Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Astronomical, el sistema solar a escala a la teva biblioteca

Atronomical és un model a escala del sistema solar, des del Sol fins a Plutó, contingut en 12 volums de 506 pàgines cadascun i que s’ofereix sota impressió a la carta. L’amplada de cada pàgina representa 1.000.000 de quilòmetres.

És obra de Mishka Henner i l’hem conegut via Fuck Yeah Math.

Font: Fuck Yeah Math | Mishka Henner Works


Deixa un comentari

La geometria de la pasta

El New York Times ha creat una petita peça interactiva que recull 8 varietats de pasta des dels punt de vista geomètric, amb la seva corresponent fotografia, les equacions que la defineixen i els diagrames que se’n deriven.

La mostra es basa en el llibre de l’arquitecte anglès George L. Legrende, Pasta by Design, una recull de 200 varietats de pasta, de les més habituals a les més inusuals, acompanyades d’un breu descripció: procedència, elaboració, ingredients, manera de cuinar-la… Una interessant  visió geomètrica d’un dels aliments més consumits arreu del món. Potser a partir d’ara, quan ens proposem consumir un plat de pasta, ens el mirarem amb uns altres ulls.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

The Joy of books, una delícia visual

Aquesta petita meravella en stop motion, rodada a  la llibreria Type Books de Toronto, és obra de Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder Ohlenkamp. Anteriorment ja havia rodat un vídeo similar en una prestatgeria de casa seva, i el proper objectiu podria ser la Library of Congress, però necessitaran ajuda. Cap voluntari?

Font: Microsiervos


1 comentari

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació:


Deixa un comentari

Rybka, el campió mundial d’escacs, desqualificat per dopatge digital

Rybka, l’ordinador que ha guanyat quatre vegades consecutives el Campionat Mundial d’Escacs per a Computadores, i el seu creador, Vasik Rajlich, han estat desqualificats i vedats de per vida per l’Associació Internacional de Jocs per Computadora (IGCA), després que s’hagi demostrat que Rajlich havia injectat codi d’altres competidors al programari propi per fer-lo mes competitiu.

Arrel de les sospites que havia suscitat el comportament de l’ordinador, que resolia diverses situacions de manera molt similar a competidors passats, els responsables de la IGCA van decidir obrir una investigació. Per mitjà d’enginyeria inversa van demostrar que la programació de Rybka contenia fragments de codi de com a mínim dues màquines anteriors —Crafty i Fruit—, que s’havia inserit sense permís.

El més curiós del cas, però, és que res al reglament de la competició impedeix aprofitar codi aliè si la llicència amb la qual s’ha alliberat ho permet, com és el cas. El codi de Fruit, competidor de l’any 2005, es va publicar sota Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), i, per tant, es podia utilitzar legalment. Però Rajlich va cometre l’error de  no atribuir-ne convenientment l’autoria, amb la qual cosa violava la llicència.

Més informació:

Font: Alt1040