Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


Deixa un comentari

El desigual mapa del coneixement del món

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science en relació al lloc de residència de l'autor

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science, en relació al lloc de residència de l’autor

Laura Czerniewicz. It’s time to redraw the world’s very unequal knowledge map. A: The conversation (8 de Juliol, 2015)

Un dels grans avantatges que ofereix la publicació en obert és possibilitar un accés més igualitari al coneixement entre investigadors del món. Però encara ha d’anar més enllà: ha d’abastar també la participació oberta en la creació de coneixement i la comunicació acadèmica.

En aquest article es revisen les bases de la transferència del coneixement (investigació i recerca), i les opcions d’intercanvi i col·laboració entre els investigadors d’arreu del món, tot analitzant les diferències econòmiques i tecnològiques que fan de la publicació tradicional una dificultat afegida.

L’autora repassa les tres raons que condueixen a aquest desequilibri, i planteja diverses solucions.

  • La primera, és exclusivament econòmica. En països on els pressupostos en investigació, recerca i tecnologia són escassos o inexistents, els investigadors dediquen molt de temps a recaptar fons per gestionar els seus projectes. Temps que haurien de dedicar a investigar.
  • La segona, el dilema de publicar en revistes amb elevat índex d’impacte. Els autors de països emergent són recompensats —de diferents maneres— per publicar en aquest tipus de revistes. Això sovint significa que els articles han de tocar una matèria prou rellevant i/o atractiva perquè el públic que els consumeix hi estigui interessat.
  • La tercera, la investigació invisible. El fet obsolet que representa l’article de revista com a l’única sortida vàlida de comunicació de la recerca.

A mode de conclusió, exposa algunes solucions: la millora de la infraestructura tecnològica, ampliar el concepte de ciència, i introduir pràctiques de publicació i reconeixement científic més justes, adaptades al món digital en xarxa, entre d’altres.

Laura Czerniewicz, del Centre for Innovation in Learning and Teaching (Universitat de Cape Town) és una professora sudafricana, reconeguda internacionalment pel seu treball amb tecnologies de l’educació dirigides a combatre les desigualtats i injustícies educatives.

Més informació


Deixa un comentari

Article a Jot Down: “Norman Routledge y el silogismo de Alan Turing”

Jot Down MagazineJot Down Magazine ha publicat un interessant article de Rubén Díaz Caviedes (a Twitter @ruben_caviedes), sobre la relació entre els matemàtics britànics Norman Routledge i Alan Turing.

Ambdós van coincidir, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a la base de l’exèrcit de l’aire de Hampshire, treballant per desxifrar els missatges encriptats que transmetien els sistemes de comunicació nazis.

Norman Routledge era el destinatari de la carta que Turing va escriure el 1952, i que tant cèlebre es faria en vaticinar el sil·logisme que, afortunadament, no s’ha esdevingut:

My dear Norman,

I don’t think I really do know much about jobs, except the one I had during the war, and that certainly did not involve any travelling. I think they do take on conscripts. It certainly involved a good deal of hard thinking, but whether you’d be interested I don’t know. Philip Hall was in the same racket and on the whole, I should say, he didn’t care for it. However I am not at present in a state in which I am able to concentrate well, for reasons explained in the next paragraph.

I’ve now got myself into the kind of trouble that I have always considered to be quite a possibility for me, though I have usually rated it at about 10:1 against. I shall shortly be pleading guilty to a charge of sexual offences with a young man. The story of how it all came to be found out is a long and fascinating one, which I shall have to make into a short story one day, but haven’t the time to tell you now. No doubt I shall emerge from it all a different man, but quite who I’ve not found out.

Glad you enjoyed broadcast. Jefferson certainly was rather disappointing though. I’m afraid that the following syllogism may be used by some in the future.

Turing believes machines think
Turing lies with men
Therefore machines do not think

Yours in distress,

Alan

Routledge va ser professor d’un altre matemàtic cèlebre, Stephen Wolfram, creador de Mathematica i de Wolfram Alpha. Wolfram comentava sorprès al seu blog que Routledge mai li va parlar de la seva relació amb Turing i ho atribuïa al fet que, aleshores, Turing no era la celebritat que és avui dia. L’autor sosté, però, que Routledge no va parlar mai de Turing fins a la vellesa, quan va reconèixer la seva condició sexual, segurament per no aixecar sospites sobre ell mateix.


Deixa un comentari

Les universitats catalanes acorden l’ús de l’identificador ORCID per als seus investigadors

ORCIDLa Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Vic (UVIC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), han acordat utilitzar el sistema únic i unívoc d’identificació ORCID (Open Researcher and Contributor ID) per als seus autors.

ORCID es va crear l’octubre de 2012 com a projecte obert, comunitari i sense ànim de lucre, per oferir un sistema de creació i mantentiment d’un registre únic d’investigadors. Atorgant a cada investigador una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca, per distingir clarament la seva producció científica, s’eviten confusions relacionades amb l’autoria. Es tracta d’un identificador similar al Digital Object Identifier (DOI) que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema transparent que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular la seva producció. Compta actualment amb més de 180.000 investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.

L’adhesió a ORCID per part de les universitats catalanes facilitarà la visualització de la producció dels investigadors en el futur Portal de la Recerca de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Recerca, en la qual el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballen conjuntament amb les universitats participants. Aquest portal permetrà la consulta conjunta de la recerca generada en aquestes universitats.

Font: Blog de l’Observatori de la Recerca


Deixa un comentari

Tesis doctorals defensades a l’Estat espanyol durant l’any 2012

La Gaceta de la Real Sociedad Matemática EspañolaEl darrer número de la Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española es fa ressò, com cada any, de les tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant l’any 2012. En l’article, s’ofereix un llistat exhaustiu de totes les tesis defensades en aquest període, entenent “Matemàtiques” de manera molt flexible i delegant la decisió sobre quines caldria incloure-hi als responsables de cada universitat.

Hi figuren les tesis de 31 universitats i 6 més han manifestat que no se’n va llegir cap en el període estudiat. A continuació us oferim les que s’han llegit a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona:

Tesis de Matemáticas defendidas en España en el año 2012 Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, vol. 16, n. 1, 2013.

Font: Erdös (Blog de la Xarxa documat)


Deixa un comentari

Matemàtiques per al planeta Terra

Matemàtiques del Planeta TerraL’edició del dia 1 d’abril del diari El País, inclou a la secció Societat un extens article de Miguel A. Herrero, catedràtic de Matemàtica Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), sobre l’Any de les Matemàtiques del Planeta Terra, commemoració que se celebra enguany arreu del món.

El text se centra en els problemes que ha d’afrontar la humanitat per tal de garantir la supervivència del planeta i els qui l’habitem. Com podem garantir l’alimentació, l’accés a l’aigua potable, a l’aire net, a la sanitat, a l’educació o a l’energia a una població que supera ja els 7.000 milions? Com podem predir l’expansió de regions on determinades malalties són endèmiques? Com podem afrontar l’envelliment de la població —i l’augment conseqüent de malalties degeneratives, amb l’impacte econòmic que això suposa— als països més desenvolupats o els fluxos migratoris provinents dels més desfavorits?

Per poder afrontar totes aquestes problemàtiques cal un lideratge polític fort i compromès, que posi en marxa les iniciatives necessàries. I només la ciència i la tecnologia, especialment les matemàtiques, en poden estimar les conseqüències, fer-ne les valoracions quantitatives i les distincions fenomenològiques.

Necesitamos encontrar soluciones a estos (y otros) problemas que superan las fronteras nacionales, y tenemos que hacerlo con rapidez. La tarea no es fácil en absoluto. No será posible conseguirlo sin contar con líderes políticos cuya capacidad esté a la altura de los desafíos planteados. Aun admitiendo que tales líderes existan, para tomar decisiones políticas adecuadas hará falta una estimación precisa y fiable de las consecuencias de las iniciativas consideradas, y esta valoración solo nos la puede dar la ciencia y la tecnología. De hecho, los sistemas de ayuda a la decisión que necesitamos poner en marcha deben proporcionar resultados cuantitativos muy precisos. Además, han de permitirnos distinguir causas y efectos entre lo que se nos presenta como una confusa acumulación de fenómenos, aparentemente contradictorios en muchos casos. Es precisamente en estos terrenos (cuantificación y distinción entre causas y efectos) donde las Matemáticas están llamadas a jugar un papel crucial. Ello se debe a que hasta la fecha ninguna otra rama del pensamiento ha sido capaz de desarrollar herramientas tan poderosas como ellas para abordar, mediante una adecuada modelización y posterior análisis, tales cuestiones.

Font: Divulgamat