Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Cerques guiades: GitHub

GitHubGitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.

Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.

En accedir-hi, es pot escollir entre:

  • Consultar els tutorials d’informació sobre el funcionament de la plataforma —el projecte anomenat Hello World—, les vídeo guies al canal de YouTube i les pàgines d’ajuda.
  • Modificar el perfil, personal o de desenvolupador. Des del perfil personal és interessant l’opció de poder afegir un currículum i marcar-se com a disponible per a ser contractat.
  • Crear un projecte. En tot moment es pot demanar ajuda clicant a “contactar amb un humà”.

Funcionalitats com a social coding

hubotAmb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:

  • El Branching és la manera de treballar diferents versions d’un repositori en un moment determinat: es treballa amb la versió principal —master— tal i com estava en el moment en què es va fer la còpia. Les diferents versions del master s’anomenen features, i s’entenen com a funcionalitats, components, peces. Arriba un moment en què es fusionen amb la versió master per tal d’incloure les noves funcionalitats desenvolupades en la branca.
  • Els canvis guardats s’anomenen commits, entesos com a modificacions fetes per un programador i que s’han integrat al codi. Cada commit adjunta un commit message, que conté la descripció del canvi per tal que els altres programadors que hi contribueixen entenguin què s’hi ha fet i per què.
  • Un cop guardats els canvis es poden sol·licitar revisions, pull requests, la llavor col·laborativa de GitHub. El procés consisteix en proposar als altres programadors que revisin els canvis per poder-los incorporar a la versió del master es què s’ha treballat. Els canvis, addicions, sostraccions o esmenes del contingut es ressalten en verd i vermell. Es pot demanar una revisió encara que el codi no estigui en la seva versió final.
  • Hi ha la possibilitat de puntuar un projecte atorgant estrelles, un indicador de la popularitat del projecte, més que de la qualitat.
  • S’inclou la xifra de contribucions privades al perfil.
  • L’opció explore serveix per fer una ullada al que fan altres desenvolupadors, a banda de fer codi: col·leccions d’aplicacions, articles i recursos monogràfics temàtics, llistat d’esdeveniments relacionats, etc.

Funcionalitats com a servei d’allotjament de fitxers

GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.

Complements

Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:

  • Facilita la citació dels repositoris. Escollint l’opció d’arxiu del repositori a Zenodo, aquesta eina s’encarrega de l’assignació d’un DOI (Digital Object Identifier).
  • Inclou documentació: un fitxer README, el tipus de llicència que controla el repositori, el codi de conducta d’ús esperat, i les recomanacions per contribuir al projecte.
  • Wikis.
  • Petites pàgines web que allotgen el repositori públic de GitHub. El format d’URL és:
http://usuari.github.io
  • Llistes de tasques pendents —issues— dins dels arxius, consultables i executables per tercers, així com la possibilitat de fer seguiment de temes i assumptes, incloses peticions d’ajuda.
  • Arxius psd (per a control i comparació de versions anteriors).

Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.

Altres serveis

GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:

  • Gist és un lloc pensat per mantenir fragments de codi. Inclou control de versions, branching i encriptació SSL (pels Gists privats). Cada Gist té el seu propi repositori Git, així que múltiples fragments de codi poden estar continguts dins d’un repositori i ser fàcilment utilitzats. A més, la versió del codi, ja sigui fork o no, es pot retornar a l’autor original en forma d’adjunt. Aquí es va crear Speaker Deck, una aplicació que converteix els fitxers pdf en presentacions de diapositives.
  • GitHub Business és similar al servei públic de GitHub, pensat perquè les grans empreses puguin desenvolupar programari i alhora mantenir-lo als seus repositoris darrera un tallafocs. Agrupa els diferents editors en GitHub Teams.
  • Organizations, comptes compartits per tal que els usuaris puguin col·laborar en projectes. L’administrador del compte gestiona l’accés dels membres a les dades i als projectes, i a un número il·limitat de repositoris en obert.
  • Marketplace, des d’on es poden descarregar aplicacions que faciliten el flux de treball de codificació, de gestió de projecte, de revisió, etc.
  • Programa Educatiu, l’anomenat Pack de Desenvolupador de Github de l’Estudiant (en anglès GitHub Student Developer Pack), per donar als estudiants accés gratuït a eines i serveis de desenvolupament populars.
  • Releases, per fer una versió lliurable del programari als usuaris. És una versió del programari prèviament comprovada (tested).

Utilitats

Revisió de canvis

Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.

En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.

Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*

Bibliografia


Deixa un comentari

Sónar+D: De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia

Sónar

Imatge de Carles Novellas, sota llicència CC-BY-SA 3.0

El festival de música, creativitat i tecnologia Sónar, es va crear a Barcelona el 1994 com a «Festival de música avançada i art multimèdia» amb l’objectiu d’esdevenir un referent del panorama cultural. Va ser pioner en considerar la combinació de l’avantguarda i l’experimentació artística amb els nous corrents electrònics de la música de ball.

Enguany, del 16 al 18 de juny, se celebra la 22 edició d’una proposta més que consolidada, que ha anat experimentant ajustos i canvis durant les edicions precedents, fins a convertir-se en un referent mundial. La proposta original ha donat lloc a altres escenaris amb continguts diversos. Així, i en paral·lel al Sónar de Dia, se celebra el Sónar+D, un congrés internacional que abasta un programa d’activitats (xerrades,tallers, etc. ) amb un eix comú: la relació entre creativitat i tecnologia i la transformació digital de les indústries culturals que això comporta.

Una de les activitats més destacades del Sónar+D és el Music Hack Day, que es va celebrar per primera vegada a Barcelona l’any 2010. Fou justament durant la celebració del Music Hack Day de l’any 2012, que l’organització del Sónar va atendre els comentaris d’algunes participants, impulsant la futura col·laboració amb diversos col·lectius orientats a visibilitzar la dona en el món de la tecnologia. El 2014 es va tractar el tema del hacktivisme de la mà de G.Hack i el Centre for Digital Music de la Queen Mary University of London i el 2015 arribava el torn dels algorismes d’intel·ligència artificial de la mà d’Amy Robinson.

En aquesta edició s’hi presenta De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia amb Girls in Lab, un col·lectiu que promou la transformació social i digital amb la missió d’aconseguir la paritat de gènere en el camp de les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).

Al 60% de les nenes els agraden les ciències a l’escola, però únicament un 18% escull carreres relacionades amb aquest terreny. El 2020 hi haurà 1,4 milions de llocs de treball relacionats amb la tecnologia i és necessària la inclusió de dones en aquest camp per satisfer-ne la demanda.

Banana pianoGirls in Lab és el primer moviment social i col·laboratiu a l’Estat espanyol orientat a oferir formació gratuïta per a nenes i adolescents a través de tallers i campus, amb l’objectiu d’acabar amb la desigualtat de gènere en els àmbits de la tecnologia i l’enginyeria.

El dia 16 de juny oferirà un taller de creació d’instruments musicals electrònics utilitzant Makey-Makey, una placa de codi obert basada en Arduino que permet convertir gairebé qualsevol objecte (un plàtan, per exemple) en una superfície de control (un comandament de videojocs, per exemple); i Scratch, un llenguatge de programació ideat per introduir-se en el món de la programació. Per participar-hi no calen coneixements de programació previs, només anar-hi amb un ordinador portàtil.

La Universitat de Barcelona col·labora amb el festival amb el projecte Earthworks, una instal·lació de Semiconductor per a SonarPLANTA via el CSIC- Jaume Almera i la Facultat de Geologia.

Més informació


Deixa un comentari

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?

Al fil de la reflexió feta per la Dra. Bayer a l’article Mujeres y Matemáticas, i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, al CRAI Biblioteca de Matemàtiques enguany ens plantegem:

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?
“L’enginyeria informàtica és l’única especialització en el camp de les ciències, l’enginyeria i les matemàtiques, en què el número de dones graduades ha patit un descens: del 37% en 1985 al 18% del 2012. […] Vivim en una societat on encara s’encoratja les nenes a jugar amb nines en comptes de fer-ho amb robots, perpetuant així l’estereotip del programador home de raça blanca.”

Larson, Selena. Why So Few Women Are Studying Computer Science. A: Readwrite. (2014) .

Malgrat la poca presència de les dones en aquest camp, destaquem el paper rellevant de:

 


Deixa un comentari

Taller i competició de robòtica i intel·ligència artificial

s construïts amb LEGO, 6/11/09

La Facultat de Matemàtiques organitza novament el taller i competició de robòtica, adreçat a alumnes de Batxillerat. L’activitat, que és gratuïta, requereix inscripció prèvia. El termini per formalitzar-la s’exhaureix el dia 31 de gener.

Cada centre que hi vulgui participar, pot presentar un equip d’entre 2 i 4 alumnes, a banda del tutor responsable. Convé que el centre tingui un robot Lego Mindstorm, tot i que no és imprescindible. En cas de no tenir-lo, la Facultat el pot deixar, sempre que la demanda no supera la oferta.

El taller s’organitza en 6 sessions prèvies a la competició final. Se celebraran cada divendres entre el 13 de febrer i el 25 de març, a les 17:10. El dia 6 de febrer es farà una presentació del taller, destinada als tutors. La competició final se celebrarà el dia 25 de març, en el context de la Matefest-Infofest 2015.

Final de la competició de l’any 2011

Més informació:


4 comentaris

Avui se celebra l’Ada Lovelace Day 2012

Ada Lovelace Day 2012L’Ada Lovelace Day se celebra enguany el 16 d’octubre. La commemoració, prenent com a referència Augusta Ada Byron, filla de Lord George Gordon Byron i comtessa de Lovelace, pretén fer visibles i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, camps del coneixement en què, encara ara, la presència femenina és minoritària.

L’origen de la celebració és la conclusió a la qual va arribar la psicòloga Penelope Lockwood: les dones necessitarien veure i reconèixer models de conducta femenins més que no pas els homes necessitarien veure models masculins. Segons això, una dona que destaqui en el seu àmbit pot esdevenir un exemple inspirador, la prova que es poden superar les barreres de gènere, la demostració que l’èxit és assolible.

Ada Lovelace (Londres, 1815-1852) és considerada la primera programadora en la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.

Al catàleg del CRAI hi trobareu nombrosa bibliografia sobre dones matemàtiques i també sobre dones en la ciència.


Deixa un comentari

Tot un món fractal en 4 kb

Hartverdrahtet, d’Akronyme Analogiker va guanyar el concurs de programació Revision 2012 en la modalitat de PC 4kb. La particularitat de la competició, i la seva màxima dificultat, és que el codi font del programa presentat no pot superar els 4 kb o el que és el mateix, 4.096 bytes. Per entendre’ns, i com diuen els organitzadors, menys del que pesa un document de Word buit.

El programa s’executa sota Windows XP/Vista/7, però cal disposar d’una CPU i una GPU potents. Es pot descarregar lliurement. Vegeu el fitxer d’informació per a més detalls tècnics.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Aquest any… aprendré a programar

Amb l’arribada de cada nou any, qui més qui menys, ja sigui en públic o en privat, es planteja bons propòsits que, amb el pas del temps, solen acabar relegats en algun racó de la consciència. Que si deixaré de fumar, que si em tornaré a inscriure al gimnàs —i aquest cop hi aniré—, que si estudiaré més i em trauré aquella assignatura que se’m resisteix…

Des de Codeacademy han llançat una iniciativa en forma de propòsit d’any nou: Code Year. L’objectiu és aprendre a programar durant l’any que tot just comença. Només cal inscriure-s’hi —com ja han fet fins el moment 122.900 persones arreu del món—, i anar seguint el desenvolupament de petites lliçons interactives.

El sistema, concebut per Zach Sims, graduat per la Universitat de Columbia, i Ryan Bubinski, estudiant de la mateixa universitat, planteja un aprenentatge gradual i assumible caracteritzat per la brevetat de les lliçons, que permeten avançar adquirint coneixements i posant-los en pràctica immediatament. És fruit de la frustració dels dos creadors, cansats d’aprendre a programar amb recursos de text i vídeo poc eficaços.

Us hi animeu?