Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Dia internacional contra el DRM

Dia internacional contra el DRM

Avui se celebra arreu del món la desena edició del Dia internacional contra el DRM. Impulsada per la Free Software Foundation (FSF), la campanya pretén conscienciar la societat en general de la importància de rebutjar el programari i maquinari que inclou restriccions per limitar els drets dels usuaris.

El debat que plantegen els sistemes de DRM avui en dia és que sovint el fet de vetllar pels drets d’autor limita la capacitat dels usuaris a l’hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els crítics de DRM sostenen que la frase “digital rights management” té un nom equivocat. Per aquests crítics el terme “digital restrictions management” o gestió de restriccions digitals és una expressió més exacta de la funcionalitat dels sistemes DRM.

Més informació


Deixa un comentari

Dia mundial de la còpia de seguretat 2016

Dia mundial de la còpia de seguretatAvui, com cada 31 de març des de l’any 2011, se celebra arreu el Dia mundial de la còpia de seguretat amb l’objectiu de conscienciar els usuaris de la importància de fer periòdicament còpies de seguretat de les pròpies dades.

Arrel d’una discussió a reddit, un usuari —adamjeff—, va llançar la idea d’instituir el dia 31 de març com a World Backup Day, proposta secundada àmpliament per la resta d’usuaris.

Els ordinadors estan integrats per components electrònics més o menys fàcils de substituir en cas d’avaria: un processador, la memòria, la placa base, es poden canviar si cal i no hi ha més conseqüències. Però si el disc dur falla —i es calcula que aproximadament un 3% dels discos nous fallen el primer any, un 6% el tercer any—, les dades es perden sense remei. Algú objectarà que hi ha tècniques de recuperació que permeten rescatar les dades de dispositius avariats, però són complexes, cares i fora de l’abast de la majoria d’usuaris. A banda de les falles mecàniques i electròniques, les dades d’un disc dur es poden malmetre mitjançant programari: un virus, alguna mena de programari maliciós o una eliminació accidental poden provocar un desastre. Per això la millor solució és prendre’s seriosament les còpies de seguretat i implementar el costum de fer-la periòdicament.

Recordeu:

Aforismes: sobre els usuaris d'ordinadors


Deixa un comentari

Avui celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents

Dia de la Llibertat dels Documents 2016

Avui, 30 de març, se celebra un any més el Dia de la Llibertat dels Documents (DLD) amb l’objectiu de donar a conèixer i promocionar els estàndards oberts, tot afavorint la llibertat d’accés a la informació i fent-nos més lliures, a nosaltres i als nostres documents.


Deixa un comentari

La Facultat de Matemàtiques acull una nova edició de la Matefest-Infofest

Matefest-Infofest 2016Dimecres 16 de març, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona acollirà, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric, una nova edició de la Matefest-Infofest, la jornada divulgativa que organitzen els alumnes de la Facultat —coordinats per Eloi Puertas, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi (MAIA)—, per apropar les matemàtiques a la societat en general, i molt especialment als alumnes de secundària.

La festa, oberta a tothom, presenta diverses activitats relacionades amb les matemàtiques i la informàtica i les seves aplicacions a la nostra vida quotidiana. De caire lúdic i festiu, parteix d’un llenguatge planer, evitant termes tècnics per afavorir que tothom hi pugui participar.

Activitats per als alumnes de grau

Enguany, i com a novetat, s’han organitzat activitats específicament adreçades a alumnes de grau. Destaca especialment la primera hackató de la Facultat de Matemàtiques, que proposa als alumnes el repte de programar un joc complet, per equips i en un sol dia. D’altra banda, el taller de ciberseguretat pretén introduir els alumnes de grau d’informàtica en el món de la seguretat, des de la vessant teòrico-pràctica. Finalment, es convoca pel mateix dia 16 la Segona Competició Universitària de Matemàtiques Lluís Santaló, que plantejarà una prova amb 5 problemes a resoldre i premiarà els alumnes que obtinguin les màximes puntuacions. També es triarà l’equip que representarà la Facultat a la 23ª Competició Internacional de Matemàtiques per a Alumnes Universitaris.

Activitats per als alumnes de secundària

Pel que fa a les activitats adreçades als estudiants de secundària, hi ha programades quatre xerrades, totes quatre amb l’aforament complet:

  • 9:30-10:15. Computació quàntica: dels bits als qubits. A càrrec de David Arcos.
  • 10:30-11:15 h. Game Key: Juegos importantes en la historia de los videojuegos. A càrrec de Ferran González.
  • 11:30-12:15 h. Els processos electorals a l’estat espanyol. Proporcionalitat i escons: un problema polític i un recurs didàctic. A càrrec de Marta Berini.
  • 12:30-13:15. Nanotecnologia. A càrrec de Jordi Díaz Marcos.

Com ja és habitual, s’instal·laran diversos estands al Pati de Ciències, que oferiran propostes variades, preparades pels alumnes de grau: un joc en html5, com utilitzar un PC a través de WhatsApp, la relació entre els escacs i les dames amb les matemàtiques, entre les matemàtiques i la música, sobre probabilitats o sobre la proporció àuria.

El Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i Codelearn, l’Escola de programació, robòtica i pensament computacional, hi tindran cadascun un estand propi.

Matefest 2009

Finalment, a les 16:00 h. se celebrarà la competició de robòtica i intel·ligència artificial. Aquest acte posarà el colofó a la festa i també al taller que han estat preparant diversos equips d’estudiants de secundària en les sessions prèvies del mes de febrer. La competició consisteix en el joc del caçador i la presa dins d’un camp de joc delimitat. Cada equip competeix amb un robot Lego Mindstorm, que ha d’actuar com a caçador o presa alternativament en cada ronda.

Competició de robots construïts amb LEGO, 6/11/09

Competició de robots construïts amb LEGO, 6/11/09

Altres edicions de la Matefest-Infofest


Deixa un comentari

Avui fa dos-cents anys del naixement d’Ada Lovelace

bicentenari d'Ada Lovelace, 1815-2015Retrat original de 1840, obra d’Alfred Edward Chalon. Imatge de domini públic, allotjada a Wikimedia.

Avui fa dos-cents anys naixia a Londres Ada Augusta Byron King (10 de desembre de 1815-27 de novembre de 1852), fruit del breu matrimoni entre Anne Isabela Milbanke i el poeta romàntic George Gordon Byron (Lord Byron).

Un món canviant

La societat victoriana del tombant de segle, influïda pels ideals romàntics propis de l’època, vivia sotragada per un avenç científic i tècnic constant: la ciència s’obria camí significativament en els ambients cultes de les grans metròpolis i mantenir-se’n al marge ja no era una opció. Malgrat que les dones restaven encara sotmeses a un mer paper d’espectadores passives, els canvis socials i els nous plantejaments, començaven a obrir incipients espais per al desenvolupament personal. En aquest context va néixer Ada Lovelace, condicionada enormement pel contrast entre la personalitat estricta i puritana de la mare i l’interès que esmerçà en la formació científica de la filla, segurament per allunyar-la de la influència d’un pare que amb prou feines va conèixer.

La formació científica

Anne Isabela Milbanke, amb una sòlida formació matemàtica i astronòmica, va orientar la instrucció de la jove Ada en el mateix sentit, procurant-li els millors tutors de Londres. Va conèixer Mary Somerville —la primera dona en ingressar a la Royal Astronomical Society, junt amb Caroline Herschel—, amb la qual mantindria correspondència regular sobre demostracions matemàtiques. Somerville, que la va animar sempre a continuar format-se, acabaria esdevenint la seva mentora. Juntes van traduir els treballs de Laplace.

Als 17 anys va conèixer Charles Babbage i va quedar fortament impressionada pel projecte de la Màquina de diferències finites —o màquina diferencial que finalment el matemàtic volia convertir en una màquina analítica o computadora general.

Charles Babbage i la màquina analítica

La màquina analítica, 1834-1871

La màquina analítica, 1834-1871. Fotografia del Science Museum London, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Dos anys més tard es va casar amb William King, baró de King i comte de Lovelace, amb qui va engendrar tres fills, que la van mantenir allunyada de les matemàtiques fins que, mesos després del tercer part, va reemprendre el contacte amb Babbage.

L’any 1842, un enginyer italià —L.F. Menabrea— va publicar en francès una descripció teòrico-pràctica de la màquina analítica de Babbage, que Ada va traduir. Esperonada pel mateix Babbage, hi va afegir tot de notes, comentaris i il·lustracions que superaven, de llarg, el treball original:

 

Les notes de la comtessa de Lovelace són unes tres vegades més llargues  que la memòria original. La seva autora ha entrat de ple en quasi totes les abstractes i molt difícils qüestions relacionades amb el tema.
Aquestes dues memòries en el seu conjunt proporcionen, als qui són capaços d’entendre el raonament, una demostració completa.

Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. By L. F. Menabrea, of Turin, Officer of the Military Engineers.

Biodiversity Heritage Library, sota llicència CC-BY-NC 3.0

La primera nota explicava la diferència entre la màquina diferencial i la màquina analítica. La màquina diferencial era un artefacte mecànic per computar i imprimir taules de funcions matemàtiques per addició, usant el mètode de les diferències finites. En canvi, la màquina analítica —que no va superar mai la fase de projecte—, era molt més complexa. Podia sumar, restar, multiplicar i dividir directament. Segons els plànols s’havia de programar mitjançant targetes perforades. Les aportacions originals d’Ada Lovelace feien referència, justament, a la programació de la  màquina. Va idear diversos programes per fer càlculs matemàtics avançats i va predir algunes de les possibles aplicacions i alguns dels problemes que podrien sorgir en el seu funcionament.

La màquina analítica no té cap pretensió d’originar res. Pot fer qualsevol cosa que sapiguem ordenar-li com fer. Pot seguir l’anàlisi; però no té capacitat d’anticipar cap relació o veritat analítica.

Babagge considerava que el treball original d’Ada Lovelace s’havia de publicar per separat, atesa la seva importància i qualitat, però la traducció i les notes es van publicar conjuntament al tercer volum de Taylor’s Scientific Memoirs de 1843, signades només amb les inicials A.L.L., amb el títol Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. El volum és accessible en línia a la col·lecció Biodiversity Heritage Library de l’Internet Archive.

Probabilitats, malaltia i mort

A partir d’aquell moment la vida d’Ada Lovelace es va complicar. D’una banda, el disseny de la màquina analítica era massa avançat per a l’enginyeria de l’època. Calien ingents quantitats de diners per poder desenvolupar-la. Esperonats per ella, tots tres —Ada, el seu marit i Charles Babbage— es van embrancar en un sistema suposadament infal·lible per guanyar apostes a les carreres de cavalls. El resultat va ser desastrós i els va costar molts esforços refer-se financerament. D’altra banda, la seva salut, delicada ja des de la infantesa, va anar empitjorant. Seguint els cànons mèdics de l’època la van tractar amb làudanum, morfina i alcohol, cosa que va fer minvar considerablement les seves capacitats. Finalment li van diagnosticar un càncer d’úter terminal que acabaria amb la seva vida als 36 anys, la mateixa edat amb què va morir el seu pare.

El llegat

Ada Lovelace DayAda Lovelace és considerada la primera programadora de la història. El llenguatge de programació ADA —dissenyat per Jean Ichbiah a principis dels 80 per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica— té aquest nom en honor seu.

La seva figura s’ha anat reivindicant cada vegada més. Des de l’any 2009 se celebra anualment, cada segon dimarts d’octubre, el Dia d’Ada Lovelace. L’objectiu és constatar i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.

Eduardo Galeano, el gran escriptor uruguaià traspassat l’abril d’enguany, li va dedicar un dels seus originals retrats a Espejos, amb el títol Las edades de Ada, que hem reproduït més d’una vegada en aquest mateix blog.

La màquina analítica de LegoCom a colofó del bicentenari, hi ha un projecte de Lego Ideas —promogut per Stewart Lamb Cromar— que té per objectiu fabricar un kit commemoratiu del bicentenari, batejat com a Lovelace & Babbage. Inclou la màquina analítica, la figura dels dos personatges, una recreació de l’escriptori de l’adolescència d’Ada Lovelace i un conjunt de taula per prendre el te.

A més, la màquina està preparada per encabir-hi una Raspberry Pi. Si la proposta rep el suport de 10.000 vots, la companyia es plantejaria produir-la i comercialitzar-la.

Bibliografia

Apunts al blog relacionats amb Ada Lovelace

Més informació


Deixa un comentari

Novetats del fons: «Cibercrimen», de Manel Medina i Mercè Molist

CibercrimenDurant els darrers anys, i cada vegada més, els mitjans de comunicació es fan ressò de notícies relacionades amb la seguretat informàtica: robatoris de comptes, suplantacions d’identitat, intents de phishing, troians i malware que infecten milers de màquines, botnets, espionatge governamental, control policial…

Fem bona part de la nostra vida connectats. La majoria tenim un petit ordinador a la butxaca amb una potència de càlcul inimaginable fa 20 anys. Ens relacionem per la xarxa i hi emmagatzemem una quantitat ingent de dades personals, convençuts que no corren cap perill i que no hi ha ningú interessat a recopilar-les, analitzar-les i fer-ne un mal ús. Sacrifiquem la prudència en nom de la immediatesa i ens convertim en la baula més feble de la cadena. Les nostres pràctiques a Internet són insegures i només és qüestió de temps que acabem tenint algun ensurt.

Per ajudar-nos a moure’ns per les xarxes, per transitar-hi amb la mateixa cautela que ho fem pels carrers de les nostres ciutats, Manel Medina i Mercè Molist posen a les nostres mans Cibercrimen : ¡protégete del Bit-Bang!, los ataques en el Ciberespacio a: tu ordenador, tu móvil, tu empresa… aprende de víctimas, expertos y CiberVigilantes, una publicació de Tibidabo Ediciones, eminentment divulgativa però rigorosa que, mitjançant recursos periodístics, desgrana alguns dels incidents més impactants dels darrers anys i ofereix recomanacions per minimitzar els riscos.

Els capítols s’organitzen seguint una seqüència clara i entenedora: identificant els riscos, explicant l’atac, oferint idees per defensar-se i, finalment, assenyalant qui i com estableix les mesures de protecció. A través de 6 capítols, es tracta des del robatori d’identitat —que identifiquen com a principal problema—, els enganys per mitjà de tècniques d’enginyeria social, el malware, els instruments i les tècniques que usen els atacants contra els sistemes víctimes, el robatori de dades personals, l’assetjament a través d’Internet, les connexions insegures —compte amb el Wi-Fi!— fins al cibercrim organitzat. La redacció, assequible i amena, farcida de casos reals a tall d’exemple, permet una lectura profitosa a qualsevol persona mínimament familiaritzada amb l’entorn digital i que vulgui esdevenir part activa en la seva pròpia seguretat. Les bones pràctiques que proposen Medina i Molist parteixen del sentit comú, lligat a una dilatada experiència de tots dos en aquest camp.

Manel Medina (@medina_manel) és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1992, coordinador científic del capítol europeu d’Anti-Phishin Working Group (APWG) des de 2013, membre del consell assessor de l’ISMS Forum Spain (2013), i fundador i director de l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques (CERT-UPC).

Mercè Molist (@mercemolist) és periodista pionera especialitzada en temes de tecnologia, seguretat informàtica i gran coneixedora del món i la cultura hacker. Ha treballat per diversos mitjans de renom — El País, Catalunya Ràdio— i actualment treballa al Centro de Investigación para la Gestión Tecnológica del Riesgo (CIGTR) i escriu a La Marea i El Mundo. És autora de Hackstory: la historia nunca contada del underground hacker en la Península Ibérica.

Trobareu el llibre a la prestatgeria de Novetats fins el 31 de juliol. A partir de llavors s’integrarà al fons, sota el topogràfic corresponent.


1 comentari

Els graduats en Matemàtiques i Estadística, entre els que menys atur pateixen

Institu Nacional d'Estadística (INE)Segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) regularment, els graduats en Matemàtiques i en Estadística són els que menys taxa d’atur registren i els que tenen una major taxa d’ocupació (78,64%). Només els formats en Veterinària registren un índex superior d’ocupació (80,48%). En el tercer lloc se situen els graduats en Informàtica (76,95%), seguits de Periodisme i Informació (74,21%) i Dret (73,40%).

Taxa d'ocupació per nivell de formació i sexeLes persones amb formació bàsica arriben al 34,10% d’ocupació i registren un atur del 30,89%. Les taxes d’atur més baixes, en canvi es donen en les persones formades en Matemàtiques i Estadística (5,70%). Pel que fa a la Informàtica, la taxa d’atur és notablement superior i se situa en un 14,91%.

Taxa d'atur per nivell de formació i sexeMés informació

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 578 other followers