Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
En no existir un estàndard europeu que normalitzi la forma de construir cites bibliogràfiques de llenguatges de programació, codi font, programari, biblioteques, etc. ―l’equivalent a la UNE-ISO 690:2010― algunes organitzacions relacionades amb programari de recerca, com el Software Sustainability Institute o Force11, han començat a definir les bases del que hauria d’observar aquest estàndard. Col·laboren en la detecció, comunicació i recollida de propostes que permetin descriure i citar el producte utilitzat en la investigació, de manera objectiva i útil.
Presentem tres articles que marquen les recomanacions més acceptades entre els professionals del sector.
Existeix una gran diferència entre descriure quines font d’informació i de referència s’han fet servir per elaborar un projecte i citar-les adequadament. Si parlem de codi, programari, biblioteques, llenguatge, etc. com a font d’informació, aquesta diferència marca la possibilitat de poder accedir a la versió de programari correcta i a les eines i components adequats, que permetran reproduir i/o desenvolupar el projecte al que donen crèdit i, d’aquesta manera, validar-lo. Tota cita normalitzada hauria d’observar la inclusió de camps que ajudin a accedir i descarregar o obtenir tot aquell producte que juga un paper bàsic en un projecte o n’ha proporcionat una novetat substancial.
10 consells per descriure el programari utilitzat en la recerca:
Descriure de forma detallada qualsevol producte informàtic que hagi contribuït a quelcom exclusiu, per tal de poder fer entendre el que s’ha fet, donar la possibilitat de repetir el projecte, i validar i reutilitzar la recerca.
Escollir, entre les diferents opcions, la més adient per descriure el programari que heu utilitzat: notes a peu de pàgina, agraïments, seccions de mètodes i apèndixs…
Tenir en compte si el producte té algun tipus de llicència que obligui a atribuir l’ús del programari a la vostra publicació.
Citar documents que descriguin el programari com a complement, i no com a substitutiu, citant el propi programari.
En el primer esborrany d’un document, posar sempre les cites del programari en referències o bibliografies.
Estar preparats per debatre amb els revisors per què heu citat el programari: voleu reconèixer la contribució dels autors del programari i el valor del programari com a resultat legítim de la recerca.
Informar als revisors si s’està obligat legalment a citar el programari a causa d’una clàusula a la llicència del programari.
Si un avaluador no està d’acord amb una cita de programari formal, es pot fer una referència general al programari del document.
És possible que les cites recomanades no tinguin prou informació per descriure amb precisió el programari que s’ha utilitzat, és possible que calgui afegir més detalls.
Si el programari té un DOI (identificador d’objecte digital), utilitzar-lo per citar el programari. Si el programari té el seu propi lloc web, referenciar l’URL del lloc web per a la cita.
Force11 és un col·lectiu format per professors, bibliotecaris, investigadors i editors, organitzat per facilitar la millora en la creació i la transferència de coneixement mitjançant l’ús efectiu de la tecnologia de la informació. Force11 s’organitza en diferents comunitats, una de les quals treballa per desenvolupar un paquet de principis que permeti citar correctament codi font, programa i programari, per tal de poder incloure les cites dins del sistema demanat per les publicacions. Els seus objectius són:
Promoure la idea de la importància de citar aquests recursos entre els desenvolupadors i els usuaris.
Col·laborar amb els editors per assegurar que aquest sistema reculli les metadades necessàries perquè puguin ser indexades.
Treballar de forma comunitària per tal d’enfortir el paper del codi font, programa i programari, com a font d’informació equivalent a les bibliogràfiques (inclús aquell producte que no està publicat).
Garantir la qualitat de la informació acreditant el programari mitjançant cites.
La base per poder dur a terme aquesta tasca és desenvolupar un sistema de citació que serveixi per a tot tipus de producte. Aquesta és la raó per la qual el grup “Software Citation” ha treballat produint una infraestructura en forma de directriu. Són els Principis de Citació (Citation Principles), que abasten sis estàndards, contemplats com a punts imprescindibles de tota citació:
Importància: el producte citat ha de ser considerat un producte legítim en la investigació.
Crèdit i Atribució: les cites han de facilitar el crèdit acadèmic i l’atribució normativa. Ha de ser legal de cara a tots els contribuents: inclou autors, contribuïdors o el nom del projecte si aquests es desconeixen.
Identificació unívoca. Per exemple, un DOI o URL: mètodes identificadors interoperables, llegibles per màquina i universals.
Persistència: els identificadors únics i les metadades que descriguin el producte han de ser persistents.
Accessibilitat: les cites han de servir per facilitar l’accés al producte i a les metadades associades.
Especificitat: les cites han d’indicar quina versió del producte s’ha utilitzat. Han d’incloure el nom del producte, el número de versió o la data d’alliberament.
Consulteu a l’article com construir cites que respectin aquests 6 principis.
Sobre la importància d’incloure al projecte un fitxer que contingui les indicacions per saber com citar el codi que s’ha creat. L’arxiu CITATION no conté altra cosa que les indicacions a seguir per què d’altres citin codi inclòs: autor original, títol del projecte associat, nom del codi, versió, data, i el nom i URL del repositori on està emmagatzemat. Per què s’haurien de perdre dos minuts en incloure un arxiu CITATION? Perquè un cop elaborat el codi pel projecte i dipositat al DD (o no), potser cal tornar-lo a fer servir per a un altre projecte, o una altra persona el vol treballar. Potser l’has dipositat a GitHub i des d’aquí és fàcil obtenir una cita al teu codi), però afegir un arxiu CITATION facilita que obtinguis el crèdit i reconeixement a la teva feina.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
25/09/2018 a les 11:36 am
Reblogged this on Blog CRAI Universitat de Barcelona.