El que ens agrada d’una pilota de futbol és xutar-la, més que examinar-ne les costures. Mentre sigui rodona… No obstant això, no totes les pilotes de futbol es comporten de la mateixa manera i, si ens hi fixem bé, sovint són molt diferents. Primer les observarem com a geòmetres i qüestionarem el seu disseny: de quina manera podem construir un objecte tan esfèric com sigui possible? Si tenen la mateixa forma, per què tenen trajectòries diferents? Explicarem per què la balística, la fricció i el flux d’aire són importants a l’hora de marcar gols.
Étienne Ghys, format a l’École Normale Supérieure de Saint-Cloud, és especialista en geometria i sistemes dinàmics, malgrat que els seus interessos abasten el desenvolupament històric de les idees matemàtiques en general i les contribucions de Henri Poincaré en particular. És director de recerca a l’École Normale Supérieure de Lyon, editor en cap de la revista Publications Mathématiques de l’IHÉS i membre de l’Académie des Sciencies.
La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.
Extrapolant la premissa d’Isaac Newton —si he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.
«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.
És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.
És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»
Un projecte sota el paraigua de l’IEC
Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.
El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.
La lògica, la història, la docència i la recerca
«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»
Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.
Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.
Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.
Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Una mica d’història
Des de la creació de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, l’any 1911, les matemàtiques hi han tingut un paper destacat. Esteve Terradas, un dels fundadors, era doctor en ciències exactes, i Eugeni d’Ors, escriptor i filòsof, hi tenia un clar interès. D’aquí naixia l’impuls que la disciplina va conèixer a principis de segle XX, culminat amb la creació del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Exponent clar d’aquella etapa és la visita d’Albert Einstein a Catalunya (1923), convidat justament per Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya.
La llarga postguerra i l’eterna dictadura van estroncar l’activitat de l’IEC, sobretot pel que fa a l’obra publicada. Malgrat tot, però, destacà de manera especial la contribució de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), a qui vam dedicar una exposició virtual amb motiu del seu centenari. No seria fins entrada la dècada dels 70 que l’IEC començaria a recuperar una certa normalitat, lligada als últims cops de cua de la dictadura franquista.
El 1984 es va crear el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i el 1986, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) a partir de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM). El 1983 s’havia creat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que, el 1991, s’integrà a l’IEC. Aquesta tercera etapa es caracteritza per una plena professionalització de la recerca, amb una clara projecció internacional.
El projecte
100 anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans és un projecte endegat l’any 2012 amb la intenció de visibilitzar la tasca, les persones i les fites assolides en el camp de les matemàtiques durant aquests cent anys. Reuneix, en cinc bases de dades diferents, els documents provinents dels cinc fons documentals que s’han buidat: el de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la seva antecessora, la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques, el del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), el de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (abans Secció de Ciències i encara abans Institut de Ciències), el fons de la Fundació Ferran Sunyer Balaguer (FFSB) i el fons del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Atesa la diversitat i la diferent tipologia dels documents estudiats, no s’ha pogut dissenyar un catàleg unificat.
Seleccionant cada base de dades, s’accedeix a una breu ressenya històrica i a una descripció del contingut, a banda dels camps de cerca.
La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 1 del primer volum de la revista electrònica Reports@SCM. La revista, publicada en accés obert, té per objectiu ajudar als estudiants i als joves investigadors a fer les seves primeres passes dins del món de la publicació científica.
Reports@SCM publicarà semestralment articles curts, d’un màxim de 10 pàgines, de totes les àrees de les matemàtiques pures, les matemàtiques aplicades i l’estadística matemàtica, incloent-hi també, la física matemàtica, les ciències de la computació teòrica i qualsevol aplicació a la ciència o la tecnologia on les matemàtiques hi juguin un paper central.
Els articles, a l’hora de ser considerats per a la publicació, han de ser redactats en anglès (amb un resum en català), han de ser matemàticament correctes i contenir alguna aportació original. Finalment, hauran de passar un procés de revisió abans de ser acceptats. La decisió final sobre l’acceptació dels treballs correspon al consell editorial, que es basarà en l’opinió del revisor. En tot cas, s’intentarà que la decisió final arribi en un termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la presentació de l’original.
També s’hi podran publicar anuncis de recerca, que recullin els resultats preliminars de projectes més amplis. En aquest cas, els autors seran lliures de publicar, en un futur, qualsevol versió ampliada del document en una altra publicació, amb la condició de citar corresponentment Reports@SCM.
El plantejament inicial passa per publicar dos números (un volum) anuals.
Consell editorial
Editors en cap
Núria Fagella, Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi (UB)
Enric Ventura, Departament de Matemàtica Aplicada III (UPC)
El proper dimecres 20 de novembre, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), celebrarà l’acte inaugural del curs 2013-14. S’hi han programat dues conferències:
18:00 h. L’IEC i les matemàtiques (1911-2011) : Projecte d’estudi i base de dades, a càrrec de Miquel Terreu (historiador de la ciència, becari de l’IEC).
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) està realitzant un projecte de recerca per a agrupar i sintetitzar les seves dades històriques relacionades amb les Matemàtiques. En particular això inclou tota l’activitat de la Societat Catalana de Matemàtiques. Aquesta conferència serà una presentació preliminar d’aquest estudi, amb èmfasi especial en l’activitat històrica de la SCM.
18:30 h. En el centenari del naixement d’un matemàtic català exiliat: Ernest Corominas i Vigneaux, per Julià Cufí (UAB).
Amb motiu del centenari del naixement d’Ernest Corominas i Vigneaux (Barcelona, 1913 – Lió, França, 1992), els professors Julià Cufí i Joaquim Bruna han recollit i llegit la seva obra matemàtica, que en aquesta conferència serà breument presentada i comentada en el context de la seva biografia personal. Corominas fou alumne de doctorat d’A. Denjoy, coautor de Ferran Sunyer i Balaguer i creador d’una escola d’Àlgebra Ordinal a la universitat Claude Bernard de Lió.
A les 19:00 h. se celebrarà l’assemblea general de la SCM.
La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relaitivitat.
L’estada va durar des del 22 de febrer a l’1 de març i, a banda de Barcelona, el físic alemany va visitar l’Espluga de Francolí, Poblet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Enguany fa 90 any d’aquell viatge i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha decidit commemorar l’efemèride creant un portal que detalla l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. Hi podeu consultar, sobre el mapa, els indrets i institucions que va visitar, acompanyats d’una breu explicació:
Universitat de Barcelona, 26 de febrer de 1923
Einstein va visitar, en companyia d’Esteve Terradas, al rector de la Universitat de Barcelona que, en aquella època, era el marquès de Carulla. En la trobada també van ser-hi presents el secretari de la Universitat, Carles Calleja i Borja-Tarrius; el degà de la Facultat de Ciències, Simó Vila Vendrell, i el catedràtic de Física, Eduard Alcobé Arenas, que aleshores presidia la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i era un antirelativista declarat.
11:30 – L’Idescat i els camins de l’estadística pública, a càrrec de Frederic Udina, Director de l’IDESCAT
12:30 – Presentació de la nova revista reports@scm, a càrrec de Núria Fagella (UB) i Enric Ventura (UPC).
12:45 – De l’ordre al caos: el paper de les varietats invariants, a càrrec de Carles Simó (UB, Premi Nacional de Recerca 2012).
14:00 – Dinar al Pati de l’IEC.
15:00 – Una generalització de la convexitat basada en rectes secants, a càrrec de Ferran Hurtado (UPC).
16:00 – Presentació de la BGSMath, a càrrec de Lluís Alsedà (UAB), Joaquim Ortega (UB) i Oriol Serra (UPC).
17:00 – Of triangles, gases, prices and men, a càrrec de Cédric Villani (Université Claude Bernard Lyon1 i Institut Henri Poincaré, Medalla Fields 2010).
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha convocat els Premis Sant Jordi 2014 (pdf), integrats per trenta-quatre premis i deu borses d’estudi de les diverses seccions, fundacions i societats filials de l’Institut. Els guardons tenen per objectiu distingir obres i investigadors de tots els àmbits de la ciència i de la cultura catalanes. El termini d’admissió de sol·licituds finalitzarà el 2 de desembre de 2013, a les 13 hores. Les candidatures s’han de lliurar a:
Institut d’Estudis Catalans
Secretaria General
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
L’acte públic del lliurament serà el 22 d’abril de 2014.
Pel que fa a les matemàtiques, es convoquen 2 premis:
Premi Ferran Sunyer i Balaguer
22a convocatòria. Premi instituït l’any 1992 per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. Ofert a una monografia matemàtica de caràcter expositiu que presenti els darrers desenvolupaments d’una àrea activa en recerca a la qual el concursant hagi contribuït de manera important. La monografia ha de ser original, inèdita i no sotmesa prèviament a cap compromís d’edició. Ha d’ésser escrita en anglès i ha d’ocupar, com a mínim, cent cinquanta fulls de format ISO A4. En casos excepcionals poden ésser considerats originals en altres idiomes.
El comitè científic serà format per cinc investigadors en matemàtiques. La dotació del premi, que aporta la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, és de quinze mil euros (15.000 €). La monografia guanyadora serà publicada en la col·lecció «Progress in Mathematics» de l’editorial Birkaüser, d’acord amb les condicions usuals de copyright i de drets d’autoria d’aquesta sèrie. La presentació de la monografia implica l’acceptació de les condicions damunt dites.
El nom de la persona guanyadora serà anunciat a Barcelona durant el mes d’abril del 2014.
Les monografies han d’ésser compostes preferentment en TeX. Tota la documentació ha d’ésser enviada en suport digital (en format PDF) i amb una còpia impresa, incloent-hi una carta de presentació, a la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, 08001Barcelona; a/e ffsb@iec.cat).
Termini d’admissió de candidatures: 2 de desembre de 2013, a les 13 hores
Premi Matemàtiques i Societat
6a convocatòria. Premi instituït l’any 2008 per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, amb la finalitat d’estimular la presència de les matemàtiques en els mitjans de comunicació. Ofert a autors de reportatges o activitats, en qualsevol llengua, de caràcter generalista, sobre qualsevol aspecte de les matemàtiques (ensenyament, recerca, divulgació, presència en la societat, etc.), produïts als Països Catalans en els dotze mesos anteriors a la data de resolució.
Les candidatures poden ésser presentades per persones físiques o jurídiques vinculades als mitjans de comunicació i a l’ensenyament o la recerca de les matemàtiques, així com pels membres del Patronat de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer.
Tota la documentació ha d’ésser enviada en suport digital a la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona; a/e ffsb@iec.cat).
El jurat, format pel Patronat de la Fundació i els representants dels mitjans de comunicació que el Patronat estimi convenients, valorarà la qualitat del treball, la temàtica tractada, l’impacte social i l’ús de la llengua catalana. El jurat resoldrà l’adjudicació del premi durant el mes de març del 2014. Aquest premi consisteix en una peça que reprodueix una escultura del fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans.
Termini d’admissió de candidatures: 28 de febrer de 2014.
El cicle s’estructura en quatre xerrades —la primera de les quals es va celebrar el dia 1 de març—, amb l’objectiu d’oferir una aproximació a les idees matemàtiques de les cultures egípcia, mesopotàmica, xinesa, japonesa i àrab, al llarg de la història, establint paral·lelismes i diferències entre elles, i també amb les matemàtiques d’arrel grega.
Conferències restants:
Carles Dorce (UB). Les matemàtiques a Al-Andalus. 05/04/2013, 19:00.
Ramon Nolla (IES Pont d’Icart, Tarragona). Sangakus. Àlgebra i geometria al Japó de l’època EDO (1600-1868). 26/04/2013, 19:00.
Iolanda Guevara (IES Badalona VII). Pitàgores a la Xina, o el procediment Gou Gu. 24/05/2013, 19:00.
L’objectiu de les Jornades era debatre alguns dels aspectes més rellevants de la gestió de la informació científica, així com presentar i posar en contacte diverses iniciatives dedicades als nous escenaris, a les tecnologies i als agents de la informació científica. Hi van assistir dues-centes persones, de les quals prop del 35 % provenen de biblioteques i centres de documentació; aproximadament el 33 %, d’universitats, i el 17 %, d’instituts i centres de recerca. La resta procedien de les administracions públiques, empreses, centres sanitaris, fundacions, de l’àmbit del periodisme i de l’edició de revistes i museus.
Al web de les jornades hi ha disponibles les presentacions, els enregistraments en vídeo de les ponències i les conclusions (pdf).
Dimecres 22 de març, a les 12:00 a l’aula B5 de la 
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 