Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Llibres que amaguen sorpreses

Sovint quan remenem llibres descobrim testimonis curiosos d’un passat indeterminat; anotacions o il·lustracions de lectors que ens han precedit. Des del punt de vista de la preservació no podem aprovar aquests tipus de manifestacions, però també és cert que no totes tenen la mateixa naturalesa, intenció o «valor».

Una mica per casualitat, però coincidint amb l’exposició itinerant #noemratllis: no soc teu, soc de tothom, que allotgem fins al 9 de juliol, hem trobat tres exemples ben diferents d’això que us dèiem. Com a mínim dos dels casos provenen de fons personals, de manera que les anotacions que hi van fer els anteriors propietaris es podrien considerar legítimes: al cap i a la fi, els llibres eren seus.

El lector que treballava exhaustivament els continguts que llegia

Godeaux, Lucien. Leçons de géométrie projective. Paris : Masson, 1952.

Hi ha lectors que espremen les lectures, que hi donen voltes i que, fins i tot, completen les explicacions amb anotacions i il·lustracions. És el cas d’aquest Leçons de géométrie projective, que conté anotacions acurades, aclariments i figures que perfilen el text. Un exemple de lectura ben aprofitada.

El lector que tenia el cap en una altra banda

Moya, Ambrosio. Elementos de matemáticas. Madrid : [s.n.], 1871 (Imprenta de Segundo Martínez).

Aquest lector —Emili Corominas Cornell, probablement germà d’Eusebi Corominas, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, alcalde accidental i diputat per Girona a les Corts espanyoles durant la Restauració borbònica— sembla que tenia més interès per la situació convulsa que li va tocar viure que no pas per l’aritmètica i l’àlgebra.

En cap cas aclareix a quina carlinada fa referència però tenint en compte l’any de publicació del llibre —1871—, assumim que devia ser la tercera. A tall de curiositat, el llibre havia format part prèviament del fons de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

El lector que discrepava, amb rotunditat i vehemència, de l’autor, de l’obra i de tot plegat

Fàbrega Enfedaque, Albert. Euclides i la tortuga : una aproximació experimental a la geometria per ordinador. Barcelona : Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l’Educació, 1987.

D’aquest lector no en sabem res: ni qui era ni a què es dedicava. El que ens ha quedat clar, però, són dues coses: la seva experiència amb aquell llibre va ser més que decebedora, fins i tot traumàtica. La segona: va considerar necessari advertir a futurs i incauts lectors. Molt més enllà de la vehemència i a tocar de la hipèrbole.


Deixa un comentari

Recicla Cultura 2020. Participeu en aquest projecte solidari! — Blog CRAI Universitat de Barcelona

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat fa seva la proposta «El teu llibre pot ser part d’una història» i us encoratja a participar a la campanya Recicla cultura com cada any. Aquesta campanya, iniciativa de la Fundació Servei Solidari, promou la donació de llibres per tal que […]

Recicla Cultura 2020. Participeu en aquest projecte solidari! — Blog CRAI Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Novetats del fons: primera quinzena de novembre

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Novetats del fons: segona quinzena d’octubre

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Novetats del fons: primera quinzena d’octubre

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Novetats del fons: segona quinzena de setembre

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Novetats del fons: setembre

Compra

Subscripció


Deixa un comentari

Novetats del fons: segona quinzena de juny

Compra

Subscripció

Donatiu


Deixa un comentari

Novetats del fons: primera quinzena de juny

Compra

Subscripció

Donatiu