Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

Dissabte 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, des que així ho va establir l’Assemblea General de l’ONU en la resolució 70/474/Add.2 el 15 de desembre de 2015.

Un any més, la Universitat de Barcelona a través dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Recerca, ha preparat un seguit d’activitats i actes que es desenvoluparan durant tot el mes de febrer arreu de les seves instal·lacions. Hi han col·laborat també La UB Divulga, la Unitat d’Igualtat i les comissions d’igualtat de les diferents facultats i instituts de recerca.

Dones que estudien informàtica i matemàtiques: qui són i per què són tan poques

En l’àmbit que ens és propi —les matemàtiques i la informàtica— volem compartir un article publicat l’any passat per Anna Puig —doctora en Llenguatges i Sistemes Informàtics i professora titular de la Facultat— i Joana Cirici —doctora en matemàtiques i vicedegana de Recerca— que, des de les dues disciplines, analitza aquest biaix de gènere i respon algunes de les preguntes que tots ens formulem.

Si nos fijamos en la Universidad de Barcelona (UB), con presencia de estudios de matemáticas e ingeniería informática, el porcentaje de mujeres matriculadas en el grado de Matemáticas se ha estancado por debajo del 40 % en los últimos diez años.

Es especialmente preocupante el área de Ingeniería Informática, en la cual la presencia de mujeres resulta casi anecdótica, con tan sólo un 15 % de mujeres matriculadas en este grado el último año. Se trata de una de las áreas de la tecnología más masculinizadas, en la que existen claros y persistentes desequilibrios de género.

Puig Puig, Anna ; Cirici, Joana. Mujeres que estudian informática y matemáticas: quienes son y por qué son tan pocas. Asociación The Conversation España, 2022.


1 comentari

Connected papers, una eina visual que mostra articles relacionats entre si

Tots els articles científics referencien les publicacions que han emprat els autors a l’hora d’encarar la seva recerca. És una informació imprescindible sense la qual l’article —i la recerca que hi ha darrere— quedarien invalidats.

Connected papers fa una passa més enllà i mostra visualment els articles relacionats amb l’article del qual partim. No construeix un arbre de citacions sinó que elabora un graf on cada vèrtex —o node— és un article diferent que presenta, amb major o menor mesura, similituds amb el principal. L’objectiu del projecte és oferir una eina als investigadors per trobar fàcilment articles relacionats amb el seu camp d’estudi.

Com funciona?

Allò que determina la rellevància i la similitud entre articles són les citacions i les coincidències bibliogràfiques: dos documents que continguin cites i referències molt superposades tenen una major probabilitat de tractar un tema relacionat. A partir d’aquestes dades, l’algorisme construeix i dibuixa un graf, distribuint els documents a més o menys distància del principal en funció de la rellevància. El gruix de les arestes representa el grau de connexió entre articles, mentre que el nombre de citacions determina la mida dels nodes.

Les dades que utilitza Connected Papers provenen de Semantic Scholar, que indexa dos-cents milions d’articles científics d’associacions d’editors i proveïdors diversos. A l’hora de dibuixar cada graf, l’algorisme analitza aproximadament cinquanta mil articles i en selecciona unes dotzenes d’acord amb el grau de connexió amb l’article d’origen.

De projecte personal a eina col·lectiva

Connected papers va néixer com un projecte de cap de setmana entre amics ara fa dos anys. L’ús continuat i les sol·licituds d’accés dels col·legues, que també volien gaudir-ne, van fer que decidissin convertir-lo en públic i gratuït. Malgrat que actualment s’autofinança, accepten donatius per ajudar a afrontar les despeses de servidors i les futures activitats que es puguin plantejar.


1 comentari

Com i per què s’hauria de citar el programari?

Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
En no existir un estàndard europeu que normalitzi la forma de construir cites bibliogràfiques de llenguatges de programació, codi font, programari, biblioteques, etc. ―l’equivalent a la UNE-ISO 690:2010― algunes organitzacions relacionades amb programari de recerca, com el Software Sustainability Institute o Force11, han començat a definir les bases del que hauria d’observar aquest estàndard. Col·laboren en la detecció, comunicació i recollida de propostes que permetin descriure i citar el producte utilitzat en la investigació, de manera objectiva i útil. Presentem tres articles que marquen les recomanacions més acceptades entre els professionals del sector.

Jackson, Mike. How to cite and describe software. A: Software Sustainability Institute. [201?]. URL: https://www.software.ac.uk/how-cite-software. [Consultat el 17/09/2018]

Existeix una gran diferència entre descriure quines font d’informació i de referència s’han fet servir per elaborar un projecte i citar-les adequadament. Si parlem de codi, programari, biblioteques, llenguatge, etc. com a font d’informació, aquesta diferència marca la possibilitat de poder accedir a la versió de programari correcta i a les eines i components adequats, que permetran reproduir i/o desenvolupar el projecte al que donen crèdit i, d’aquesta manera, validar-lo. Tota cita normalitzada hauria d’observar la inclusió de camps que ajudin a accedir i descarregar o obtenir tot aquell producte que juga un paper bàsic en un projecte o n’ha proporcionat una novetat substancial. 10 consells per descriure el programari utilitzat en la recerca:
  1. Descriure de forma detallada qualsevol producte informàtic que hagi contribuït a quelcom exclusiu, per tal de poder fer entendre el que s’ha fet, donar la possibilitat de repetir el projecte, i validar i reutilitzar la recerca.
  2. Escollir, entre les diferents opcions, la més adient per descriure el programari que heu utilitzat: notes a peu de pàgina, agraïments, seccions de mètodes i apèndixs…
  3. Tenir en compte si el producte té algun tipus de llicència que obligui a atribuir l’ús del programari a la vostra publicació.
  4. Citar documents que descriguin el programari com a complement, i no com a substitutiu, citant el propi programari.
  5. En el primer esborrany d’un document, posar sempre les cites del programari en referències o bibliografies.
  6. Estar preparats per debatre amb els revisors per què heu citat el programari: voleu reconèixer la contribució dels autors del programari i el valor del programari com a resultat legítim de la recerca.
  7. Informar als revisors si s’està obligat legalment a citar el programari a causa d’una clàusula a la llicència del programari.
  8. Si un avaluador no està d’acord amb una cita de programari formal, es pot fer una referència general al programari del document.
  9. És possible que les cites recomanades no tinguin prou informació per descriure amb precisió el programari que s’ha utilitzat, és possible que calgui afegir més detalls.
  10. Si el programari té un DOI (identificador d’objecte digital), utilitzar-lo per citar el programari. Si el programari té el seu propi lloc web, referenciar l’URL del lloc web per a la cita.

Daniel S. Katz, Neil P. Chue Hong . Software Citation in Theory and Practice. A: Arxiv.org. Publicat el 21 de juliol de 2018. URL: https://arxiv.org/abs/1807.08149. DOI: arXiv:1807.08149. [Consultat el 17/09/2018]

Force11 és un col·lectiu format per professors, bibliotecaris, investigadors i editors, organitzat per facilitar la millora en la creació i la transferència de coneixement mitjançant l’ús efectiu de la tecnologia de la informació. Force11 s’organitza en diferents comunitats, una de les quals treballa per desenvolupar un paquet de principis que permeti citar correctament codi font, programa i programari, per tal de poder incloure les cites dins del sistema demanat per les publicacions. Els seus objectius són:
  • Promoure la idea de la importància de citar aquests recursos entre els desenvolupadors i els usuaris.
  • Col·laborar amb els editors per assegurar que aquest sistema reculli les metadades necessàries perquè puguin ser indexades.
  • Treballar de forma comunitària per tal d’enfortir el paper del codi font, programa i programari, com a font d’informació equivalent a les bibliogràfiques (inclús aquell producte que no està publicat).
  • Garantir la qualitat de la informació acreditant el programari mitjançant cites.
La base per poder dur a terme aquesta tasca és desenvolupar un sistema de citació que serveixi per a tot tipus de producte. Aquesta és la raó per la qual el grup “Software Citation” ha treballat produint una infraestructura en forma de directriu. Són els Principis de Citació (Citation Principles), que abasten sis estàndards, contemplats com a punts imprescindibles de tota citació:
  1. Importància: el producte citat ha de ser considerat un producte legítim en la investigació.
  2. Crèdit i Atribució: les cites han de facilitar el crèdit acadèmic i l’atribució normativa. Ha de ser legal de cara a tots els contribuents: inclou autors, contribuïdors o el nom del projecte si aquests es desconeixen.
  3. Identificació unívoca. Per exemple, un DOI o URL: mètodes identificadors interoperables, llegibles per màquina i universals.
  4. Persistència: els identificadors únics i les metadades que descriguin el producte han de ser persistents.
  5. Accessibilitat: les cites han de servir per facilitar l’accés al producte i a les metadades associades.
  6. Especificitat: les cites han d’indicar quina versió del producte s’ha utilitzat. Han d’incloure el nom del producte, el número de versió o la data d’alliberament.
Consulteu a l’article com construir cites que respectin aquests 6 principis.

Wilson, Robin. Encouraging citation of software – introducing CITATION files. A: Robin’s Blog, 30 d’agost de 2013. URL: http://blog.rtwilson.com/encouraging-citation-of-software-introducing-citation-files/. [Consultat el 17/09/2018]

Sobre la importància d’incloure al projecte un fitxer que contingui les indicacions per saber com citar el codi que s’ha creat. L’arxiu CITATION no conté altra cosa que les indicacions a seguir per què d’altres citin codi inclòs: autor original, títol del projecte associat, nom del codi, versió, data, i el nom i URL del repositori on està emmagatzemat. Per què s’haurien de perdre dos minuts en incloure un arxiu CITATION? Perquè un cop elaborat el codi pel projecte i dipositat al DD (o no), potser cal tornar-lo a fer servir per a un altre projecte, o una altra persona el vol treballar. Potser l’has dipositat a GitHub i des d’aquí és fàcil obtenir una cita al teu codi), però afegir un arxiu CITATION facilita que obtinguis el crèdit i reconeixement a la teva feina.


1 comentari

Setmana de l’Accés Obert: del GREC al Dipòsit Digital

  • Què passa quan un investigador penja un article al Curricul@ del GREC?
  • Per què de vegades rep un missatge informant-lo que la versió de l’article no es pot penjar i se li demana el preprint o el postprint?
  • Quin procés segueix el CRAI per validar i penjar els articles al Dipòsit Digital?

Per mirar de respondre a aquestes i altres preguntes, i en el marc de la Setmana de l’Accés Obert 2017, hem elaborat un diagrama que vol reflectir detalladament el procés que seguim, des del moment que un investigador crea un nou registre al GREC, fins que el pdf de l’article es penja al Dipòsit Digital.

Del GREC al Dipòsit Digital


2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


Deixa un comentari

El desigual mapa del coneixement del món

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science en relació al lloc de residència de l'autor

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science, en relació al lloc de residència de l’autor

Laura Czerniewicz. It’s time to redraw the world’s very unequal knowledge map. A: The conversation (8 de Juliol, 2015)

Un dels grans avantatges que ofereix la publicació en obert és possibilitar un accés més igualitari al coneixement entre investigadors del món. Però encara ha d’anar més enllà: ha d’abastar també la participació oberta en la creació de coneixement i la comunicació acadèmica.

En aquest article es revisen les bases de la transferència del coneixement (investigació i recerca), i les opcions d’intercanvi i col·laboració entre els investigadors d’arreu del món, tot analitzant les diferències econòmiques i tecnològiques que fan de la publicació tradicional una dificultat afegida.

L’autora repassa les tres raons que condueixen a aquest desequilibri, i planteja diverses solucions.

  • La primera, és exclusivament econòmica. En països on els pressupostos en investigació, recerca i tecnologia són escassos o inexistents, els investigadors dediquen molt de temps a recaptar fons per gestionar els seus projectes. Temps que haurien de dedicar a investigar.
  • La segona, el dilema de publicar en revistes amb elevat índex d’impacte. Els autors de països emergent són recompensats —de diferents maneres— per publicar en aquest tipus de revistes. Això sovint significa que els articles han de tocar una matèria prou rellevant i/o atractiva perquè el públic que els consumeix hi estigui interessat.
  • La tercera, la investigació invisible. El fet obsolet que representa l’article de revista com a l’única sortida vàlida de comunicació de la recerca.

A mode de conclusió, exposa algunes solucions: la millora de la infraestructura tecnològica, ampliar el concepte de ciència, i introduir pràctiques de publicació i reconeixement científic més justes, adaptades al món digital en xarxa, entre d’altres.

Laura Czerniewicz, del Centre for Innovation in Learning and Teaching (Universitat de Cape Town) és una professora sudafricana, reconeguda internacionalment pel seu treball amb tecnologies de l’educació dirigides a combatre les desigualtats i injustícies educatives.

Més informació


Deixa un comentari

Article a Jot Down: “Norman Routledge y el silogismo de Alan Turing”

Jot Down MagazineJot Down Magazine ha publicat un interessant article de Rubén Díaz Caviedes (a Twitter @ruben_caviedes), sobre la relació entre els matemàtics britànics Norman Routledge i Alan Turing.

Ambdós van coincidir, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a la base de l’exèrcit de l’aire de Hampshire, treballant per desxifrar els missatges encriptats que transmetien els sistemes de comunicació nazis.

Norman Routledge era el destinatari de la carta que Turing va escriure el 1952, i que tant cèlebre es faria en vaticinar el sil·logisme que, afortunadament, no s’ha esdevingut:

My dear Norman,

I don’t think I really do know much about jobs, except the one I had during the war, and that certainly did not involve any travelling. I think they do take on conscripts. It certainly involved a good deal of hard thinking, but whether you’d be interested I don’t know. Philip Hall was in the same racket and on the whole, I should say, he didn’t care for it. However I am not at present in a state in which I am able to concentrate well, for reasons explained in the next paragraph.

I’ve now got myself into the kind of trouble that I have always considered to be quite a possibility for me, though I have usually rated it at about 10:1 against. I shall shortly be pleading guilty to a charge of sexual offences with a young man. The story of how it all came to be found out is a long and fascinating one, which I shall have to make into a short story one day, but haven’t the time to tell you now. No doubt I shall emerge from it all a different man, but quite who I’ve not found out.

Glad you enjoyed broadcast. Jefferson certainly was rather disappointing though. I’m afraid that the following syllogism may be used by some in the future.

Turing believes machines think
Turing lies with men
Therefore machines do not think

Yours in distress,

Alan

Routledge va ser professor d’un altre matemàtic cèlebre, Stephen Wolfram, creador de Mathematica i de Wolfram Alpha. Wolfram comentava sorprès al seu blog que Routledge mai li va parlar de la seva relació amb Turing i ho atribuïa al fet que, aleshores, Turing no era la celebritat que és avui dia. L’autor sosté, però, que Routledge no va parlar mai de Turing fins a la vellesa, quan va reconèixer la seva condició sexual, segurament per no aixecar sospites sobre ell mateix.


Deixa un comentari

Les universitats catalanes acorden l’ús de l’identificador ORCID per als seus investigadors

ORCIDLa Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Vic (UVIC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), han acordat utilitzar el sistema únic i unívoc d’identificació ORCID (Open Researcher and Contributor ID) per als seus autors.

ORCID es va crear l’octubre de 2012 com a projecte obert, comunitari i sense ànim de lucre, per oferir un sistema de creació i mantentiment d’un registre únic d’investigadors. Atorgant a cada investigador una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca, per distingir clarament la seva producció científica, s’eviten confusions relacionades amb l’autoria. Es tracta d’un identificador similar al Digital Object Identifier (DOI) que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema transparent que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular la seva producció. Compta actualment amb més de 180.000 investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.

L’adhesió a ORCID per part de les universitats catalanes facilitarà la visualització de la producció dels investigadors en el futur Portal de la Recerca de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Recerca, en la qual el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballen conjuntament amb les universitats participants. Aquest portal permetrà la consulta conjunta de la recerca generada en aquestes universitats.

Font: Blog de l’Observatori de la Recerca