Tal dia com avui, l’any 1906, naixia a Nova York Grace Hopper.
Almirall de la marina nord-americana i pionera de la informàtica, va ser la primera a escriure un compilador. És també recordada pel seu paper decisiu en la creació de COBOL.
Tal dia com avui, l’any 1906, naixia a Nova York Grace Hopper.
Almirall de la marina nord-americana i pionera de la informàtica, va ser la primera a escriure un compilador. És també recordada pel seu paper decisiu en la creació de COBOL.
GitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.
Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.
En accedir-hi, es pot escollir entre:
Amb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:
GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.
Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:
http://usuari.github.io
Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.
GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:
Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.
En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.
Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*
Divendres 22 de març, a les 11:00, es presentarà la versió en català del programa ofimàtic LibreOffice 4.0.
El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern.
Hi intervindran:
Dades addicionals:
L’esdeveniment és gratuït i obert i a tothom.
Dissabte 15 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat de Programari. Com cada any a Catalunya, Caliu ho celebra des d’avui a la tarda a La Palma de Cervelló, per continuar demà a Barcelona, al Centre Cívic Les Corts.
S’hi repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran xerrades i ajuda en instal·lacions de programari lliure i respondran dubtes.
El Dia de la Llibertat de Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és educar el públic sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en tots els àmbits: a l’educació, a les administracions públiques, a casa, a les empreses…
El Dia de la Llibertat de Programari existeix per mostrar al públic en general que hi ha una manera d’obtenir el control sobre el propi ordinador i les pròpies dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi programes lliures.
Si voleu participar-hi podeu consultar el programa.
Trobareu abundant bibliografia sobre el programari lliure al catàleg del CRAI de la UB.
Ja es pot consultar el Catàleg del CRAI de la UB amb una versió adaptada per a dispositius mòbils.
Es tracta d’una adaptació del catàleg en línia que pot detectar automàticament des de quin dispositiu s’hi accedeix. Si es fa la consulta des d’un dispositiu mòbil mostra una visualització diferent de les pantalles de cerca, especialment adaptada per a aquests dispositius. Funciona amb Android, Blackberry i iPhone.
Només cal que entreu a cataleg.ub.edu des del mòbil, i ja podreu fer les consultes amb la nova versió.
El gran avantatge de l’aplicació és que permet a l’estudiant conèixer a l’instant les notes que ha obtingut, mitjançant un avís al mòbil, en el mateix moment en què les notes s’incorporen al seu expedient acadèmic. Amb el mateix avís, a més, l’alumne podrà saber el dia, l’hora i el lloc de la revisió d’examen en el cas de les qualificacions provisionals.
A aquesta immediatesa, cal afegir també la comoditat que suposa per als estudiants poder consultar des de qualsevol lloc la totalitat de l’expedient acadèmic, tant del curs actual com de cursos anteriors. Així, es podran consultar les qualificacions provisionals i definitives de les convocatòries de gener, juny i setembre, dels ensenyaments de primer i segon cicle, de grau i de màster universitari.
El llançament de la nova aplicació UB Avisos de qualificacions ha estat possible gràcies a l’acord de col·laboració entre la UB i l’empresa Movistar-Telefónica per a la promoció dels serveis electrònics en mobilitat, en el marc del contracte de serveis de telefonia que té la Universitat.
Per descarregar-la, únicament cal seguir els enllaços següents:
Hartverdrahtet, d’Akronyme Analogiker va guanyar el concurs de programació Revision 2012 en la modalitat de PC 4kb. La particularitat de la competició, i la seva màxima dificultat, és que el codi font del programa presentat no pot superar els 4 kb o el que és el mateix, 4.096 bytes. Per entendre’ns, i com diuen els organitzadors, menys del que pesa un document de Word buit.
El programa s’executa sota Windows XP/Vista/7, però cal disposar d’una CPU i una GPU potents. Es pot descarregar lliurement. Vegeu el fitxer d’informació per a més detalls tècnics.
Imatge original de David Batley, sota llicència CC-BY-SA 2.5
Avui se celebra arreu del món el Dia contra el DRM. Richard Stallman serà a Madrid, al carrer Preciados número 25, repartint fulletons sobre el perill dels llibres electrònics, a partir de les 16:30.
El Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, per mitjà dels Serveis Lingüístics, ofereix als membres de la Universitat de Barcelona el programa Rosetta Stone, un mètode d’autoaprenentatge de llengües per Internet amb el qual es pot practicar i millorar totes les destreses lingüístiques.
Amb una llicència Rosetta Stone, l’usuari pot aprendre una o més de les 23 llengües que ofereix el programa: anglès americà, anglès britànic, alemany, francès, italià, àrab, coreà, grec, filipí (tagàlog), hebreu, hindi, irlandès, japonès, llatí, neerlandès, persa, polonès, portuguès (Brasil), rus, suec, turc, vietnamita i xinès. El programa permet estudiar diverses llengües simultàniament.
S’ofereixen dues modalitats de llicència Rosetta Stone:
• Llicència semestral: del 2 de maig de 2012 al 28 d’octubre de 2012
• Llicència anual: del 2 de maig de 2012 al 28 d’abril 2013
Preu per a membres de la UB
Llicència semestral: 45 euros
Llicència anual: 80 euros
Preu per a llicenciats de la UB i altres*
Llicència semestral: 70 euros
Llicència anual: 130 euros
(*) Els antics alumnes amb carnet d’Alumni UB obtindran un 10 % de descompte.
El període de matriculació serà del 16 al 25 d’abril de 2012. Aquells usuaris que no coneixen el programa Rosetta Stone poden demanar una llicència temporal de prova.
Per formalitzar la matrícula i consultar més informació: www.ub.edu/sl/rosetta