Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

A favor d’Internet

Imatge de domini públic

Hay que proteger la propiedad intelectual, pero también hay que desempolvar las convenciones a menudo obsoletas que la regulan. Las patentes industriales son los productos sometidos a propiedad intelectual más relevantes económicamente; a pesar de ello, tienen una validez de 20 años, tras la cual pasan al dominio público y cualquiera puede usar lo patentado. En su actual regulación, la propiedad intelectual de autores y artistas no solo dura toda la vida del autor (con lo cual es fácil estar de acuerdo), sino que además, tras su muerte, todavía se extiende nada menos que 70 años a sus herederos y a los herederos de sus herederos, que nada han tenido que ver con su creación. Como ha escrito en este diario Josep Ramoneda, “habrá que encontrar fórmulas para que los herederos de un artista no vivan 70 años del cuento”.

Finalment una mica de sentit comú per centrar el debat recurrent, incendiat a les acaballes del 2010. Jesús Mosterín, publicava el dia 5 de gener un article a El País —A favor de Internet—, en el qual ressitua algunes de les idees fonamentals que tant s’han manipulat interessadament. I tot plegat des del punt de vista d’un “autor”, com ell mateix recorda pel fet d’haver escrit 30 llibres.

Font: Nación Red


Deixa un comentari

Internet per a les matemàtiques

Internet for Matemathics és un tutorial en línia que té per objectiu ajudar els estudiants universitaris de matemàtiques a perfeccionar les seves habilitats a l’hora de fer cerques a Internet. Forma part de la Virtual Training Suite, un conjunt de tutorials, redactats i revisats per professors i bibliotecaris del Regne Unit. La seva autora, Anne Reed, és bibliotecària de la Biblioteca John Rylands University, de la Universitat de Manchester.

El tutorial s’organitza en quatre seccions:

  1. Tour. Una visita guiada per un conjunt de fonts d’informació de qualitat, específicament orientades a les matemàtiques.
  2. Discover. Compara eines clau i proposa estratègies de cerca.
  3. Judge. Mostra quines fonts són les mś apropiades per al treball científic, fent un èmfasi especial en fomentar el pensament crític a l’hora de millorar la qualitat de la cerca en línia.
  4. Success. Ofereix exemples pràctics de l’ús que han fet diversos estudiants de les eines que Internet proporciona.

A la Virtual Training Suite hi ha una col·lecció de 60 tutorials més, que cobreixen molts dels àmbits del coneixement humà. Estan pensats per poder-los completar amb una hora però permeten que cadascú els adapti a les seves necessitats.

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

20 coses que he après sobre els navegadors i el web


Què és una cookie? Com em puc protegir al web?I més important encara: què passa si un camió passa per sobre del meu portàtil?

L’equip de desenvolupadors de Google Chrome, en col·laboració amb l’il·lustrador Christoph Niemann, han elaborat aquesta petita guia —20 Things I Learned About Internet—, adreçada a tothom que tingui curiositat per saber com funciona un navegador i com es transmet la informació per Internet. S’adreça a un públic no necessàriament especialitzat, però alguns capítols poden resultar més densos si no s’hi està familiaritzat.

Des de les tecnologies que es fan servir actualment al web, a la privacitat, passant per la seguretat, les extensions del navegador o els navegadors de codi obert, la guia mostra, a més, algunes de les capacitats del que serà el nou estàndard del web: l’HTML5. La intenció és doble: tant important com el contingut, és mostrar el continent i les noves característiques del llenguatge destinat a plantar cara a l’ús abusiu i indiscriminat de Flash.

Si el vostre navegador no suporta HTML5, a banda de convidar-vos a actualitzar-lo, podeu descarregar la guia en pdf.

Més informació:


Deixa un comentari

Què es Internet?

Com explicaries què és Internet a un nen del carrer britànic del segle XIX?

Suposem que viatges en la teva màquina del temps fins el Londres victorià i vols explicar, en aquell context dickensià de fam, plagues i pobresa, què és Internet a un nen orfe que viu al carrer. Aquest diagrama et podria ajudar, però compte! L’opció incorrecta et podria conduir a un desenllaç fatal.

El diagrama és obra de Doogie Horner, autor de Everything Explained Through Flowcharts.

Font: Boing Boing

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

30 Minuts: Zona de descàrregues

Vodpod videos no longer available.

30 minuts, un dels programes més veterans de TV3 i segurament també un dels millors, va emetre diumenge passat Zona de descàrregues, un reportatge que analitza el fenomen de les descàrregues, especialment de música, plantejant-se unes quantes preguntes elementals: descarregar música i pel·lícules d’internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d’enllaços d’Internet? Se’n perseguirà els usuaris?

No és gens habitual que els mitjans convencionals tractin aquest tema sense apriorismes ni assumint com a propi el discurs de la indústria. Aquest és un dels mèrits del reportatge. L’altre és haver sabut triar els entrevistats. Per la banda de les discogràfiques cap sorpresa: discurs automàtic i llenguatge intencionadament pervers -fixeu-vos com acompanyen una vegada i una altra amb l’adjectiu “il·legal” el terme descàrrega, contradint totes les sentències dictades fins el moment.

Per l’altra banda, el rigor legal de Carlos Almeida, Javier de la Cueva i David Bravo; Enrique Dans qüestionant molt encertadament un model de negoci obsolet i uns preus injustificables; Jordi Castelló (sí, de Discos Castelló) apuntant evidències clamoroses des del comerç minorista; Els amics de les Arts o La porta dels somnis explicant la seva experiència personal; o els casos emblemàtics de Pablo Soto i El Rincón de Jesús.

Un bon reportatge i una evidència: no és la música (ni el cinema o la literatura) el que està en crisi, és la indústria caduca i immobilista que intenta, amb els últims cops de cua, no perdre la seva posició hegemònica. Amb aquesta actitud involucionista no s’hauria generalitzat la impremta ni la màquina de vapor.

Comparteix l'entrada