Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Matemàtiques contra la manipulació

Manifestació contra el TIL

Fotografia: Marga Mas (@Burot17)

L’Assemblea de docents de les Illes Balears va convocar ahir una manifestació en defensa de l’ensenyament públic, que va esdevenir la més gran convocada mai a Mallorca. Després de dues setmanes de vaga indefinida en protesta contra el polèmic decret del trilingüisme (TIL), imposat pel govern Bauzá sense cap mena de debat ni negociació, es preveia que una considerable gentada sortiria al carrer.

La Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX), avançant-se al ball de xifres i a la diferència “inacceptable” entre les dades numèriques que s’ofereixen oficialment i les que provenen dels convocants, va decidir fer un recompte fonamentat i rigorós, amb un triple objectiu:

  • Oferir un servei de recompte seriós en un acte de gran rellevància per a la societat balear.
  • Desmentir amb dades possibles recomptes fraudulents.
  • Tenir a l’abast un exemple real, amb totes les dades, que pugui ser útil a les classes de matemàtiques.

El recompte, que encara no s’ha acabat de ponderar i que s’ha pogut fer amb el suport de molts voluntaris, s’ha realitzat emprant metodologies diverses i amb l’objectiu de poder oferir uns resultats el més acurats possibles, al marge d’interessos propagandístics.

Esperant encara les dades definitives, la primera estimació que va oferir la SBM ahir al vespre, era de no menys de 80.000 assistents, dels quals entre 65.000 i 69.000 van fer el recorregut oficial. Tot i així, s’excusaven perquè les dades no són tan acurades com voldrien, atès que el dispositiu estava preparat per comptar fins a 50.000 assistents. Tan aviat com hi hagi un recompte definitiu —incloent-hi la gent aplegada a Menorca, Eivissa i Formentera—, es publicarà al web de la SBM-XEIX, amb totes les explicacions pertinents.

El recompte de manifestants: molta propaganda i poques matemàtiques

Avesats com estem a la gran diferència que hi ha sempre a l’hora de comptar manifestants en funció de qui facilita les dades, ja gairebé no ens aturem a qüestionar-les. Ens limitem a acceptar-les com a bones o ridiculitzar-les, també en funció de les nostres simpaties.

Segurament el gran problema, a banda del poc rigor i encara menys interès a oferir dades fiables, sigui que ja partim històricament de xifres impossibles. Si la manifestació de l’11 de setembre de l’any 1977 havia congregat, pel cap baix, 1 milió de persones, com s’ha dit sempre, qualsevol acte multitudinari que s’hi compari té un llistó tant alt que el fa insalvable. El desaparegut col·lectiu Contrastant, que durant prop de 10 anys va oferir una lectura crítica dels mitjans de comunicació i del seu discurs, ja va qüestionar, no sense polèmica, aquell recompte. En l’article publicat el febrer de 2002, La Diada de 1977: mite i realitat, quantificaven el màxim plausible de manifestants en 266.689. Havien fet els càlculs analitzant exhaustivament el que va publicar la premsa en aquell moment i oferien una hipòtesi amb dues limitacions importants: era impossible determinar l’àrea total ocupada i la densitat de la manifestació a partir només de les cròniques periodístiques.

Al marge de desmitificar o no episodis recents de la nostra història, el que oferia Contrastant —i més tard altres col·lectius, com El Manifestómetro—, era una metodologia rigorosa i coneguda que permetia aproximar-se a dades més ajustades a la realitat, exemptes de càrrega política o emocional.

Hem agafat l’exemple anterior en considerar-lo emblemàtic i, d’alguna manera, l’origen de tot plegat, però per descomptat, no és únic. Si hi ha una constant en la història de les manifestacions a l’Estat espanyol és justament la gran distància entre les xifres oficials i les oficioses. Les pàgines de Contrastant o de el Manifestómetro estan farcides d’exemples de totes les tendències.

Potser la inciativa de la SBM sigui, d’ara endavant, l’exemple a seguir per cobrir un dels buits més evidents amb què es troba el discurs periodístic, aquell que parla de milions de persones al carrer sense aturar-se ni un moment a valorar el que s’està afirmant. Oferir dades fiables permetria, a banda d’aproximar-se als fets amb més precisió, construir un relat coherent i contextualitzar les xifres correctament.

Més informació


Deixa un comentari

2013, Any Internacional de l’Estadística

International Year of StatisticsEl 2013, amb el suport de més de 1.400 organitzacions d’arreu del món, ha estat declarat Any Internacional de l’Estadística. Impulsen l’esdeveniment l’American Statistical Association (ASA), l’Institute of Mathematical Statistics (IMS), la International Biometric Society (IBS), l’International Statistical Institute (ISI), i la Royal Statistical Society (RSS).

Els objectius principals de la commemoració, fixats per les entitats fundadores, són:

  • Sensibilitzar la població en general sobre l’impacte de l’estadística en tots els aspectes de la societat.
  • Presentar l’estadística com una professió, especialment entre el jovent.
  • Promoure la creativitat i el desenvolupament de les ciències de la probabilitat i de l’estadística.

Al llarg de tot l’any, les organitzacions participants —societats nacionals i internacionals, facultats i universitats, escoles de primària i secundària, empreses, organismes governamentals, centres de recerca— promouran, a través de multitud d’actes i esdeveniments, el reconeixement de la importància de l’estadística per a la societat en general.

Any Internacional de l'Estadística 2013

Trobareu abundant bibliografia sobre estadística al catàleg del CRAI


Deixa un comentari

Estadística amb Anton Aubanell

Dia Mundial de l'EstadísticaDiuen les estadístiques que la població mundial ha arribat a la xifra rodona de 7.000 milions de persones. Aprofitant l’avinentesa, i també la celebració el 20 d’octubre del Dia Mundial de l’Estadística, Anton Aubanell va dedicar el seu espai al programa Extraradi de COMRàdio a aquesta ciència, sovint tan maltractada i manipulada.

Us oferim la possibilitat de recuperar l’emissió de dilluns 31 d’octubre, per si us la vau perdre:


Deixa un comentari

Les xifres sobre els estudis de Matemàtiques

La revista Newsletter de l’European Mathematical Society ha publicat, en el número de setembre, l’article Figures about the Studies of Mathematics, que analitza les dades estadístiques dels estudis de l’àrea de matemàtiques a Europa i els Estats Units.

L’article és resultat del projecte “Numbers around mathematics” realitzat per Miriam Dieter i Günter Törner, en el qual pretenien donar resposta, entre d’altres, a qüestions com: quants estudiants estan involucrats en una àrea d’estudi relacionada amb les matemàtiques? quants d’aquests són dones?

Les dades utilitzades provenen d’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, l’objectiu de la qual és proporcionar dades a nivell europeu que facin possible la comparació entre països. L’àrea d’estudis “matemàtiques” engloba —segons Eurostat— matemàtiques, recerca operacional, anàlisi numèrica, ciències actuarials i estadística. A més, s’han de comptabilitzar diferents programes d’estudi: grau, diplomatura, llicenciatura, màster, formació del professorat i doctorat.

Si ens centrem en les dades a nivell espanyol podem observar que entre el 1998 i el 2007 el volum global d’estudiants s’ha mantingut, però, en canvi, els estudiants específicament de l’àrea de matemàtiques s’han reduït a menys de la meitat —fins arribar a un 0,7% del total—, la taxa més baixa en relació als altres països.

D’entre tots aquests estudiants, prop de la meitat són dones. Tanmateix, la distribució per sexes varia en funció del nivell d’estudi del qual parlem. La proporció de dones en un primer estadi —que inclouria tant llicenciatura i màster com formació del professorat— és d’un 55% davant del 40% en el cas dels doctorats. Aquestes dades són prou significatives. De tota manera, és interessant observar que països teòricament més avançats, tenen unes ràtios encara més preocupants.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

8 de cada 6 periodistes no entenen de números

Fotografia de Hannes Grobe i subjecta a una llicència BY-SA de Creative Commons

Un estudio del Instituto Nacional de Estadística (INE) ha revelado que 8 de cada 6 periodistas tienen serios problemas para resolver cálculos mentales: “Los más rápidos suelen tardar media hora en realizar una suma y los más lentos hasta 30 minutos”, aseguraba esta mañana el responsable de prensa de la institución. El informe añade que, de todas las asignaturas que se imparten en el plan de estudios oficial de la carrera de periodismo, sólo tres de ellas incluyen habilidades de cálculo. “Si la carrera dura cinco años y sólo en tres asignaturas hay cálculo, la proporción es de una asignatura y media por año y, si se repite curso, de cuatro por dos años ampliable a tres si se convalidan”, aclara el INE.

La notícia sencera a El Mundo Today: 8 de cada 6 periodistas no entienden de números

Font: El Máquina de Turing

Comparteix l'entrada