacció màxima. L’alumnat s’ho passa bé, però d’una manera reflexiva. El perill de les matemàtiques, si es prenen  seriosament, és que són extremadament divertides. T’hi quedes atrapada i tens la sensació que estàs en un altre món. Són difícils perquè les matemàtiques s’han de fer en aquest món, que és un món on, precisament, la majoria de la gent es dedica a una altra cosa.

JP: Per a qui no li agraden les matemàtiques, fer càlculs és un turment. Però si t’atrapen, les matemàtiques no et deixen escapar. És com fer una feina que t’agrada, sempre hi trobes el sentit de la gratificació. Quan resols un problema, assoleixes una gran satisfacció personal. Però a la vida docent, si el professor no és prou hàbil per plantejar problemes i situacions atractives, l’alumnat es perd. És una disciplina que té una part solitària però la dimensió col·lectiva la veus en els grups d’estudiants que treballen en equip per resoldre problemes.

AA: El joc pot ser molt seriós en matemàtiques. Les fronteres entre joc i raonament lògic o resolució de problemes són difoses en segons quins nivells. En el joc hi ha repte, lògica, intuïció i satisfacció pels objectius assolits. Aquests ingredients també hi són en el treball matemàtic. Les matemàtiques poden fer gaudir del repte i del goig intel·lectual d’aprendre, d’entendre, de resoldre. Si aconseguíssim que l’alumnat de secundària tingués el seu moment de glòria matemàtica, resolent un problema, un trencaclosques, un enigma geomètric, un quadrat màgic, etc., la visió que tindria de les matemàtiques canviaria per a tota la vida. Aquí rau el problema de la imatge social de les matemàtiques. Moltes persones mai no han gaudit d’aquest minut de glòria i del goig de dir: «Ho he entès, ho he resolt!»


3 comentaris

Pilar Bayer, Jordi Guàrdia i Artur Travesa, Premi Crítica Serra d’Or 2013 de Recerca

Arrels germàniques de la matemàtica contemporàniaDimarts passat, 30 d’abril, es va celebrar al Palau Moja de Barcelona, la cerimònia de lliurament de la 46a edició dels Premis Crítica Serra d’Or. Els guardons, sense dotació econòmica, distingeixen les obres més destacades, publicades durant l’any anterior.

En la categoria de Recerca (altres ciències), l’obra guanyadora ha estat Arrels germàniques de la matemàtica contemporània : amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950, de Pilar Bayer, Jordi Guàrdia i Artur Travesa, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Pilar Bayer és catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona (UB) des de l’any 1982. Jordi Guàrdia és professor del Departament de Matemàtica Aplicada IV de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Artur Travesa és professor del Departament d’Àlgebra i Geometria de la UB.

El jurat de la categoria de Recerca ha estat format per Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla i Manuel Jorba.

Més informació: