Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Josep Pla presenta «Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos»

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosDimecres 22 de març, a les 12:00 a l’aula B5 de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), se celebrarà la presentació de la darrera obra del Dr. Josep Pla i Carrera, Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos. La Facultat i el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica coorganitzen l’acte.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

La lògica, la història, la docència i la recerca

Cartell de la presentació«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació

Un record fotogràfic del C2EM

Deixa un comentari

This gallery contains 78 photos


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés C2EM amb dues exposicions

Cartell de l'exposició Llibres d'Educació matemàtica a Catalunya (segle XX)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), que se celebrarà a la Universitat de Barcelona (UB) els propers dies 11, 12 i 13 de juliol, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques organitza l’exposició bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) que es podrà visitar entre l’11 i el 15 de juliol.

El C2EM, organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques de la UB i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), s’adreça als mestres i professors de matemàtiques de tots els nivells.

La mostra bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) reuneix bona part de l’obra de vint-i-vuit professors en actiu al llarg del segle XX, referents en educació matemàtica. Exposa més de dues-centes obres «que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.»

En aquests temps en els que internet (en webs institucionals i personals, blogs, Facebook, Twitter) ens facilita l’accés ràpid a una gran varietat de propostes relacionades amb el món de l’educació matemàtica, els llibres encara són necessaris: no són volàtils, ens proporcionen experiències sensorials i, sobretot, donen més espai a la reflexió. Dels llibres aprenem i ens queda memòria. Però també cal fer memòria dels llibres. Especialment d’aquells que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.

Aquesta mostra de publicacions, provinents de diverses biblioteques i particulars, ajuda a entendre i apreciar com les aportacions dels nostres referents en educació matemàtica han contribuït al seu desenvolupament.

Obrir aquests llibres, tocar-los. . . a uns ens remourà el record. A uns altres ens ajudarà a saber d’on venim.

Sergi Muria

Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Campus Mundet, però també de Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Física i Química, Economia i Empresa, Biblioteconomia, Belles ArtsPavelló de la República i Dipòsit de Cervera. També s’hi exposen un conjunt de llibres provinents de la Biblioteca de Rosa Sensat. La mostra es complementa amb un breu apartat dedicat a Ramon Llull, coincidint amb l’Any Llull, que commemora el 700 aniversari de la seva mort.

Calcular a mà-quinaCalcular a mà-quina

Juntament amb l’exposició bibliogràfica, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques acull l’exposició Calcular a mà-quina amb una mostra d’àbacs, regles de càlcul i calculadores mecàniques que es poden manipular, cedides pel col·leccionista de dispositius i aparells de càlcul Josep Balsach Peig.

En col·laboració amb el C2EM, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques també acull diverses activitats matemàtiques programades la tarda del dilluns 11 de juliol.

Podeu consultar el programa complet al web oficial del Congrés Català d’Educació Matemàtica.

Més informació


Deixa un comentari

De l’11 al 13 de juliol se celebra el Congrés Català d’Educació Matemàtica

congrés Català d'Educació Matemàtica

Els dies 11, 12 i 13 de juliol se celebrarà el Congrés Català d’Educació Matemàtica a l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona. L’organitzen la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) i la Facultat de Matemàtiques de la UB, amb el suport de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren facultats de matemàtiques i facultats de formació del professorat, entre altres institucions, i compta amb diversos patrocinadors. Sota el lema «Construir matemàtiques, compartir per aprendre» i amb la voluntat de repetir l’experiència cada quatre anys, el congrés abastarà tot els nivells educatius.

L’educació matemàtica juga un paper clau en qualsevol societat moderna. Des de fa molts anys mestres i professors del nostre país treballen per millorar la qualitat del seu ensenyament. Aquest treball queda reflectit en l’esforç que es fa cada dia dins de les aules per promoure un aprenentatge més significatiu i funcional, en el potent associacionisme que hi ha entre els ensenyants, en l’abundant quantitat de concursos, tallers, fires… adreçades a l’alumnat i en l’elevat nombre de jornades i trobades de mestres i professors per compartir i difondre experiències.

Objectius i nuclis temàtics

El congrés es fixa els següents objectius:

  • Contribuir a l’enriquiment professional dels ensenyants de matemàtiques.
  • Compartir pràctiques d’aula que impulsin la construcció de coneixement matemàtic.
  • Destacar la contribució de l’educació matemàtica a la formació integral de la persona.
  • Apropar les matemàtiques a la societat.
  • Afavorir l’ús de xarxes per mantenir l’intercanvi professional
  • Acordar línies d’actuació per a la millora de l’educació matemàtica.

I s’organitza en funció de 7 nuclis temàtics:

  1. Resolució de problemes, el cor de l’aprenentatge
    Agrupa les aportacions referents al plantejament i la resolució de problemes com a una de les dimensions més genuïnes del treball i de l’educació  matemàtica: aprendre  a resoldre problemes i aprendre a través de la resolució de problemes.
  2. Connexions i contextos, construir ponts i models
    Acull les aportacions que tractin aspectes de modelització en contextos científics, tecnològics, naturals o socials; o bé que relacionin continguts matemàtics entre ells, amb continguts d’altres matèries o amb l’activitat quotidiana dels alumnes.
  3. Recursos materials i tecnològics, eines d’aula
    Agrupa les aportacions centrades en els recursos que contribueixen a l’ensenyament de les matemàtiques: materials manipulatius, eines tecnològiques (GeoGebra, Scratch, fulls de càlcul…).
  4. Representació i comunicació, compartir coneixement
    Acull les aportacions que tractin la representació d’idees matemàtiques i la seva comunicació per compartir i construir coneixement. S’inclou també la difusió i divulgació social de la matemàtica.
  5. Investigacions i projectes, viure experiències
    Recull aportacions que reflexionin sobre el treball d’aula centrat en la realització d’investigacions i projectes, amb un fort component col·laboratiu i transversal, o que aportin experiències concretes en aquest camp, tot reflexionant sobre les seves possibilitats didàctiques.
  6. Gestió de l’activitat matemàtica i avaluació, del disseny a la reflexió
    Agrupa aquelles aportacions que analitzin aspectes del disseny d’activitats d’educació matemàtica, de la seva implementació, de la gestió de la contingència inherent a la vida de l’aula i de la seva avaluació i millora a través de la reflexió del docent. S’inclouen aquelles aportacions que facin referència a l’atenció a la diversitat.
  7. Desenvolupament professional, motor de millora
    Acull les aportacions que centrin la seva atenció en el procés de creixement professional dels ensenyants: formació inicial (matemàtica i didàctica), formació permanent, processos personals de reflexió i millora, xarxes per compartir coneixement entre iguals…

Hi haurà dues conferències plenàries.

  1. Dilluns 11 de juliol, 16:30 h. Construir, compartir, aprendre – una terna eterna. El cas del desenvolupament professional del docent de matemàtiques. Conferència inaugural a càrrec d’Abraham Arcavi, investigador del Departament de ciències del Weizmann Institute of Science.
  2. Dimecres 13 de juliol de 2016, 18:00 h. Compartir per aprendre matemàtiques: participació i implicació familiar. Conferència de clausura a càrrec de Marta Civil, del Departament de Matemàtiques de la Universitat d’Arizona.

Durant el tres dies que dura el congrés es desenvoluparan diverses activitats: comunicacions, tallers, debats, taules i pòsters. Vegeu el programa detallat.

Exposició a la Biblioteca

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés mitjançant una exposició d’obres sobre educació matemàtica d’autors catalans. Es podrà visitar la setmana del’11 al 15 de juliol, de les 08:30 a les 19:30.