Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Matefest-Infofest 2015

Matefest-Infofest 2015

El dia 25 de març de 2015 se celebrarà la XVIa edició de la Matesfest-Infofest a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La festa, organitzada pels alumnes amb el suport de la Facultat, té per objectiu acostar les Matemàtiques i la Informàtica a tothom que hi estigui interessat, tot posant de manifest la seva importància en la nostra vida quotidiana. És també una manera d’acostar les dues disciplines, especialment als alumnes de secundària.

La festa començarà a les 9:00 i s’acabarà a les 14:00. Entre les activitats programades hi ha, a hores d’ara, 7 xerrades confirmades i 4 estands.

Xerrades

  • 9:30-10:15. Música i matemàtiques, l’aritmètica de l’ànima, a càrrec de Salvador Chiva.
  • 9:30-10:15. Terminals mòbils: una nova era de la informàtica, a càrrec de Santi Seguí.
  • 10:30-11:15. Les matemàtiques en la màgia i viceversa, a càrrec de Sergio Belmonte.
  • 10:30-11:15. Robots assistencials: la cara amable de la Robòtica, a càrrec de Pablo Jiménez.
  • 11:30-12:15. Una passejada per la història del nostre calendari, a càrrec d’Anton Aubanell.
  • 12:00-12:45. Animació per Computador: de les partícules als models complexes…. i més enllà, a càrrec de Toni Susin.
  • 12:30-13:15. Mirar amb ulls matemàtics, a càrrec de Santiago Vilches.

Estands

Durant la festa, i com a fase culminant del Taller de robòtica i Intel·ligència Artificial, desenvolupat en sis sessions des de mitjan febrer, se celebrarà la competició de robots Lego Mindstorms.

Final de la competició de l’any 2011

Edicions anteriors de la Matefest


Deixa un comentari

Simon Beck, un artista de la geometria i la neu

Hem parlat diverses vegades en aquest blog sobre els flocs de neu, la seva geometria i les seves propietats fractals, característiques només constatables a través del microscopi. Avui ens fem ressò de la iniciativa de Simon Beck, un artista britànic, que porta els patrons matemàtics, també els flocs de neu, a una escala mai vista abans.

Fotografia de Simon Beck

Un floc de neu. Fotografia de Simon Beck

Beck, que té un apartament a l’estació d’esquí de Les Arcs (Savoia), dedica entre 5 i 9 hores diàries a crear traços caminant amb raquetes sobre la neu, tot dibuixant formes geomètriques diverses. El resultat final, només apreciable a través de vistes aèries, són aquestes immenses figures que tripliquen sovint la superfície d’un camp de futbol.

Fotografia de Simon Beck

Fotografia de Simon Beck

Més informació

Apunts relacionats

Font: My Modern Met


Deixa un comentari

Confirmat, Mallorca és visible des de Barcelona

Ara fa gairebé quatre anys, el desembre de 2009, ens fèiem ressò d’un article de La VanguardiaMallorca, vista desde Montserrat—, en què s’explicava la ponència de Lluís Sabater, professor de Matemàtiques de l’IES de Llançà, presentada a la  VI Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques, que mirava de respondre, des del punt de vista matemàtic, la següent pregunta: és possible veure Mallorca des de Montserrat? Sabater oferia una fórmula matemàtica per calcular-ho i concloïa que només era visible, en condicions climatològiques idònies, el pic més alt de l’illa, el Puig Major.

El dia 6 de novembre d’enguany, Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, va publicar a Twitter una fotografia captada des de l’observatori, en què es distingia clarament el perfil de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

El diari Ara se’n va fer ressò i, a mitja tarda, el fotògraf Robert Ramos va fer aquesta fotografia des del Tibidabo:

Mallorca, vista des de Barcelona

Fotografia de Robert Ramos (http://www.robertramos.cat/)

Si teòricament només hauríem de poder veure el pic més alt de l’illa, per què podem veure la silueta de la Serra de Tramuntana? El que explicaria científicament el fenomen és la refracció, un efecte òptic segons el qual, quan la llum passa d’un medi a un altre i la seva velocitat de propagació és diferent, canvia de direcció. Ho explica més detalladament la revista Núvol en un article del dia 9 de novembre: No és una llegenda: Robert Ramos capta Mallorca des de Barcelona.


4 comentaris

Albert Einstein a Catalunya

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El mes de febrer de l’any 1923, Albert Einstein va visitar Catalunya convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. Dos anys abans, el 1921, havia guanyat el Premi Nobel de Física per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric i per les seves aportacions fonamentals a la física teòrica, mentre la Teoria de la Relativitat era encara controvertida i incompresa per molts col·legues.

La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relaitivitat.

L’estada va durar des del 22 de febrer a l’1 de març i, a banda de Barcelona, el físic alemany va visitar l’Espluga de Francolí, Poblet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.

Enguany fa 90 any d’aquell viatge i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha decidit commemorar l’efemèride creant un portal que detalla l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. Hi podeu consultar, sobre el mapa, els indrets i institucions que va visitar, acompanyats d’una breu explicació:

Universitat de Barcelona, 26 de febrer de 1923

Einstein va visitar, en companyia d’Esteve Terradas, al rector de la Universitat de Barcelona que, en aquella època, era el marquès de Carulla. En la trobada també van ser-hi presents el secretari de la Universitat, Carles Calleja i Borja-Tarrius; el degà de la Facultat de Ciències, Simó Vila Vendrell, i el catedràtic de Física, Eduard Alcobé Arenas, que aleshores presidia la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i era un antirelativista declarat.

Al marge de les activitats acadèmiques, Einstein va establir contacte amb el món obrer i, a través de la mediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió socialista de Catalunya, va acceptar una invitació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per impartir una xerrada a la seu del sindicat, on el van rebre Ángel Pestaña i Joaquim Maurín.

El portal inclou una extensa galeria fotogràfica, una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores sobre la visita, articles contemporanis i documents relacionats.

Més informació


1 comentari

La primera versió cinematogràfica d’Alícia al País de les Meravelles

El British Film Institute (BFI) ha restaurat i penjat a YouTube la primera versió cinematogràfica mai rodada d’Alícia al País de les Meravelles, basada en l’obra homònima del matemàtic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com a  Lewis Carroll.

El film, rodat el 1.903 —37 anys més tard de la publicació de la novel·la i 8 anys més tard del naixement del cinema—, va ser dirigit per Cecil Hepworth i Percy Stow, i basat en les il·lustracions originals de Sir John Tenniel.

La cinta, amb un metratge original de 12 minuts —dels quals només se n’han pogut salvar 8—, va ser la més llarga enregistrada a Anglaterra fins aleshores.

Font: Abadía Digital


Deixa un comentari

L’escala de l’Univers

Vodpod videos no longer available.

Per apreciar-ne els detalls, us recomanem visualitzar-la al lloc i amb la mida original

Avui us deixem amb una animació interactiva de Cary i Michael Huang, que mostra moltes de les escales conegudes de l’Univers. La barra de desplaçament permet fer un zoom, de més petit a més gran, i comparar els diversos elements de referència inclosos. En clicar sobre qualsevol element se’n mostren les mides i una descripció.

La idea està basada en el curtmetratge Powers of Ten, de Charles i Ray Eames (1.977):

N’hi ha també una versió més nostrada, produïda per Lavinia TV, que parteix de la Plaça de Catalunya de Barcelona: Potències de 10

Font: Divúlgame