Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Anàlisi de la recerca: CiteScore, Dimensions i Publons

Elsevier, Springer Nature, World Scientific… tots els grans grups afirmen que el negoci editorial acadèmic no proporciona grans beneficis econòmics, que la seva principal font d’ingressos ve de la venda d’informació i de la gestió i el diagnòstic dels serveis que se’n deriven. Aquests serveis completen el cercle del negoci de la publicació acadèmica abastant les bases de dades, els repositoris, els gestors de referències bibliogràfiques i de perfils acadèmics i l’anàlisi de cites bibliogràfiques.

CiteScore metrics (Elsevier)

CiteScore és la mètrica elaborada per Scopus per avaluar de manera gratuïta els títols que inclou. Es calcula segons la mitjana de cites rebudes per document amb una finestra de 3 anys. És a dir, el nombre de cites que ha rebut una revista en un any determinat en articles publicats els tres anys anteriors, dividides pel nombre de documents indexats a Scopus i publicats en aquests mateixos tres anys. Utilitza una finestra de 3 anys perquè la bibliografia revisada estableix que el període que millor mostra una proporció representativa de cites en totes les disciplines és de 3 anys. InCites Journal Citation Reports (disponible a través de Web of Science, de Clarivate Analytics) i Scimago Journal and Country Rank també fan servir aquest tipus de mètrica, amb períodes temporals més ajustats.

CiteScore inclou tot tipus de document: articles i ressenyes, correspondència, notes, editorials, conferències, etc. S’exclouen del càlcul els articles en premsa que estan en procés de publicació o d’inclusió a Scopus perquè no són susceptibles de ser citats per d’altres documents.

Dades incloses:

  • CiteScore Percentile indica la posició relativa d’una publicació al camp de la matèria.
  • CiteScore Rank i Rank Out Of indica la posició absoluta d’una sèrie en el seu camp temàtic.
  • Documents és el denominador del càlcul CiteScore.
  • Citation Count és el numerador del càlcul de CiteScore.
  • CiteScore Tracker pronostica el rendiment d’una font per al proper any: calcula per a l’any en curs en comptes d’anys anteriors complets. S’actualitza cada mes i no està basat en una finestra de 12 mesos..CiteScore Metrics

Dimensions (Digital Science)

Digital Science pertany a Holtzbrinck, propietària al seu lloc del 53% de Springer Nature.

Dimensions és una base de dades pensada per connectar tot el procés de l’activitat de recerca des del punt de vista de la informació: des de l’inici (cerca per projectes de finançament), a la difusió (publicació en revistes especialitzades), a la desambiguació (perfils acadèmics), a la divulgació (a la societat), fins a arribar a l’avaluació (factor d’impacte, cites rebudes i Altmetrics).

En facilitar la identificació d’experts i investigadors acadèmics mitjançant la interconnexió simplifiques que puguin ampliar la informació sobre els progressos que es duen a terme en diferents àmbits.

El seu èxit rau en:

  • Les més de 4 mil milions de connexions entre més de 128 milions de documents de tipologia diferent (articles, patents, assajos clínics, polítiques sobre ajudes, etc.) Aquestes connexions les fa mitjançant les metadades procedents de fonts amb llicència i en obert (no funciona amb aranyes) com Arxiv, Crosreff i molts d’altres.
  • Classifica els documents, no la publicació font, combinant l’Australian and New Zealand Standard Research Classification (ANZSRC) i tècniques d’aprenentatge automàtic.
  • Permet filtrar la llista d’integrants a l’Altmetric Attention Score per autor, revista, disciplina i matèria.

Es pot accedir a Dimensions en tres modalitats:

  • Dimensions (gratuïta). Permet l’accés a publicacions científiques (en accés obert o no), cites i perfils acadèmics d’autor. Buida revistes de: DOAJ, ERA list, Pubmed, etc. (Web of Science Master Journal List està encara en beta).
  • Dimensions Plus (de pagament). Dóna accés a tot el paquet de Dimensions a més de patents, assajos clínics, subvencions i reglaments.
  • Dimensions Analytics (de pagament). Inclou eines avançades d’anàlisi, comparatives entre agents de finançament i la possibilitat de generar informes.

Dimensions

Publons (Clarivate Analytics)

Publons és una base de dades de perfils d’avaluadors experts (peer reviewers). Registra i valida avaluadors i ofereix visibilitat de les revisions científiques a revisors, editors i institucions. Inclou informació verificada sobre l’experiència com a revisor, oferint detalls sobre l’extensió de les revisions, el tipus i la taxa d’acceptació.

Publica les revisions un cop els manuscrits han estat acceptats per la publicació a la qual van destinats. Cada entrada pot incloure l’any de la revisió, la revista, el títol de l’article i el text complet. La política editorial de la pròpia revista on es publicarà l’article revisat especifica quines dades es poden incloure.

Es distingeix d’altres bases de dades semblants perquè:

  • Prescindeix de restriccions d’inclusió, tant del límit temporal (basat en l’any de revisió), com del d’origen (basat en el grup editorial de la font revisada).
  • Treballa amb ORCID, Mendeley, LinkedIn i Google. Permet l’intercanvi de dades amb les altres plataformes.
  •  Inclou tutorials de formació en línia perquè els revisors puguin consolidar els seus coneixements.
  • Inclou diferents maneres de qualificar el teu treball, puntuant-lo amb Merit (afegeix punts per cada informació addicional contrastada, afegida a una revisió); Endorsement (recomanació, adhesió a la revisió); Score (el revisor puntua la qualitat, pertinença i rellevància de l’article a revisar); Rate (els editors puntuen la qualitat d’una revisió basant-se en 4 apartats amb una escala de 4 punts).
  • Des del teu perfil pots generar llistats segons el nombre de revisions, segons la revista on s’han publicat, segons les universitats, els països i les matèries.
  • Ofereix servei de gestió de revisions (servei de pagament).

La incorporació de revisions a la base de dades es pot fer de tres maneres:

  • Un revisor registrat que formi part del personal d’una revista pot validar les revisions presentades per un altre revisor a la revista esmentada.
  • Publons valida l’adreça de correu electrònic d’agraïment rebut pel revisor i incorpora la revisió verificada al perfil del revisor. El correu-e ha de complir uns requisits específics per tal de ser validat.
  • Les revistes abonades al servei de gestió de revisions poden certificar de manera automàtica les revisions, en el cas que els revisor estiguin registrats.

Publons

Bibliografia

  • Helwall, Mikel ;  Fairclough, Ruth. The influence of time and discipline on the magnitude of correlations between citation counts and quality scores. A: Journal of Informetrics. Vol. 9, n. 3 (2015). Pp.529-541.
  • Orduña-Malea , Enrique, Emilio Delgado López-Cózar. Viva la competencia! Nuevas dimensiones para la búsqueda y evaluación de la información científica. URL: https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=IWETEL;b39bae9c.1803B. [Consultada: 18/3/2018].
  • Repiso, Rafael ; Robinson-Garcia, Nicolás. PUBLONS: aprovechando el poder de las revisiones por pares. URL: https://nrobinsongarcia.com/tag/peer-review/. [Consultada: 18/3/2018].
  • Schreiber, Michael. Restricting the h-index to a publication and citation time window: A case study of a timed Hirsch index. A: Journal of Informetrics. Vol 9, n. 1 (2015). Pp.150-155.


2 comentaris

Les noves mètriques alternatives: Metrics toolkit

Metrics toolkit

Les altmetrics són les mètriques alternatives a les estàndard, emprades per avaluar l’impacte de la recerca més enllà del nombre de cites d’un article o d’un autor. Mesuren l’impacte sobre sèries de dades, codi font, pàgines web…, tot cobrint les bases de dades i de coneixement que l’inclouen, les consultes, els comentaris, les visualitzacions i les descàrregues, les mencions i les recomanacions en mitjans no considerats habitualment en la literatura acadèmica. L’any 2010, davant la necessitat de disposar d’una mètode per avaluar l’impacte social web —descàrregues , avaluació d’experts, citacions, emmagatzematge, enllaços, bookmarks, converses—, alguns acadèmics van impulsar l’Altmetrics Manifesto. L’any 2014, Máire Geoghegan-Quinn, comissària Europea de Recerca, Innovació i Ciència durant el període 2010-2014, va vincular la importància de les altmetrics per a l’expansió del concepte d’impacte científic mitjançant les noves aplicacions web, amb el desenvolupament de l’anomenada Ciència 2.0.

Els investigadors van començar a utilitzar-les després de 2010, afegint aquests indicadors als seus currículums per tal que s’utilitzessin per a la promoció acadèmica o bé per recollir fons destinats a la seva activitat investigadora. Es fan servir per cridar l’atenció, per difondre la recerca a la societat en general i no únicament a la comunitat acadèmica o investigadora.

Se’n recomana l’ús:

  • Per complementar l’evidència qualitativa i quantitativa, i així donar suport a aspectes d’influència, compromís, ús i impacte.
  • Per presentar dades quantitatives contextualitzades i utilitzar-les amb indicadors normalitzats.
  • Per acostar la ciència a la ciutadania, perquè indica que el cicle de la investigació no és únicament resultat i impacte, sinó que pot incloure avaluació sobre la popularitat de la temàtica.
  • Per treballar amb fonts en obert si no es troben d’altres indicadors fiables.

Avantatges i inconvenients

  • La majoria de dades són transparents, reutilitzables i gratuïtes.
  • Mostren també l’impacte negatiu de l’objecte a mesurar.
  • S’ha d’utilitzar objectes alineats per poder fer una comparació. Si es comparen proves quantitatives, s’han de triar objectes de la mateixa disciplina, any de publicació i/o idioma. En el cas d’autors, amb la mateixa etapa professional, i/o que treballen en institucions similars.
  • Són fàcilment manipulables: compres de mencions, utilització de bots, diversitat de mètodes a l’hora de recopilar dades, etc.
  • Com els estàndard, els indicadors de les altmetrics mostren el resultat del seguiment i com s’utilitza la investigació, si el treball influeix en el seu camp d’estudi, però no la qualitat de la informació.
  • La immediatesa treballa en contra de l’exhaustivitat. És a dir, l’alta captació de la web social arriba perquè els articles s’esmenten quan es publiquen i no hi ha una revisió retroactiva. Amb els indicadors tradicionals, aquesta temporalitat també està present: les cites necessiten temps per generar-se.

Metrics Toolkit

4 maneres de mesurar l'impacteÉs una eina pensada per a ajudar als investigadors a escollir i fer servir el recurs d’avaluació de recerca pertinent segons les seves necessitats. Està desenvolupada per un grup de professionals de la informació vinculats a l’avaluació de la recerca. Va guanyar la beca Force11 el 2016.

Dóna informació sobre mètrica de recerca entre disciplines; el mètode de càlcul de cada sistema, quina plataforma l’utilitza i com s’ha d’aplicar perquè sigui útil i tingui sentit. Inclou exemples sobre les diverses aplicacions.

Hi ha dues maneres de treballar amb Metrics:

  • Explore metrics: permet escollir la plataforma més adient d’entre una llista multidisciplinar, amb la possibilitat de filtrar per tipus de font d’informació on aplicar-la.
  • Choose metrics: permet escollir la plataforma més adient filtrant per tipus d’impacte, l’objecte de la recerca i la disciplina de l’estudi.

Sigui quina sigui la manera d’escollir plataforma, la suggerida es presenta amb una fitxa detallada amb les seves característiques:

  • Field: descripció del camp o àrea temàtica on s’aplica.
  • Name: nom de la plataforma.
  • Can apply to: l’objecte d’aplicació de la mètrica: revista, autor, article, etc.
  • Metric definition: descripció del càlcul de la mètrica.
  • Metric calculation: formulació/notació matemàtica de la mètrica.
  • Data sources: font de les dades utilitzades per calcular la mètrica.
  • Appropriate use cases: llista els casos relacionats amb l’impacte on la mètrica és aplicable.
  • Limitations: llista les limitacions de la mètrica.
  • Inappropriate use cases: llista els casos on l’ús de la mètrica no és apropiat.
  • Available sources: fonts que fan manteniment de la mètrica.
  • Transparency: capacitat d’accedir i verificar les dades d’origen i els algorismes per obtenir mètriques.
  • Website: URL de la pàgina oficial de la plataforma.
  • Timeframe: Abast temporal o cobertura utilitzada en el càlcul de la mètrica.

A dia 12 de març de 2018, Metrics Toolkit buida 32 mètriques diferents, entre les que cal destacar: Wikipedia Citations, Github, Journal Impact Factor, H-Index, Citations, Software, Twitter Mentions, citations, data, etc.

Metrics toolkit

Bibliografia


Deixa un comentari

Cerques guiades: Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes

logo Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de RevistesMatriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes (MIAR) és una base de dades de revistes que inclou més de 40.000 entrades. Ofereix informació sobre les bases de dades i repertoris que indexen i avaluen una publicació periòdica (Sello de Calidad FECYT, Scimago Journal Rank, CARHUS+ o CIRC), les seves polítiques d’accés obert, l’Índex compost de difusió secundària (ICDS), i la seva difusió segons la inclusió en diferents tipus de bases de dades. Inclou les URL dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts, sempre que estiguin disponibles. S’actualitza un cop l’any amb la informació pública recollida des de les fonts d’informació primàries. S’indica també l’estat de la revista, és a dir, si està cessada o encara es continua publicant.

Inclou 821 revistes del camp acadèmic Matemàtiques, i 618 d’Informàtica (General).

MIAR és un projecte del Grup de Recerca i-Viu (Informació: Valor i Ús). El grup realitza estudis mètrics, de col·laboració científica, estadístiques de consum d’informació científica; i analitza l’impacte de l’ús de recursos electrònics sobre els hàbits de cerca i ús d’informació dels investigadors. Tot i això, MIAR funciona de forma col·laborativa: els editors, autors i lectors poden enviar suggeriments per modificar i actualitzar entrades ja existents, o suggerir la inclusió d’entrades noves. La informació ha de poder ser contrastada amb una font d’informació pública i fiable.

Permet 3 modalitats de cerca:

  • ISSN o paraules del títol.
  • Alfabèticament per títol.
  • Altres índexs: àmbit, camp acadèmic, entitat acadèmica o país (inclosos els països que ja no existeixen).

En tots els casos, el resultat de la cerca es pot filtrar per ICDS o per país.

Característiques

ICDS

És un indicador d’elaboració pròpia que mostra la visibilitat de la revista en diferents bases de dades científiques d’abast internacional, o la repercussió en l’avaluació de publicacions periòdiques. Un índex elevat significa que la revista està buidada a fonts d’informació de rellevància. S’utlitza fonamentalment per a revistes de l’àmbit de les humanitats i de les ciències socials. El seu algorisme de càlcul és públic i s’inclou al registre de cada entrada:

La suma total forma l’indicador ICDS. El càlcul es pot completar amb l’index de pervivència de la revista, calculat en base al logaritme del total d’anys de vida del títol des de l’inici de la seva publicació, considerant un màxim de 30 anys pel càlcul.

Gràfiques

Tot i estar en desenvolupament, MIAR ofereix representacions gràfiques per país, data i ICDS.

  • Per país: compta 39466* revistes incloses a la base de dades agrupades per codi de país d’edició. La barra de publicacions totals buidades (per grup de país) es pot moure, podent establir diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.
  • Per data: compta 42925* revistes agrupades per data inici de publicació. La barra de publicacions agrupades per any d’inici de publicació es pot modificar, podent establint diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.
  • Per ICDS: compta 42971* revistes agrupades pel valor de l’ICDS. La barra de publicacions totalsagrupades pel valor de l’ICDS es pot modificar, podent establint diferents representacions dels valors. Des de la gràfica no hi ha manera de recuperar els títols de les publicacions.

*Dades facilitades pel recurs, a gener de 2018.

Gràfiques MIAR

Biliografia


Deixa un comentari

Cerques guiades: GitHub

GitHubGitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.

Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.

En accedir-hi, es pot escollir entre:

  • Consultar els tutorials d’informació sobre el funcionament de la plataforma —el projecte anomenat Hello World—, les vídeo guies al canal de YouTube i les pàgines d’ajuda.
  • Modificar el perfil, personal o de desenvolupador. Des del perfil personal és interessant l’opció de poder afegir un currículum i marcar-se com a disponible per a ser contractat.
  • Crear un projecte. En tot moment es pot demanar ajuda clicant a “contactar amb un humà”.

Funcionalitats com a social coding

hubotAmb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:

  • El Branching és la manera de treballar diferents versions d’un repositori en un moment determinat: es treballa amb la versió principal —master— tal i com estava en el moment en què es va fer la còpia. Les diferents versions del master s’anomenen features, i s’entenen com a funcionalitats, components, peces. Arriba un moment en què es fusionen amb la versió master per tal d’incloure les noves funcionalitats desenvolupades en la branca.
  • Els canvis guardats s’anomenen commits, entesos com a modificacions fetes per un programador i que s’han integrat al codi. Cada commit adjunta un commit message, que conté la descripció del canvi per tal que els altres programadors que hi contribueixen entenguin què s’hi ha fet i per què.
  • Un cop guardats els canvis es poden sol·licitar revisions, pull requests, la llavor col·laborativa de GitHub. El procés consisteix en proposar als altres programadors que revisin els canvis per poder-los incorporar a la versió del master es què s’ha treballat. Els canvis, addicions, sostraccions o esmenes del contingut es ressalten en verd i vermell. Es pot demanar una revisió encara que el codi no estigui en la seva versió final.
  • Hi ha la possibilitat de puntuar un projecte atorgant estrelles, un indicador de la popularitat del projecte, més que de la qualitat.
  • S’inclou la xifra de contribucions privades al perfil.
  • L’opció explore serveix per fer una ullada al que fan altres desenvolupadors, a banda de fer codi: col·leccions d’aplicacions, articles i recursos monogràfics temàtics, llistat d’esdeveniments relacionats, etc.

Funcionalitats com a servei d’allotjament de fitxers

GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.

Complements

Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:

  • Facilita la citació dels repositoris. Escollint l’opció d’arxiu del repositori a Zenodo, aquesta eina s’encarrega de l’assignació d’un DOI (Digital Object Identifier).
  • Inclou documentació: un fitxer README, el tipus de llicència que controla el repositori, el codi de conducta d’ús esperat, i les recomanacions per contribuir al projecte.
  • Wikis.
  • Petites pàgines web que allotgen el repositori públic de GitHub. El format d’URL és:
http://usuari.github.io
  • Llistes de tasques pendents —issues— dins dels arxius, consultables i executables per tercers, així com la possibilitat de fer seguiment de temes i assumptes, incloses peticions d’ajuda.
  • Arxius psd (per a control i comparació de versions anteriors).

Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.

Altres serveis

GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:

  • Gist és un lloc pensat per mantenir fragments de codi. Inclou control de versions, branching i encriptació SSL (pels Gists privats). Cada Gist té el seu propi repositori Git, així que múltiples fragments de codi poden estar continguts dins d’un repositori i ser fàcilment utilitzats. A més, la versió del codi, ja sigui fork o no, es pot retornar a l’autor original en forma d’adjunt. Aquí es va crear Speaker Deck, una aplicació que converteix els fitxers pdf en presentacions de diapositives.
  • GitHub Business és similar al servei públic de GitHub, pensat perquè les grans empreses puguin desenvolupar programari i alhora mantenir-lo als seus repositoris darrera un tallafocs. Agrupa els diferents editors en GitHub Teams.
  • Organizations, comptes compartits per tal que els usuaris puguin col·laborar en projectes. L’administrador del compte gestiona l’accés dels membres a les dades i als projectes, i a un número il·limitat de repositoris en obert.
  • Marketplace, des d’on es poden descarregar aplicacions que faciliten el flux de treball de codificació, de gestió de projecte, de revisió, etc.
  • Programa Educatiu, l’anomenat Pack de Desenvolupador de Github de l’Estudiant (en anglès GitHub Student Developer Pack), per donar als estudiants accés gratuït a eines i serveis de desenvolupament populars.
  • Releases, per fer una versió lliurable del programari als usuaris. És una versió del programari prèviament comprovada (tested).

Utilitats

Revisió de canvis

Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.

En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.

Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*

Bibliografia


2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


Deixa un comentari

Cerques guiades: Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

Aforismes Neil Gaiman

Fotografia original de Manfred Werner, sota llicència CC-BY-SA 3.0

WikipediaL’octubre de l’any passat el grup d’investigació Open Science & Innovation va presentar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) els resultats del primer estudi sobre el contingut científic de la Wikipedia en castellà. Aquest estudi evidencia que la Wikipedia és la principal font d’informació científica entre els usuaris d’Internet: el 32,7 % dels estudiants universitaris espanyols la consulten en primer lloc quan volen obtenir informació científica i prop del 70 % del professorat universitari la consulta amb freqüència pel mateix motiu.

La millor manera d’informar-se sobre qualsevol matèria és consultar fonts seleccionades, difoses selectivament i revisades amb cura. A partir d’aquí podem arribar a entendre per què una determinada cosa o fenomen és com és. Tal i com explica Robin Good, si vols entendre què és un cercle i ho mires a la Wikipedia, llegiràs que «és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d’un segment determinat, anomenat radi, respecte a un punt fix determinat, anomenat centre». Aquesta definició, però, no necessàriament et permet fer-te una idea de què és. Saps què és un cercle perquè n’has vist algun, perquè ets capaç de dibuixar-lo.

Si traslladem aquest exemple a la cerca d’informació a Google ens trobem amb una eina que ofereix com a primers resultats els articles més populars —o els més ben posicionats en funció de diversos factors—, que no sempre analitzen i qüestionen diferents punts de vista, opinions o idees ni són els més rellevants. En aquest sentit, els manuals, els articles de revista, les ponències, són fonts que aporten dades contrastades i han estat revisades i supervisades per experts.

Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica oferim tot un seguit de recursos acadèmics en obert amb contingut seleccionat amb cura per tal d’ajudar i orientar a fer cerques guiades d’informació d’alt valor.

Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

El ROAD és un portal de recursos acadèmics d’accés obert i amb ISSN (International Standard Serial Number). Hi dóna servei l’ISSN International Centre amb el suport de l’Oficina de Comunicació i Informació de la UNESCO.

Inclou publicacions periòdiques, comunicacions, sèries monogràfiques, repositoris i blogs acadèmics. És a dir, recursos resultants d’activitats acadèmiques i de recerca dirigits a estudiants i investigadors.

Directory of Open Access Scholary Resources

El ROAD es marca quatre objectius bàsics:

  • Servir de punt d’accés únic als recursos en línia d’accés obert i gratuït d’arreu del món.
  • Certificar que la publicació inclosa és un recurs amb voluntat de continuïtat.
  • Oferir les metadades bàsiques que serveixin per identificar de forma inequívoca la publicació: títol, editor, URL, freqüència, numeració, etc.
  • Recopilar informació sobre la font que buida la publicació: quina publicació la indexa, quines bases de dades la buida, si té indicadors, etc.

El seu funcionament permet:

  • Fer cerques per títol, matèria, tipus de document, estat de la publicació, i font d’informació que hi dóna cobertura.
  • Filtrar els resultats per llengua, país, anys de cobertura, i tots camps mencionats a l’apartat anterior.
  • Accedir al recurs amb informació.
  • Obtenir estadístiques sobre la producció mundial en accés obert amb ISSN: número de recursos per tipus, continent i país; evolució del número de recursos per tipus, continent i país des de 2004; número de recursos per tipus i matèria; cobertura dels recursos per part de serveis d’indexació i de resums.

Característiques

A diferència d’altres recursos que llisten publicacions en accés obert, com ara el Directory of Open Access Journals (DOAJ), ROAD és exhaustiu: inclou tots els recursos electrònics a text complet amb ISSN, no es limita a les publicacions periòdiques. L’ISSN (la raó de ser de ROAD) és un indicador de continuïtat, per això els recursos inclosos a ROAD tenen una trajectòria vital llarga, no són efímers.

ROAD inclou la informació tècnica del recurs en el mateix portal, però això no depèn de cap servei extern. Tampoc ha de modificar manualment cap dada —les dades es bolquen des de l’oficina de l’ISSN—, ni dependre de la retroacció dels usuaris per actualitzar-la, malgrat incloure un enllaç per rebre notificacions sobre els recursos. Això el diferencia de DOAJ, que té un equip editorial dedicat a elaborar manualment un llistat de títols de publicacions que ja no apareixen al seu portal, consultable en un full de càlcul de Google.

ROAD no controla la qualitat dels recursos inclosos, són els usuaris qui decideixen si un recurs és prou seriós. No té un filtre com el Seal of Approval for Open Access Journals (o segell DOAJ). No depèn del treball de voluntaris, es manté des d’una oficina de la UNESCO —vinculada a l’agència de l’ISSN—, ni tampoc de les contribucions econòmiques dels seus membres.

Exemple d’ús

ROAD permet la cerca simple i l’avançada. La cerca simple s’executa introduint un o més termes a la caixa de cerca, i els resultats obtinguts obeeixen a la cerca del terme en diversos camps (títol, matèria, editor, etc.). La cerca avançada permet buscar escollint els camps, per tal d’obtenir una llista de resultats més refinada.

ROAD Directory

Els resultats es poden ordenar per títol i data —ascendent o descendent— i filtrar per cobertura d’indicadors de revistes (CiteScore, JCR, etc.), cobertura de registres (DOAJ, Keepers, etc.), cobertura de serveis d’indexació (Scopus, EconLit, etc.) matèria, llengua, estat de la publicació (viva o morta), país d’edició i anys d’abast. Cada resultat s’acompanya d’una icona que defineix de quin recurs es tracta: ponència, blog, revista, etc.

El registre del recurs inclou informació molt completa: des de la URL, a la data d’inclusió a ROAD, l’ISSN (paper i en línia), el títol abreujat, els autors i editors —i la seva adreça postal i electrònica—, quin recurs l’indexa i els indicadors, amb factor d’impacte inclòs.

Una de les particularitats és la informació addicional: les altres revistes que inclou ROAD del mateix editor, altres publicacions del país d’origen del recurs o sobre la mateixa matèria.

Més informació