Avui se celebra arreu del món el Dia d’Ada Lovelace, una commemoració que es remunta a 2009 i que té per objectiu celebrar l’èxit de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Augusta Ada Byron King (Londres, 1815-1852), comtessa de Lovelace i filla de Lord Byron, és considerada la primera programadora de la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.
Si us interessa la seva figura, trobareu abundant bibliografia al nostre fons i diversos apunts aquí mateix dedicats a ella.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
La societat victoriana del tombant de segle, influïda pels ideals romàntics propis de l’època, vivia sotragada per un avenç científic i tècnic constant: la ciència s’obria camí significativament en els ambients cultes de les grans metròpolis i mantenir-se’n al marge ja no era una opció. Malgrat que les dones restaven encara sotmeses a un mer paper d’espectadores passives, els canvis socials i els nous plantejaments, començaven a obrir incipients espais per al desenvolupament personal. En aquest context va néixer Ada Lovelace, condicionada enormement pel contrast entre la personalitat estricta i puritana de la mare i l’interès que esmerçà en la formació científica de la filla, segurament per allunyar-la de la influència d’un pare que amb prou feines va conèixer.
La formació científica
Anne Isabela Milbanke, amb una sòlida formació matemàtica i astronòmica, va orientar la instrucció de la jove Ada en el mateix sentit, procurant-li els millors tutors de Londres. Va conèixer Mary Somerville —la primera dona en ingressar a la Royal Astronomical Society, junt amb Caroline Herschel—, amb la qual mantindria correspondència regular sobre demostracions matemàtiques. Somerville, que la va animar sempre a continuar format-se, acabaria esdevenint la seva mentora. Juntes van traduir els treballs de Laplace.
La màquina analítica, 1834-1871. Fotografia del Science Museum London, sota llicència CC-BY-SA 2.0
Dos anys més tard es va casar amb William King, baró de King i comte de Lovelace, amb qui va engendrar tres fills, que la van mantenir allunyada de les matemàtiques fins que, mesos després del tercer part, va reemprendre el contacte amb Babbage.
L’any 1842, un enginyer italià —L.F. Menabrea— va publicar en francès una descripció teòrico-pràctica de la màquina analítica de Babbage, que Ada va traduir. Esperonada pel mateix Babbage, hi va afegir tot de notes, comentaris i il·lustracions que superaven, de llarg, el treball original:
Les notes de la comtessa de Lovelace són unes tres vegades més llargues que la memòria original. La seva autora ha entrat de ple en quasi totes les abstractes i molt difícils qüestions relacionades amb el tema. Aquestes dues memòries en el seu conjunt proporcionen, als qui són capaços d’entendre el raonament, una demostració completa.
Biodiversity Heritage Library, sota llicència CC-BY-NC 3.0
La primera nota explicava la diferència entre la màquina diferencial i la màquina analítica. La màquina diferencial era un artefacte mecànic per computar i imprimir taules de funcions matemàtiques per addició, usant el mètode de les diferències finites. En canvi, la màquina analítica —que no va superar mai la fase de projecte—, era molt més complexa. Podia sumar, restar, multiplicar i dividir directament. Segons els plànols s’havia de programar mitjançant targetes perforades. Les aportacions originals d’Ada Lovelace feien referència, justament, a la programació de la màquina. Va idear diversos programes per fer càlculs matemàtics avançats i va predir algunes de les possibles aplicacions i alguns dels problemes que podrien sorgir en el seu funcionament.
La màquina analítica no té cap pretensió d’originar res. Pot fer qualsevol cosa que sapiguem ordenar-li com fer. Pot seguir l’anàlisi; però no té capacitat d’anticipar cap relació o veritat analítica.
Babagge considerava que el treball original d’Ada Lovelace s’havia de publicar per separat, atesa la seva importància i qualitat, però la traducció i les notes es van publicar conjuntament al tercer volum de Taylor’s Scientific Memoirs de 1843, signades només amb les inicials A.L.L., amb el títol Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. El volum és accessible en línia a la col·lecció Biodiversity Heritage Library de l’Internet Archive.
Probabilitats, malaltia i mort
A partir d’aquell moment la vida d’Ada Lovelace es va complicar. D’una banda, el disseny de la màquina analítica era massa avançat per a l’enginyeria de l’època. Calien ingents quantitats de diners per poder desenvolupar-la. Esperonats per ella, tots tres —Ada, el seu marit i Charles Babbage— es van embrancar en un sistema suposadament infal·lible per guanyar apostes a les carreres de cavalls. El resultat va ser desastrós i els va costar molts esforços refer-se financerament. D’altra banda, la seva salut, delicada ja des de la infantesa, va anar empitjorant. Seguint els cànons mèdics de l’època la van tractar amb làudanum, morfina i alcohol, cosa que va fer minvar considerablement les seves capacitats. Finalment li van diagnosticar un càncer d’úter terminal que acabaria amb la seva vida als 36 anys, la mateixa edat amb què va morir el seu pare.
El llegat
Ada Lovelace és considerada la primera programadora de la història. El llenguatge de programació ADA —dissenyat per Jean Ichbiah a principis dels 80 per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica— té aquest nom en honor seu.
La seva figura s’ha anat reivindicant cada vegada més. Des de l’any 2009 se celebra anualment, cada segon dimarts d’octubre, el Dia d’Ada Lovelace. L’objectiu és constatar i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Com a colofó del bicentenari, hi ha un projecte de Lego Ideas —promogut per Stewart Lamb Cromar— que té per objectiu fabricar un kit commemoratiu del bicentenari, batejat com a Lovelace & Babbage. Inclou la màquina analítica, la figura dels dos personatges, una recreació de l’escriptori de l’adolescència d’Ada Lovelace i un conjunt de taula per prendre el te.
A més, la màquina està preparada per encabir-hi una Raspberry Pi. Si la proposta rep el suport de 10.000 vots, la companyia es plantejaria produir-la i comercialitzar-la.
L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va morir ahir a Montevideo, amb 74 anys.
Aquests dies llegirem obituaris de tota mena, però des d’aquí volem recordar-lo com el cronista de la història menuda que va ser. Les seves recreacions literàries de petits episodis passats, sovint protagonitzats per aquells nadie que la història en majúscules ignora són, segurament, la característica fonamental de la seva obra.
Els darrers anys hem publicat al bloc tres textos de l’obra Espejos, dedicats a grans dones matemàtiques —Hipàtia, Ada Lovelace i Sophie Germain— ignorades i menyspreades en el seu moment i, encara avui, poc reconegudes. Els reproduïm a continuació:
Hipatia
—Va con cualquiera— decían, queriendo ensuciar su libertad. —No parece mujer— decían, queriendo elogiar su inteligencia. Pero numerosos profesores, magistrados, filósofos y políticos acudían desde lejos a la Escuela de Alejandría, para escuchar su palabra. Hipatia estudiaba los enigmas que habían desafiado a Euclides y a Arquímedes, y hablaba contra la fe ciega, indigna del amor divino y del amor humano. Ella enseñaba a dudar y a preguntar. Y aconsejaba: —Defiende tu derecho a pensar. Pensar equivocándote es mejor que no pensar. ¿Qué hacía esa mujer hereje dictando cátedra en una ciudad de muchos cristianos? La llamaban bruja y hechicera, la amenazaban de muerte. Y un mediodía de marzo del año 415, el gentío se le echó encima. Y fue arrancada de su carruaje y desnudada y arrastrada por las calles y golpeada y acuchillada. Y en la plaza pública la hoguera se llevó lo que quedaba de ella. —Se investigará— dijo el prefecto de Alejandría.
Las edades de Ada
A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor. A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos. A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna. A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo. A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles. A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer. En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio. Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.
Mudanza de nombre
Aprendió a leer leyendo números. Jugar con números era lo que más la divertía y en las noches soñaba con Arquímedes. El padre prohibía: —No son cosas de mujeres— decía. Cuando la revolución francesa fundó la Escuela Politécnica, Sophie Germain tenía dieciocho años. Quiso entrar. Le cerraron la puerta en las narices: —No son cosas de mujeres— dijeron. Por su cuenta solita, estudió, investigó, inventó. Enviaba sus trabajos por correo, al profesor Lagrange. Sophie firmaba Monsieur Antoine-August Le Blanc, y así evitaba que el eximio maestro contestara: —No son cosas de mujeres. Llevaban diez años carteándose, de matemático a matemático, cuando el profesor supo que él era ella. A partir de entonces, Sophie fue la única mujer aceptada en el masculino Olimpo de la ciencia europea: en las matemáticas, profundizando teoremas, y después en la física, donde revolucionó el estudio de las superficies elásticas. Un siglo después, sus aportes contribuyeron a hacer posible, entre otras cosas, la torre Eiffel. La torre lleva grabados los nombres de varios científicos. Sophie no está. En su certificado de defunción, de 1831, figuró como rentista, no como científica: —No son cosas de mujeres —dijo el funcionario.
Avui se celebra el Dia d’Ada Lovelace, una commemoració internacional que té per objectiu celebrar l’èxit de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
L’origen de la celebració és la conclusió a la qual va arribar la psicòloga Penelope Lockwood en un estudi, segons el qual, les dones necessitarien veure i reconèixer models de conducta femenins més que no pas els homes necessitarien veure models masculins. En conseqüència, una dona que destaqui en el seu àmbit pot esdevenir un exemple inspirador, la prova que es poden superar les barreres de gènere, la demostració que l’èxit és assolible.
Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 1815-1852) i filla de Lord Byron, és considerada la primera programadora en la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.
Las edades de Ada (Eduardo Galeano)
A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor. A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos. A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna. A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo. A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles. A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer. En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio. Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.
L’Ada Lovelace Day se celebra enguany el 16 d’octubre. La commemoració, prenent com a referència Augusta Ada Byron, filla de Lord George Gordon Byron i comtessa de Lovelace, pretén fer visibles i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, camps del coneixement en què, encara ara, la presència femenina és minoritària.
L’origen de la celebració és la conclusió a la qual va arribar la psicòloga Penelope Lockwood: les dones necessitarien veure i reconèixer models de conducta femenins més que no pas els homes necessitarien veure models masculins. Segons això, una dona que destaqui en el seu àmbit pot esdevenir un exemple inspirador, la prova que es poden superar les barreres de gènere, la demostració que l’èxit és assolible.
Ada Lovelace (Londres, 1815-1852) és considerada la primera programadora en la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.
A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor. A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos. A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna. A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo. A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles. A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer. En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio. Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.
Ha estat a punt de passar-nos per alt el Dia d’Ada Lovelace, una jornada reivindicativa que se celebra el 24 de març des de l’any passat amb l’objectiu de reflectir, a través dels blocs, els èxits de les dones en els camps de la ciència i la tecnologia.
Augusta Ada Byron, filla de Lord George Gordon Byron i comtessa de Lovelace és considerada la primera programadora en la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
