Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Les universitats catalanes acorden l’ús de l’identificador ORCID per als seus investigadors

ORCIDLa Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Vic (UVIC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), han acordat utilitzar el sistema únic i unívoc d’identificació ORCID (Open Researcher and Contributor ID) per als seus autors.

ORCID es va crear l’octubre de 2012 com a projecte obert, comunitari i sense ànim de lucre, per oferir un sistema de creació i mantentiment d’un registre únic d’investigadors. Atorgant a cada investigador una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca, per distingir clarament la seva producció científica, s’eviten confusions relacionades amb l’autoria. Es tracta d’un identificador similar al Digital Object Identifier (DOI) que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema transparent que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular la seva producció. Compta actualment amb més de 180.000 investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.

L’adhesió a ORCID per part de les universitats catalanes facilitarà la visualització de la producció dels investigadors en el futur Portal de la Recerca de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Recerca, en la qual el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballen conjuntament amb les universitats participants. Aquest portal permetrà la consulta conjunta de la recerca generada en aquestes universitats.

Font: Blog de l’Observatori de la Recerca


Deixa un comentari

Tesis doctorals defensades a l’Estat espanyol durant l’any 2012

La Gaceta de la Real Sociedad Matemática EspañolaEl darrer número de la Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española es fa ressò, com cada any, de les tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant l’any 2012. En l’article, s’ofereix un llistat exhaustiu de totes les tesis defensades en aquest període, entenent “Matemàtiques” de manera molt flexible i delegant la decisió sobre quines caldria incloure-hi als responsables de cada universitat.

Hi figuren les tesis de 31 universitats i 6 més han manifestat que no se’n va llegir cap en el període estudiat. A continuació us oferim les que s’han llegit a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona:

Tesis de Matemáticas defendidas en España en el año 2012 Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, vol. 16, n. 1, 2013.

Font: Erdös (Blog de la Xarxa documat)


Deixa un comentari

Matemàtiques per al planeta Terra

Matemàtiques del Planeta TerraL’edició del dia 1 d’abril del diari El País, inclou a la secció Societat un extens article de Miguel A. Herrero, catedràtic de Matemàtica Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), sobre l’Any de les Matemàtiques del Planeta Terra, commemoració que se celebra enguany arreu del món.

El text se centra en els problemes que ha d’afrontar la humanitat per tal de garantir la supervivència del planeta i els qui l’habitem. Com podem garantir l’alimentació, l’accés a l’aigua potable, a l’aire net, a la sanitat, a l’educació o a l’energia a una població que supera ja els 7.000 milions? Com podem predir l’expansió de regions on determinades malalties són endèmiques? Com podem afrontar l’envelliment de la població —i l’augment conseqüent de malalties degeneratives, amb l’impacte econòmic que això suposa— als països més desenvolupats o els fluxos migratoris provinents dels més desfavorits?

Per poder afrontar totes aquestes problemàtiques cal un lideratge polític fort i compromès, que posi en marxa les iniciatives necessàries. I només la ciència i la tecnologia, especialment les matemàtiques, en poden estimar les conseqüències, fer-ne les valoracions quantitatives i les distincions fenomenològiques.

Necesitamos encontrar soluciones a estos (y otros) problemas que superan las fronteras nacionales, y tenemos que hacerlo con rapidez. La tarea no es fácil en absoluto. No será posible conseguirlo sin contar con líderes políticos cuya capacidad esté a la altura de los desafíos planteados. Aun admitiendo que tales líderes existan, para tomar decisiones políticas adecuadas hará falta una estimación precisa y fiable de las consecuencias de las iniciativas consideradas, y esta valoración solo nos la puede dar la ciencia y la tecnología. De hecho, los sistemas de ayuda a la decisión que necesitamos poner en marcha deben proporcionar resultados cuantitativos muy precisos. Además, han de permitirnos distinguir causas y efectos entre lo que se nos presenta como una confusa acumulación de fenómenos, aparentemente contradictorios en muchos casos. Es precisamente en estos terrenos (cuantificación y distinción entre causas y efectos) donde las Matemáticas están llamadas a jugar un papel crucial. Ello se debe a que hasta la fecha ninguna otra rama del pensamiento ha sido capaz de desarrollar herramientas tan poderosas como ellas para abordar, mediante una adecuada modelización y posterior análisis, tales cuestiones.

Font: Divulgamat


Deixa un comentari

Alguns vincles entre els teoremes de Gödel i Turing

Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera

El passat 7 de febrer, Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB), publicava un article al bloc col·lectiu El año de Turnig del diari El País, amb el títol Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Partint de l’obra de David Hilbert (1862-1943), el Doctor Pla estableix diversos vincles entre els treballs de Kurt Gödel (1906-1978) i els d’Alan Turing (1912-1954).

Hemos relacionado, pues, Turing con Hilbert.

Pero, ¿qué lo vincula con Gödel? La respuesta nos las dan las ‘funciones recursivas [parciales]’. Una máquina de Turing calcula las funciones recursivas y sólo éstas. Este es un vínculo muy estrecho entre algunos de los conceptos introducidos por Gödel y algunos de los conceptos introducidos por Turing que justifican, creo, que en 1963 Gödel añadiera un apéndice al artículo de su teorema de 1931 afirmando que las aportaciones de Turing permitían “una definición precisa e indudablemente adecuada de la noción general de sistema formal de los teoremas vi y xi”.

Pla i Carrera, Josep. Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Josep Pla ha publicat molt recentment El teorema de Gödel. Un análisis de la verdad matemática, un llibre editat per la Real Sociedad Matemática Española (RSME), que es divideix en tres parts. En la primera, Pla ofereix una aproximació a l’epistemologia de la matemàtica, centrant-se en el problema de la veritat en matemàtiques. En la segona part, de caràcter més tècnic, aborda la demostració dels teoremes d’incompletesa de Gödel. En la darrera part hi analitza les conseqüències dels teoremes del matemàtic austríac. El llibre permet dues lectures: la del lector que busqui un text divulgatiu sobre l’obra de Gödel i la de l’especialista que vulgui una aproximació rigorosa als seus teoremes.


Deixa un comentari

El futur de la publicació en matemàtiques

La Biblioteca ha rebut recentment dues publicacions que inclouen articles sobre la publicació matemàtica, des de vessants ben diferents:

Per una banda, Cowling, Michael G.1 Scripta Manent: The Future of Mathematical Publishing. Dins: Notices of the American Mathematical Society. Vol. 59, n. 4, April 2012. Pp. 558-559. ISSN 0002-9920, enumera els problemes als quals s’han d’enfrontar els matemàtics a l’hora de publicar: preus de l’edició comercial, qualitat del contingut i tot allò derivat dels aspectes formals, bibliogràfics i tipogràfics, que hauria de tenir qualsevol article per ser considerat de qualitat.

D’una altra, Chercheurs, éditeurs: le débat. Dins Gazette des Mathématiciens. N. 132. Avril 2012. Pp. 73-86. ISSN 0224-8999, on la Société de Mathématique de France (SMF) fa una crida a la reflexió als investigadors d’institucions públiques, sobre la gestió, per part de les editorials, del procés de publicació. L’article parteix de la següent premissa: si el procés que dóna fruit a la publicació d’un article científic es finança amb diners públics, i l’adquisició de les revistes que els inclouen també, com és possible que els beneficis reverteixen en una empresa privada, gairebé en règim de monopoli?

És per això que l’Institut Fourier À Grenoble, amb el suport de la SMF, la Société de Mathématiques Appliquées et Industrielles (SMAI) i la Société Française de Statistique (SFdS), ha iniciat una  campanya per tal de negociar el concert econòmic entre Springer i els investigadors d’institucions públiques.

La SMF dóna suport, també, a la iniciativa plantejada per Timothy Gowers contra Elsevier i a la qual s’han afegit milers d’investigadors, docents, bibliotecaris, d’arreu del món. L’article inclou les cartes enviades a Springer i Elsevier, un article que explica la posició de la SMF davant d’aquesta situació, un article que desglossa el cost del saber, i, per últim, la carta que la SMF va rebre d’Springer com a resposta.

Trobareu ambdues publicacions en paper a l’hemeroteca de la Biblioteca. En el cas Notices of the American Mathematical Society, disposa també d’edició electrònica de lliure accés.

1 El Dr. Cowling (membre del’Australian Mathematical Society) ha escrit altres articles sobre com escriure literatura matemàtica: “Writing mathematics” i “Notes on Mathematical typing”.


Deixa un comentari

Tesis Doctorals de Matemàtiques defensades a l’Estat durant el 2011

La Gaceta de la RSMEEl darrer número de La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española (RSME), inclou l’article Tesis de Matemáticas defendidas en España en el año 2011, que ofereix un llistat exhaustiu de totes les tesis doctorals que s’han defensat a l’Estat espanyol durant l’any 2011.

S’entén el terme “Matemàtiques” de manera molt flexible, delegant en els responsables de cada centre la decisió sobre quines tesis incloure-hi. La recopilació ha estat possible gràcies a les gestions del President de la Conferència de Degans de Matemàtiques (CDM), Enrique de Amo Artero, que va posar en contacte els redactors de La Gaceta amb tots els centres que formen part de l’associació. Les dades corresponents a les universitats que no formen part de la CDM, les va sol·licitar directament La Gaceta a cada Facultat.

En total s’han obtingut les dades de les tesis llegides en 29 universitats i 9 més han comunicat que no se n’havia defensat cap durant el període sol·licitat.

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la Universitat de Barcelona durant l’any 2011

Font: Erdös (Bloc de la xarxa Documat)


Deixa un comentari

Joan Elias: «Quin país pot invertir tants recursos en els seus joves perquè després se n’aprofitin altres?»

Joan EliasEl passat 27 de març, el diari El País publicava un article de Joan Elias, catedràtic d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona, sobre les retallades en recerca previstes als pressupostos generals de l’Estat, que malauradament ja s’han confirmat.

¿Probaremos con la ignorancia? fa un al·legat en favor de la recerca i l’educació, incidint en la necessitat d’incrementar els esforços justament en períodes de crisi econòmica. En què podem competir —es pregunta— si no és en els béns d’alt valor afegit que produeix la recerca puntera i l’alta especialització?

Elias considera que l’aprovació l’any passat de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), que preveu la creació de l’Agència Estatal d’Investigació, és un pas en la bona direcció, sobretot si pren com a model l’European Research Council (ERC), creat per la Comissió Europea 5 anys abans.

En 1970, Derek Curtis Bok fue nombrado rector de la prestigiosa universidad de Harvard y fue el autor de la famosa frase “Si creen que la educación, y nosotros añadimos investigación, es cara, prueben con la ignorancia”. Si nuestro país prueba con la ignorancia la jugada nos saldrá muy cara.