Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Ens afegim a la Matefest Infofest amb una exposició bibliogràfica sobre matemàtica recreativa i curiositats matemàtiques

Les matemàtiques que mai t'han explicat

Bibliografia: Les matemàtiques que mai t'han explicat

Relació d’obres exposades (PDF)

Amb motiu de la Matefets Infofest, que se celebrarà dijous 11 d’abril al pati de ciències de l’Edifici Històric, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha preparat una exposició bibliogràfica amb el títol Les matemàtiques que mai t’han explicat.

La mostra recull gairebé una quarantena d’obres que tracten les matemàtiques des de la vessant més lúdica, oferint una visió diferent de l’habitual i incidint en l’aspecte més divulgatiu. Des del futbol a la papiroflèxia; del club de Rubik als passatemps lògics de tota mena; enigmes, problemes, trencaclosques i curiositats numèriques dels divulgadors més habituals: Claudi Alsina (que també oferirà una xerrada), Lewis Carroll, Martin Gardner, Miguel de Guzmán, Ian Stewart, etc.

Podreu visitar-la des d’avui mateix i fins al 17 d’abril.

Matefest Infofest: la festa de les matemàtiques i la informàtica

Matefest InfofestUn any més els alumnes de la Facultat han preparat una jornada ben especial amb l’objectiu d’apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general. Oberta a tothom que hi estigui interessat, la festa s’adreça especialment als alumnes de secundària, convidats  a través dels seus centres educatius.

Com cada any, hi haurà diversos estands muntats pels alumnes i entitats col·laboradores, com el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).

També s’hi oferiran les següents xerrades:

  • 09:30-09:55 i 09:30-09:55. Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte.
  • 09:30-09:55 i 10:10-10:35. Votacions electròniques. A càrrec de Miquel Soriano.
  • 10:10-10:35 i 10:50-10:15. Per a què serveixen les matemàtiques? A càrrec de Claudi Alsina.
  • 10:50-11:15 i 11:30-11:55. Vivim les funcions. A càrrec d’eXplorium.
  • 11:30-11:55 i 11:30-11:55. Jocs d’atzar. A càrrec de David Márquez.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Cicloides, planetaris i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey.
  • 12:10-12:35 i 12:50-13:15. Fractals. A càrrec de Núria Fagella.

Jornada de portes obertes

Jornada de portes obertes 2019La Matefest coincideix també amb la Jornada de portes obertes adreçada als futurs alumnes, provinents majoritàriament de Batxillerat o de Cicles Formatius de Grau Superior. S’hi presentaran els diversos graus que la Facultat ofereix: Enginyeria Informàtica, Matemàtiques, Matemàtiques-ADE (doble titulació), Matemàtiques-Enginyeria Informàtica (doble titulació), Matemàtiques-Física (doble titulació).

Més informació


1 comentari

Com i per què s’hauria de citar el programari?

Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
En no existir un estàndard europeu que normalitzi la forma de construir cites bibliogràfiques de llenguatges de programació, codi font, programari, biblioteques, etc. ―l’equivalent a la UNE-ISO 690:2010― algunes organitzacions relacionades amb programari de recerca, com el Software Sustainability Institute o Force11, han començat a definir les bases del que hauria d’observar aquest estàndard. Col·laboren en la detecció, comunicació i recollida de propostes que permetin descriure i citar el producte utilitzat en la investigació, de manera objectiva i útil. Presentem tres articles que marquen les recomanacions més acceptades entre els professionals del sector.

Jackson, Mike. How to cite and describe software. A: Software Sustainability Institute. [201?]. URL: https://www.software.ac.uk/how-cite-software. [Consultat el 17/09/2018]

Existeix una gran diferència entre descriure quines font d’informació i de referència s’han fet servir per elaborar un projecte i citar-les adequadament. Si parlem de codi, programari, biblioteques, llenguatge, etc. com a font d’informació, aquesta diferència marca la possibilitat de poder accedir a la versió de programari correcta i a les eines i components adequats, que permetran reproduir i/o desenvolupar el projecte al que donen crèdit i, d’aquesta manera, validar-lo. Tota cita normalitzada hauria d’observar la inclusió de camps que ajudin a accedir i descarregar o obtenir tot aquell producte que juga un paper bàsic en un projecte o n’ha proporcionat una novetat substancial. 10 consells per descriure el programari utilitzat en la recerca:
  1. Descriure de forma detallada qualsevol producte informàtic que hagi contribuït a quelcom exclusiu, per tal de poder fer entendre el que s’ha fet, donar la possibilitat de repetir el projecte, i validar i reutilitzar la recerca.
  2. Escollir, entre les diferents opcions, la més adient per descriure el programari que heu utilitzat: notes a peu de pàgina, agraïments, seccions de mètodes i apèndixs…
  3. Tenir en compte si el producte té algun tipus de llicència que obligui a atribuir l’ús del programari a la vostra publicació.
  4. Citar documents que descriguin el programari com a complement, i no com a substitutiu, citant el propi programari.
  5. En el primer esborrany d’un document, posar sempre les cites del programari en referències o bibliografies.
  6. Estar preparats per debatre amb els revisors per què heu citat el programari: voleu reconèixer la contribució dels autors del programari i el valor del programari com a resultat legítim de la recerca.
  7. Informar als revisors si s’està obligat legalment a citar el programari a causa d’una clàusula a la llicència del programari.
  8. Si un avaluador no està d’acord amb una cita de programari formal, es pot fer una referència general al programari del document.
  9. És possible que les cites recomanades no tinguin prou informació per descriure amb precisió el programari que s’ha utilitzat, és possible que calgui afegir més detalls.
  10. Si el programari té un DOI (identificador d’objecte digital), utilitzar-lo per citar el programari. Si el programari té el seu propi lloc web, referenciar l’URL del lloc web per a la cita.

Daniel S. Katz, Neil P. Chue Hong . Software Citation in Theory and Practice. A: Arxiv.org. Publicat el 21 de juliol de 2018. URL: https://arxiv.org/abs/1807.08149. DOI: arXiv:1807.08149. [Consultat el 17/09/2018]

Force11 és un col·lectiu format per professors, bibliotecaris, investigadors i editors, organitzat per facilitar la millora en la creació i la transferència de coneixement mitjançant l’ús efectiu de la tecnologia de la informació. Force11 s’organitza en diferents comunitats, una de les quals treballa per desenvolupar un paquet de principis que permeti citar correctament codi font, programa i programari, per tal de poder incloure les cites dins del sistema demanat per les publicacions. Els seus objectius són:
  • Promoure la idea de la importància de citar aquests recursos entre els desenvolupadors i els usuaris.
  • Col·laborar amb els editors per assegurar que aquest sistema reculli les metadades necessàries perquè puguin ser indexades.
  • Treballar de forma comunitària per tal d’enfortir el paper del codi font, programa i programari, com a font d’informació equivalent a les bibliogràfiques (inclús aquell producte que no està publicat).
  • Garantir la qualitat de la informació acreditant el programari mitjançant cites.
La base per poder dur a terme aquesta tasca és desenvolupar un sistema de citació que serveixi per a tot tipus de producte. Aquesta és la raó per la qual el grup “Software Citation” ha treballat produint una infraestructura en forma de directriu. Són els Principis de Citació (Citation Principles), que abasten sis estàndards, contemplats com a punts imprescindibles de tota citació:
  1. Importància: el producte citat ha de ser considerat un producte legítim en la investigació.
  2. Crèdit i Atribució: les cites han de facilitar el crèdit acadèmic i l’atribució normativa. Ha de ser legal de cara a tots els contribuents: inclou autors, contribuïdors o el nom del projecte si aquests es desconeixen.
  3. Identificació unívoca. Per exemple, un DOI o URL: mètodes identificadors interoperables, llegibles per màquina i universals.
  4. Persistència: els identificadors únics i les metadades que descriguin el producte han de ser persistents.
  5. Accessibilitat: les cites han de servir per facilitar l’accés al producte i a les metadades associades.
  6. Especificitat: les cites han d’indicar quina versió del producte s’ha utilitzat. Han d’incloure el nom del producte, el número de versió o la data d’alliberament.
Consulteu a l’article com construir cites que respectin aquests 6 principis.

Wilson, Robin. Encouraging citation of software – introducing CITATION files. A: Robin’s Blog, 30 d’agost de 2013. URL: http://blog.rtwilson.com/encouraging-citation-of-software-introducing-citation-files/. [Consultat el 17/09/2018]

Sobre la importància d’incloure al projecte un fitxer que contingui les indicacions per saber com citar el codi que s’ha creat. L’arxiu CITATION no conté altra cosa que les indicacions a seguir per què d’altres citin codi inclòs: autor original, títol del projecte associat, nom del codi, versió, data, i el nom i URL del repositori on està emmagatzemat. Per què s’haurien de perdre dos minuts en incloure un arxiu CITATION? Perquè un cop elaborat el codi pel projecte i dipositat al DD (o no), potser cal tornar-lo a fer servir per a un altre projecte, o una altra persona el vol treballar. Potser l’has dipositat a GitHub i des d’aquí és fàcil obtenir una cita al teu codi), però afegir un arxiu CITATION facilita que obtinguis el crèdit i reconeixement a la teva feina.


Deixa un comentari

El dia 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Matefes-Infofest 2017

Matefes-Infofest 2017

Amb l’arribada de la primavera, i com ja és tradicional, la Facultat de Matemàtiques i Informàtica dedica una jornada a la gran festa de les seves disciplines. Oberta a tothom però especialment destinada als alumnes de secundària, la Matefest Infofest oferirà als visitant un seguit d’activitats lúdiques, festives i participatives que relacionaran aquestes dues ciències amb les aplicacions quotidianes que sovint passem per alt. Amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes massa abstractes, l’objectiu és apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general.

Com cada any, els alumnes prepararan estands participatius i atendran els visitants. Paral·lelament s’han programat sis xerrades divulgatives:

Criptografia: des de l’escriptura secreta fins al Bitcoin

Conferenciant: Zaira Pindado | Horari: 10:20 – 11:20.

El repte de l’escriptura secreta es remunta als orígens de l’escriptura amb l’objectiu d’escriure un missatge de tal manera que només els receptors en puguin entendre el contingut. La criptografia s’ha encarregat durant milers i milers d’anys de proporcionar eines per garantir l’escriptura secreta. Considerada durant molts anys un art, avui en dia fa un ús extensiu de les matemàtiques per tal de garantir la seguretat als navegadors d’Internet, a les comunicacions sense fils o per les criptomonedes.
A la xerrada es farà un repàs de la història de la criptografia des d’alguns xifrats clàssics que es feien servir a l’antiguitat, passant pels xifrats moderns com l’RSA, àmpliament utilitzat per les pàgines web, així com xifrats de bloc; fins a donar una idea global del que persegueix la criptografia actual. També es donarà una idea bàsica del funcionament de les criptomonedes.

Fem un fractal!

Conferenciant: Ricard Balagué | Horari: 9:10 – 10:10.

En aquest taller veurem les característiques dels fractals i en construirem un entre tots. Utilitzarem el fractal per comptar quanta gent som en base 3! T’ho pots imaginar? Vine i gaudeix amb nosaltres!!

Les matemàtiques de la música

Conferenciant: Roser Homs | Horari: 11:30 – 12:30.

T’has preguntat mai quantes tecles té un piano? Saps per què la nostra escala musical té 12 notes? Les mates ens ajuden a donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

Les millors anècdotes de la història de les matemàtiques

Conferenciant: Claudi Alsina | Horari: 10:20 – 11:20.

Les matemàtiques poden ser molt divertides si es mira la cara amable dels matemàtics al llarg de la història. Farem un viatge per conèixer les millors anècdotes dels matemàtics, les quals permeten veure quines han estat les característiques personals més típiques.

Matemàtiques i l’evolució de les espècies

Conferenciant: Marta Casanellas | Horari: 12:30 – 13:15.

Segons Darwin, totes les espècies del planeta tenen un ancestre comú. Ell mateix ja va representar les relacions ancestrals entre espècies en un arbre filogenètic. Avui en dia, per trobar l’arbre filogenètic que relaciona les espècies actuals s’utilitza el seu genoma. Però per poder inferir les relacions ancestrals a partir del genoma d’un gran nombre d’espècies es necessita disposar de mètodes i models matemàtics. En aquesta xerrada entendrem des del punt de vista matemàtic les seqüències de nucleòtids, els arbres filogenètics, n’estudiarem les seves propietats, i veurem alguns d’aquests mètodes de reconstrucció filogenètica.

Pensar, imaginar, sentir i gaudir

Conferenciants: Santi Vilches, Maite Górriz | Horari: 9:10 – 10:10.

Pensa en coses que et fan gaudir… Si creus que a la teva llista no hi són les matemàtiques vol dir que necessites venir a aquesta xerrada. No creguis que el que volem és fer-te gaudir de les matemàtiques, si no que t’adonis de les moltes coses que fas, penses, imagines, sents, tastes, mires i gaudeixes que no són més que unes fantàstiques matemàtiques.

Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars

Conferenciant: Josep Rey | Horari: 11:30 – 12:30.

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) pretén mostrar conceptes i relacions matemàtiques d’una manera propera i impactant. En aquesta xerrada veurem la generació de les cicloides físicament i digitalment. Coneixerem una certa forma de dualitat (lligam-traça): en generar una cicloide hi ha un lligam (rodar sense lliscar, realitzat amb un engranatge) i una traça (corba que descriu un dels punts). Veurem com la traça pot ser el lligam i el moviment es produeix igual sense l’engranatge.
Ens interessarem en les hipocicloides i veurem la seva relació amb els polígons estrellats. Veurem com podem comptar voltes amb una aplicació al moviment sol-terra. També en aquesta part mostrarem mòduls físics i preparacions digitals.
I pel que fa als efectes malabars veurem com la composició de moviments dóna lloc a efectes aparentment caòtics però que tenen una explicació amagada (basat en treballs de matemàtiques i art de Craig Kaplan). Novament veurem que no hi ha trampa digital amb la presentació d’alguns mòduls físics que il·lustren el fenomen.

Les matemàtiques que mai t’han explicat

Les matemàtiques que mai t'han explicatDes que va néixer aquest blog ens hem fet ressò puntualment de la Matefest, però fins ara la nostra participació havia estat només informativa. Enguany, i per primera vegada, ens hem sumat a les activitats programades preparant una exposició bibliogràfica sobre llibres de divulgació matemàtica, adreçada especialment als alumnes de Batxillerat que visitaran la Facultat. Algunes obres s’acosten a les matemàtiques des de perspectives menys habituals —el futbol, la papiroflèxia, la cartografia— mentre que altres expliquen curiositats o plantegen reptes i enigmes. L’exposició es podrà visitar des del 16 al 27 d’abril.

Relació de les obres exposades: Les matemàtiques que mai t’han explicat (pdf)

Més informació

Resum fotogràfic de la Matefest Infofest 2017


Deixa un comentari

Cerques guiades: GitHub

GitHubGitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.

Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.

En accedir-hi, es pot escollir entre:

  • Consultar els tutorials d’informació sobre el funcionament de la plataforma —el projecte anomenat Hello World—, les vídeo guies al canal de YouTube i les pàgines d’ajuda.
  • Modificar el perfil, personal o de desenvolupador. Des del perfil personal és interessant l’opció de poder afegir un currículum i marcar-se com a disponible per a ser contractat.
  • Crear un projecte. En tot moment es pot demanar ajuda clicant a “contactar amb un humà”.

Funcionalitats com a social coding

hubotAmb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:

  • El Branching és la manera de treballar diferents versions d’un repositori en un moment determinat: es treballa amb la versió principal —master— tal i com estava en el moment en què es va fer la còpia. Les diferents versions del master s’anomenen features, i s’entenen com a funcionalitats, components, peces. Arriba un moment en què es fusionen amb la versió master per tal d’incloure les noves funcionalitats desenvolupades en la branca.
  • Els canvis guardats s’anomenen commits, entesos com a modificacions fetes per un programador i que s’han integrat al codi. Cada commit adjunta un commit message, que conté la descripció del canvi per tal que els altres programadors que hi contribueixen entenguin què s’hi ha fet i per què.
  • Un cop guardats els canvis es poden sol·licitar revisions, pull requests, la llavor col·laborativa de GitHub. El procés consisteix en proposar als altres programadors que revisin els canvis per poder-los incorporar a la versió del master es què s’ha treballat. Els canvis, addicions, sostraccions o esmenes del contingut es ressalten en verd i vermell. Es pot demanar una revisió encara que el codi no estigui en la seva versió final.
  • Hi ha la possibilitat de puntuar un projecte atorgant estrelles, un indicador de la popularitat del projecte, més que de la qualitat.
  • S’inclou la xifra de contribucions privades al perfil.
  • L’opció explore serveix per fer una ullada al que fan altres desenvolupadors, a banda de fer codi: col·leccions d’aplicacions, articles i recursos monogràfics temàtics, llistat d’esdeveniments relacionats, etc.

Funcionalitats com a servei d’allotjament de fitxers

GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.

Complements

Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:

  • Facilita la citació dels repositoris. Escollint l’opció d’arxiu del repositori a Zenodo, aquesta eina s’encarrega de l’assignació d’un DOI (Digital Object Identifier).
  • Inclou documentació: un fitxer README, el tipus de llicència que controla el repositori, el codi de conducta d’ús esperat, i les recomanacions per contribuir al projecte.
  • Wikis.
  • Petites pàgines web que allotgen el repositori públic de GitHub. El format d’URL és:
http://usuari.github.io
  • Llistes de tasques pendents —issues— dins dels arxius, consultables i executables per tercers, així com la possibilitat de fer seguiment de temes i assumptes, incloses peticions d’ajuda.
  • Arxius psd (per a control i comparació de versions anteriors).

Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.

Altres serveis

GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:

  • Gist és un lloc pensat per mantenir fragments de codi. Inclou control de versions, branching i encriptació SSL (pels Gists privats). Cada Gist té el seu propi repositori Git, així que múltiples fragments de codi poden estar continguts dins d’un repositori i ser fàcilment utilitzats. A més, la versió del codi, ja sigui fork o no, es pot retornar a l’autor original en forma d’adjunt. Aquí es va crear Speaker Deck, una aplicació que converteix els fitxers pdf en presentacions de diapositives.
  • GitHub Business és similar al servei públic de GitHub, pensat perquè les grans empreses puguin desenvolupar programari i alhora mantenir-lo als seus repositoris darrera un tallafocs. Agrupa els diferents editors en GitHub Teams.
  • Organizations, comptes compartits per tal que els usuaris puguin col·laborar en projectes. L’administrador del compte gestiona l’accés dels membres a les dades i als projectes, i a un número il·limitat de repositoris en obert.
  • Marketplace, des d’on es poden descarregar aplicacions que faciliten el flux de treball de codificació, de gestió de projecte, de revisió, etc.
  • Programa Educatiu, l’anomenat Pack de Desenvolupador de Github de l’Estudiant (en anglès GitHub Student Developer Pack), per donar als estudiants accés gratuït a eines i serveis de desenvolupament populars.
  • Releases, per fer una versió lliurable del programari als usuaris. És una versió del programari prèviament comprovada (tested).

Utilitats

Revisió de canvis

Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.

En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.

Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*

Bibliografia


1 comentari

Un resum fotogràfic de la Matefest-Infofest 2017


Deixa un comentari

El dia 26 d’abril celebrem la Matefest-Infofest

Matefest-Infofest 2015. Fotografia de la UB

Matefest-Infofest 2015. Fotografia de la UB

La Matefest-Infofest, festa divulgativa per excel·lència de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, se celebrarà dimecres 26 d’abril a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB). Oberta a tothom i amb l’objectiu d’oferir una imatge social positiva de totes dues ciències, de fer-les més properes, proposa un seguit d’activitats relacionades amb les matemàtiques i la informàtica i la seva aplicació en la nostra vida quotidiana.

Com ja és tradicional, els alumnes de la Facultat muntaran estands divulgatius sobre diverses temàtiques alhora que se celebraran les xerrades i els tallers programats. Quant a les xerrades, n’hi ha 5 de previstes:

  • 10:00-11:00. Misteris de la matemàgia de la ciència. A càrrec de Miquel Duran.
  • 11:00-12:00. Investigación e informática y género. A càrrec de Beatriz Remeseiro López.
    11:00-12:00. De la matemàtica dels jocs, al joc de la matemàtica. A càrrec de Jordi Deulofeu Piquet.
  • 12:00-13:00. Inteligencia artificial: ¿aliada o enemiga? A càrrec de Paula Chocrón.
  • 12:00-13:00. Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey Nadal.

Pel que fa als tallers, el taller-competició de robòtica s’adreça als alumnes de batxillerat. L’objectiu és introduir als estudiants en el món de la programació de robots mitjançant llenguatges de programació no visuals. La culminació és la competició el dia de la Matefest-Infofest, tot i que els participants hauran estat treballant, per equips, durant les sessions prèvies celebrades al mes de març.

Competició de robòtica a la Matefest-Infofest 2014. Fotografia de la UB

Competició de robòtica a la Matefest-Infofest 2014. Fotografia de la UB

Quant a les activitats adreçades als alumnes de grau destaca hack-a-game II, una hackató amb l’objectiu de programar un joc per equips; el taller d’auditoria de xarxes Wi-Fi o la Tercera Competició Universitària de Matemàtiques “Lluís Santaló”.

Edicions anteriors de la Matefest-Infofest

Vídeos de les edicions anteriors


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2016

Software Freedom DayDissabte 17 de setembre se celebrarà la tretzena edició del Dia de la Llibertat de Programari. De caràcter divulgatiu, el DLP pretén incidir en la necessitat i els avantatges d’usar programari lliure en tots els àmbits de la nostra activitat.

A casa nostra, i com ja és habitual, la celebració anirà a càrrec de Caliu i la Konfraria de la Vila del Pingüí, que han preparat diverses activitats a l’Ateneu La Bòbila de Porta.

Programa

  • 16:30 Ràdio per programari SDR. A càrrec de David Pinilla.
  • 17:30. El programari lliure en la gestió de biblioteques. A càrrec de David Gasa.
  • 18:30. Taller de disseny 3D amb Freecad. A càrrec de Paco Rivière.
  • 19:30. Nous mètodes de distribució de programari a GNU/Linux. A càrrec d’Aleix Pol.
  • 20:30. Taller de plaques Arduino Make It! A càrrec de Jordi Biefa.

Què és el Dia de la Llibertat de Programari?

El DLP és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). L’objectiu és educar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis -en definitiva, a tot arreu. L’organització sense ànim de lucre Digital Freedom Foundation coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Què és el programari lliure?

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Richard Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Mapa conceptual del programari lliureMapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0


Deixa un comentari

Novetats del fons: «Las mil caras de Anonymous»

Las mil caras de AnonyomusAcaba d’arribar a la biblioteca el darrer llibre de Gabriella Coleman, Las mil caras de Anonymous : hackers, activistas, espías y bromistas.

Gabriella Coleman, antropòloga social criada a Puerto Rico, de mare veneçolana i pare nord-americà, ha centrat la seva tasca investigadora en la cultura hacker, el moviment del programari lliure i l’activisme digital. Considerada una de les màximes autoritats quant al coneixement profund d’Anonymous, és responsable de la càtedra Wolfe en Alfabetització Científica i Tecnològica de la Universitat McGill (Quebec), enfocada en l’estudi de la relació entre el món del hacking i la política, amb especial èmfasi en les implicacions sociopolítiques del moviment del programari lliure i el ciberactivisme.

Las mil caras de Anonymous : hackers, activistas, espías y bromistas és el seu segon llibre. L’edició original en anglès —Hacker, Hoaxer, Whistleblower, Spy: The Many Faces of Anonymous (Verso, 2014)— va esdevenir un èxit de públic i de crítica. Va guanyar el premi Diana Forsythe 2015 de l’American Anthropological Association.

Del lulz a l’activisme

Coleman ha dedicat 5 anys a investigar el fenomen Anonymous des de dins, mitjançant una immersió profunda i exhaustiva als canals d’IRC on es reunien anònimament una bona colla de membres d’aquest col·lectiu heterogeni. L’antropòloga va passar una mitjana de 5 hores diàries observant les converses i interactuant amb molts anons actius i rellevants, no sense patir el risc en algun moment que l’expulsessin davant del dubte sobre qui era i què feia allà. Testimoni privilegiat, relata amb tot detall la transformació d’una col·lectiu de trols, de bromistes passats de rosca empesos sempre pel lulz, que es reunien al tauló d’imatges /b/ de 4chan, fins a convertir-se en una hidra temible d’activistes digitals amb motivacions polítiques i disposats sempre a defensar la transparència i la llibertat d’expressió, o qualsevol altra causa que els semblés justa i necessària, sovint amb mètodes il·legals.

La primera gran víctima del col·lectiu va ser l’Església de la Cienciologia. La operació Chanology (2008) es va desencadenar l’any 2008 com a resposta a l’intent de l’organització de retirar de YouTube un vídeo promocional —d’ús intern i que algun exmembre havia penjat— en què apareixia Tom Cruise. L’intent de censura va provocar una allau de reaccions amb la idea «d’expulsar l’església d’internet». Mitjançant atacs DDoS van inutilitzar els seus servidors, a banda de col·lapsar les línies telefòniques i enviar massivament faxos completament negres. La repercussió i l’arribada de nous col·laboradors va derivar la operació cap a mètodes legals i les protestes al carrer.

En lugar de dedicar meses a organizar actos pequeños y bien elaborados, Anonymous experimentó con el arte de convertir la ira en tiempo real en una rebelión salvaje, imprevisible y permanente.

Després de Chanology vindrien la Operació Payback (2010), els atacs a PayPal, Visa i MasterCard, quan aquestes plataformes van tallar les contribucions de la gent al finançament de WikiLeaks; o el suport al poble de Tunísia contra el règim dictatorial de Ben Alí, que s’estendira més endavant a molts països de l’Orient Mitjà i el Magreb, esdevenint el que s’ha anomenat la Primavera àrab. Des de 2008 fins a l’actualitat han estat molts i diversos els objectius d’Anonymous, que a la vegada han produït detencions d’activistes arreu del món. Paradoxalment, l’any 2012 la revista Time va considerar Anonymous una de les 100 persones més influents del món.

Ni un rusc immens ni activistes solitaris

Sense cares visibles, sense liderats  de cap mena ni estratègies preconcebudes, allò que fa més temible Anonymous és la imprevisibilitat i l’audàcia de les seves accions; la capacitat de mutar, de reinventar-se una vegada i una altra per apuntar a objectius que no s’han determinat prèviament.

Les seves operacions no són dissenyades per una cúpula —d’altra banda inexistent—, ni executades per un exèrcit obedient d’activistes, sinó que més aviat treballen en petites comunitats, més o menys coordinades, dedicades a objectius concrets, amb total autonomia respecte a la resta i sense la obligació de rendir comptes. El debat i la discrepància, sovint encesa, aflora en cada nova proposta, fins al punt de produir-se escissions —LulzSec.

Atac de denegació de servei o DDoS

Diagrama d’un atac de denegació de servei. Imatge de Nasanbuyn, sota llicència CC-BY-SA.

Un dels punts de controvèrsia és l’ús del DDoS com a mètode de protesta. No són pocs els anons que el consideren il·legítim perquè inutilitzar els servidors equival a silenciar l’adversari, privant-lo de la lliure expressió que defensen. Les filtracions de dades personals —doxing—, l’exposició pública de dades sensibles tampoc generen unanimitat. Arran d’aquestes discrepàncies sovint sorgeixen petites comunitats, reunides per afinitats o per objectius, que no toleren l’afany de protagonisme —namefagging— perquè trenca dos dels principis d’Anonymous: anonimat i igualtat. La feina és col·lectiva i la identificació d’un individu pot posar tota la resta en perill.

S’han donat casos sonats d’activistes expulsats per una excessiva identificació amb determinades accions. És el cas de Snapple, entrevistat per Ian Shapira, periodista del Washigton Post el gener de 2011. Quan es va publicar l’article es va desencadenar un enorme malestar entre els anons per la gran quantitat de detalls que Snapple havia explicat al periodista, detalls sobre la seva vida —lloc de residència, família, professió dels pares— que fàcilment podien conduir la policia o l’FBI a localitzar-lo. Un altre exemple és el de Barrett Brown, un periodista que col·laborava amb Anoymous en tasques comunicatives, a qui molts mitjans arribarien a identificar com a portaveu “oficial” arran de la operació HBGary.

Anonymous había sido una experiencia emocionante para mi por una razón específica: era el movimiento comunitario problemático más grande y popular que internet había formulado hasta entonces.

Dels bits al carrer

L’obra de Coleman, profusament documentada, gestada des de les entranyes dels canals on tot es coïa, aporta molts elements al debat sobre la naturalesa d’Anonymous i sobre les noves protestes sorgides en l’era de la interconnexió a través de les xarxes. El cas de Julian Assange amb WikiLeaks, les filtracions de Chelsea Manning o d’Edward Snowden, són expressions d’un mateix fenomen en què l’escenari, planetari, abasta el món físic i el digital interrelacionant-los contínuament. Davant de l’afany de governs i corporacions de controlar internet i tot el que genera; davant de prohibicions, restriccions, abusos o accions il·legals, usuaris anònims de la xarxa reaccionen organitzant-se en petits escamots per atacar, sovint amb mètodes il·legals, els objectius que s’han fixat. En el món físic, i a peu de carrer, Anonymous també ha protagonitzat, encoratjat o donat suport a diverses protestes. Es van fer visibles per primera vegada manifestant-se contra l’Església de la Cienciologia, però també eren presents durant les revoltes de la Primavera àrab, a Occupy Wall Strteet o al 15M.

<h>: y cuando vi a esos políticos polacos
<h>: con las máscaras puestas
<biella>: sí, irreal
<h>: me di cuenta de que nosotros, un montón [de] locos variopintos hemos entrado de hecho en la conciencia[ción] del mundo.

La paradoxa de l’anonimat

Anonymous_emblem

Imatge de Kephir, sota domini públic, extreta de la Wikipedia en anglès

El tret més característic d’Anonymous, allò que fins i tot dóna nom al fenomen, és justament l’anonimat. Darrera de la màscara de Guy Fawkes s’hi podria amagar qualsevol de nosaltres. La figura sense cap que mostra el seu emblema suggereix alhora l’absència de cúpula i l’absència de rostre. Els seus integrants actuen a la xarxa sota un o diversos pseudònims, però s’organitzen en xats públics —més o menys restringits— i publiciten les seves campanyes. Redacten comunicats de premsa, editen vídeos impactants i dediquen grans esforços a fer arribar als mitjans i al públic les seves accions. Mantenen contactes freqüents amb activistes i periodistes per assegurar l’impacte de la seva activitat. L’estratègia comunicativa necessita mesures per garantir la seguretat dels seus integrants i que puguin desenvolupar les operacions, però alhora fa imprescindible la visibilitat que els comunicats, els vídeos i la cobertura dels mitjans garanteixen.

El emmascaramiento, considerado a menudo solo en términos negativos —como una forma de rehuir u ocultar la responsabilidad— puede permitir también una ética de la interacción y de estar-en-el-mundo positiva y constructiva que contrarreste los intereses estatales, corporativos y coloniales. De hecho, este derecho encarna una serie de negativas desafiantes basadas en principios; la negativa a permitir que el Estado vigile a sus ciudadanos; la negativa a permitir que las corporaciones conviertan las comunicaciones personales en un beneficio económico o manipulen sus deseos personales; la negativa a aprovecharse de la mano de obra del otro; la negativa, en esencia, a impedir que una idea fecunda —que somos, que podemos er anónimos— se marchite.

Trobareu el llibre a Novetats fins a finals de mes.

Més informació

Actualització (12/01/2017)!

Arpa Editores va posar ahir el llibre en descàrrega lliure