Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiquesEl passat divendres 17 de novembre, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica va acollir la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Organitzada pel Grup Cúbic (Grup de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica), va estar dedicada als Materials per a l’aula de matemàtiques. Recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

La jornada es va obrir amb les intervencions del degà  —Carles Casacuberta—, el representant del Grup Cúbic —Sergi Muria— i la responsable del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica —Montserrat Garrich—, a les quals va seguir la lliçó magistral Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina, i les Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del Grup Cúbic.

A la segona part de la jornada es van desenvolupar dues activitats: la Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks i el taller de còniques Puig Adam i les còniques.

La Jornada es va completar amb la visita a les exposicions Materials per a l’aula de matemàtiques, que es pot veure fins el dia 30 de novembre, i l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que restarà a la biblioteca fins a finals d’any.

Més informació


Deixa un comentari

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Omnipoliedre C2EM

Omnipoliedre construït al vestíbul de l’Edifici històric amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica, celebrat el juliol de 2017. Fotografia del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, sota llicència CC-BY

Vitrina de la Biblioteca amb materials per a l'aulaDivendres 17 de novembre se celebrarà a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques, sota el títol Materials per a l’aula de matemàtiques :  recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

En col·laboració amb el  Grup de didàctica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica (Grup Cúbic), el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha organitzat l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que s’inaugurarà dimecres 15 de novembre i es clausurarà el 30 de gener de 2018. Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la UB, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques però també dels CRAI Biblioteca Campus de Mundet, Física i Química i Filosofia, Geografia i Història. També s’exposaran algunes obres sobre les harmonitzacions musicals que va fer la llarg de la vida.

Per completar l’exposició, Cúbic ha preparat una petita mostra, Materials per a l’aula de matemàtiques, que s’exposarà a la vitrina, just a l’entrada. Hem començat també a treballar en l’exposició virtual sobre Puig Adam, emmarcada en el projecte Matemàtics catalans, que vam inaugurar abans de l’estiu amb Lauro Clariana. Tan aviat com la publiquem, en farem la difusió pertinent.

Programa de la jornada

  • A partir de les 16:00 h. Visita optativa a la mostra de llibres i materials de Pere Puig Adam, a la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.
  • 17:00 h. Presentació de la jornada i benvinguda del Degà de la Facultat.
  • 17:10 h. Conferència inicial: Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina.
  • 17:40 h. Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del grup Cúbic.
  • 18:00 h. Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks.
  • 18:30 h. Puig Adam i les còniques: taller de còniques
    • Còniques plegant paper
    • Rebots en còniques
    • Tallant cilindres
    • Construcció de còniques amb cordill i regles
  • 19:50 h. Cloenda.

La inscripció estarà oberta fins dimecres 15 de novembre.


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia


Deixa un comentari

L’exposició Telescopi Assumpció Català es podrà visitar fins al dia 3 de març

Exposició Telescopi Assumpció CatalàAmb motiu del Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, la Comissió d’igualtat de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica acull l’exposició itinerant Telescopi Assumpció Català, instal·lada al primer pis del claustre de ciències de l’Edifici històric fins al dia 3 de març.

La mostra té el seu origen arran del bateig, l’any passat, del telescopi Assumpció Català, un reflector Dall-Kirkham de 50 cm de diàmetre situat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera. En vam informar oportunament en aquest mateix blog: Un telescopi amb nom de dona (8/3/2016).

L’exposició

L’exposició, elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), consta de 14 plafons on s’explica, amb textos i imatges, qui era Assumpció Català, quins eren els seus camps d’investigació i com han evolucionat, així com les característiques del telescopi i del Parc Astronòmic Montsec.

Pel seu caràcter itinerant, i després de passar per les facultats de Biologia i de Física de la UB, la mostra es podrà visitar, del 6 al 31 de març, a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès

Assumpció Català

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

Assumpció Català docent

El telescopi

Parc dels telescopisEl telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Un record fotogràfic del C2EM

1 comentari

This gallery contains 78 photos


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés C2EM amb dues exposicions

Cartell de l'exposició Llibres d'Educació matemàtica a Catalunya (segle XX)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), que se celebrarà a la Universitat de Barcelona (UB) els propers dies 11, 12 i 13 de juliol, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques organitza l’exposició bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) que es podrà visitar entre l’11 i el 15 de juliol.

El C2EM, organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques de la UB i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), s’adreça als mestres i professors de matemàtiques de tots els nivells.

La mostra bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) reuneix bona part de l’obra de vint-i-vuit professors en actiu al llarg del segle XX, referents en educació matemàtica. Exposa més de dues-centes obres «que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.»

En aquests temps en els que internet (en webs institucionals i personals, blogs, Facebook, Twitter) ens facilita l’accés ràpid a una gran varietat de propostes relacionades amb el món de l’educació matemàtica, els llibres encara són necessaris: no són volàtils, ens proporcionen experiències sensorials i, sobretot, donen més espai a la reflexió. Dels llibres aprenem i ens queda memòria. Però també cal fer memòria dels llibres. Especialment d’aquells que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.

Aquesta mostra de publicacions, provinents de diverses biblioteques i particulars, ajuda a entendre i apreciar com les aportacions dels nostres referents en educació matemàtica han contribuït al seu desenvolupament.

Obrir aquests llibres, tocar-los. . . a uns ens remourà el record. A uns altres ens ajudarà a saber d’on venim.

Sergi Muria

Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Campus Mundet, però també de Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Física i Química, Economia i Empresa, Biblioteconomia, Belles ArtsPavelló de la República i Dipòsit de Cervera. També s’hi exposen un conjunt de llibres provinents de la Biblioteca de Rosa Sensat. La mostra es complementa amb un breu apartat dedicat a Ramon Llull, coincidint amb l’Any Llull, que commemora el 700 aniversari de la seva mort.

Calcular a mà-quinaCalcular a mà-quina

Juntament amb l’exposició bibliogràfica, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques acull l’exposició Calcular a mà-quina amb una mostra d’àbacs, regles de càlcul i calculadores mecàniques que es poden manipular, cedides pel col·leccionista de dispositius i aparells de càlcul Josep Balsach Peig.

En col·laboració amb el C2EM, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques també acull diverses activitats matemàtiques programades la tarda del dilluns 11 de juliol.

Podeu consultar el programa complet al web oficial del Congrés Català d’Educació Matemàtica.

Més informació


1 comentari

Un telescopi amb nom de dona

Parc Astronòmic Montsec

Parc Astronòmic Montsec (Àger, La Noguera)

Assumpció Català Poch, professora de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1953 i el 1990, primera doctorada en Matemàtiques per la UB i primera astrònoma en ser professora numerària en una universitat de l’Estat espanyol, dóna nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera.

En la cerimònia de bateig, celebrada el dia 4 de març, es va inaugurar també l’exposició sobre la seva figura, elaborada per membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i que es podrà veure fins a finals d’agost del 2016. La mostra, que es traslladarà el mes de setembre a l’Edifici Històric de la UB i a la Facultat de Física a l’octubre, explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de citacions i imatges de la seva trajectòria, i vincula la seva tasca pionera amb la recerca que es fa actualment a la Universitat.

Biografia

Assumpció Català Poch

Assumpció Català Poch observant a través del telescopi

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

El telescopi

El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Font: Telescopi ‘Assumpció Català’: el primer amb nom de dona (Notícies de la UB)