Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El dia 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Matefes-Infofest 2017

Matefes-Infofest 2017

Amb l’arribada de la primavera, i com ja és tradicional, la Facultat de Matemàtiques i Informàtica dedica una jornada a la gran festa de les seves disciplines. Oberta a tothom però especialment destinada als alumnes de secundària, la Matefest Infofest oferirà als visitant un seguit d’activitats lúdiques, festives i participatives que relacionaran aquestes dues ciències amb les aplicacions quotidianes que sovint passem per alt. Amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes massa abstractes, l’objectiu és apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general.

Com cada any, els alumnes prepararan estands participatius i atendran els visitants. Paral·lelament s’han programat sis xerrades divulgatives:

Criptografia: des de l’escriptura secreta fins al Bitcoin

Conferenciant: Zaira Pindado | Horari: 10:20 – 11:20.

El repte de l’escriptura secreta es remunta als orígens de l’escriptura amb l’objectiu d’escriure un missatge de tal manera que només els receptors en puguin entendre el contingut. La criptografia s’ha encarregat durant milers i milers d’anys de proporcionar eines per garantir l’escriptura secreta. Considerada durant molts anys un art, avui en dia fa un ús extensiu de les matemàtiques per tal de garantir la seguretat als navegadors d’Internet, a les comunicacions sense fils o per les criptomonedes.
A la xerrada es farà un repàs de la història de la criptografia des d’alguns xifrats clàssics que es feien servir a l’antiguitat, passant pels xifrats moderns com l’RSA, àmpliament utilitzat per les pàgines web, així com xifrats de bloc; fins a donar una idea global del que persegueix la criptografia actual. També es donarà una idea bàsica del funcionament de les criptomonedes.

Fem un fractal!

Conferenciant: Ricard Balagué | Horari: 9:10 – 10:10.

En aquest taller veurem les característiques dels fractals i en construirem un entre tots. Utilitzarem el fractal per comptar quanta gent som en base 3! T’ho pots imaginar? Vine i gaudeix amb nosaltres!!

Les matemàtiques de la música

Conferenciant: Roser Homs | Horari: 11:30 – 12:30.

T’has preguntat mai quantes tecles té un piano? Saps per què la nostra escala musical té 12 notes? Les mates ens ajuden a donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

Les millors anècdotes de la història de les matemàtiques

Conferenciant: Claudi Alsina | Horari: 10:20 – 11:20.

Les matemàtiques poden ser molt divertides si es mira la cara amable dels matemàtics al llarg de la història. Farem un viatge per conèixer les millors anècdotes dels matemàtics, les quals permeten veure quines han estat les característiques personals més típiques.

Matemàtiques i l’evolució de les espècies

Conferenciant: Marta Casanellas | Horari: 12:30 – 13:15.

Segons Darwin, totes les espècies del planeta tenen un ancestre comú. Ell mateix ja va representar les relacions ancestrals entre espècies en un arbre filogenètic. Avui en dia, per trobar l’arbre filogenètic que relaciona les espècies actuals s’utilitza el seu genoma. Però per poder inferir les relacions ancestrals a partir del genoma d’un gran nombre d’espècies es necessita disposar de mètodes i models matemàtics. En aquesta xerrada entendrem des del punt de vista matemàtic les seqüències de nucleòtids, els arbres filogenètics, n’estudiarem les seves propietats, i veurem alguns d’aquests mètodes de reconstrucció filogenètica.

Pensar, imaginar, sentir i gaudir

Conferenciants: Santi Vilches, Maite Górriz | Horari: 9:10 – 10:10.

Pensa en coses que et fan gaudir… Si creus que a la teva llista no hi són les matemàtiques vol dir que necessites venir a aquesta xerrada. No creguis que el que volem és fer-te gaudir de les matemàtiques, si no que t’adonis de les moltes coses que fas, penses, imagines, sents, tastes, mires i gaudeixes que no són més que unes fantàstiques matemàtiques.

Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars

Conferenciant: Josep Rey | Horari: 11:30 – 12:30.

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) pretén mostrar conceptes i relacions matemàtiques d’una manera propera i impactant. En aquesta xerrada veurem la generació de les cicloides físicament i digitalment. Coneixerem una certa forma de dualitat (lligam-traça): en generar una cicloide hi ha un lligam (rodar sense lliscar, realitzat amb un engranatge) i una traça (corba que descriu un dels punts). Veurem com la traça pot ser el lligam i el moviment es produeix igual sense l’engranatge.
Ens interessarem en les hipocicloides i veurem la seva relació amb els polígons estrellats. Veurem com podem comptar voltes amb una aplicació al moviment sol-terra. També en aquesta part mostrarem mòduls físics i preparacions digitals.
I pel que fa als efectes malabars veurem com la composició de moviments dóna lloc a efectes aparentment caòtics però que tenen una explicació amagada (basat en treballs de matemàtiques i art de Craig Kaplan). Novament veurem que no hi ha trampa digital amb la presentació d’alguns mòduls físics que il·lustren el fenomen.

Les matemàtiques que mai t’han explicat

Les matemàtiques que mai t'han explicatDes que va néixer aquest blog ens hem fet ressò puntualment de la Matefest, però fins ara la nostra participació havia estat només informativa. Enguany, i per primera vegada, ens hem sumat a les activitats programades preparant una exposició bibliogràfica sobre llibres de divulgació matemàtica, adreçada especialment als alumnes de Batxillerat que visitaran la Facultat. Algunes obres s’acosten a les matemàtiques des de perspectives menys habituals —el futbol, la papiroflèxia, la cartografia— mentre que altres expliquen curiositats o plantegen reptes i enigmes. L’exposició es podrà visitar des del 16 al 27 d’abril.

Relació de les obres exposades: Les matemàtiques que mai t’han explicat (pdf)

Més informació

Resum fotogràfic de la Matefest Infofest 2017


Deixa un comentari

Cerques guiades: GitHub

GitHubGitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.

Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.

En accedir-hi, es pot escollir entre:

  • Consultar els tutorials d’informació sobre el funcionament de la plataforma —el projecte anomenat Hello World—, les vídeo guies al canal de YouTube i les pàgines d’ajuda.
  • Modificar el perfil, personal o de desenvolupador. Des del perfil personal és interessant l’opció de poder afegir un currículum i marcar-se com a disponible per a ser contractat.
  • Crear un projecte. En tot moment es pot demanar ajuda clicant a “contactar amb un humà”.

Funcionalitats com a social coding

hubotAmb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:

  • El Branching és la manera de treballar diferents versions d’un repositori en un moment determinat: es treballa amb la versió principal —master— tal i com estava en el moment en què es va fer la còpia. Les diferents versions del master s’anomenen features, i s’entenen com a funcionalitats, components, peces. Arriba un moment en què es fusionen amb la versió master per tal d’incloure les noves funcionalitats desenvolupades en la branca.
  • Els canvis guardats s’anomenen commits, entesos com a modificacions fetes per un programador i que s’han integrat al codi. Cada commit adjunta un commit message, que conté la descripció del canvi per tal que els altres programadors que hi contribueixen entenguin què s’hi ha fet i per què.
  • Un cop guardats els canvis es poden sol·licitar revisions, pull requests, la llavor col·laborativa de GitHub. El procés consisteix en proposar als altres programadors que revisin els canvis per poder-los incorporar a la versió del master es què s’ha treballat. Els canvis, addicions, sostraccions o esmenes del contingut es ressalten en verd i vermell. Es pot demanar una revisió encara que el codi no estigui en la seva versió final.
  • Hi ha la possibilitat de puntuar un projecte atorgant estrelles, un indicador de la popularitat del projecte, més que de la qualitat.
  • S’inclou la xifra de contribucions privades al perfil.
  • L’opció explore serveix per fer una ullada al que fan altres desenvolupadors, a banda de fer codi: col·leccions d’aplicacions, articles i recursos monogràfics temàtics, llistat d’esdeveniments relacionats, etc.

Funcionalitats com a servei d’allotjament de fitxers

GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.

Complements

Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:

  • Facilita la citació dels repositoris. Escollint l’opció d’arxiu del repositori a Zenodo, aquesta eina s’encarrega de l’assignació d’un DOI (Digital Object Identifier).
  • Inclou documentació: un fitxer README, el tipus de llicència que controla el repositori, el codi de conducta d’ús esperat, i les recomanacions per contribuir al projecte.
  • Wikis.
  • Petites pàgines web que allotgen el repositori públic de GitHub. El format d’URL és:
http://usuari.github.io
  • Llistes de tasques pendents —issues— dins dels arxius, consultables i executables per tercers, així com la possibilitat de fer seguiment de temes i assumptes, incloses peticions d’ajuda.
  • Arxius psd (per a control i comparació de versions anteriors).

Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.

Altres serveis

GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:

  • Gist és un lloc pensat per mantenir fragments de codi. Inclou control de versions, branching i encriptació SSL (pels Gists privats). Cada Gist té el seu propi repositori Git, així que múltiples fragments de codi poden estar continguts dins d’un repositori i ser fàcilment utilitzats. A més, la versió del codi, ja sigui fork o no, es pot retornar a l’autor original en forma d’adjunt. Aquí es va crear Speaker Deck, una aplicació que converteix els fitxers pdf en presentacions de diapositives.
  • GitHub Business és similar al servei públic de GitHub, pensat perquè les grans empreses puguin desenvolupar programari i alhora mantenir-lo als seus repositoris darrera un tallafocs. Agrupa els diferents editors en GitHub Teams.
  • Organizations, comptes compartits per tal que els usuaris puguin col·laborar en projectes. L’administrador del compte gestiona l’accés dels membres a les dades i als projectes, i a un número il·limitat de repositoris en obert.
  • Marketplace, des d’on es poden descarregar aplicacions que faciliten el flux de treball de codificació, de gestió de projecte, de revisió, etc.
  • Programa Educatiu, l’anomenat Pack de Desenvolupador de Github de l’Estudiant (en anglès GitHub Student Developer Pack), per donar als estudiants accés gratuït a eines i serveis de desenvolupament populars.
  • Releases, per fer una versió lliurable del programari als usuaris. És una versió del programari prèviament comprovada (tested).

Utilitats

Revisió de canvis

Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.

En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.

Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*

Bibliografia


Deixa un comentari

Un resum fotogràfic de la Matefest-Infofest 2017


Deixa un comentari

El dia 26 d’abril celebrem la Matefest-Infofest

Matefest-Infofest 2015. Fotografia de la UB

Matefest-Infofest 2015. Fotografia de la UB

La Matefest-Infofest, festa divulgativa per excel·lència de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, se celebrarà dimecres 26 d’abril a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB). Oberta a tothom i amb l’objectiu d’oferir una imatge social positiva de totes dues ciències, de fer-les més properes, proposa un seguit d’activitats relacionades amb les matemàtiques i la informàtica i la seva aplicació en la nostra vida quotidiana.

Com ja és tradicional, els alumnes de la Facultat muntaran estands divulgatius sobre diverses temàtiques alhora que se celebraran les xerrades i els tallers programats. Quant a les xerrades, n’hi ha 5 de previstes:

  • 10:00-11:00. Misteris de la matemàgia de la ciència. A càrrec de Miquel Duran.
  • 11:00-12:00. Investigación e informática y género. A càrrec de Beatriz Remeseiro López.
    11:00-12:00. De la matemàtica dels jocs, al joc de la matemàtica. A càrrec de Jordi Deulofeu Piquet.
  • 12:00-13:00. Inteligencia artificial: ¿aliada o enemiga? A càrrec de Paula Chocrón.
  • 12:00-13:00. Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars. A càrrec de Josep Rey Nadal.

Pel que fa als tallers, el taller-competició de robòtica s’adreça als alumnes de batxillerat. L’objectiu és introduir als estudiants en el món de la programació de robots mitjançant llenguatges de programació no visuals. La culminació és la competició el dia de la Matefest-Infofest, tot i que els participants hauran estat treballant, per equips, durant les sessions prèvies celebrades al mes de març.

Competició de robòtica a la Matefest-Infofest 2014. Fotografia de la UB

Competició de robòtica a la Matefest-Infofest 2014. Fotografia de la UB

Quant a les activitats adreçades als alumnes de grau destaca hack-a-game II, una hackató amb l’objectiu de programar un joc per equips; el taller d’auditoria de xarxes Wi-Fi o la Tercera Competició Universitària de Matemàtiques “Lluís Santaló”.

Edicions anteriors de la Matefest-Infofest

Vídeos de les edicions anteriors


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2016

Software Freedom DayDissabte 17 de setembre se celebrarà la tretzena edició del Dia de la Llibertat de Programari. De caràcter divulgatiu, el DLP pretén incidir en la necessitat i els avantatges d’usar programari lliure en tots els àmbits de la nostra activitat.

A casa nostra, i com ja és habitual, la celebració anirà a càrrec de Caliu i la Konfraria de la Vila del Pingüí, que han preparat diverses activitats a l’Ateneu La Bòbila de Porta.

Programa

  • 16:30 Ràdio per programari SDR. A càrrec de David Pinilla.
  • 17:30. El programari lliure en la gestió de biblioteques. A càrrec de David Gasa.
  • 18:30. Taller de disseny 3D amb Freecad. A càrrec de Paco Rivière.
  • 19:30. Nous mètodes de distribució de programari a GNU/Linux. A càrrec d’Aleix Pol.
  • 20:30. Taller de plaques Arduino Make It! A càrrec de Jordi Biefa.

Què és el Dia de la Llibertat de Programari?

El DLP és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). L’objectiu és educar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis -en definitiva, a tot arreu. L’organització sense ànim de lucre Digital Freedom Foundation coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Què és el programari lliure?

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Richard Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Mapa conceptual del programari lliureMapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0