Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

L’exposició Telescopi Assumpció Català es podrà visitar fins al dia 3 de març

Exposició Telescopi Assumpció CatalàAmb motiu del Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, la Comissió d’igualtat de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica acull l’exposició itinerant Telescopi Assumpció Català, instal·lada al primer pis del claustre de ciències de l’Edifici històric fins al dia 3 de març.

La mostra té el seu origen arran del bateig, l’any passat, del telescopi Assumpció Català, un reflector Dall-Kirkham de 50 cm de diàmetre situat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera. En vam informar oportunament en aquest mateix blog: Un telescopi amb nom de dona (8/3/2016).

L’exposició

L’exposició, elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), consta de 14 plafons on s’explica, amb textos i imatges, qui era Assumpció Català, quins eren els seus camps d’investigació i com han evolucionat, així com les característiques del telescopi i del Parc Astronòmic Montsec.

Pel seu caràcter itinerant, i després de passar per les facultats de Biologia i de Física de la UB, la mostra es podrà visitar, del 6 al 31 de març, a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès

Assumpció Català

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

Assumpció Català docent

El telescopi

Parc dels telescopisEl telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Un record fotogràfic del C2EM

Deixa un comentari

This gallery contains 78 photos


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés C2EM amb dues exposicions

Cartell de l'exposició Llibres d'Educació matemàtica a Catalunya (segle XX)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), que se celebrarà a la Universitat de Barcelona (UB) els propers dies 11, 12 i 13 de juliol, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques organitza l’exposició bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) que es podrà visitar entre l’11 i el 15 de juliol.

El C2EM, organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques de la UB i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), s’adreça als mestres i professors de matemàtiques de tots els nivells.

La mostra bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) reuneix bona part de l’obra de vint-i-vuit professors en actiu al llarg del segle XX, referents en educació matemàtica. Exposa més de dues-centes obres «que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.»

En aquests temps en els que internet (en webs institucionals i personals, blogs, Facebook, Twitter) ens facilita l’accés ràpid a una gran varietat de propostes relacionades amb el món de l’educació matemàtica, els llibres encara són necessaris: no són volàtils, ens proporcionen experiències sensorials i, sobretot, donen més espai a la reflexió. Dels llibres aprenem i ens queda memòria. Però també cal fer memòria dels llibres. Especialment d’aquells que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.

Aquesta mostra de publicacions, provinents de diverses biblioteques i particulars, ajuda a entendre i apreciar com les aportacions dels nostres referents en educació matemàtica han contribuït al seu desenvolupament.

Obrir aquests llibres, tocar-los. . . a uns ens remourà el record. A uns altres ens ajudarà a saber d’on venim.

Sergi Muria

Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Campus Mundet, però també de Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Física i Química, Economia i Empresa, Biblioteconomia, Belles ArtsPavelló de la República i Dipòsit de Cervera. També s’hi exposen un conjunt de llibres provinents de la Biblioteca de Rosa Sensat. La mostra es complementa amb un breu apartat dedicat a Ramon Llull, coincidint amb l’Any Llull, que commemora el 700 aniversari de la seva mort.

Calcular a mà-quinaCalcular a mà-quina

Juntament amb l’exposició bibliogràfica, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques acull l’exposició Calcular a mà-quina amb una mostra d’àbacs, regles de càlcul i calculadores mecàniques que es poden manipular, cedides pel col·leccionista de dispositius i aparells de càlcul Josep Balsach Peig.

En col·laboració amb el C2EM, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques també acull diverses activitats matemàtiques programades la tarda del dilluns 11 de juliol.

Podeu consultar el programa complet al web oficial del Congrés Català d’Educació Matemàtica.

Més informació


1 comentari

Un telescopi amb nom de dona

Parc Astronòmic Montsec

Parc Astronòmic Montsec (Àger, La Noguera)

Assumpció Català Poch, professora de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1953 i el 1990, primera doctorada en Matemàtiques per la UB i primera astrònoma en ser professora numerària en una universitat de l’Estat espanyol, dóna nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera.

En la cerimònia de bateig, celebrada el dia 4 de març, es va inaugurar també l’exposició sobre la seva figura, elaborada per membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i que es podrà veure fins a finals d’agost del 2016. La mostra, que es traslladarà el mes de setembre a l’Edifici Històric de la UB i a la Facultat de Física a l’octubre, explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de citacions i imatges de la seva trajectòria, i vincula la seva tasca pionera amb la recerca que es fa actualment a la Universitat.

Biografia

Assumpció Català Poch

Assumpció Català Poch observant a través del telescopi

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

El telescopi

El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Font: Telescopi ‘Assumpció Català’: el primer amb nom de dona (Notícies de la UB)


Deixa un comentari

Demà se celebra la jornada «Delícies d’Alícia» i s’inaugura l’exposició homònima

Delícies d'AlíciaDemà se celebra  la jornada «Delícies d’Alícia», que inaugurarà l’exposició homònima, visitable al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 29 de febrer.

Com ja vam comentar al seu moment, l’any 2015 es va commemorar arreu del món el 150è aniversari de la publicació d’Alice’s Adventures in Wonderland, obra del matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —publicada sota el pseudònim de Lewis Carroll— i considerada una de les obres fonamentals de la literatura infantil.

Com a colofó de l’efemèride, la Universitat de Barcelona (UB) proposa «Delícies d’Alícia» que, adreçada a aliciòlegs, aliciòfils i aliciòfags, il·lustra les infinites perspectives amb què es pot abordar una obra tan polièdrica.

La jornada tindrà lloc el dijous 14 de gener, a les 16 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. L’exposició es podrà veure fins al 29 de febrer al CRAI Biblioteca de Lletres. A més, el 9 de febrer a les 18 h, hi haurà una visita guiada a l’exposició de llibres, i una jornada de llibres oberts, en què el visitant podrà sol·licitar que li ensenyin un llibre en concret per fullejar-lo.

Programa

  • 16:00 Projecció de pel·lícules i tràilers sobre Alícia.
  • 16:30 Benvinguda, a càrrec de Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.
  • 16:40 Alícia, una nena uns contes i moltes curiositats, a càrrec de Jordi Quintana (Facultat d’Educació de la UB).
  • 17:00 Alícies simètrtiques, a càrrec de Miquel Àngel Cuevas-Diarte (Facultat de Geologia de la UB).
  • 17:20 Cantem una cançó: llenguatge i metallenguatge, a càrrec de Josep Pla i Carrera (Facultat de Matemàtiques de la UB).
  • 17:40 Literatura de disbarats, a càrrec d’Amadeu Viana (Facultat de Lletres de la UdL).
  • 18:00 Inauguració de l’exposició, a càrrec de Claudi Mans (Facultat de Química de la UB). Projecció de pel·lícules i tràilers i descans.
  • 18:40 La meva Alícia i els meus amics, a càrrec d’Ignasi Blanch (il·lustrador).
  • 19:00 El decimotercer capítulo de Alícia y sus secuelas, a càrrec de Gabriel López Guix (Facultat de Traducció i interpretació de la UAB).
  • 19:20 Les Alícies en el marc de la literatura infantil del segle XIX i XX, a càrrec de María González Davies (Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, URL).
  • 19:40 El joc de l’il·lustrat i visionari, a càrrec de Xavier Laborda (Facultat de Filologia de la UB).
  • 20:00 Cloenda, a càrrec de Claudi Mans (Facultat de Química de la UB).

Apunts del blog relacionats amb Alícia:


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


Deixa un comentari

“Professores de la Facultat de Matemàtiques”, nou recurs virtual

Acat de llicenciada de Maria Sordé Xipell

Arxiu de la Universitat de Barcelona

Sabíeu que el mes de febrer de 1914, ara fa cent anys, es va llicenciar la primera dona, Maria Sordé Xipell, a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona? Sabíeu que aquesta alumna pionera va ser l’única dona matriculada a la Facultat el curs 1906-1907?

Aquestes i moltes altres dades de la Facultat de Matemàtiques —quan encara no era tal— es recullen al recurs virtual que hem elaborat com a complement a l’exposició física, que vam presentar amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el mes de març passat: Professores de la Facultat de Matemàtiques: obra publicada.

La mostra vol traçar, a partir de recursos diversos disponibles al web, el perfil acadèmic de les professores de la Facultat de Matemàtiques, en actiu al març de 2014. Hi trobareu els enllaços a MathScinet, Zentralblatt Math i Documat, a diversos catàlegs i repositoris, a arbres acadèmics, i, si s’escau, a informacions diverses aparegudes als mitjans, que tenen com a protagonistes les professores de la Facultat.

Partint de la situació actual, el recurs vol homenatjar, també, les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí. Hi trobareu una breu biografia acadèmica de les quatre primeres alumnes —Maria Sordé, Ascensión Serret, Rosa Vila i Irene Roig— i de les dues primeres docents —Griselda Pascual i Assumpció Català.