Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Aquest cap de setmana se celebra la Festa de la Ciència

Dissabte 18 i diumenge 19 se celebrarà al Parc de la Ciutadella de Barcelona la cinquena edició de la Festa de la Ciència, amb més de 70 activitats adreçades a tots els públic, entre les quals hi ha tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles, a banda de 18 microxerrades sobre química, boscos, nanotecnologia, matemàtiques i aplicacions tecnològiques.

El programa, que es pot consultar per espais i per horaris, inclou una bona quantitat d’activitats relacionades amb les matemàtiques:

  • Les matemàtiques i la papiroflèxia. Demostració. Què tenen a veure les matemàtiques i la papiroflèxia? A partir de consignes matemàtiques, tot plegant i desplegant paper, descobrirem fraccions, percentatges, mesures, angles i figures. • Barcelona Ciència – Ciencia en Acción. A càrrec d’alumnes del CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ds. de 16.00 a 20.00 h.
  • Matemàtiques vèdiques. Taller. A l’Índia s’utilitza un sistema de càlcul matemàtic que resulta molt més ràpid. Sembla màgia però, darrera hi ha una sèrie de regles que tenen el seu origen en un antic text dels Veda. • Barcelona Ciència. Amb Deepti Golani. Ds. 20.00, dg.14.20 h.
  • Què pot fer de roda? Demostració. Què pot rodar, rodolar, cabdellar, fer de rotor o transmetre moviment amb engranatges? Què és més eficient, rodar o rodolar? Pot haver-hi rodes que no siguin rodones? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A
    càrrec de Josep Rey Nadal, Ds. 16.00 h, dg. 12.00 h.
  • Sumem amb soroban, l’àbac japonès. Taller. La primera calculadora que es va inventar va ser l’àbac que encara es fa servir a alguns països. Veurem com es poden fer sumes fàcilment amb el soroban, l’àbac que s’utilitza al Japó. • Barcelona Ciència. A càrrec de Joan Jareño Ruiz amb la col·laboració de CREAMAT Ds. 20.50 h.
  • 1,2,3… corda, paper i tisores, matemàtiques sorprenents. Taller (+ 8 anys). Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer? Quina relació pot haver-hi entre la màgia i la matemàtica? A través d’experiments podeu descobrir com en són de fascinants les matemàtiques! • CosmoCaixa Barcelona. A càrrec de LaVola Ds. 16.45 i 18.20 h, dg. 11.10 i 12.45 h .
  • Magnituds incommensurables o la història dels nombres irracionals. Demostració. Els grecs es van adonar que existeixen diferents longituds que no es poden “mesurar” amb un mateix patró i les van anomenar incommensurables. Quinze segles després es va assumir l’existència d’aquestes magnituds les quals coneixem actualment com a nombre irracionals. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Daniel Ramos Guallar Ds. 21.40 h.
  • Calcular en binari. Demostració. Que és el sistema binari i per a què  serveix? Comptadors mecànics i comptadors humans, calculadores binàries que  funcionaven abans de que es posessin les bases teòriques del sistema binari: classificació o màgia? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Pura Fornals Ds. 17.35 h.
  • Geografia i història del càlcul. Demostració. Si voleu saber com se suma i es resta amb els bastonets xinesos, en què consisteix la multiplicació del mugik o com multiplicaven i dividien els egipcis heu de seguir aquesta demostració. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Guido Ramellini Ds. 22.25 h.
  • Flexàgons i calidocicles. Taller. Un flexàgon és un objecte pla què, en plegar-lo, mostra més de dues cares. Els calidocicles són els seus parents volumètrics. Com es construeixen? • Barcelona Ciència. Amb Albert Marquès Ds. 19.10 h.
  • La criptografia. Taller. Les matemàtiques són molt útils per fer més segures les comunicacions. Com? Amb el xifrat d’informació. Resoleu uns quants enigmes a partir de xifrar i desxifrar i aconseguireu un premi! • Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona ETSETB (UPC). Dg. 13.35 h.
  • Reptes matemàtics. Circuit permanent. Per posar a prova els coneixements i les habilitats matemàtiques de càlcul, estratègia i geometria. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Josep Rey Nadal, Guido Ramellini Ds. de 16.00 a 23.00 h, Dg. d’11.00 a 15.00 h.

Pel que fa a activitats relacionades amb les matemàtiques o la informàtica, se n’han programat també moltes sobre astronomia i tecnologia. Les trobareu detallades al programa.

El desenvolupament de la festa es pot seguir també per Twitter.

Font: L’agenda de la cultura científica


Deixa un comentari

La pasta de Möbius o quan les matemàtiques arriben fins a la cuina

La banda de Möbius o cinta de Möbius és, en topologia, una superfície d’una sola cara i un sol contorn. La van descobrir independentment els matemàtics August Ferdinand Möbius i Johann Benedict Listing l’any 1858.

Möbius stripFotografia de David Benbennick sota llicència CC-BY-SA 3.0

Steve Kass, un usuari de Flickr, ha dut el concepte a la cuina a través de la pasta. Les fotografies han rebut més visites que cap altra de la col·lecció i han estat ressenyades per diversos blocs i mitjans, especialment de ciència.

 «A Geeks, científics i amants de la cuina friki de tot el món els ha agradat la idea», escriu, «però només jo he gaudit del menjar.»

Fotografies de Steve Kass, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

Font: Microsiervos


14 comentaris

Vols ajudar l’FBI a resoldre un crim?

El 25 de juny de 1.999, Ricky McCormick, un home aturat de 41 anys sortia de la consulta del metge. Ningú el va tornar a veure en vida. Cinc dies després, el 30 de juny, un granger de Saint Louis (Missouri), va trobar el seu cadàver en un camp, a 30 kilòmetres de casa seva. El forense va determinar com a causa de la mort un traumatisme crànioencefàlic. El cas no hauria transcendit si no fos perquè en una butxaca dels pantalons hi duia dues notes encriptades.

La Unitat de Crim Organitzat i Criptoanàlisi de l’FBI, no ha aconseguit, després de 12 anys, desxifrar les notes manuscrites, 30 línies de codi on s’intercalen lletres, números, guions i parèntesis. És per això que ha decidit demanar ajuda internacional fent públic el cas i habilitant un web especial que conté les notes i els detalls de la història.

Es dóna la circumstància que McCormick no va acabar l’escola secundària, però sabia llegir i escriure i el seu entorn el definia com un noi llest. Segons la seva família, des de ben jove havia utilitzat notes encriptades, però ningú era capaç d’entendre-les.

Per poder sortir de l’atzucac, l’FBI necessita una altra mostra del codi utilitzat, o alguna de similar que pugui servir per comparar o contextualitzar les originals. És aquí on entra la col·laboració del públic. Si després de fer un cop d’ull a les notes creieu que podeu extreure’n algun significat o ajudar d’alguna manera a resoldre el cas, podeu omplir el formulari habilitat a tal efecte.

No espereu grans recompenses, només el repte i la satisfacció de saber que amb la vostra habilitat ajudareu a portar un assassí davant la justícia. “Fins i tot si resulta que era una llista de la compra o una carta d’amor, volem resoldre-ho” ha dit Dan Olson, cap de la Unitat de Crim Organitzat i Criptoanàlisi de l’FBI. “Es tracta d’un sistema de xifrat del qual no en sabem res.”

Més informació:

Font: Denken Über


Deixa un comentari

Quina forma tenen els arcs daurats?

Dave Richeson, professor de matemàtiques i editor del bloc Division by zero, afirma seguir habitualment una dieta saludable, a base de verdures de productors locals o de la granja de producció biològica de la Universitat. Amb una sola excepció: durant els viatges llargs en cotxe consumeix menjar ràpid. I no sap ben bé per què, quan veia la imatge de la cadena d’establiments on el compra, es preguntava invariablement: quina forma tenen els arcs daurats? Una cerca a Internet no va oferir resultats concloents: la majoria de participants als fòrums es decantaven per paràboles o catenàries, però cap de les dues opcions el convencien.

Decidit a resoldre-ho, va fer ús de GeoGebra per mirar d’obtenir una resposta concloent. Del resultat es desprèn que els arcs no són paràboles. Tampoc són exactament catenàries. Sembla que, definitivament, es tractaria d’el·lipses —més aviat de part d’una el·lipse. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos amb l’applet que va construir.


Deixa un comentari

La piràmide dels matemàtics

Angelustenebrae, un excèntric usuari de LiveJournal, ha dedicat dos mesos a elaborar aquesta piràmide, construïda a partir del retrat de 35 matemàtics cèlebres, presentant-los en ordre descendent segons el pes de la seva contribució. Adverteix que no està del tot segur de les dades biogràfiques que ofereix de cada personatge i demana que es corregeixin si cal. Comenta també que en la selecció no hi són tots els matemàtics a qui caldria reconèixer, però es basa en aquells que millor recorda de les seves classes d’història de les Matemàtiques.

Aquesta és la llista de matemàtics presents a la il·lustració, enllaçada a la nota biogràfica que ofereix de cadascun:

Gauss, Newton, Archimedes, Euler, Cauchy, Poincare, Riemann, Cantor, Cayley, Hamilton, Eisenstein, Pascal, Abel, Hilbert, Klein, Leibniz, Descartes, Galois, Mobius, Jacob, Johann and Daniel Bernoulli, Dirichlet, Fermat, Pythagoras, Laplace, Lagrange, Kronecker, Jacobi, Bolyai i Lobatchewsky, Noether, Germain, Euclid, Legendre.

És una tria personal i sense cap voluntat de ser exhaustiva o definitiva, però la il·lustració ens ha semblat, com a mínim curiosa, i elaborada.

Font: Tito Eliatron Vidit


Deixa un comentari

Adéu a la màquina d’escriure

Fotografia de EYE sota llicència CC by-nc-sa

Viquipèdia. La màquina d’escriure és un aparell mecànic, electromecànic o electrònic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper.

Que la màquina d’escriure tenia els dies comptats era una obvietat per a tothom. Que la irrupció de l’ordinador i la seva generalització la feien obsoleta i totalment prescindible també. Al marge de la seva bellesa inqüestionable i de la mística que l’acompanya, les necessitats d’eficiència del nostre món no deixen espai per a una andròmina tant útil —quan no hi havia alternativa— i tant incòmoda avui dia.

Però encara se’n feien, us preguntareu? Doncs sí, se’n feien, perquè segons informava el Daily Mail el 26 d’abril, Godrej and Boyles, l’última empresa del món que les fabricava, ha tancat.

Probablement molts lectors del bloc no n’hagin utilitzat mai cap. Segurament alguns ni tan sols n’han tingut una al davant, i tot plegat no sigui res més per a ells que una altra andròmina antiga. Però no seria just acomiadar-la sense retre-li un petit homenatge. Al cap i a la fi, la seva presència ha estat constant durant bona part dels segles XIX i XX, i algunes de les expressions que va fer néixer es mantenen avui dia. No us heu preguntat mai per què els gestors de correu electrònic inclouen una opció CC —carbon copy— a l’hora d’incloure destinataris?

PS. Sembla que la companyia en té encara alguns exemplars en estoc. Si sou presa de la nostàlgia o fetitxistes de mena, potser encara sou a temps d’adquirir-ne un. Això sí, haureu de fer gestions a Bombai, a la seu de l’empresa.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Algorismes i danses tradicionals hongareses

Què tenen a veure els algorismes amb les danses tradicionals hongareses? La resposta immediata és rotunda: res de res. Però això era abans de visualitzar els vídeos que han elaborat a la universitat romanesa Sapientia Hungarian University of Transylvania, en què es representen diversos algorismes d’ordenació per mitjà de danses tradicionals, il·lustrant, amb música i moviment, el funcionament de cadascun.

De moment n’hi ha quatre —ordenació shell, ordenació per selecció, ordenació de bombolla i ordenació per inserció—, però desconeixem si amenacen amb perpetrar-ne cap més.

Bromes a part, és una manera ràpida d’entendre com funcionen . Els podeu veure tots quatre al canal AlgoRytmics de YouTube.

Font: Microsiervos


1 comentari

Arriba la Matefest-Infofest 2011

Dimecres 13 d’abril se celebrarà la Matefest-Infofest 2011 a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. La festa, organitzada pels alumnes, té per objectiu apropar el món de les matemàtiques i de la informàtica a tothom que hi estigui interessat, molt especialment a l’alumnat universitari, a l’alumnat de secundària, al professorat i als aficionats en general.

Si teniu pensat assistir-hi amb un grup d’alumnes del vostre centre, us recomanem que us poseu en contacte amb l’organització (master.infofest@ub.edu) per tal que pugui preparar millor la vostra estada.

La festa començarà a les 10:00 i s’acabarà a les 13:30. Inclourà estands:

  • Curiositats topològiques i geomètriques
  • Criptografia
  • Software lliure i Sistemes Operatius GNU/Linux
  • Juguem a cartes
  • Gimcana de Càlcul Matemàtic
  • Més que Geometria
  • Jocs de Lògica
  • Teorema de Pitàgores i qui es qui de funcions
  • L’algorisme de Seam Carving
  • Realitat augmentada
  • Jocs de Probabilitat
  • Coneixent els Fractals
  • Jocs matemàtics
  • Motors Gràfics

conferències :

  • Informàtica: mites i realitats. A càrrec de Jordi Vitrià.
  • Pitàgores a Xina? A càrrec de Iolanda Guevara
  • Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte
  • Fractals. A càrrec d’Àlex Haro


2 comentaris

Com sona Pi?

El vídeo és obra de michaeljohnblake, un usuari de YouTube. Hi interpreta, amb diversos instruments —bàsicament de corda i percussió— el número pi fins els 31 primers decimals, convertint prèviament els números a notes. Un exercici curiós…

Actualització (23/03/2011, 09:30). Acabem de veure que YouTube ha retirat el vídeo a causa d’una reclamació de drets d’autor de Lars Erickson, autor de Pi Symphony, que hauria registrat la melodia.

Michael John Blake explica en primera persona el que ha passat. No us perdeu els comentaris dels usuaris:

Un exemple més de com n’arriba a ser d’absurda la legislació de drets d’autor als nostres dies. Per cert, si voleu veure el vídeo original, abans no l’eliminin, encara es pot visualitzar a CollegeHumor, Yahoo! Video i TeacherTube.

Font: Slashdot