Segons dades de la UNESCO referides al període 2014-2016, només el 30% de les estudiants universitàries cursen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). La taxa és especialment baixa en estudis de tecnologies de la informació i les comunicacions; enginyeries, fabricació i construcció i ciències naturals, matemàtiques i estadística.
La bretxa de gènere es manté en aquests àmbits malgrat que la presència de dones matriculades en estudis superiors no ha parat d’augmentar.
Atesa aquesta realitat, el 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una resolució que proclamava l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i participació plens i equitatius en el camp de la ciència per a dones i nenes.
El mateix dia 11, i amb motiu de la inauguració de l’exposició, tindrà lloc la conferència impartida per la Dra. Sònia Estradé, doctora en Nanociències per la UB i professora lectora del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdicade la UB. Hora a determinar.
D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.
Nacions Unides
El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.
Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.
La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.
Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.
Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:
Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.
A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.
Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.
Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.
El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.
Fotografia del Departament d’Energia dels EUA, de domini públic
L’any 2015, en la Resolució 70/474/Add.2, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el dia 11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.
A l’Estat espanyol, sota el projecte 11 de febrero, s’aglutinen i coordinen les diverses iniciatives que s’han programat del 6 al 19 de febrer. Tallers, xerrades, visites a laboratoris, conferències, taules rodones, nombroses activitats sobre totes les disciplines científiques, conduïdes per dones que s’hi dediquen professionalment. Pel que fa a Catalunya, hi ha activitats a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
D’altra banda, la comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha endegat la campanya Las matemáticas somos nosotras que, per mitjà d’un canal a YouTube, recull testimonis de dones matemàtiques —professores i alumnes— amb l’objectiu d’animar les noies a optar per aquesta disciplina. Des de l’11 de febrer i fins a l’11 de març, conviden les dones matemàtiques a enviar-hi vídeos breus, individuals o col·lectius, explicant per què van optar per aquesta ciència i a què es dediquen actualment. Els vídeos s’han d’enviar a MujeresyMatematicas.RSME@gmail.com.
La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat
D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.
Nacions Unides
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.
Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.
Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:
Actualment, la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.
A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.
Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.
Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.
El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
El projecte consisteix en un conjunt de xerrades científiques, adreçades tant als estudiants de secundària com al públic en general, que se celebraran al Museu de la xocolata. Totes les xerrades tindran un vincle amb la xocolata, i seran impartides per experts de diferents àrees del coneixement.
Les xerrades van adreçades als estudiant de secundària i al públic en general, però l’aforament és de 60 places per sessió, per la qual cosa és imprescindible la inscripció.
L’exposició «16 científiques catalanes», que impulsa l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), es podrà visitar del 19 de maig al 10 de juny a la Facultat de Matemàtiques de la UB (claustre del Pati de Ciències de l’Edifici Històric). La mostra, que destaca el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat, recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, i hi participen les investigadores de la UB Pilar Bayer (Facultat de Matemàtiques), Isabel Cacho (Facultat de Geologia) i Carme Jordi (Facultat de Física).
Per Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició, «tot i que la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentant en les últimes dècades. No obstant això, aquest increment de la presència femenina als laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència».
«M’agradaria que en les properes dècades, les dones originàries de països en vies de desenvolupament poguessin gaudir de les mateixes condicions que hem tingut les dones del món occidental per accedir a la cultura i al coneixement científic», remarca la catedràtica Pilar Bayer, del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB. «Crec —continua l’experta—, i l’experiència viscuda així ho posa de manifest, que la dona és capaç, en el decurs d’unes tres o quatre generacions, de passar de l’analfabetisme a integrar-se plenament en el món laboral. En particular, crec que una incorporació massiva de les dones a l’activitat científica comportaria una millora tangible de la qualitat de vida a les àrees del planeta més mancades de recursos».
Completen la mostra la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou – San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
L’exposició «16 científiques catalanes» està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.
La mostra vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat i trencar determinats tòpics, com ara que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.
De la UB hi participen Pilar Bayer del Departament d’Àlgebra i Geometria, Isabel Cacho, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i Carme Jordi, del Departament d’Astronomia i Meteorologia. També hi participen la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
L’exposició, de la qual ja vam informar quan es va inaugurar el febrer d’enguany, es complementa amb un bloc i diverses xerrades, i ha passat pel Centre Cívic de Les Corts, per la UPC.
La publicació de la darrera obra del físic Stephen Hawking, The Grand Design, ha suscitat tot tipus de polèmiques arrel de la idea que les lleis de la física expliquen per si soles la creació del cosmos i, per tant, converteixen en redundant la figura d’un Déu creador. El debat que enfronta ciència i creences —ja siguin religioses, esotèriques o de qualsevol altra naturalesa—, sembla que és cada vegada més present en les nostres vides, i les ofensives, més agosarades.
De tant en tant, però, podem llegir en mitjans convencionals respostes clares, com aquesta carta al director que publicava El Faro de Vigo el dia 8 d’octubre, escrita per Miguel Ángel Mirás Calvo, del Departament de Matemàtiques de la Universitat de Vigo:
Podríamos clasificar como argumentos “dragonianos” muchas de las recientes diatribas escritas contra Stephen Hawking por atreverse a exponer públicamente sus dudas razonadas sobre la existencia de Dios, y también algunas columnas en las que se intenta desprestigiar la memoria y el legado científico del gran matemático Alan Turing por ser homosexual confeso. En todos estos casos lo que se nos pide es que acabemos aceptando, basándonos en sospechas, suposiciones, barruntos o pálpitos, lo que se nos dice.
Señor director, pese a las numerosas historias y leyendas, ¿sabe de alguna prueba fidedigna de la existencia de dragones?