Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

L’escala de l’Univers

Vodpod videos no longer available.

Per apreciar-ne els detalls, us recomanem visualitzar-la al lloc i amb la mida original

Avui us deixem amb una animació interactiva de Cary i Michael Huang, que mostra moltes de les escales conegudes de l’Univers. La barra de desplaçament permet fer un zoom, de més petit a més gran, i comparar els diversos elements de referència inclosos. En clicar sobre qualsevol element se’n mostren les mides i una descripció.

La idea està basada en el curtmetratge Powers of Ten, de Charles i Ray Eames (1.977):

N’hi ha també una versió més nostrada, produïda per Lavinia TV, que parteix de la Plaça de Catalunya de Barcelona: Potències de 10

Font: Divúlgame


Deixa un comentari

Zero: com no-res pot ser alguna cosa

Zero és un curtmetratge d’animació de 12:33 minuts de durada, que narra, en forma de faula, la desgraciada història del número zero.

En un món que jutja la gent pel seu número, Zero s’enfronta als prejudicis i a la persecució constants. Emprèn un camí solitari fins que una trobada fortuïta canvia per sempre la seva vida: coneix una dona zero. Junts, demostren que a través de la determinació, el coratge i l’amor, no-res pot ser realment alguna cosa.

Zero s’ha projectat a més de 50 festivals i ha guanyat 15 premis, incloent el de Millor Animació al LA Shorts Fest 2010 i al Rhode Island International Film Festival. Ha estat traduït per voluntaris a 24 llengües, entre les quals no hi ha encara el català. Si us hi animeu només cal que seguiu les instruccions.

Us recomanem que el visualitzeu en alta definició i a pantalla completa. Podeu activar els subtítols clicant el botó CC.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Una altra meravella: The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

No volem distreure-us amb paraules. Tota la informació a Vimeo.

PS. Teníem aquest apunt programat per avui però els companys del Bloc d’Economia i Empresa se’ns han avançat. Per la qualitat del curt i perquè els lectors d’un i altre bloc no són els mateixos, mantenim l’apunt.

Font: Ciencia y Ficción (Biblioteca de Ciencias)


Deixa un comentari

Astronomical, el sistema solar a escala a la teva biblioteca

Atronomical és un model a escala del sistema solar, des del Sol fins a Plutó, contingut en 12 volums de 506 pàgines cadascun i que s’ofereix sota impressió a la carta. L’amplada de cada pàgina representa 1.000.000 de quilòmetres.

És obra de Mishka Henner i l’hem conegut via Fuck Yeah Math.

Font: Fuck Yeah Math | Mishka Henner Works


Deixa un comentari

La geometria de la pasta

El New York Times ha creat una petita peça interactiva que recull 8 varietats de pasta des dels punt de vista geomètric, amb la seva corresponent fotografia, les equacions que la defineixen i els diagrames que se’n deriven.

La mostra es basa en el llibre de l’arquitecte anglès George L. Legrende, Pasta by Design, una recull de 200 varietats de pasta, de les més habituals a les més inusuals, acompanyades d’un breu descripció: procedència, elaboració, ingredients, manera de cuinar-la… Una interessant  visió geomètrica d’un dels aliments més consumits arreu del món. Potser a partir d’ara, quan ens proposem consumir un plat de pasta, ens el mirarem amb uns altres ulls.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

The Joy of books, una delícia visual

Aquesta petita meravella en stop motion, rodada a  la llibreria Type Books de Toronto, és obra de Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder Ohlenkamp. Anteriorment ja havia rodat un vídeo similar en una prestatgeria de casa seva, i el proper objectiu podria ser la Library of Congress, però necessitaran ajuda. Cap voluntari?

Font: Microsiervos


1 comentari

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació: